Presentació sobre l'obra "Quadern d'Aram", de M. A. Anglada. La presentació fou exposada en el marc d'una conferència de Lluïsa Julià en una sessió a l'Espai Betúlia, de Badalona, sobre lectures de batxillerat (març 2011).

1. 1
Quadern d’Aram (1997)
de Maria Àngels Anglada
Una odissea del segle XX
Badalona, 3 de març de 2011

2. 2
Obra literària d’Anglada (1930-1999)
“una poeta que escriu novel·les”
POESIA
 Díptic [amb Núria Albó]. 1972
 Kiparíssia. 1981
 Columnes d'hores (1965-1990). 1990
 Arietta. 1996
NOVEL·LA
 Les Closes, 1979
 Viola d’Amore, 1983
 Sandàlies d'escuma. 1985
 Artemísia, 1989
 L'agent del rei, 1991
 El violí d'Auschwitz, 1994
 Quadern d'Aram, 1997

3. 3
L’escriptura és un compromís ètic i
polític
FORMACIÓ HUMANISTA: hel·lenista i moderna.
 Influències de: Jacint Verdaguer i Salvador Espriu,
dels poetes italians (Giorgio Bassani, Quasimodo,
Pavese, Montale) i grecs (Odisseas Elitis i
Pandelís Prevelakis) moderns.
 Coneix i tradueix els clàssics grecs i llatins. Homer,
Virgili, Horaci...
 Funció de la literatura. Preservar la memòria
història dels pobles.
 Determina el tipus de literatura: èpica?, ficció?,
Realitat? Una nova relació entre obra i realitat.

4. 4
El cicle entorn de la guerra i la barbàrie:
El violí d’Auschwitz (1994) i Quadern
d’Aram (1997)
 La literatura per rescatar de l’oblit (arqueologia) i per donar a
conèixer els crims contra la humanitat. És l’arma i és el
testimoni.
 EXEMPLES de Quadern d’Aram:
1- “El meu pare és poeta. No dic era, perquè els poetes duren
sempre.” (pàg. 52)
2- ”aquest quadern, me’l va regalar [el pare] abans del
pelegrinatge al monestir de Narek:
-Té Aram –em va dir--. Aquí tens un quadern nou, perquè hi
escriguis les coses noves que veuràs en aquest viatge tan
llarg. Però, en comptes de ser un record d’impressions de
viatge, ha esdevingut una memòria, sobretot, de la dissort
del nostre poble.” (pàg. 111)

5. 5
Relació entre ficció i realitat
 Com relatar l’horror? Davant la guerra i la destrucció: l’art i l’actuació.
- La poesia, la música / la violència i la destrucció
- Bellesa i memòria / terror i desaparició
- El paisatge i el Mediterrani: el mar el gran centre (Grècia antiga: cultural,
geogràfica, font inspiradora).
- Els infants. Les roses. Els jardins (de Marsella, de Trebisonda)
- “Les nenes! Les nostres flors, el nostre tresor, els seus cossos tendres,
tebions, els ullets preciosos...” (P. 90)
 Els textos testimonials: diaris, reportatges, testimonis, citacions
d’estudis, cartes... (hipertextualitat)
 Paratext: poemes i traduccions de Daniel Varujan, de Nahabed Kucal (S.
XV) o Ran Nazariants (1886-1962). També de cançons populars, de
bressol... Dedicatòria a Maria Ohannessian o el seu nét Adrià.

6. 6
Característiques de l’escriptura d’Anglada
 Relat de la tendresa, l’amor, la companyonia.
 Introducció d’aspectes culinaris, de costums
religiosos, etc. part d’una tradició.
 De versos...
 Ús de la primera persona, punt de vista propi
de la literatura memorialista.
 Escriptura en calidoscopi: el text, dins el text,
dins el text, en un eco infinit.
 Senzillesa aparent que amaga molta
documentació, anotacions...

