Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
12 LA VANGUARDIA                                                                     T A R R A G O N A                    ...
6 LA VANGUARDIA                                                                     TARRAGONA                             ...
DIVENDRES, 3 SETEMBRE 2010                                                    T A R R A G O N A                           ...
6 LA VANGUARDIA                                                                      T A R R A G O N A                    ...
DIVENDRES, 13 MAIG 2011                                                                                                   ...
V I N S E N F E M E N Í L  A V A N Ç D E LE S D O N E S E N U N A A C T I V I T A T T R A D I C I O N A L M E N T D O M I ...
DIVENDRES, 13 MAIG 2011                                                                 TARRAGONA                         ...
DIVENDRES, 28 GENER 2011                                                             TARRAGONA                            ...
DIVENDRES, 30 ABRIL 2010                                                              ESPECIAL                            ...
La Vanguardia. Articles. Vi
La Vanguardia. Articles. Vi
La Vanguardia. Articles. Vi
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La Vanguardia. Articles. Vi

924 visualizaciones

Publicado el

Articles sobre vi publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Setembre 2009-Juny 2010.

Articles about wine published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. September 2009-June 2010.

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

La Vanguardia. Articles. Vi

  1. 1. 12 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009G A S T R O N O M I A I AR TUn celler del Priorat i una galeria d’artde Reus s’uneixen per crear unacol·lecció de caixes de vi amb la tapaconvertida en una obra d’artUn vi peremmarcarJORDI BARÓ dascú en el seu mercat, trobi no-Reus ves estratègies per promocionarQ el producte. La sala aspira a uè té una pintura per- obrir-se a un nou públic i fer un què es presenti en un pas més per apropar l’art a la restaurant? I una am- gent. “Costa entrar-hi”, manté VICENÇ LLURBA polla de vi perquè es Quinteiro, membre de la junta Una mostra de la colecció Art, vi i emocions a la galeria Anquins de Reus vengui en una galeria? del Gremi de Galeries d’Art deCom poden sumar art i gastrono- Catalunya, que treballa per des- un bon vi s’utilitzen els mateixos na. “No són una còpia”, defensamia? El celler Domini de la Car- fer l’etiqueta d’elitisme que s’as- elements que per descriure una La galeria s’obre la copropietària del celler per di-toixa de la DO Priorat i la sala An- socia a aquests espais i presen- obra d’art? (...) Aspectes difícils ferenciar-ho de l’experiència d’al-quin’s de Reus han unit els dos tar-los com una forma gratuïta de quantificar però que són els a un nou públic tres que han optat per encarre-mons en una col·lecció limitada de gaudir de la cultura. Des del que li donen la seva autèntica và- i el celler posiciona gar el disseny de l’etiqueta d’unade 120 caixes de vi. A l’interior, celler, volen que el nou projecte lua”, reflexiona el text de presen- ampolla a un artista.contenen dues o tres ampolles; a ajudi a posicionar el vi al territori tació de la col·lecció, batejada el vi al territori El vi que conté les caixes és ell’exterior, la tapa de fusta és un on s’elabora, ja que exporten a com a Art, vi i emocions. Per això, on s’elabora de gamma més alta de la marca,oli original pintat per algun dels l’estranger gran part de la pro- el client potencial s’espera que si- Clos Galena, del qual se’n fa una12 artistes escollits pel projecte, ducció. “Aquests dies estem fent gui tant el col·leccionista particu- producció molt limitada de pocque es pot emmarcar i penjar a la la verema i ha vingut una visita lar d’art com el de vi. “Són perso- màtica era totalment lliure”, ex- més de 5.000 ampolles. Tant Do-paret. d’Illinois”, reflexiona l’enòleg i nes que de seguida saben gaudir plica Quinteiro, que ha encarre- mini de la