Articles sobre vi publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Setembre 2009-Juny 2010. Articles about wine published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. September 2009-June 2010.

1. 12 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009
G A S T R O N O M I A I AR T
Un celler del Priorat i una galeria d’art
de Reus s’uneixen per crear una
col·lecció de caixes de vi amb la tapa
convertida en una obra d’art
Un vi per
emmarcar
JORDI BARÓ dascú en el seu mercat, trobi no-
Reus ves estratègies per promocionar
Q
el producte. La sala aspira a
uè té una pintura per- obrir-se a un nou públic i fer un
què es presenti en un pas més per apropar l’art a la
restaurant? I una am- gent. “Costa entrar-hi”, manté VICENÇ LLURBA
polla de vi perquè es Quinteiro, membre de la junta Una mostra de la colecció Art, vi i emocions a la galeria Anquins de Reus
vengui en una galeria? del Gremi de Galeries d’Art de
Com poden sumar art i gastrono- Catalunya, que treballa per des- un bon vi s’utilitzen els mateixos na. “No són una còpia”, defensa
mia? El celler Domini de la Car- fer l’etiqueta d’elitisme que s’as- elements que per descriure una La galeria s’obre la copropietària del celler per di-
toixa de la DO Priorat i la sala An- socia a aquests espais i presen- obra d’art? (...) Aspectes difícils ferenciar-ho de l’experiència d’al-
quin’s de Reus han unit els dos tar-los com una forma gratuïta de quantificar però que són els a un nou públic tres que han optat per encarre-
mons en una col·lecció limitada de gaudir de la cultura. Des del que li donen la seva autèntica và- i el celler posiciona gar el disseny de l’etiqueta d’una
de 120 caixes de vi. A l’interior, celler, volen que el nou projecte lua”, reflexiona el text de presen- ampolla a un artista.
contenen dues o tres ampolles; a ajudi a posicionar el vi al territori tació de la col·lecció, batejada el vi al territori El vi que conté les caixes és el
l’exterior, la tapa de fusta és un on s’elabora, ja que exporten a com a Art, vi i emocions. Per això, on s’elabora de gamma més alta de la marca,
oli original pintat per algun dels l’estranger gran part de la pro- el client potencial s’espera que si- Clos Galena, del qual se’n fa una
12 artistes escollits pel projecte, ducció. “Aquests dies estem fent gui tant el col·leccionista particu- producció molt limitada de poc
que es pot emmarcar i penjar a la la verema i ha vingut una visita lar d’art com el de vi. “Són perso- màtica era totalment lliure”, ex- més de 5.000 ampolles. Tant Do-
paret. d’Illinois”, reflexiona l’enòleg i nes que de seguida saben gaudir plica Quinteiro, que ha encarre- mini de la Cartoixa com An-
“Fa temps que volíem expor- també propietari, Miguel Pérez, de molts mons diferents”, afe- gat 10 pintures diferents a cadas- quin’s tenen previst crear cada
tar l’art a altres àmbits”, reconeix per justificar la necessitat de do- geix Pérez. També s’ha concebut cun dels 12 artistes. De l’expres- any una col·lecció nova. La direc-
la directora de la galeria, Pepa nar-lo a conèixer aquí. com un objecte de regal, per sió mediterrània dels germans tora de la galeria ensenyarà les
Quinteiro. “Volem fer coses dife- En comú entre gaudir d’un exemple, per a empreses que ho Ramon i Josep Moscardó al colla- caixes en dues fires d’art a l’es-
rents amb els vins del Priorat”, quadre o d’una ampolla, els artí- vulguin oferir a directius i clients ge de Joaquín Mateo, passant tranger amb vistes a exportar la
coincideix Merche Dalmau, co- fexs de la idea hi situen la sensibi- i el preu de cada caixa oscil·la en- per les textures de Coia Ibáñez o idea en un futur, aprofitant la tira-
propietària del celler. litat de qui els consumeix. “Us ha- tre els 300 i els 500 euros. l’art abstracte d’Isabel Saludes, da del Priorat i els contactes d’al-
La col·lecció ha ajudat que, ca- víeu fixat mai que per descriure “Amb el rerefons del vi, la te- les dues autores que són de la zo- guns artistes a fora.c
Tants tipus de lletres com somnis
MARIA ROSA MARTÍ Els relats curts estan relacio-
Un llibre ret panys “de tres generacions dife- Blas. Solter i sense fills, les amis-
A
Tarragona nats amb la vida nocturna tarra- rents” que hi han volgut tats sempre li van fer costat.
rtesà, bohemi, filò-
gonina i estan farcits d’anècdo-
tes filosòfiques entre copa i co-
homenatge al col·laborar. I és que, si una cosa
tenia Guigui eren amics. “Ells
Com l’advocat i amic d’infantesa
Jordi Salvà, que l’ajudà a cobrar
sof, anarquista, irre- pa. Per això, Gerhard explica desaparegut mai han afluixat amb la idea de un deute pendent amb l’ajunta-
verent, creatiu, som- que el llibre s’ha escrit “a quatre fer una exposició i un llibre”, des- ment de Deltebre i a justificar da-
niador. Això i molt mans”, entre el Guigui i els com- grafista Guigui taca el seu germà bessó, Pier de vant d’Hisenda que no tenia lli-
més era el grafista cència fiscal perquè era “un filò-
tarragoní Vidal de Blas Palau, sof”. Tampoc tenia DNI, “el va
més conegut com a Guigui. Un cremar un dia que es va empre-
any després de la seva mort, els nyar”, recorda Pier. Tenia una fi-
seus amics li van muntar una ex- losofia de vida pròpia, que es re-
posició on es recollia una selec- sumeix en frases seves, les gui-
ció del millor de la seva obra.