7. 7
La veu narradora: estructura i punt de
vista
Utilitza la PRIMERA PERSONA, habitual en la literatura memorialista.
Tot i així, Quadern d'Aram recull diverses veus narratives.
 Són les següents:
 Capítol 1: “Agama Stellio”: viatge familiar a Rodes (Anglada i els seus néts):
1996
 Capítol 2: la veu narrativa.
 Capítols 3 i 4: Aram a través del diari que escriu.
 Capítol 5: Marik.
 Capítol 6: Aram.
 Capítol 7: Marik i testimonis (Odisseas X., col·lega de Vahé, que va
col·laborar en un llibre – The people of Ararat, London, 1926-, i Hassan, un
taxista armeni, testimoni ocular de la mort de Vahé). El pare Mesrob de San
Lazzaro (Venècia). La veu narrativa: segueix buscant informació sobre el
coraller (p.157).
 Epíleg: la veu narrativa (es confon amb l’autora).
 Nota: l'autora (Maria Àngels Anglada).

8. 8
Daniel Varoujan (1884-1915) - Vahé
 Va estudiar a Venècia i a Ghant
(Bèlgica).
 1909: Professor d’armeni a
Istambul.
 1914: Funda un grup literari per a la
Renaixença literària i política
d’Armènia.
 Agost de 1915: és torturat i
assassinat pels turcs.
 Transposició literària: Vahé
 Terra porpra i altres poemes,
traducció de Maria Àngels Anglada i
Maria Ohannesian. Columna,
Barcelona, 2000.

9. 9
A favor dels pobles
a) Armènia i Grècia: Aram i Iorgos
b) Armènia i Catalunya:
1) Busca les relacions històriques, medievals.
2) Relacions d’amistat entre els personatges.
[Els Kondos de Cadaqués que Josep Pla
assenyala en el llibre Aigua de mar.]
I moltes més dins i fora de la ficció:
-Adrià / Aram; Anglada / nét de Varujan

10. 10
Contra la impunitat dels genocidis.
Anglada escriu el 1996:
Els líders serbis que van planejar i dirigir les terribles
matances de bosnis a Srebrenica i a desenes d’altres indrets,
per ara es passegen tranquil·lament malgrat le sordres del
tribunal internacional contra ells. [...]
Si el soldà Abdlhamit, a Turquia, hagués tingut una resposta
ferma i contundent quan va fer exterminar 200.000 armenis –
sota la mirada de diplomàtics europeus– el 1896, no s’hauria
produït el genocidi d’aquest poble, el 1915, no huarien mort
un milió i mig d’armenis afusellats, cremats, apunyalats, morts
de fam, extenuats per caminades d’un mes de desert. I això
no va ser tampoc castigat: semblava que Turquia gaudia de
patent de cors. Els kurds van ajudar a la matança i ara són
víctimes dels que els van armar com a botxins. ..../....

11. 11
Contra la impunitat dels genocidis.
Anglada escriu el 1996 (2):
El fanatisme racista o religiós, la “puresa” ètnica, impossible i
mentidera, la paranoia del poder, ja veiem on condueixen.
Hem d’emmirallar-nos en aquells humans que han deixat un
ròssec de tolerància i d’intel·ligent i comprensiu humanisme.
[...]
Armenis, jueus, bosnis, gitanos. La qüestió és sempre trobar
algun boc expiatori. Contra els qui fomenten l’odi i la
intolerància racials, culturals o religioses, una justícia ferma i
aclaridora és l’única arma, força esmussada, que hi ha a
l’abast de le snacions i organitzacions internacionals. I, si no
es fa servir, val més que pleguem el rem.
(El 9 nou, 30.8.1996: 21)

12. 12
Segles XIV -XV

13. 13
El genocidi armeni: 1915-1916

14. 14
El genocidi armeni: 1915-16
J. A. Toynbee, Las atrocidades en Armenia: El exterminio de
una nación.