Cartoixa com An- “Fa temps que volíem expor- també propietari, Miguel Pérez, de molts mons diferents”, afe- gat 10 pintures diferents a cadas- quin’s tenen previst crear cadatar l’art a altres àmbits”, reconeix per justificar la necessitat de do- geix Pérez. També s’ha concebut cun dels 12 artistes. De l’expres- any una col·lecció nova. La direc-la directora de la galeria, Pepa nar-lo a conèixer aquí. com un objecte de regal, per sió mediterrània dels germans tora de la galeria ensenyarà lesQuinteiro. “Volem fer coses dife- En comú entre gaudir d’un exemple, per a empreses que ho Ramon i Josep Moscardó al colla- caixes en dues fires d’art a l’es-rents amb els vins del Priorat”, quadre o d’una ampolla, els artí- vulguin oferir a directius i clients ge de Joaquín Mateo, passant tranger amb vistes a exportar lacoincideix Merche Dalmau, co- fexs de la idea hi situen la sensibi- i el preu de cada caixa oscil·la en- per les textures de Coia Ibáñez o idea en un futur, aprofitant la tira-propietària del celler. litat de qui els consumeix. “Us ha- tre els 300 i els 500 euros. l’art abstracte d’Isabel Saludes, da del Priorat i els contactes d’al- La col·lecció ha ajudat que, ca- víeu fixat mai que per descriure “Amb el rerefons del vi, la te- les dues autores que són de la zo- guns artistes a fora.cTants tipus de lletres com somnisMARIA ROSA MARTÍ Els relats curts estan relacio- Un llibre ret panys “de tres generacions dife- Blas. Solter i sense fills, les amis-ATarragona nats amb la vida nocturna tarra- rents” que hi han volgut tats sempre li van fer costat. rtesà, bohemi, filò- gonina i estan farcits d’anècdo- tes filosòfiques entre copa i co- homenatge al col·laborar. I és que, si una cosa tenia Guigui eren amics. “Ells Com l’advocat i amic d’infantesa Jordi Salvà, que l’ajudà a cobrar sof, anarquista, irre- pa. Per això, Gerhard explica desaparegut mai han afluixat amb la idea de un deute pendent amb l’ajunta- verent, creatiu, som- que el llibre s’ha escrit “a quatre fer una exposició i un llibre”, des- ment de Deltebre i a justificar da- niador. Això i molt mans”, entre el Guigui i els com- grafista Guigui taca el seu germà bessó, Pier de vant d’Hisenda que no tenia lli- més era el grafista cència fiscal perquè era “un filò-tarragoní Vidal de Blas Palau, sof”. Tampoc tenia DNI, “el vamés conegut com a Guigui. Un cremar un dia que es va empre-any després de la seva mort, els nyar”, recorda Pier. Tenia una fi-seus amics li van muntar una ex- losofia de vida pròpia, que es re-posició on es recollia una selec- sumeix en frases seves, les gui-ció del millor de la seva obra. Anagrames de discoteques,cartells publicitaris, targetes de Va crear anagramesvisita i tot tipus de material pu-blicitari i corporatiu es van mos- de discoteques,trar de manera conjunta. Ara, cartells, targetes deaquesta petita història del grafis-me dels establiments i locals visita i tot tipus ded’oci de Tarragona s’ha recollit material publicitarien un llibre homenatge que por-ta el sobrenom del grafista. “Novol ser un estudi acadèmic sobre guiries. “Hi ha tants tipus de lle-el Guigui”, explica el coordina- tres com somnis”, n’és una. “Hidor del llibre, Ferran Gerhard. ha dones que pixen colònia”,Més aviat és una “pinzellada” a una altra.la seva obra gràfica d’estil pop, La presentació del llibre, que“sense oblidar la seva vida bohè- ha rebut ajudes de la Diputació,mia”. Per això, s’han complemen- l’Ajuntament de Tarragona itat els treballs publicitaris amb l’Autoritat Portuària, es farà de-la publicació de poemes i contes mà, a les 20.30 h, al pub La Va-escrits per gent que el van co- VICENÇ LLURBA queria, un dels locals preferitsnèixer. El llibre (en la foto) inclou dissenys de Guigui i poemes i contes de persones que el van conèixer de Guigui i la seva quadrilla.c