Anagrames de discoteques,
cartells publicitaris, targetes de Va crear anagrames
visita i tot tipus de material pu-
blicitari i corporatiu es van mos- de discoteques,
trar de manera conjunta. Ara, cartells, targetes de
aquesta petita història del grafis-
me dels establiments i locals visita i tot tipus de
d’oci de Tarragona s’ha recollit material publicitari
en un llibre homenatge que por-
ta el sobrenom del grafista. “No
vol ser un estudi acadèmic sobre guiries. “Hi ha tants tipus de lle-
el Guigui”, explica el coordina- tres com somnis”, n’és una. “Hi
dor del llibre, Ferran Gerhard. ha dones que pixen colònia”,
Més aviat és una “pinzellada” a una altra.
la seva obra gràfica d’estil pop, La presentació del llibre, que
“sense oblidar la seva vida bohè- ha rebut ajudes de la Diputació,
mia”. Per això, s’han complemen- l’Ajuntament de Tarragona i
tat els treballs publicitaris amb l’Autoritat Portuària, es farà de-
la publicació de poemes i contes mà, a les 20.30 h, al pub La Va-
escrits per gent que el van co- VICENÇ LLURBA queria, un dels locals preferits
nèixer. El llibre (en la foto) inclou dissenys de Guigui i poemes i contes de persones que el van conèixer de Guigui i la seva quadrilla.c

2. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIVENDRES, 17 DESEMBRE 2010
ENOLOGIA I ART
Nou artistes
han rebut
l'encàrrec
d'inspirar-se en
els vins amb
DOQ Priorat
i DO Montsant
per crear
cadascun
dues obres
pictòriques
VICENÇ LLURBA
Estudi del pintor Miquel Lligadas, de Capçanes, on prepara una creació artística relacionada amb el vi
TRAÇOS DE VI
Paraules que
expliquen el món
vitivinícola
]“El millor líquid per
JORDI BARÓ la comarca”, explica la falsetana beure, que sana malal-
Falset
AMPOLLES PER GUARDAR Natàlia Sanahuges, a qui han de- ties desconegudes, ager-
U
manat que treballi amb un vi clàs- mana o uneix les perso-
n concurs de foto- sic del Priorat, Mas Martinet. nes, i fa llestos als més
grafia de l’Oficina Etiquetat amb art “Hem donat un pas més”, expli- mentalment endarre-
rits”. Així defineix l’es-
de Turisme ha pre- ca el coordinador Josep Barjuan,
miat recentment a que fa dos anys ja va plantejar criptor valencià Ignasi
qui millor ha captu- una proposta de pintar amb vi. El Mora la paraula vi al
rat els colors de la vinya del Prio- resultat va ser Terra i Vi, una edi- diccionari literari del
rat durant la tardor. Un diccionari ció limitada de dibuixos de ceps i Priorat que ha impulsat
literari coordinat pel Centre sarments fets amb llapis, acompa- el Centre Quim Soler,
Quim Soler del Molar s’ha publi- nyats de versos kaiku de Jordi amb seu al Molar. En el
cat online plagat de vocabulari vi- Carrió. ”Hi havia alguna petjada treball, abunden els ter-
tivinícola. De tant en tant, el vi de vi”, comenta conscient que mes del món vitiviníco-
s’abraça a l’art. A vegades, fins a amb el temps el producte ha anat la. Alcohol, celler, cupat-
l’extrem del projecte L’esperit del assolint més protagonisme en els ge, enòleg, celler, licore-
vi, en què nou artistes de dins i fo- seus projectes. És el cas de la sè- lla, fermentació alcohòli-
ra de la comarca estan explorant rie de retrats dels pagesos, els ca o maceració, i com-
les possibilitats expressives que enòlegs i altres professionals que parteixen protagonisme
pot tenir aquest líquid per pintar configuren el món del vi. L’obra amb d’altres representa-
les seves obres. “Tant la produc- tius de la comarca com
ció artística com la vinícola són figuera, arbequina o mi-
molt creatives. Aquest valor es po- L'impulsor del na. “És una obra oberta,
tencia posant-les en comú”, refle- individual i alhora
xiona l’impulsor de la iniciativa, projecte ‘L'esperit del col·lectiva”, comenta la
Josep Barjuan, que ha buscat con- VICENÇ LLURBA vi’ explica que es vol directora del centre,
nectar dos mons i posar-los en va- Les sis ampolles que s'han etiquetat amb l'obra d'il·lustradors Roser Vernet. Les entra-
lor. “Ajudar a promocionar alhora promocionar alhora des i els articles els han
els cellers i els artistes”, sintetitza. ]“El vi Galena sempre ha caixes del vi Clos Galena –el cellers i artistes creat lliurement un
Al seu taller de gravat de Cap- agradat. Ara enlloc de llen- de gamma més alta, puntuat grup d’escriptors que la
çanes, Miquel Lligadas ultima un çar l’ampolla, la pots guar- amb un 9,5 pel crític Robert tardor de l’any passat
collage amb formes que recorden dar”, suggereix el somme- Parker– pintades per set porta per títol Les cares del vi i es van participar en una
la vinya. Sobre la taula, hi ha l’am- lier de la vinoteca de artistes com el litògraf Di- va presentar al maig passat junta- trobada batejada com a
polla buida del celler Ferrer Bo- Tarragona Efluvi de Vins dier Lourenço i amb una ment amb textos de deu escrip- Priorat en Persona, que
bet que ha utilitzat pel quadre. davant l'última proposta del temàtica conjunta. Aquesta tors. De la comarca, com Toni es repetirà cada dos
“El projecte és interessant per di- celler Domini de la Cartoixa vegada ha estat el Medi- Orensanz, i de fora com Màrius anys. Venien de fora i
namitzar l’ambient artístic de la d’etiquetar el producte amb terrani, mentre que en la Serra o Maria Mercè Roca. els va acompanyar algú
zona”, comenta des de l’estudi si- una reproducció d’una obra primera edició van ser les “No tinta gaire”, comenta Natà- de la zona perquè els fes
tuat al carrer del Sol del munici- d’art. “Aportem valor afe- emocions. “Ha estat un èxit, lia Sanahuges sobre les propie- de guia. “El Priorat com
pi, amb una vista panoràmica a la git”, comenta l’enòleg i pro- una simbiosi molt bona. Ens tats del vi per pintar. “De seguida a paisatge literari ha
muntanya. A cadascun dels nou pietari, Miguel Pérez. permet sortir de la galeria”, m’ha canviat d’aparença”, reco- estat invisible”, reflexio-
participants se li han assignat S’han tret al mercat sis comenta la directora d’An- neix una altra participant, Núria na Vernet sobre la inten-
vins de la DOQ Priorat o la DO ampolles diferents, a la ven- quin’s, Pepa Quinteiro. Per Estapé. I és que el líquid se sol ció de la iniciativa. El
Montsant i se’ls ha reptat a crear da per separat, i les il·lus- acabar d’unir mons dife- oxidar amb el temps i tendeix a centre Quim Soler, que
dues obres. L’encàrrec se’ls va tracions s’han aprofitat d’un rents, aquest producte-regal agafar tons marrons i liles. “És dirigeix, té com a un
fer a l’estiu i la previsió és que els projecte més ampli que s’ha presentat en restau- més adequat utilitzar el pòsit del dels objectius relacionar
treballs s’exposin –i es venguin li- aquest celler del Molar im- rants, com Can Bosch de vi quan s’està elaborant”, apunta la literatura i el vi i s’ha
tografies– a la Fira del Vi de Fal- pulsa des de l’any passat Cambrils. “Art, gastronomia Isabelle Meyer, també autora atrevit amb molts expe-
set del maig vinent. “Va bé que amb la galeria d’art An- i vi. Una cosa crida a l’al- d’etiquetes del seu celler, Clos riments. Valguin com a
se’ns facin una mica de cas i algú quin’s de Reus. Es tracta tra”, comenta el propietari Mogador. El tast vertader exemple les tertúlies
es recordi de nosaltres, que repre- d’una col·lecció de seixanta del celler. d’aquesta mescla d’art i vi, al vi-teràries.