15. 15
La història d’Armènia. El genocidi (1)
 Des del segle XVI: Armènia formava part de l’Imperi otomà. (L’antic
imperi romà d’Orient)
 La guerra russa-turca (1828-1829) va cedir part del seu territori a
l’imperi rus. La resta és coneguda com l’Armènia otomana (sota
l’imperi turc) fins a l’arribada de la Primera Guerra Mundial (1914-18).
 Diferents intents d’organització armènia independent des de 1887.
(Partit nacionalista i Federació Revolucionària Armènia - FRA)
 1895-96 i 1909: Matances d’armenis ordenades pels governs turcs.
(Més de 500.000 armenis assassinats)

16. 16
La història d’Armènia. El genocidi (2)
 L’imperi otomà comença a desfer-se de la mà dels “Joves
Turcs” amb qui els armenis havien posat esperances,
però el govern turc considerà els armenis infiltrats russos i
a partir de 1915 arrestaren intel·lectuals i començà la
massacra.
 La llei de Txakir va deixar indefensos els armenis que
vivien a l’Anatòlia (Turquia). S’hi van resistir. El genocidi
es fa patent entre 1915 i 1916.
 Reben ajuda de la NER (ajuda americana): 1922-29.
 Bibliografia: Yves Ternon, El estado criminal. Los
genocidios del siglo XX. Ed. Península, 1995.

17. 17
República democràtica Armènia:
-1920

18. 18
“L’Armènia de Turquia va ser esborrada
del mapa” (Armènia occidental) (pàg. 169)

19. 19
Mapa actual del Caucas

20. 20
Armènia en l’actualitat: 29.800 km. /
3.326,448 habitants 82.003)

21. 21
Armènia després del genocidi: final de
la Primera Guerra Mundial - 1918
 Abril del 1918: es crea l’Estat independent (tant de la part
russa com turca)
 El Tractat de Sevres (agost 1920) reconeix l’Estat armeni,
amb fronteres a Caucàsia regulades pels estats interessats.
 El 29 de novembre del 1920 els bolxevics van prendre el
poder a Dilidjan i rebutjaren les resolucions del Tractat de
Sevres. El 2 de desembre del 1920 el govern armeni ha de
dimitir i signar la Pau d’Alexandropol amb els turcs, per la qual
renunciaren a crear un gran estat amb l'Armènia turca, que ja
havia estat abandonada pels aliats l'u de maig del 1920.

22. 22
Quadern d’Aram
El viatge, l’aprenentatge vital i la memòria

23. 23
Peregrinació a l’església de la Santa
Creu, a l’illot d’Aghtamar (Van)

24. 24
Monestir de Narek (prop de Van) Consagrat a Grigor
Narekatsi, Գրիգոր Նարեկացի) (951–1003), sant.
Monestir destruït el 1916

25. 25
1a. part del viatge: peregrinació i fugida
1915/6 - terrestre
ARMÈNIA: A PEU I DALT DEL CARRO (CAPÍTOL 3 I 5) TEMPS: 1 MES I MIG.
Lloc de partida: Trebisonda (Trabizon): situat a la costa del Mar Negre (actualment
Turquia).
1) Peregrinació al monestir de Narek (ortodox) prop del llac de Van. A l’església de
la Santa Creu, a l’illot d’Aghtamar. (pàg. 53) per agrair la cura d’una pulmonia.
“Havíem oblidat massa d’hora les matances de l’any 9” (p.89)
2) Fugida de Van. Sopar de comiat a casa dels cosins (76) i fugida cap a l’Armènia
de Rússia, “per les muntanyes” fins a Echmiadzin. (60)
- Protegits per les cavalleries dels exèrcits armenis i russos.
APRENENTATGE VITAL D’ARAM: té 11 anys.
“Quan vam sortir de Vam eres un nen i quan vam arribar a Ecmiadzin ja eres un
noi” (pàg. 78): Recorregut: Echmiadzin - Jerevan [Erevan]: 9 hores de viatge a
peu (cap a l’interior de l’Armènia actual).
Echmiadzin: “tothom pronunciava aquest nom com si fos màgic, el port, el refugi
segur” (pàg. 83)
(Descripció fragmentària d’Aram)