  2. 2. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIVENDRES, 17 DESEMBRE 2010ENOLOGIA I ARTNou artisteshan rebutlencàrrecdinspirar-se enels vins ambDOQ Priorati DO Montsantper crearcadascundues obrespictòriques VICENÇ LLURBA Estudi del pintor Miquel Lligadas, de Capçanes, on prepara una creació artística relacionada amb el viTRAÇOS DE VI Paraules que expliquen el món vitivinícola ]“El millor líquid perJORDI BARÓ la comarca”, explica la falsetana beure, que sana malal-Falset AMPOLLES PER GUARDAR Natàlia Sanahuges, a qui han de- ties desconegudes, ager-U manat que treballi amb un vi clàs- mana o uneix les perso- n concurs de foto- sic del Priorat, Mas Martinet. nes, i fa llestos als més grafia de l’Oficina Etiquetat amb art “Hem donat un pas més”, expli- mentalment endarre- rits”. Així defineix l’es- de Turisme ha pre- ca el coordinador Josep Barjuan, miat recentment a que fa dos anys ja va plantejar criptor valencià Ignasi qui millor ha captu- una proposta de pintar amb vi. El Mora la paraula vi alrat els colors de la vinya del Prio- resultat va ser Terra i Vi, una edi- diccionari literari delrat durant la tardor. Un diccionari ció limitada de dibuixos de ceps i Priorat que ha impulsatliterari coordinat pel Centre sarments fets amb llapis, acompa- el Centre Quim Soler,Quim Soler del Molar s’ha publi- nyats de versos kaiku de Jordi amb seu al Molar. En elcat online plagat de vocabulari vi- Carrió. ”Hi havia alguna petjada treball, abunden els ter-tivinícola. De tant en tant, el vi de vi”, comenta conscient que mes del món vitiviníco-s’abraça a l’art. A vegades, fins a amb el temps el producte ha anat la. Alcohol, celler, cupat-l’extrem del projecte L’esperit del assolint més protagonisme en els ge, enòleg, celler, licore-vi, en què nou artistes de dins i fo- seus projectes. És el cas de la sè- lla, fermentació alcohòli-ra de la comarca estan explorant rie de retrats dels pagesos, els ca o maceració, i com-les possibilitats expressives que enòlegs i altres professionals que parteixen protagonismepot tenir aquest líquid per pintar configuren el món del vi. L’obra amb d’altres representa-les seves obres. “Tant la produc- tius de la comarca comció artística com la vinícola són figuera, arbequina o mi-molt creatives. Aquest valor es po- Limpulsor del na. “És una obra oberta,tencia posant-les en comú”, refle- individual i alhoraxiona l’impulsor de la iniciativa, projecte ‘Lesperit del col·lectiva”, comenta laJosep Barjuan, que ha buscat con- VICENÇ LLURBA vi’ explica que es vol directora del centre,nectar dos mons i posar-los en va- Les sis ampolles que shan etiquetat amb lobra dil·lustradors Roser Vernet. Les entra-lor. “Ajudar a promocionar alhora promocionar alhora des i els articles els hanels cellers i els artistes”, sintetitza. ]“El vi Galena sempre ha caixes del vi Clos Galena –el cellers i artistes creat lliurement un Al seu taller de gravat de Cap- agradat. Ara enlloc de llen- de gamma més alta, puntuat grup d’escriptors que laçanes, Miquel Lligadas ultima un çar l’ampolla, la pots guar- amb un 9,5 pel crític Robert tardor de l’any passatcollage amb formes que recorden dar”, suggereix el somme- Parker– pintades per set porta per títol Les cares del vi i es van participar en unala vinya. Sobre la taula, hi ha l’am- lier de la vinoteca de artistes com el litògraf Di- va presentar al maig passat junta- trobada batejada com apolla buida del celler Ferrer Bo- Tarragona Efluvi de Vins dier Lourenço i amb una ment amb textos de deu escrip- Priorat en Persona, quebet que ha utilitzat pel quadre. davant lúltima proposta del temàtica conjunta. Aquesta tors. De la comarca, com Toni es repetirà cada dos“El projecte és interessant per di- celler Domini de la Cartoixa vegada ha estat el Medi- Orensanz, i de fora com Màrius anys. Venien de fora inamitzar l’ambient artístic de la d’etiquetar el producte amb terrani, mentre que en la Serra o Maria Mercè Roca. els va acompanyar algúzona”, comenta des de l’estudi si- una reproducció d’una obra primera edició van ser les “No tinta gaire”, comenta Natà- de la zona perquè els festuat al carrer del Sol del munici- d’art. “Aportem valor afe- emocions. “Ha estat un èxit, lia Sanahuges sobre les propie- de guia. “El Priorat compi, amb una vista panoràmica a la git”, comenta l’enòleg i pro- una simbiosi molt bona. Ens tats del vi per pintar. “De seguida a paisatge literari hamuntanya. A cadascun dels nou