sentem altres maneres de viure a maig a Falset.c

3. DIVENDRES, 3 SETEMBRE 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 11
POLS
ECONÒMIC
Vinagre de Nobel
Vendrell, que encara s’encarre-
ga de cultivar. Als inicis, la pro-
ducció va ser molt reduïda; ara
exporten a 31 països. “Vam co-
mençar amb el vinagre com un
complement del vi, però vam
veure que els restauradors hi
apostaven”, comenta l’enòleg,
Enric Roca. Això ha fet que la
El celler proporció d’ampolles anuals
dels dos productes s’hagi inver-
Avgvstvs Forvm tit. Les 200.000 de vinagre supe-
ren de lluny les 120.000 de vi.
del Vendrell es Els vinagres del Celler
Avgvstvs Forvm no només s’han
fa un lloc al colat als fogons dels guardons
suecs, sinó que alguns dels mi-
banquet dels llors xefs els utilitzen en les se-
ves receptes. Ferran Adrià, en
premis de els canelons d’angules i sèpia
amb amanida d’algues; Carme
l’Acadèmia Ruscalleda, en les cues d’esca-
marlà, en el llobarro al forn o en
Sueca la sopa freda inspirada en un ver-
mut. Les possibilitats van més
JORDI BARÓ enllà de les amanides, fins al
E
El Vendrell punt que el xocolater Enric Rovi-
ra l’ha utilitzat per a un dels seus
ls vinagres Forvm bombons. “Va molt bé per fer re-
són part de la histò- duccions”, afegeix Joan Roca,
ria culinària dels fundador de l’empresa. “Cuiners
premis Nobel. Els de tot el món en ressalten la sua-
ha tastat l’avantguar- vitat, la poca agressivitat, que fa
da de la química, la física i la me- que el puguin incorporar a molts
dicina. I gurús de l’economia plats i sempre respecti els sabors
com Paul Krugman o escriptors inicials”, comenta l’enòleg.
de renom mundial com Orhan Se n’elaboren de de tres tipus:
Pamuk o Günter Grass. Des de fa el de varietat chardonnay, amb
més d’una dècada, els agredol-
ços del celler Avgvstvs Forvm
del Vendrell s’utilitzen per cui- El producte que es fa
nar alguns plats que se servei-
xen al sopar posterior al lliura- Albert Roca, Joan Roca i Enric Roca al celler familiar Avgvstvs Forvm del Vendrell
XAVI JURIO
al celler del Vendrell
ment dels guardons de l’Acadè- surt citat en receptes
mia Sueca. Una cita que presidei-
xen els reis de Suècia i que reu- L'ORIGEN DEL NOM de Ferran Adrià o
neix 1.300 convidats d’etiqueta a Carme Ruscalleda
l’Ajuntament d’Estocolm.
“Estem encantadíssims”, co- Vinya ubicada en
menta el responsable comercial
del celler, Albert Roca, per qui
el terreny ocupat solera de 3 anys, el de cabernet
sauvignon, de 8 anys, i un altre
va ser una sorpresa saber que ha- per la via Augusta de més gourmet, de la mateixa
vien conquistat la cuina dels No- varietat però amb 18 anys de sole-
bel. “Vam rebre una carta d’agra- ]La via Augusta, la més ra. És el Flavivs, del qual només
ïment escrita en suec”, explica. extensa de l’imperi ro- se’n comercialitzen 500 litres
La signava Stefan Johnson, el mà, passava exactament l’any, en ampolles de 25 centili-
xef organitzador del banquet, per on actualment hi ha tres i a un preu d’uns 16 euros.
que havia preparat una amanida les vinyes del Celler “El gran secret d’un vinagre és
de fruits del mar amb vinagre Avgvstvs Forvm del tenir primer un bon vi, que és la
Forvm. De la descoberta en fa Vendrell. D’aquí el nom, matèria primera i temps”, co-
tretze anys, i malgrat que els cui- i la imatge gràfica, que menta Enric Rovira. “Molt de
ners han anat canviant, només imita les lletres roma- temps –insisteix–, per això calen
en dues ocasions no han confiat nes. La ubicació en un tantes bótes”, exclama davant
en el producte. En una, val a dir indret amb gairebé les dues sales comunicades que
que el japonès encarregat del so- 2.000 anys d’història guarden en la semi-foscor 1.200
par va prescindir de qualsevol vi- també s’utilitza com un barriques de roure. A cadascuna,
nagre en el menú. “Han anat arri- reclam per l’enoturisme. XAVI JURIO 300 litres de vinagre jove enve-
bant cartes”, es felicita Roca da- La coincidència té un Detalls d'alguns dels vinagres que elabora el celler Avgvstvs Forvm lleixen durant anys abans de sor-
vant de la paret de la sala de tast lloc destacat en els fulle- tir al mercat. “Els fills dels meus
on estan emmarcades. Entre- tons en cinc idiomes tat un ganxo per atreure a l’eno- Aquí ningú parlava anglès”, rela- fills tindran un producte de més
mig, hi penja un original del me- que animen a visitar el turisme. També ha obert els vi- ta Albert Roca. Avgvstvs Forvm de 150 anys”, comenta Albert Ro-
nú de la cerimònia de 1997. celler i fer tastos guiats nagres Forvm al mercat dels paï- és un celler familiar que el seu ca. Qui sap si continuarà deixant
L’anècdota dels Nobel s’ha es- de vins i de vinagres. sos escandinaus. “Els importa- pare, Joan Roca, va engegar als regust al paladar de científics i
campat de boca en boca i ha es- dors ens van venir a buscar. anys vuitanta en unes vinyes del intel·lectuals eminents.c

4. 6 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 30 OCTUBRE 2009
CELEBRACIÓ DE TOTS SANTS
rra de Prades, gairebé l'única so-
lució és desplaçar-s’hi. “Just en
recullo per vendre al poble i als
forasters”, diu el pagès Antonio
Anselmo, que en plega cada any
com a molt 350 quilos i els ven a
la Cooperativa Agrícola de Pra-
des, de la qual n’és el secretari.