26. 26
1a. part del viatge: a Jerevan [Erevan]
1916/19 – terrestre
Marik, des de Marsella, escriu i rememora: (capítol 5)
1) Echmiadzin, “la ciutat del Catolicós” (p. 95) [referència a la lit. armènia
medieval].
2) L’illa de San Lazzaro (Venècia)- monestir armeni dels monjos de Sant
Mekhitar: “guarden el tresor de la nostra cultura” (p. 90). Vahé s’hi
educà.
3) Els perseguits i assassinats fins al desert libi o fins al Mar Negre. Tots
els morts pel camí.
4) A la tardor marxen cap a Jerevan: “ciutat preciosa, plena de fonts, i des
d’on es veus empre la neu del cim de la nostra muntanya santa,
l’Ararat” (pàg. 99)
A Jerevan, hi passen força temps [“molts mesos”, 102]: treballen i mengen
millor. Grigor li demana per casar-s’hi (103) – El metge Arshag els
acull: Aram va a l’escola. Hi passen més de dos anys (1916-18). Ara,
té entre 12 i 14 anys.
Descripció realista de Marik

27. 27
L’illa de San Lazzaro, a Venècia
(monjos armenis de Sant Mekhitar)

28. 28
Catedral d’Echmiadzin. Sant Gregori
l’Il·luminador o l’Armeni (segle III)
“se celebrava un centenari de sant Gregori...”
(53)

29. 29
“la nostra muntanya santa, l’Ararat”
(p. 99)

30. 30
Campament prop de l’Ararat

31. 31
2a. part del viatge: emigrants – 1919 –
pel Mediterrani
“Adéu terra porpra, adéu Armènia”
De Jerevan [Erevan] a Atenes
1) Quan la situació a Europa millora (I Guerra Mundial)
marxen de Jerevan: 90.000 refugiats. (pàg. 107)
[N’obvia el trajecte entre Erevan i Atenes]
De Grècia a França amb vaixell (capítol 3)
Aram té 15 anys
Refugiats a Atenes. El port del Pireu (pàg. 54 i 65)
2) L’illa de Simi (davant de Rodes): vaixell: Dimitrios:
descoberta dels tresors d’un vaixell grec enfonsat en
l’antiguitat (p. 47-48). – [S’hi estan un mes...]

32. 32
2a. Part del viatge: cap a l’exili - 1921
Mediterrani
A bord del Samos: Itàlia (capítol 4)
5) el Dodecanès- Illes Cíclades. “”un estol de dofins” (p.
69)
6) Corint l’illa d’Ítaca (l’Odissea) (p.71) – Patras - illes
Jòniques, Bríndissi (p. 72 i 74)
7) De Bríndissi (p.74) al port de Gènova (p.80)
França
8) De Gènova a Marsella `p.93)
Lloc d’arribada: Marsella: Rue-Longue-des-Capucins:
Han passat 6 anys (aprox.): de 1915 a 1920
----------------------------------------------------------------------
9) A Portvendres i Cadaqués. I al Golf de Sirte (Tunísia)

33. 33
“el Samos pot passar bé aquest canal tan estret
entre parets de roca i això ens estalviarà molt
de camí” (pàg. 69-70)

34. 34
El canal de Corint

35. 35
Quadern d’Aram: viatge cap a l’exili

36. 36
Final obert: capítols 6 i 7. Des de
Marsella. Lectures del genocidi.
Venjança? Violència?
 Anys: 1921-1926. (Total cronologia: 1915-26)
 Una primera venjança: Absolució de Soghomon
Tehlirian (1897-1960): 15 de març de 1921: jutjat
per matar al visir turc Talat Pasha a Berlín. (pàg.
112)
 Segons el diari “Le Provençal”: “Tehlirian ha
estat, doncs, el braç executor d’una sentència, no
un assassí”. (p.113)
 Actitud diversa respecte El violí d’Auschwitz. Aram
i tota la comunitat armènia de Marsella celebra
una festa.

37. 37
Final obert: capítols 6 i 7. Història
personal d’Aram
 Marik es casa amb Arshavir.
 Aram també es casa (amb Alexia), però la
seva vida es perd entre conjectures:
- Viu a Marsella o a l’illa de Simi?
- “va confiar el quadern al seu amic perquè
va triar un camí perillós”? (p.159)
- La narradora segueix la seva pista fins a un
grup afusellat pels nazis prop de París el
1844 (p.161) – hi descobreix una filla i un fill
d’Aram i Alèxia? De nom Aslanian. (p.161)