pietari, Miguel Pérez. permet sortir de la galeria”, m’ha canviat d’aparença”, reco- estat invisible”, reflexio-participants se li han assignat S’han tret al mercat sis comenta la directora d’An- neix una altra participant, Núria na Vernet sobre la inten-vins de la DOQ Priorat o la DO ampolles diferents, a la ven- quin’s, Pepa Quinteiro. Per Estapé. I és que el líquid se sol ció de la iniciativa. ElMontsant i se’ls ha reptat a crear da per separat, i les il·lus- acabar d’unir mons dife- oxidar amb el temps i tendeix a centre Quim Soler, quedues obres. L’encàrrec se’ls va tracions s’han aprofitat d’un rents, aquest producte-regal agafar tons marrons i liles. “És dirigeix, té com a unfer a l’estiu i la previsió és que els projecte més ampli que s’ha presentat en restau- més adequat utilitzar el pòsit del dels objectius relacionartreballs s’exposin –i es venguin li- aquest celler del Molar im- rants, com Can Bosch de vi quan s’està elaborant”, apunta la literatura i el vi i s’hatografies– a la Fira del Vi de Fal- pulsa des de l’any passat Cambrils. “Art, gastronomia Isabelle Meyer, també autora atrevit amb molts expe-set del maig vinent. “Va bé que amb la galeria d’art An- i vi. Una cosa crida a l’al- d’etiquetes del seu celler, Clos riments. Valguin com ase’ns facin una mica de cas i algú quin’s de Reus. Es tracta tra”, comenta el propietari Mogador. El tast vertader exemple les tertúlieses recordi de nosaltres, que repre- d’una col·lecció de seixanta del celler. d’aquesta mescla d’art i vi, al vi-teràries.sentem altres maneres de viure a maig a Falset.c
  3. 3. DIVENDRES, 3 SETEMBRE 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 11 POLS ECONÒMIC Vinagre de Nobel Vendrell, que encara s’encarre- ga de cultivar. Als inicis, la pro- ducció va ser molt reduïda; ara exporten a 31 països. “Vam co- mençar amb el vinagre com un complement del vi, però vam veure que els restauradors hi apostaven”, comenta l’enòleg, Enric Roca. Això ha fet que laEl celler proporció d’ampolles anuals dels dos productes s’hagi inver-Avgvstvs Forvm tit. Les 200.000 de vinagre supe- ren de lluny les 120.000 de vi.del Vendrell es Els vinagres del Celler Avgvstvs Forvm no només s’hanfa un lloc al colat als fogons dels guardons suecs, sinó que alguns dels mi-banquet dels llors xefs els utilitzen en les se- ves receptes. Ferran Adrià, enpremis de els canelons d’angules i sèpia amb amanida d’algues; Carmel’Acadèmia Ruscalleda, en les cues d’esca- marlà, en el llobarro al forn o enSueca la sopa freda inspirada en un ver- mut. Les possibilitats van mésJORDI BARÓ enllà de les amanides, fins alEEl Vendrell punt que el xocolater Enric Rovi- ra l’ha utilitzat per a un dels seus ls vinagres Forvm bombons. “Va molt bé per fer re- són part de la histò- duccions”, afegeix Joan Roca, ria culinària dels fundador de l’empresa. “Cuiners premis Nobel. Els de tot el món en ressalten la sua- ha tastat l’avantguar- vitat, la poca agressivitat, que fada de la química, la física i la me- que el puguin incorporar a moltsdicina. I gurús de l’economia plats i sempre respecti els saborscom Paul Krugman o escriptors inicials”, comenta l’enòleg.de renom mundial com Orhan Se n’elaboren de de tres tipus:Pamuk o Günter Grass. Des de fa el de varietat chardonnay, ambmés d’una dècada, els agredol-ços del celler Avgvstvs Forvmdel Vendrell s’utilitzen per cui- El producte que es fanar alguns plats que se servei-xen al sopar posterior al lliura- Albert Roca, Joan Roca i Enric Roca al celler familiar Avgvstvs Forvm del Vendrell XAVI JURIO al celler del Vendrellment dels guardons de l’Acadè- surt citat en receptesmia Sueca. Una cita que presidei-xen els reis de Suècia i que reu- LORIGEN DEL NOM de Ferran Adrià oneix 1.300 convidats d’etiqueta a Carme Ruscalledal’Ajuntament d’Estocolm. “Estem encantadíssims”, co- Vinya ubicada enmenta el responsable comercialdel celler, Albert Roca, per qui el terreny ocupat solera de 3 anys, el de cabernet sauvignon, de 8 anys, i un altreva ser una sorpresa saber que ha- per la via Augusta de més gourmet, de la mateixavien conquistat la cuina dels No- varietat però amb 18 anys