D’una finca del seu pare, en sor-
tien fa 30 anys uns 20.000 quilos,
però el xancre ha anat matant els
castanyers i en el seu lloc hi han
crescut pins i alzines. “Això està
a les últimes. S’ha fet tard. Ha es-
tat com posar una injecció a algú
que està al cementiri”, diu amb
“De la gallega, és de la
que hi ha més quilos
i la que té més fama”,
explica el propietari
d’una parada
relació als tractaments per com-
batre aquest fong maligne. El
Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya ha definit com actuar
contra la plaga els últims tres
anys i ha utilitzat la tècnica del
control biològic, que consisteix a
VICENÇ LLURBA
introduir a l’arbre el mateix xan-
Moniatos vermells i blancs en una parada de verdures del Mercat Central de Reus cre debilitat amb un virus.
“Les parts tractades s’estan re-
cuperant”, es felicita l’enginyer
Els tractaments contra la plaga tècnic forestal de la institució,
Carles Castaño. Malgrat tot, su-
del xancre no tornen la castanya bratlla que la malaltia ataca serio-
sament els castanyers des de
de la Serra de Prades als mercats 1985, quan va arribar a Catalunya
provinent de França i Itàlia.
Les últimes
“S’ha d’insistir a recuperar-los
perquè hi ha un abandonament i
és una espècie que necessita la in-
tervenció humana”, afegeix. El
Departament d’Agricultura man-
castanyes
té que continuaran les actua-
cions per eradicar-lo i ha anun-
ciat darrerament que es farà una
prova pilot a Vilanova de Prades
de plantació d’un centenar de
nous arbres amb l’assessorament
JORDI BARÓ president de la Unió de Boti- del centre de recerca en alimenta-
U
Reus / Prades guers de Reus i propietari d’una VICENÇ LLURBA ció IRTA i el Departament de Me-
parada. “De Prades, ja no se’n co- Als mercats es venen castanyes de Galícia, Andalusia, Itàlia i Xina di Ambient i Habitatge.
lls i boques en- mercialitza”, afegeix Ferran Blan- Les perspectives del sector són
ganxats sobre cara- co, que atén en una altra. El culpa- nua en Ferran. En general, el ducció local. I de les varietats de negatives. “La castanya s’està aca-
basses disfressen ble és el xancre, un fong de gran preu és similar al de l’any passat, carabassa, que a banda de servir bant”, creu Imma Sahún, presi-
aquests dies de Ha- virulència que fa gairebé trenta a partir de dos euros el quilo. com a decoració per Halloween denta de la IGP Patata de Prades,
lloween algunes anys que minva la producció Com més grans més cares, i com es consumeixen cada vegada segell de qualitat d’aquest pro-
parades del Mercat Central de d’aquesta zona i que, malgrat els més al principi de la tardor es més, una de les més preuades arri- ducte. “Els castanyers estan en
Reus. Els venedors de fruita i ver- tractaments recents, l’ha deixat comprin, també. ba de l’Argentina. “Estem seguint procés de recuperació, no curats.
dura no han obviat una tradició relegada bàsicament al consum Pel que fa als altres productes el mateix ritme de vendes de sem- La malaltia ha fet molts estralls”,
anglosaxona a l’alça, malgrat que domèstic. propis d’aquestes dates, en molts pre”, apunta la presidenta dels pa- sosté l’alcalde de Vilanova de Pra-
continuen donant el protagonis- Galícia és ara la principal pro- casos tampoc són cultivats a Cata- radistes, Rosa Costa. El mercat des, Josep Vilalta, que ara recull
me als productes propis de Tots veïdora de castanyes, però no lunya. El moniato vermell, el més continua sense ressentir-se mas- mil quilos, quan fa temps eren
Sants: safates de moniatos i, so- l’única. “També n’hi ha d’Andalu- demanat, prové del sud d’Espa- sa de la crisi, però tampoc nota 50.000, i els ven a alguns clients
bretot, sacs enreixats de casta- sia, d’Itàlia i de la Xina, que fa un nya i costa al voltant d’un euro el un augment de consum específic fidels i en una botiga de la famí-
nyes. “De la gallega, és de la que parell d’anys que arriben i emba- quilo. El blanc, una mica més car, per Tots Sants, com sí que succe- lia. En hectàrees productives, el
hi ha més quilos i la que té més fen molt. Jo no me les puc men- s’importa de València o Itàlia, eix per Nadal. xancre ha fet que passés de gaire-
fama”, explica Pere Margalef, jar, però són més barates”, conti- malgrat que hi hagi alguna pro- Per comprar castanya de la se- bé deu a dues, com a molt.c
Una festa dolça i amb denominació d'origen sans que treballen dins l'àmbit
geogràfic de la DO (73 termes mu-
nicipals situats a l'Alt i Baix
Camp, el Tarragonès i la Ribera
SARA SANS da més fa tothom arreu del món i d'Ebre) van aportar els panellets
Tarragona que és tan simple com aprendre a de pinyons, ametlla, coco, co-
valorar i consumir els productes dony, castanya, vainilla, cafè o fi-
Si hi ha uns vins genuïnament ta- autòctons, els que s'elaboren més ga seca, l'enòloga de la DO Tarra-
rragonins i reconeguts arreu del a prop”, diu la secretaria de la gona va associar un vi dolç per ca-
món son els dolços. I si alguna co- DO Tarragona Àngels Collado. da panellet. “Hem fet una crida
sa no falla aquests dies són els pa- Per això aquesta DO ha posat so- als cellers perquè venguin
nellets. Per això, la denominació bre la taula el Montebrione (el aquests dolços a les pastisseries”,
d'origen Tarragona proposa moscatell de la cooperativa de afegeix Collado. De fet, els vins
menys Halloween i més produc- Montbrió del Camp), el vi dolç clàssics (els dolços) son l'arrel de
tes de la terra maridant els seus de Mas Vicenç (de Cabra del la DO Tarragona i en els seus ini-
millors vins de missa, misteles, Camp), el ranci i la mistela de la cis el reglament només es referia
rancis i moscatells amb els pane- Cooperativa de Vila-rodona i a aquests licors de graduació alta
llets que elaboren el Gremi de l'Aureo semidolç de Müller. (més de 15 graus) i d'elaboració
Pastissers Artesans. Aquesta setmana, en una ses- ARXIU única que ara es volen potenciar
“Hi ha una cosa que cada vega- sió de tast on els pastissers arte- Panellets i vi dolç, el maridatge de la castanyada al territori.c

5. DIVENDRES, 13 MAIG 2011
CULTURA
Reus es
converteix en la
capital del circ
TARRAGONA amb Trapezi
PÀGINES 6 i 7
VICENÇ LLURBA
La M. Carme Ferrer i la Biuse Mansilla al celler Bàrbara Forés de Gandesa. La primera n’és la propietària i la segona ocupa el càrrec d’enòloga
Vins en femení
tagonisme femení a les vinyes de Per contra, aquest curs xa l’escola Jaume Ciurana.
