Presentació de "La cançó de Sant Ramon", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.

1. La cançó de Sant
Ramon
Visions i Cants (Joan Maragall,
1900)

2. “La mare de Déuーun roser plantava”
la immòbil donzellaーcantava encisada,
els ulls admiratsーdel propi miracle,
en llavis eslausーla mel catalana.
“D’aquell sant roserーnaixia una branca”.
Cantava cançonsーde la meva mare,
que quan jo era infantーja me les cantava
i ara que sóc granーles canta l’eslava.
La cançó de Sant Ramon
Cantada per una russa
“Nasqué Sant Ramon, fill de Vilafranca”.
Si sap lo que diu,ーno sap lo que alcança
i canta indecisaーla suau cançó estranya,
ullpresa del flamーque encén en els altres.
“Confessor de reis,ーde reis i de papes”.
La canta de propーi semblava llunyana.
Llunyana la veigーi encara allunyar-se.
La veig que se’n vaーper l’estepa blanca,
cantant Sant Ramon,ーfill de Vilafranca.
“La Mare de Déuーun roser plantava”.
Setembre 1895

3. CONTEXTUALITZACIÓ:
En aquest poema Maragall explica les
sensacions que li produeix aquesta cançó
cantada per una russa. Relació entre poesia i
reacció de l’artista
- Aquest poema de Maragall està
relacionat amb els concerts que la
Capella Nacional Russa va fer a
Catalunya, on van cantar la cançó de
Sant Ramon Penyafort (popular).
TEMA:

4. ESTRUCTURA
- Poema de quatre estrofes de quatre versos cadascuna.
- Versos dividits en dos hemistiquis, cadascun de 5 síl·labes
- Rima assonant a partir de l’última síl·laba tònica (paraules planes)
- El primer vers = cantant i els altres versos = interpretació del poeta.

5. ESTRUCTURA
★ PRIMERA ESTROFA: sensacions quan escolta l’eslava. La canta d’una manera que té al públic
encisat i admirat.
★ SEGONA ESTROFA: sensació d’universalitat i retrospecció. La cançó ha anat passant de
generació en generació (catalanisme d’arrel popular)
★ TERCERA ESTROFA: No entén el català i es troba indecisa davant els espectadors i oients.
Sembla increïble que pugui arribar a unir-se i fusionar-se amb la cançó que resulti natural i
perfecta pels espectadors.
★ TERCERA ESTROFA: Els que l’escolten pensen que ho està fent des de terres llunyanes i no
des de l’auditori. Produeix aquesta sensació de profunditat, no sembla catalana, l’ha fet seva.

6. RECURSOS LITERARIS
- Anàfora (v. 14 i 15)→ La canta de prop i sembla llunyana
Llunyana la veig i encara allunyar-se
- Metàfora (v. 4)→ En llavis eslaus la mel catalana
- Enumeració (v. 3 i 4)→ Els ulls admirats del propi miracle
En llavis eslaus la mel catalana
- Antitesi (v. 11)→ La canta de prop i sembla llunyana
- Anadiplosi (v. 14 i 15)→ La canta de prop i sembla llunyana
Llunyana la veig i encara allunyar-se
Totes aquestes figures retòriques
reflecteixen:
- Repetició
- Patriotisme
- Simbolisme

7. CONCLUSIÓ
- POESIA = Fet extern + interpretació de
l’artista
- Patriotisme català
- Bellesa de l’art
- Visió simbolista
- Doble nivell d’admiració: públic +
poeta
Portada de Visions i Cants
Barcelona
1900