de sole-bel. “Vam rebre una carta d’agra- ]La via Augusta, la més ra. És el Flavivs, del qual nomésïment escrita en suec”, explica. extensa de l’imperi ro- se’n comercialitzen 500 litresLa signava Stefan Johnson, el mà, passava exactament l’any, en ampolles de 25 centili-xef organitzador del banquet, per on actualment hi ha tres i a un preu d’uns 16 euros.que havia preparat una amanida les vinyes del Celler “El gran secret d’un vinagre ésde fruits del mar amb vinagre Avgvstvs Forvm del tenir primer un bon vi, que és laForvm. De la descoberta en fa Vendrell. D’aquí el nom, matèria primera i temps”, co-tretze anys, i malgrat que els cui- i la imatge gràfica, que menta Enric Rovira. “Molt deners han anat canviant, només imita les lletres roma- temps –insisteix–, per això calenen dues ocasions no han confiat nes. La ubicació en un tantes bótes”, exclama davanten el producte. En una, val a dir indret amb gairebé les dues sales comunicades queque el japonès encarregat del so- 2.000 anys d’història guarden en la semi-foscor 1.200par va prescindir de qualsevol vi- també s’utilitza com un barriques de roure. A cadascuna,nagre en el menú. “Han anat arri- reclam per l’enoturisme. XAVI JURIO 300 litres de vinagre jove enve-bant cartes”, es felicita Roca da- La coincidència té un Detalls dalguns dels vinagres que elabora el celler Avgvstvs Forvm lleixen durant anys abans de sor-vant de la paret de la sala de tast lloc destacat en els fulle- tir al mercat. “Els fills dels meuson estan emmarcades. Entre- tons en cinc idiomes tat un ganxo per atreure a l’eno- Aquí ningú parlava anglès”, rela- fills tindran un producte de mésmig, hi penja un original del me- que animen a visitar el turisme. També ha obert els vi- ta Albert Roca. Avgvstvs Forvm de 150 anys”, comenta Albert Ro-nú de la cerimònia de 1997. celler i fer tastos guiats nagres Forvm al mercat dels paï- és un celler familiar que el seu ca. Qui sap si continuarà deixant L’anècdota dels Nobel s’ha es- de vins i de vinagres. sos escandinaus. “Els importa- pare, Joan Roca, va engegar als regust al paladar de científics icampat de boca en boca i ha es- dors ens van venir a buscar. anys vuitanta en unes vinyes del intel·lectuals eminents.c
  4. 4. 6 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 30 OCTUBRE 2009CELEBRACIÓ DE TOTS SANTS rra de Prades, gairebé lúnica so- lució és desplaçar-s’hi. “Just en recullo per vendre al poble i als forasters”, diu el pagès Antonio Anselmo, que en plega cada any com a molt 350 quilos i els ven a la Cooperativa Agrícola de Pra- des, de la qual n’és el secretari. D’una finca del seu pare, en sor- tien fa 30 anys uns 20.000 quilos, però el xancre ha anat matant els castanyers i en el seu lloc hi han crescut pins i alzines. “Això està a les últimes. S’ha fet tard. Ha es- tat com posar una injecció a algú que està al cementiri”, diu amb “De la gallega, és de la que hi ha més quilos i la que té més fama”, explica el propietari d’una parada relació als tractaments per com- batre aquest fong maligne. El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha definit com actuar contra la plaga els últims tres anys i ha utilitzat la tècnica del control biològic, que consisteix a VICENÇ LLURBA introduir a l’arbre el mateix xan-Moniatos vermells i blancs en una parada de verdures del Mercat Central de Reus cre debilitat amb un virus. “Les parts tractades s’estan re- cuperant”, es felicita l’enginyerEls tractaments contra la plaga tècnic forestal de la institució, Carles Castaño. Malgrat tot, su-del xancre no tornen la castanya bratlla que la malaltia ataca serio- sament els castanyers des dede la Serra de Prades als mercats 1985, quan va arribar a Catalunya provinent de França i Itàlia.Les últimes “S’ha d’insistir a recuperar-los perquè hi ha un abandonament i és una espècie que necessita la in- tervenció humana”, afegeix. El Departament d’Agricultura man-castanyes té que continuaran les actua- cions per eradicar-lo i ha anun- ciat darrerament que es farà una prova pilot a Vilanova de Prades de plantació d’un centenar de nous arbres amb l’assessoramentJORDI BARÓ president