JORDI BARÓ
Tarragona les denominacions d’origen de Enòlogues de 2010-2011 les noies són majoria Tarragona va exercir també de
H
l’àrea de Tarragona s’ha assolit en algunes classes. precursora en els estudis univer-
a estat força els últims vint anys i hi ha jugat les DO de la “Al principi érem dues dones sitaris d’enologia i el 1988 va co-
dur”, reconeix un paper clau l’accés a la forma- d’una vintena d’alumnes i els mençar un títol propi vinculat a
l’enòloga Elisa- ció, tant a través de l’Escola demarcació de centres on aprendre gairebé la Universitat de Barcelona, em-
beth Anguera so- d’Enologia de Falset com de la eren inexistents”, relata Angue- brió del que és actualment la fa-
bre els esforços Universitat Rovira i Virgili. Tarragona ra, que treballa a la cooperativa cultat de la URV amb llicenciatu-
per fer-se un lloc en una indús- “Abans de la professionalitza- de Corbera d’Ebre i elabora el vi res i graus oficials.
tria tradicionalment reservada ció, el món del vi era masculí. relaten com s’ha Nubac al seu celler de la DO “A les estudiants de les prime-
als homes. “Costava molt donar S’associava a l’agricultura i els Montsant. Falset va ser la prime- res promocions que venien de la
ordres al propietari del celler de enòlegs solien ser químics i far- conquistat la ra localitat catalana a oferir for- Rioja, quan tornaven no les volien
tota la vida, però per sort els macèutics”, explica la professo- mació professional específica en
temps canvien”, afegeix. El pro- ra de la URV Montserrat Nadal. igualtat al celler vitivinicultura i va posar en mar- CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

6. V I N S E N F E M E N Í L ' A V A N Ç D E LE S D O N E S E N U N A A C T I V I T A T T R A D I C I O N A L M E N T D O M I N A D A P E R H O M E S
Les dones
Diferents aviat algun comentari anecdòtic”,
comenta Montserrat Nadal, a qui fa
caràcters anys en una presentació de vins a
Barcelona van confondre amb una
]“Se’m va qüestio- secretària. “‘Tu ets l’enòloga?’, em
nar perquè tenia va preguntar un senyor gran d’una
ocupen els cellers
22 anys, mai per altra generació”, explica.
ser dona”, explica La botiga L’Orangette de Reus va
l’enòloga Sara Pé- donar visibilitat l’any passat a deu
rez sobre els inicis propietàries o productores de vins
al món del vi de la de la DO de la zona, a qui va agru-
mà del seu pare, par al seu estand de la Fira Reus
un dels artífexs del Viu el Vi sota el títol La terra i la
renaixement del al celler. Les col·locaven com a gueix. A la facultat d’Enologia un en funció del curs, malgrat que vinya en femení. Projectes consoli-
sector al Priorat. comercials i al laboratori”, 53,8 dels alumnes són dones aquest any la xifra és especialment dats i altres de més recents com el
“Vaig començar en comenta Nadal, que hi és des de aquest curs, malgrat que només baixa: hi ha 2 noies del total de 15 de l’enòloga Elisa Ribé, que havia
un entorn d’homes l’inici i pertany a la generació que són majoritàries als estudis de bio- alumnes dels dos cicles de grau mit- tot just engegat el seu celler Mas Be-
grans i sentia que encara es va haver de formar a tecnologia. jà i superior que s’imparteixen al lla a la pedania de Masmolets, a
m’havien d’agra- Barcelona. “La igualtat va ser molt La paritat no és habitual en els centre. “No és habitual. General- l’Alt Camp. “Si hi ha molts vins fets
dar els vins blancs ràpida en la formació. En tres o ensenyaments tècnics. “La propor- ment en són més”, insisteix conven- per dones!”, exclama el propietari
i els rosats, no fu- quatre anys les noies van passar de ció ha anat en augment, però aquí çut que les seves alumnes se solen de L’Orangette, Xemi Gené, per qui
mar i preferir un ser molt poques a la meitat. Es va encara hi ha menys presència feme- dedicar a la part més analítica i sen- les diferències de gènere a la indús-
tallat enlloc d’un fer un salt de seguida, però en la fei- nina”, explica el professor de l’Esco- sorial i els nois a la feina més física tria del vi a Catalunya s’han supe-
cafè sol. I allò em na ha costat una mica més, per la d’Enologia de Falset, Toni del celler. “Personalment m’he tro- rat. “No se’n sorprèn ningú al sec-
repel·lia”, comen- exemple pels llocs de direcció”, se- Alcover. És d’entre un 20 i un 30% bat molt poques resistències, més tor, però crec que és un fenomen lo-
ta. Amb formació
en biologia, filoso-
fia i després en FACULTAT D’ENOLOGIA A la universitat.
