1. Postguerra i autarquia Etapes del Franquisme Desarrollismo Crisi final 1939 1951 1970 1975

2. Suports ideològics Tradició antiliberal; el Carlisme i l’Església. Sector financer; “los directores de la riqueza nacional” L’Exèrcit i els seus valors. El feixisme

4. General Franco Cap d’Estat Jefe Nacional del Movimiento Generalísimo dels tres exèrcits Tribunal Suprem de Justícia President del Govern Consell de Ministres President de les Corts Les Corts Espanyoles Designats pel cap d’Estat En funció del seu càrrec Elegits per sufragi restringit i indirecte Terç Sindical Terç familiar Terç municipal Designa al president designa és ell mateix o designa és alhora designa les formen designa Consejo Nacional del Movimiento

6. LEY DE RESPONSABILIDADES POLÍTICAS Art. 1°. Se declara la responsabilidad política de las personas, tanto jurídicas como físicas, que, desde el 1 de octubre de 1934 y antes de 18 de julio de 1936, contribuyeron a crear o a agravar la subversión de todo orden de que se hizo víctima a España y de aquellas otras que, a partir de la segunda de dichas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimiento nacional con actos concretos o con pasividad grave. Art. 2°. Como consecuencia de la anterior declaración [...] quedan fuera de la Ley todos los partidos y agrupaciones políticas y sociales que, desde la convocatoria de las elecciones celebradas el 16 de febrero de 1936, han integrado el llamado Frente Popular, así como los partidos y agrupaciones aliados y adheridos a este por el solo hecho de serIo, las organizaciones separatistas y todas aquellas que se hayan opuesto al Triunfo del Movimiento nacional. Art. 3°. Los partidos, agrupaciones y organizaciones declaradas fuera de la ley, sufrirán la pérdida absoluta de sus derechos de toda clase y la pérdida total de sus bienes. Estos pasarán íntegramente a ser propiedad del Estado.» Ley de Responsabilidades Políticas. BOE 13 de febrero de 1939

7. Postguerra

8. Postguerra

9. Política internacional 1939-1951 II Guerra Mundial Guerra Freda Set 39 Juny 40 Oct 40 Juny 41 1942 1945 1946 1948-50 Neutralitat respecte la guerra mundial Ocupació de França i estatus de no beli- gerància espanyol. Serrano Suñer a afers exteriors Entrevista Franco- Hitler a Hendaya Atac Nazi a Rússia i la División Azul a Leningrad Replegament de l’eix Serrano és substituït per l’anglòfil Jordana, retorn a la neutralitat i retirada de la División Azul Postdam condemna el règim franquista ONU refusa a Espanya i retirada dels ambaixadors Missions militars americanes a Espanya i arribada de crèdits Tornada dels ambaixadors Postguerra

15. Crisi de 1956 Incomoditat de la Falange i independència del Marroc Projectes de restauració monàrquica Enfrontament amb estudiants demòcrates Contradicció entre la ideologia del movi- miento i el liberalisme econòmic Predomini dels ministres “catòlics” sobre els falangistes CNS progessivament infiltrada per comu- nistes Competència de l’Església en l’hegemonia En el moviment juvenil i de lleure Desarrollismo

20. Emigració, Turisme i inversions estrangeres Desarrollismo Treballadors espanyols de la Philips als seus allotjaments d’Holanda

24. Agricultura Pas a una agricultura de mercat Canvis en els conreus Cereals tradicionals per farratges Extensió del regadiu Retrocés de la oliva i vinya (difícil de mecanitzar) excepte on s’especialitza Extensió de la fruita Ramaderia intensiva en granges i retrocés de l’ovi extensiu Canvi de la dieta cerealística per la rica en proteïnes animals Pla Jaén i Pla Badajoz Mecanització i augment de la productivitat Canvi econòmic els anys del desarrollismo