de la Unió de Boti- del centre de recerca en alimenta-UReus / Prades guers de Reus i propietari d’una VICENÇ LLURBA ció IRTA i el Departament de Me- parada. “De Prades, ja no se’n co- Als mercats es venen castanyes de Galícia, Andalusia, Itàlia i Xina di Ambient i Habitatge. lls i boques en- mercialitza”, afegeix Ferran Blan- Les perspectives del sector són ganxats sobre cara- co, que atén en una altra. El culpa- nua en Ferran. En general, el ducció local. I de les varietats de negatives. “La castanya s’està aca- basses disfressen ble és el xancre, un fong de gran preu és similar al de l’any passat, carabassa, que a banda de servir bant”, creu Imma Sahún, presi- aquests dies de Ha- virulència que fa gairebé trenta a partir de dos euros el quilo. com a decoració per Halloween denta de la IGP Patata de Prades, lloween algunes anys que minva la producció Com més grans més cares, i com es consumeixen cada vegada segell de qualitat d’aquest pro-parades del Mercat Central de d’aquesta zona i que, malgrat els més al principi de la tardor es més, una de les més preuades arri- ducte. “Els castanyers estan enReus. Els venedors de fruita i ver- tractaments recents, l’ha deixat comprin, també. ba de l’Argentina. “Estem seguint procés de recuperació, no curats.dura no han obviat una tradició relegada bàsicament al consum Pel que fa als altres productes el mateix ritme de vendes de sem- La malaltia ha fet molts estralls”,anglosaxona a l’alça, malgrat que domèstic. propis d’aquestes dates, en molts pre”, apunta la presidenta dels pa- sosté l’alcalde de Vilanova de Pra-continuen donant el protagonis- Galícia és ara la principal pro- casos tampoc són cultivats a Cata- radistes, Rosa Costa. El mercat des, Josep Vilalta, que ara recullme als productes propis de Tots veïdora de castanyes, però no lunya. El moniato vermell, el més continua sense ressentir-se mas- mil quilos, quan fa temps erenSants: safates de moniatos i, so- l’única. “També n’hi ha d’Andalu- demanat, prové del sud d’Espa- sa de la crisi, però tampoc nota 50.000, i els ven a alguns clientsbretot, sacs enreixats de casta- sia, d’Itàlia i de la Xina, que fa un nya i costa al voltant d’un euro el un augment de consum específic fidels i en una botiga de la famí-nyes. “De la gallega, és de la que parell d’anys que arriben i emba- quilo. El blanc, una mica més car, per Tots Sants, com sí que succe- lia. En hectàrees productives, elhi ha més quilos i la que té més fen molt. Jo no me les puc men- s’importa de València o Itàlia, eix per Nadal. xancre ha fet que passés de gaire-fama”, explica Pere Margalef, jar, però són més barates”, conti- malgrat que hi hagi alguna pro- Per comprar castanya de la se- bé deu a dues, com a molt.cUna festa dolça i amb denominació dorigen sans que treballen dins làmbit geogràfic de la DO (73 termes mu- nicipals situats a lAlt i Baix Camp, el Tarragonès i la RiberaSARA SANS da més fa tothom arreu del món i dEbre) van aportar els panelletsTarragona que és tan simple com aprendre a de pinyons, ametlla, coco, co- valorar i consumir els productes dony, castanya, vainilla, cafè o fi-Si hi ha uns vins genuïnament ta- autòctons, els que selaboren més ga seca, lenòloga de la DO Tarra-rragonins i reconeguts arreu del a prop”, diu la secretaria de la gona va associar un vi dolç per ca-món son els dolços. I si alguna co- DO Tarragona Àngels Collado. da panellet. “Hem fet una cridasa no falla aquests dies són els pa- Per això aquesta DO ha posat so- als cellers perquè venguinnellets. Per això, la denominació bre la taula el Montebrione (el aquests dolços a les pastisseries”,dorigen Tarragona proposa moscatell de la cooperativa de afegeix Collado. De fet, els vinsmenys Halloween i més produc- Montbrió del Camp), el vi dolç clàssics (els dolços) son larrel detes de la terra maridant els seus de Mas Vicenç (de Cabra del la DO Tarragona i en els seus ini-millors vins de missa, misteles, Camp), el ranci i la mistela de la cis el reglament només es referiarancis i moscatells amb els pane- Cooperativa de Vila-rodona i a aquests licors de graduació altallets que elaboren el Gremi de lAureo semidolç de Müller. (més de 15 graus) i delaboracióPastissers Artesans. Aquesta setmana, en una ses- ARXIU única que ara es volen potenciar “Hi ha una cosa que cada vega- sió de tast on els pastissers arte- Panellets i vi dolç, el maridatge de la castanyada al territori.c