enologia i viticultu- Montserrat Nadal, en
ra, Pérez coinci- Homes Dones Total una cata en la facultat
deix que els ense- Alumnes curs 2010-2011 d’Enologia de la URV
nyaments especí-
fics orientats al vi Llicenciatura de Biotecnologia
han fet augmentar 28
“espectacular- 62
90
ment” el percentat-
ge de dones. “Altra Enginyeria Tècnica Agrícola
cosa és on aca- 39
35
bem”, matisa. Al 74
sector hi distingeix
Llicenciatura d’Enologia
una actitud femeni- 8
na de més valentia. 5
“Com que no te- 13
nim res a perdre, Grau d’Enologia
ens atrevim molt 49
més. Ara bé, és 22
estúpid assegurar 71
que hi ha vins de Grau de Biotecnologia
dones, perquè una 30
ampolla la fa un 44
equip”, conclou 74
Sara Pérez. Màster d’Enologia
1
Sara Pérez: 13
14
Venus La
Universal (DO TOTAL
Montsant) i Mas 155
101
Martinet (DOQ 336
Priorat); Falset.
LA VANGUARDIA

7. DIVENDRES, 13 MAIG 2011 TARRAGONA LA VANGUARDIA 3
Les dones sommeliers es van fent un
lloc a la professió a Tarragona
Elles recomanen
JORDI BARÓ sector a agafar força”, explica noies. Som molt poques encara,
Valls Manel Subirà, des dels anys 90 però ens estem fent un forat en
L
sommelier de Can Bosch, un dels un món del vi que sempre ha es-
a reticència de gène- dos establiments de Cambrils tat més masculí”, comenta.
re hi és”, confessa la amb estrella Michelin. Formada a Barcelona i dedica-
sommelier Anna Ca- “És molt important que els pro- da de sempre al restaurant,
sabona, propietària fessionals del sector s’animin a es- Garcia va sentir interès per ser
de la vinateria La Vi- tudiar per donar qualitat als nos- sommelier arran del seu emba-
noteca del Rebost de Valls i con- tres restaurants”, coincideix la ràs. “L’olfacte se’m va despertar i
vençuda que els prejudicis ne- sommelier Carme Garcia, copro- vaig començar a olorar d’una for-
gatius encara existeixen. “Hi ha pietària de L’Arrosseria de ma espectacular”, explica. “Les
hagut un canvi radical, però el l’Andreu de Cunit i finalista al dones tenen una gran sensibilitat,
percentatge femení en el col·- concurs estatal Nas d’Or en l’edi- més percepció gustativa i olfacti-
lectiu no arriba encara a la mei- ció d’aquest any. “Dels 12 cata- va. Van per davant nostre”, consi-
tat”, afegeix. lans seleccionats, només tres som dera Subirà. “Som una mica més
Des de fa uns deu anys, les do- sensibles que els homes”, coinci-
nes estan guanyant terreny en la deix Sílvia Huguet. La finalista
professió de tastar i assessorar so- Dels 12 sommeliers del Nas d'Or d'enguany matisa:
bre vins en botigues, cellers i res- “A nivell sensorial som iguals,
taurants. Continuen, però, sent catalans finalistes l’únic és que aquest és un món
minoria. “Hi ha hagut un cert al concurs Nas d’Or molt passional i per la nostra
creixement, però l’enologia va educació estem més acostuma-
un pas per davant”, sosté el presi- només tres són noies des a mostrar les emocions més
I G U A L T A T A L’ A U L A Un celler, dent a Tarragona de l’Associació fàcilment”.c
L’accés a la formació, dues
clau perquè les dones dones
hagin arribat al
control de les vinyes ]Hi ha igualtat en
totes les facetes”,
creu la propietària
V I S I B I L I T A T A L A FI R A del Celler Bàrbara
A la Fira Reus Viu Forés de Gandesa,
M. Carmen Fer-
el Vi es van presentar rer. “S’ha produït
l’any passat deu un canvi impor-
tant i la clau ha
productores de la zona estat l’accés a la
formació. Ara tot
cal”, apunta amb la sensació que a la flueix d’una forma
resta de DO espanyoles l’home en- natural”, opina.
cara domina. Des de finals dels
Les dones del vi de l’àrea de anys vuitanta Fer-
Tarragona estan lluny de jeure amb rer es dedica exlu-
una copa a la mà, com les retrata l’ar- sivament a la di-
tista de Falset Natàlia Sanahuges. recció del celler
Pel vist fins ara, descansen poc.c familiar, situat en
una casa pairal del
municipi i fundat
el 1898. S’hi va
decidir perquè era
enginyera tècnica
agrònom i tenia
formació específi-
ca en enologia, i
també en adonar- VICENÇ LLURBA
se que el context Carme Garcia, sommelier del restaurant l’Arrosseria de l’Andreu de Cunit
sòcio-econòmic a
la comarca era Catalana de Sommeliers, Manel
favorable. “La Ter- Subirà, convençut que en el
ra Alta havia estat camp de l’elaboració vitivinícola A la salut de Bacus
adormida i aques- s’ha avançat més per assolir la
ta era una activi- igualtat. ]L’Associació d’Empresàri- dable. El lloc de la reunió
tat emergent”, “Sempre havia pensat que fer es i Emprenedores de les canvia cada any –per exem-
explica. El seu ce- de sommelier era cosa d’homes comarques de Tarragona ple, l’any passat va ser al
ller és el millor fins que vaig començar a estudi- s’acomiada abans de les va- celler Yzaguirre– i només
exemple del prota- ar per ser-ho”, explica Sílvia Hu- cances d’estiu encomanant- s’hi convida a un home, que
gonisme femení a guet, que ha treballat sempre al se al déu del vi. Des de fa en la darrera edició va ser
la vinya. L’altre restaurant familiar La Fonda alguns anys, la trobada Les el president de la Diputació
càrrec de respon- Emilio, a les Borges del Camp, Dones de Bacus reuneix el de Tarragona, Josep Poblet.
sabilitat al celler, fundat pel seu besavi. Malgrat penúltim dijous de juliol un “Ho hem organitzat així
l’enòloga, també que s’havia anat formant, no va centenar de sòcies de l’enti- perquè estem en un territo-
és actualment una adquirir els coneixements especí- tat per participar en xerra- ri on es produeix vi, perquè
dona, la Biuse fics de sommelier fins fa sis anys, des i tastos al voltant del vi, moltes sòcies es dediquen a
Mansilla. com a alumna de la primera edi- el vinagre, l’oli o el vermut. aquest sector i perquè vo-
ció del curs de sommeliers de la Les ponents són també lem promocionar els produc-
M.Carmen Universitat Rovira i Virgili. totes dones i es pretén que tes d’aquí”, comenta la presi-
Ferrer; Celler “M’hi he dedicat tard”, explica tractin els productes des de denta de l’associació d’em-
satisfeta d’haver pres part en diferents vessants: com s’ela- presàries, Laura Roigé. “Va
Bàrbara Forés; aquest programa intens de dos boren, quin és el protocol a bé per fer xarxa i hi ha
Gandesa; DO anys del qual se’n van fer algunes l’hora de servir-los o com molts homes que es maten
Terra Alta. edicions. “Tenir la proximitat i se’n pot fer un consum salu- per venir”, conclou.
