Cap al tard exercicis

1. JOAN ALCOVER. CAP AL TARD. EXERCICIS
Primera part.
1.-Etapa de la vida en què Joan Alcover produí la seva obra literària.
2.-Ciutat on nasqué el poeta. Situació cronològica.
3.-Consulta a l’enciclopèdia quina formació i professió va tenir Joan Alcover.
4.-Josep M. Llompart parla de l’existència de dos Alcovers i d’una metamorfosi. Explica-ho.
5.-Com explica el mateix Alcover el seu decantament definitiu cap al monolingüisme literari català? Cita les paraules en què ho fa.
Explica-les.
6.-Què critica Josep M. Llompart al que digué Llorenç Villalonga sobre el bilingüisme d’Alcover?
7.-Repercussió de Joan Alcover a Barcelona. Participació del poeta a tres events culturals significatius de la seva època.
8.-Quines tres seccions conformen Cap al tard?
9.-Quins fets de la biografia de Joan Alcover marcaren tràgicament l’autor i l’influïren a l’hora d’escriure?
10.-Com es conegut el grup d’escriptors que consideraren les figures de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover com a models? Quin
gènere literari conreà aquest grup?
11.-Característiques comunes de Costa i Llobera i de Joan Alcover. Explica-les.
12.-Segons Joan Alcover la realització artística s’aconsegueix per mitjà de la contemplació. Què vol dir, però, per a ell, “contemplació”?
13.-Dues constants que caracteritzen el paisatge de la poesia alcoveriana i que el diferencien del de Costa i Llobera.
14.-Dos poemes mallorquins famosos d’altres dos poetes de l’illa en els quals l’arbre esdevé centre i símbol.
15.-Quin és el poema de Cap al tard on apareix el símbol civil de la “llibertat”?
16.-Què simbolitza més sovint l’arbre a la poesia de Joan Alcover (ex: Elegies, Enyorança, La relíquia)?
17.-Explica: què és el caràcter monosèmic del símbol (ex: l’arbre a “Desolació”)? Què és el caràcter disèmic del símbol (ex: l’aigua a
“Notes de Deià”?
18.-Què és una elegia?
19.-Què volen dir aquestes paraules del poeta: “Jo no tinc preferència pel dolor com a font d’inspiració, és el dolor el que ha tingut
preferència per mi”?
20.-Segons Josep M. Llompart, cap a on s’hauria decantat la poesia d’Alcover si no s’haguessin produït uns esdeveniments que l’afectaren
tan personalment i directament?
21.-Quina novetat presenta en relació a poemes anteriors (ex: “La llengua pàtria”) la visió de la llengua que posa de manifest Alcover a
“L’espurna”?
22.-Quins deu poemes de Cap al tard poden ser considerats, segons Josep M. Llompart, entre els millors de la literatura catalana de tots els
temps?
Segona part
Identifica els poemes als quals fan referència les següents sinopsis
1. Identificació amb les restes d’un arbre fort que ha estat mig devastat per la tempesta. De la meitat de l’arbre que ha sobreviscut
surten encara brots de verdor. Aquestes restes s’alimenten de recordar la part que li falta: la part que ha perdut.
2. Poema referit a l’evolució seguida per l’autor des del bilingüisme al monolingüisme literari català definitiu. El poeta manifesta
haver dedicat els seus millors anys d’inspiració poètica a la llengua castellana, tot i estar enamorat d’una altra. Ara, des de la
maduresa, es demana quina aportació pot fer a la llengua pròpia.
3. Igual que l’au engabiada que posen en llibertat torna aviat a la seva presó perquè hi està avesada, el poeta no pot abandonar el seu
ofici diari per dedicar-se exclusivament a la tasca de la creació artística (poesia).
4. La musa del poeta és la destinatària dels planys motivats per la mort dels dos fills.
5. El poema rememora la mort de dos cavallers catalans que moriren a Mallorca lluitant contra els àrabs. A ells es dedica un objecte
simbòlic col·locat en el lloc on el succés tingué lloc.
6. Capavallada de poble: carreró i torrent. Aigua que corre torrent avall. Imatges visuals i acústiques d’un poble tranquil. El poeta
n’és l’espectador embambat.
7. Composició dedicada a la figura d’un poeta d’origen tropical i nom sonor que sap penetrar l’interior de coses i persones i que
descansa a l’illa.
8. Un ciutadà, a través de la cançó i de la imatge d’una pagesa, evoca el paisatge de la muntanya, el qual representa l’essència de la
pàtria.
9. Els llaços culturals i lingüístics que tenim en comú Catalunya i Mallorca eliminen la distància geogràfica existent de costa a costa.
Si les terres planes no es veuen de litoral a litoral, sí ho fan les muntanyes altes en dies de claror. La cultura comuna il·lumina fins
a fer que Puig Major i Montseny, Mallorca i Montserrat puguin veure’s.
10. El poeta es compara amb una vella que mira la mar esperant els fills que partiren a fer fortuna. Ell, però, no té el conhort d’esperar
perquè els seus fills són morts. El seu consol és la visita al cementeri.
11. El mal temps sorprèn el caminant al bosc. Aquest sent el so de la campana de l’ermita, on va a refugiar-se durant la nit. L’endemà,
després d’assistir a missa i sentint-se invadit per una pau espiritual absoluta, reprèn el camí: el dia és clar. El paisatge és perfecte i
harmoniós (visions de la mar, la muntanya, l’alqueria, el prat, la terra, la vall, les persones que hi habiten...). De cop una taca lletja
ho interromp: la visió d’una execució pública fa concloure al poeta que és la crueltat de l’ésser humà el que fa present el mal a la
Terra.