  5. 5. DIVENDRES, 13 MAIG 2011 CULTURA Reus es converteix en la capital del circ TARRAGONA amb Trapezi PÀGINES 6 i 7 VICENÇ LLURBALa M. Carme Ferrer i la Biuse Mansilla al celler Bàrbara Forés de Gandesa. La primera n’és la propietària i la segona ocupa el càrrec d’enòloga Vins en femení tagonisme femení a les vinyes de Per contra, aquest curs xa l’escola Jaume Ciurana.JORDI BARÓTarragona les denominacions d’origen de Enòlogues de 2010-2011 les noies són majoria Tarragona va exercir també deH l’àrea de Tarragona s’ha assolit en algunes classes. precursora en els estudis univer- a estat força els últims vint anys i hi ha jugat les DO de la “Al principi érem dues dones sitaris d’enologia i el 1988 va co- dur”, reconeix un paper clau l’accés a la forma- d’una vintena d’alumnes i els mençar un títol propi vinculat a l’enòloga Elisa- ció, tant a través de l’Escola demarcació de centres on aprendre gairebé la Universitat de Barcelona, em- beth Anguera so- d’Enologia de Falset com de la eren inexistents”, relata Angue- brió del que és actualment la fa- bre els esforços Universitat Rovira i Virgili. Tarragona ra, que treballa a la cooperativa cultat de la URV amb llicenciatu-per fer-se un lloc en una indús- “Abans de la professionalitza- de Corbera d’Ebre i elabora el vi res i graus oficials.tria tradicionalment reservada ció, el món del vi era masculí. relaten com s’ha Nubac al seu celler de la DO “A les estudiants de les prime-als homes. “Costava molt donar S’associava a l’agricultura i els Montsant. Falset va ser la prime- res promocions que venien de laordres al propietari del celler de enòlegs solien ser químics i far- conquistat la ra localitat catalana a oferir for- Rioja, quan tornaven no les volientota la vida, però per sort els macèutics”, explica la professo- mació professional específica entemps canvien”, afegeix. El pro- ra de la URV Montserrat Nadal. igualtat al celler vitivinicultura i va posar en mar- CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  6. 6. V I N S E N F E M E N Í L A V A N Ç D E LE S D O N E S E N U N A A C T I V I T A T T R A D I C I O N A L M E N T D O M I N A D A P E R H O M E S Les dones Diferents aviat algun comentari anecdòtic”, comenta Montserrat Nadal, a qui fa caràcters anys en una presentació de vins a Barcelona van confondre amb una ]“Se’m va qüestio- secretària. “‘Tu ets l’enòloga?’, em nar perquè tenia va preguntar un senyor gran d’una ocupen els cellers 22 anys, mai per altra generació”, explica. ser dona”, explica La botiga L’Orangette de Reus va l’enòloga Sara Pé- donar visibilitat l’any passat a deu rez sobre els inicis propietàries o productores de vins al món del vi de la de la DO de la zona, a qui va agru- mà del seu pare, par al seu estand de la Fira Reus un dels artífexs del Viu el Vi sota el títol La terra i la renaixement del al celler. Les col·locaven com a gueix. A la facultat d’Enologia un en funció del curs, malgrat que vinya en femení. Projectes consoli- sector al Priorat. comercials i al laboratori”, 53,8 dels alumnes són dones aquest any la xifra és especialment dats i altres de més recents com el “Vaig començar en comenta Nadal, que hi és des de aquest curs, malgrat que només baixa: hi ha 2 noies del total de 15 de l’enòloga Elisa Ribé, que havia un entorn d’homes l’inici i pertany a la generació que són majoritàries als estudis de bio- alumnes dels dos cicles de grau mit- tot just engegat el seu celler Mas Be- grans i sentia que encara es va haver de formar a tecnologia. jà i superior que s’imparteixen al lla a la pedania de Masmolets, a m’havien d’agra- Barcelona. “La igualtat va ser molt La paritat no és habitual en els centre. “No és habitual. General- l’Alt Camp. “Si hi ha molts vins fets dar els vins blancs ràpida en la formació. En tres o ensenyaments tècnics. “La propor- ment en són més”, insisteix