25. Indústria Energia Béns de consum Construcció d’embassaments, centrals tèrmiques i nuclears Automobilística i química Crisi del carbó, creació d’HUNOSA Increment de les importacions de cru En expansió per la recuperació del mercat interior Construcció Localització Boom en perifèries urbanes i zones turístiques Inversió estrangera Focus industrials tradicionals més Madrid, València, Tarragona i Saragossa en polígons industrials Canvi econòmic els anys del desarrollismo

26. Canvi econòmic els anys del desarrollismo Increments de la producció entre 1960 i 1975 Ferro industrial + 370% Automòbils + 1753% Vaixells + 1053% Fibres artificials i sintètiques + 289% El capital estranger aporta el 20% de la inversió industrial entre 1960-75 Increments del comerç exterior entre 1960 i 1975 Importacions 2100% Exportacions 1000% Balança de pagaments espanyola 1961-73 (mitjana anual en milions $ Balança comercial -1635 Balança de serveis (sobretot Turisme) 1116 Balança de transferències (sobretot remeses) 529

27. Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT) Anys Vehicles venuts Treballadors 1961 36.546 6.575 1964 76.171 9.401 1967 160.658 14.661 1970 283.678 23.524 1972 338.438 26.466 Canvi econòmic els anys del desarrollismo

29. Societat de consum i canvi demogràfic Renda per habitant Any Ptes de 1964 Índex 1960 35.612 100 1962 44.528 125 1964 47.669 134 1967 52.453 147 1969 58.360 164 1971 61.483 173 1973 70.266 197 Cotxes per 1000 habitants Any 1960.................19 1970.................109 1975.................195 Evolució dels components demogràfics a Espanya Anys TN TM CN 1951-55 15,9 10,4 5,5 1956-60 18 9,9 8,1 1961-65 19,1 9 10,1 1966-70 19,7 8,7 11 1971-75 19,9 8,5 11,4 Evolució de la població catalana Any població 1950 3.240.313 1960 3.925.779 1970 5.122.567 1975 5.662.791

30. Oposició al règim 40s i 50s Resistència cultural Dau al Set, 1948: artites plàstics vanguardistes Premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, 1951 Revista Ariel, 1946-51 IEC, 1942: Classes clandestines i petites edicions Oposició política Grups clandestins a l’interior Maquis PSUC Front Nacional de Catalunya Moviment Socialista de Catalunya CNT Crist Catalunya Exili Presidents de la Generalitat Josep Irla (1940-1954) Josep Tarradellas (1954-1980) ERC Guerrillers sense suport de cap organit- zació fins 1963

31. Nova Oposició al règim des del 60 Desaparició de les forces derrotades a la guerra amb l’excepció dels comunistes Pèrdua de contacte de l’exili amb l’Espanya del desarrollismo Renovació generacional que supera les divisions de la guerra Catalanisme Nous sindicalistes Estudiants universitaris Sectors Catòlics Moviments veïnals Qüestió basca Caputxinada; fundació del SDEUB 1966. Creació d’ETA 1959. El 68 primer assassinat i Procés de Burgos contra els 16 encausats el 1970. Fundació de CCOO, 1964. Campanyes cíviques en defensa del català, contra Galinsoga, etc Fets de Palau de 1960 i empresonament de Pujol. 1971, Assemblea de Catalunya que aplega tots el partits, sindicats i associacions sota un programa mínim: Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia. AAVV molt Actives.

32. Joan XXIII 1958-63 Pau VI 1963-77 Concili Vaticà II (1962-65) Canvia els principis d’actuació de l’Església que es marca com a objectiu el servei als pobres i l’acostament al poble. Abat de Montserrat Aureli Mª Escarre fa unes declaracions crítiques al Le Monde el 1963 i s’ha d’exiliar Aquest cristians de base actuen en ambients obrers i denuncien les injustícies socials en contrast amb la complicitat de la jerarquia catòlica amb el poder polític i empresarial. Moltes parròquies donen cobertura al moviment obrer. Comissions Obreres neix a la parròquia de St. Medir (Sants-Barcelona) el 1964, formada per militants comunistes i catòlics.

33. Atemptat d’ETA contra l’almirall Carrero Blanco, president del govern i home fort del règim (Desembre 1973)