FOTOS: VICENÇ LLURBA el prestigi de la URV ha ajudat al

8. DIVENDRES, 28 GENER 2011 TARRAGONA LA VANGUARDIA 7
POLS
ECONÒMIC
COMERÇ AEROPORT COMERÇ MUNICIPAL
Foment als negocis Reus vol captar Reus pressiona encara La diputació impulsa
a l’estranger els xàrters russos per atreure Ikea accions mediambientals
]Les missions d’empresaris de ]La Costa Daurada és la princi- ]Tot i que l’alcalde de ]Onze municipis tarragonins es
les cambres de Tarragona, Reus, pal destinació d’Espanya en tu- Tarragona va afirmar que havia repartiran 34.509 euros de la
Tortosa i Valls visitaran aquest risme rus, però la majoria d’ope- arribat a un acord amb la direc- Diputació destinades a actua-
any 49 països, 14 més que el radors tenen com a referència ció d’Ikea, Reus encara tracta cions mediambientals. Entre
2010. El foment a la internacio- l’aeroport de Barcelona. El pa- de atreure l'empresa sueca: aquestes hi ha la gestió d’espais
nalització és clau per enfortir la tronat de turisme de la Diputa- l’equip de govern va aprovar la fluvials, condicionament de sen-
competitivitat, segons els orga- ció va aprofitar Fitur per contac- setmana passada el projecte ders i millores paisatgístiques.
nitzadors. Aquesta setmana, uns tar amb ells i explicar-los l’estal- d’urbanització dels terrenys L’ens també destinarà 90.465
30 empresaris visiten Ghana, vi econòmic que suposa portar (Camí de la Plana i Gaudí Mar) MANÉ ESPINOSA / ARXIU euros a modernitzar els equips
Nigèria, Benín i Togo. els xàrters a Reus. que li ofereix. Tenda d'Ikea a Badalona informàtics de 47 ajuntaments.
de Miller a l’espera del rànquing
que The Wine Advocate publica-
rà a l’abril.
“Hi ha nervis i il·lusió, en al-
guns casos col·lapse”, descriu el
primer master of wine espanyol,
Pancho Campo, que ha organit-
zat la ruta inèdita fins ara de l’en-
viat de Parker per la DOQ Prio-
rat, la DO Montsant i la resta de
zones vinícoles catalanes. Han re-
corregut incansablement 31 ce-
llers i tastat més de 1.500 vins.
Matí, tarda i nit. A la seu de l’IN-
CAVI, dels consells reguladors,
amb els productors i fins i tot a
l’hotel. En sessions de treball me-
tòdiques, com demostren els 18
vins de l’arquitecte barceloní Al-
fredo Arribas que Jay Miller va
avaluar en una hora i mitja. “He
trigat tres mesos en preparar el
viatge perquè s’endugui l’impres-
sió més completa possible de ca-
da regió”, comenta Campo, que
ha viscut experiències imprevis-
tes com la de sobrevolar les vi-
XAVIER CERVERA nyes de la comarca en helicòpter
L'expert en vins nord-americà Jay Miller, durant la seva visita a les caves Agustí Torelló Mata de Sant Sadurní d'Anoia de la mà de l’enòleg René Barbi-
er.
A Falset, continua el sopar que
Agitació als cellers del Priorat per ofereix l’exportadora Wines
from Catalonia fora del progra-
la primera visita de l’enviat del ma rigorós de tastos. “M’agra-
da!”, exclama Miller davant d’un
crític nord-americà Robert Parker dels negres de la DO Montsant,
Mas de les Moreres del celler
La doctrina “El Priorat té unes
vinyes velles i un
‘terroir’ únics al món”,
dels punts es felicita la mà dreta
de Robert Parker
Cingles Blaus de Cornudella. “Di-
JORDI BARÓ fícilment es quedarà amb una
idea detallada del teu vi, però pel
Falset
Vi 100
E
sector és molt positiu”, comenta
l gurú Jay Miller ves- l’enòleg, Eloi Milà. “Hi havia ex-
teix una jaqueta ver- ]“Hi ha un vi de 100 pectació”, afegeix un dels socis,
da gastada, ulleres punts entre els tastats a Magí Baiget.
passades de moda i, Catalunya. Potser dos”, La següent ampolla que se ser-
de moment, sopa ha comentat misteriós VICENÇ LLURBA veix ja ha aparegut a la guia Par-
amb aigua amb gas. Al responsa- l’organitzador de la visi- Un instant de la visita de Jay Miller al Priorat, al celler de l'enòleg ker. Lo Givot, de la DOQ Priorat,
ble de puntuar els vins catalans a ta, Pancho Campo, “Lle- Álvaro Palacios a Gratallops ha estat puntuat amb 94 i 95
la revista nord-americana The geix el número d’abril de punts en una escala de 100. “Si
Wine Advocate, de l’influent The Wine Advocate”, aca- mesco i una mini-coca de poma i blava on sol fer anotacions des- volem vendre al mercat americà,
Robert Parker, li fan tantes fotos ba sense més detalls so- botifarra negra acompanyats de cansi tancada sobre la taula. la valoració ens ajuda perquè sal-
com a una super-estrella. “Gau- bre qui s’ha endut la valo- quatre caves del Penedès, prelu- “El Priorat té unes vinyes ve- va la falta d’infraestructura co-
diu!”, exclama a peu dret l’amfi- ració màxima. La mà dre- di d’un menú encarregat al xef-fu- lles i un terroir únics al món. Hi mercial”, explica l’enòleg Pedro
trió de la vetllada, el flamenc afin- ta de Parker resta impor- sió Ricardo Siginore i servit en ha hagut gent amb talent que en Cabanillas.