2. 12. Imatge de la taula parada, estat d’ànim escalfat, sobretaula, inspiració poètica
13. Es reivindica el dret al conhort de recordar els morts, la qual cosa els fa companyia.
14. Composició dedicada a poetes que guien la musa de la llibertat. Són en Costa i Llobera i en Maragall. Alcover els demana cap a
on la condueixen.
15. Encara que sempre ha viscut a prop de la mar, el pelegrí no havia descobert la imatge autèntica de la mar fins contemplar-la des
d’un lloc concret. Aleshores la personifica destacant-ne la pau i la magnitud. Només l’ombra d’una figura mítica interromp
aquesta pau.
16. Exhortació expressar-nos en veu alta en la nostra llengua. Proclamació orgullosa de l’origen illenc del poeta. Partida a Catalunya
durant la joventut. Isolament inicial. Enamorament. El vincle matrimonial del poeta amb una dona catalana reforça la catalanitat
del mallorquí. Flames del foc de Sant Joan travessen l’espai; el ciri del culte a la pàtria ha pres i viatja per les serres. Des del Puig
Major de Mallorca es rep una resposta.
17. Els pensaments del poeta volen cap al cementeri, en la soledat d’aquest jardí el jo poètic es veu acompanyat dolçament per la
presència dels seus morts.
18. La font escomet el nigul que passa i li tapa el sol: li retreu que la priva de rebre l’escalfor del sol. La boira fa reparar a la font la
ingratitud que demostra en oblidar d’on ve l’aigua que l’alimenta. Acabat el diàleg, es posa a ploure.
19. El poema lloa una jove senzilla, en destaca la bellesa interior. Dona que canta, és caritativa, humil, glosadora de la vida pagesa, de
vida breu.
20. El progrés d’un poble es major i millor com més fonamentat estigui aquest en la tradició i les arrels pròpies.
21. El pescador neda solitari a la cala i hi troba un ésser fantàstic al qual besa. En tots dos neix el desig frustrat. Ella somia en la
còpula impossible.
22. La visió del jardí abandonat i concretada en els vestigis que hi resten desperta el record del passat: la joventut plena de vida. El pas
del temps és ràpid i només el sofriment permet tenir la certesa que tot no ha estat un somni sinó una realitat.
23. Un persontge arribà a la ciutat devora el mar. L’estada semblava provisional però s’hi va quedar fent de l’illa la seva llar.
D’aquesta, l’atreu el paisatge, la llum.
24. Composició dedicada a un autor que no fa servir una llengua viva per escriure.
25. Alcover dedica a un poeta un record de la joventut llunyana situat a un poble tranquil: tombat a l’herba d’un hort descansant el
jove és trasbalsat per la imatge sensual d’una adolescent que arriba al lloc cercant un amagatall per extreure’s una pua. En aixecar-
se la falda, pensant-se que ningú no la veu, l’al.lota desperta un fort desig sexual en el jove.
26. La paraula de l’artista brilla com una joia finíssima feta artesanalment; per això mereix la benedicció divina.
27. L’atracció que exerceix la nostra illa actualment en una persona de fora és comparable a la que a l’edat mitjana sentiren els
conquistadors cristians que prosaren al Jaume I prendre aquest territori als moros. Alcover recorda la història clàssica d’Ulisses,
espòs de Penèlope, a qui la tempesta dugué fins a una illa on romangué sota l’encís d’una nimfa bella i enamorada fins que el
record de la dona el féu tornar a casa. El retorn no s’hauria acomplert si Mallorca hagués estat l’illa on anà a parar Ulisses. El
pelegrí enyora habitualment el país d’on és originari; excepcionalment l’oblida quan el destí és Mallorca.
28. Poema dedicat a l’Orfeó Català, Una flor collida un dia dalt de la muntanya roman dins un llibre oblidada. Passat el temps, aquesta
serveix per recordar el paisatge del cim. De la mateixa forma, escoltar una cançó tradicional desperta els orígens de la pàtria.
29. Moment d’emoció intensa en tocar les campanes de l’ermitài expandir-se el so a través del paisatge natural: una dona beneïda
plora, això la fa especialment bella i el poeta sent una dolçor divina en eixugar-li les llàgrimes que li cauen per la galta.
30. El fill d’una ajusticiada que matà el marit per gelosia és acollit per una parella de comtes. Arribada l’hora, es promet amb una
fadrina noble. La comtessa somia amb la mare autèntica i té por que se sàpiguen els orígens vertaders del pubills.
31. Personificació d’arbres que es defineixen a si mateixos com a elements ancestralment característics de l’illa.
32. L’autor fa referència a la història continguda en un pergamí corcat que posseeix: un rei traïcionat per la seva amiga, a qui va
descobrir un dia enganant-lo amb un altre home. Aquest cau malalt per por a la venjança reial. El rei envia a demanar un metge
moro molt bo i el cura. El rei agraeix al metge la feina i lliura al botxí l’home recuperat de la malaltia.
33. Un al·lot senzill i rural explica a un altre de condició similar com és el rei: culte, bell, generós, pietós, just, respectat, admirat, ric.
Al final el menut que tenia curiositat per saber com és el rei somia que s’hi topa.
34. L’autèntica, profunda i completa contemplació del paisatge des de l’altura es produeix si abans es recorre pam a pam la terra.