cat al Priorat Stefan Lismond, tància a la publicació. un local privat de Falset. pocs anys li ha brindat la fama”, Amb els vins dolços, Miller
que ha convidat deu cellers d’ar- “Estic segur que no té “Estem una mica nerviosos, pe- confessa relaxat aquest ex doctor s’ofereix a contestar preguntes
reu del país clients de la seva ofi- impacte en les vendes, rò sobretot contents”, confessa la en Psicologia Clínica després que no sigui comprometedores.
cina d’exportació de vins Wines però els cellers em co- dona de l’organitzador, Karin d’una becaina a l’Hostal Sport, “Quants punts em donareu, per
from Catalonia. El fons d’slow menten que sí”, diu Mi- Vinckevleugel, davant l’oportuni- on s’allotja. Al migdia, l’enòleg Ál- exemple!”, fa broma Pancho
jazz no atenua l’excitació col·- ller amb modèstia. “No tat d’establir contacte amb la mà varo Palacios l’ha rebut al seu ce- Campo. A Marc Bournazeau, del
lectiva de compartir taula amb té un gust de sentència dreta de Parker. La cita és infor- ller amb vistes panoràmiques de celler Terra Remota de la DO
qui és capaç de revolucionar, absolulta, té el seu perso- mal i la vintena de vins que s’hi Gratallops i li ha ofert un tast ver- Empordà, li van valorar els vins
amb unes notes de tast, les ven- nal. Això sí, l’efecte sobre tastaran no estan inclosos en el tical de les últimes sis anyades de fa uns dies i sembla que
des de qualsevol ampolla als Es- els vins de preu mitjà és centenar llarg que Jay Miller ha l’Ermita. “Mai saps què passarà, l’intranquil·litza la incògnita.
tats Units. d’espasme”, conclou l’enò- de provar i puntuar cada dia en té el do de contenir l’estat “La nit abans no vaig dormir,
El sopar maridatge arrenca leg Álvaro Palacios. una rutina a contra-rellotge. d’ànim. És molt fred, però correc- com en un examen”, i mira amb
amb uns xips de peixet amb ro- D’aquí que la llibreta d’anelles tíssim i afable”, comenta Palacios el cap amunt i se senya.c

9. DIVENDRES, 30 ABRIL 2010 ESPECIAL LA VANGUARDIA 7
Carinyena
DO Porrera
Els cellers de la població reivindiquen la
personalitat de la varietat carinyena de les
seves finques en un tast amb convidats estrella
JORDI BARÓ té Raimon Castellví, coordinador
P
Porrera de l’agrupació Cellers de
Porrera, que impulsa la iniciativa
orrera és la capital per segon any consecutiu. “En zo-
mundial de la cari- nes molt productives li costa ma-
nyena”, defensa el durar, produeix sabors herbacis i
sommelier Josep Ro- és sensible a l’atac dels fongs, pe-
ca. Un dels tres ger- rò a Porrera prové de vinyes ve-
mans propietaris del Celler de lles amb poc rendiment”, compa-
Can Roca, acompanyat pel perio- ra. Els cellers reivindiquen que RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ/ ARXIU
dista divulgador del vi i l’òpera aquesta varietat pot transmetre El tast de carinyena va reunir restauradors, enòlegs i bloggers gastronòmics
Marcel Gorgori, assisteix al tast com les altres el caràcter del ter-
que aquesta setmana ha donat a roir de llicorella –un sòl de pissar- pocs vins 100% carinyena, al cos- comenta. “És l’essència del con-
conèixer el potencial d’aquesta ra– propi del Priorat. Uns esfor- tat d’un de garnatxa i un altre que cepte de vi de poble”, sosté Josep
varietat de raïm al municipi. Dos ços per vincular vi i territori en la combina aquestes dues varietats “Amb la carinyena Roca, a qui li interessa pel seu res-
rostres mediàtics entre un públic línia que defensa la Denominació autòctones amb tres d’internacio- d’aquí s’elaboren vins taurant de Girona distingit amb
majoritàriament especialitzat de d’Origen Priorat, que a la tardor nals. En la fundació del projecte tres estrelles Michelin. “És un
restauradors, enòlegs o bloggers va crear el distintiu Vins de Vila el 1996, hi ha el cantant Lluís excepcionals”, afirma producte únic per mostrar als en-
gastronòmics, per qui dinou ce- pels productors que apostin per Llach i un dels grans redescobri- el coordinador de tesos de tot el món que les cari-
llers han posat a disposició una potenciar l’origen del raïm i ho dors del Priorat, Josep Lluís Pé- nyenes del Priorat envelleixen
trentena de vins elaborats només vulguin reflectir en l’etiqueta. rez, que va decidir comprar el l'agrupació de cellers bé”, afegeix. Aquest reconegut
amb carinyena, ja sigui monovari- “Ens adonem de la qualitat de raïm als agricultors de la coopera- sommelier va aprendre durant
etals que es poden trobar al mer- les carinyenes quan les deixem tiva de Porrera, després que Pérez, ha volgut treure al mercat una època al costat de Josep Lluis
cat o mostres extretes de les bar- tastar als cellers, perquè els qui molts havien substituït la vinya aquesta experiència. Ha triat tres Pérez, just en acabar els estudis.
riques, que després s’ensambla- les han provat a diferents llocs no per avellana. Durant l’elaboració, anyades antigues de carinyena de Al seu fill, fa temps que li intenta-
ran amb altres tipus de raïm. s’ho poden creure”, afegeix vinificava el que li arribava de ca- vinyes velles i, de cada finca, n’em- va comprar aquestes ampolles i
“Amb la carinyena d’aquí s’ela- Castellví, propietari De l’Encas- da finca per separat, i per veure botellarà 250 unitats. “Va dirigit a aquesta setmana ha marxat del
boren vins excepcionals, com ens tell, una producció familiar. Cims l’evolució en guardava mostres. un públic especialitzat, cosa que tast de carinyenes de Porrera
reconeixen des de tot arreu”, sos- de Porrera comercialitza un dels L’actual enòleg, el seu fill Adrià no vol dir que valgui 200 euros”, amb la certesa que serà així.c