conven- per dones!”, exclama el propietari i els rosats, no fu- quatre anys les noies van passar de ció ha anat en augment, però aquí çut que les seves alumnes se solen de L’Orangette, Xemi Gené, per qui mar i preferir un ser molt poques a la meitat. Es va encara hi ha menys presència feme- dedicar a la part més analítica i sen- les diferències de gènere a la indús- tallat enlloc d’un fer un salt de seguida, però en la fei- nina”, explica el professor de l’Esco- sorial i els nois a la feina més física tria del vi a Catalunya s’han supe- cafè sol. I allò em na ha costat una mica més, per la d’Enologia de Falset, Toni del celler. “Personalment m’he tro- rat. “No se’n sorprèn ningú al sec- repel·lia”, comen- exemple pels llocs de direcció”, se- Alcover. És d’entre un 20 i un 30% bat molt poques resistències, més tor, però crec que és un fenomen lo- ta. Amb formació en biologia, filoso- fia i després en FACULTAT D’ENOLOGIA A la universitat. enologia i viticultu- Montserrat Nadal, en ra, Pérez coinci- Homes Dones Total una cata en la facultat deix que els ense- Alumnes curs 2010-2011 d’Enologia de la URV nyaments especí- fics orientats al vi Llicenciatura de Biotecnologia han fet augmentar 28 “espectacular- 62 90 ment” el percentat- ge de dones. “Altra Enginyeria Tècnica Agrícola cosa és on aca- 39 35 bem”, matisa. Al 74 sector hi distingeix Llicenciatura d’Enologia una actitud femeni- 8 na de més valentia. 5 “Com que no te- 13 nim res a perdre, Grau d’Enologia ens atrevim molt 49 més. Ara bé, és 22 estúpid assegurar 71 que hi ha vins de Grau de Biotecnologia dones, perquè una 30 ampolla la fa un 44 equip”, conclou 74 Sara Pérez. Màster d’Enologia 1 Sara Pérez: 13 14 Venus La Universal (DO TOTAL Montsant) i Mas 155 101 Martinet (DOQ 336 Priorat); Falset. LA VANGUARDIA
  7. 7. DIVENDRES, 13 MAIG 2011 TARRAGONA LA VANGUARDIA 3 Les dones sommeliers es van fent un lloc a la professió a Tarragona Elles recomanen JORDI BARÓ sector a agafar força”, explica noies. Som molt poques encara, Valls Manel Subirà, des dels anys 90 però ens estem fent un forat en L sommelier de Can Bosch, un dels un món del vi que sempre ha es- a reticència de gène- dos establiments de Cambrils tat més masculí”, comenta. re hi és”, confessa la amb estrella Michelin. Formada a Barcelona i dedica- sommelier Anna Ca- “És molt important que els pro- da de sempre al restaurant, sabona, propietària fessionals del sector s’animin a es- Garcia va sentir interès per ser de la vinateria La Vi- tudiar per donar qualitat als nos- sommelier arran del seu emba- noteca del Rebost de Valls i con- tres restaurants”, coincideix la ràs. “L’olfacte se’m va despertar i vençuda que els prejudicis ne- sommelier Carme Garcia, copro- vaig començar a olorar d’una for- gatius encara existeixen. “Hi ha pietària de L’Arrosseria de ma espectacular”, explica. “Les hagut un canvi radical, però el l’Andreu de Cunit i finalista al dones tenen una gran sensibilitat, percentatge femení en el col·- concurs estatal Nas d’Or en l’edi- més percepció gustativa i olfacti- lectiu no arriba encara a la mei- ció d’aquest any. “Dels 12 cata- va. Van per davant nostre”, consi- tat”, afegeix. lans seleccionats, només tres som dera Subirà. “Som una mica més Des de fa uns deu anys, les do- sensibles que els homes”, coinci- nes estan guanyant terreny en la deix Sílvia Huguet. La finalista professió de tastar i assessorar so- Dels 12 sommeliers del Nas dOr denguany matisa: bre vins en botigues, cellers i res- “A nivell sensorial som iguals, taurants. Continuen, però, sent catalans finalistes l’únic és que aquest és un món minoria. “Hi ha hagut un cert al concurs Nas d’Or molt passional i per la nostra creixement, però l’enologia va educació estem més acostuma- un pas per davant”, sosté el presi- només tres són noies des a mostrar les emocions mésI G U A L T A T A L’ A U L A Un celler, dent a Tarragona de l’Associació fàcilment”.cL’accés a la formació, duesclau perquè les dones doneshagin arribat alcontrol de les vinyes ]Hi ha igualtat en totes les facetes”, creu la propietàriaV I S I B I L I T A T A L A FI R A del Celler BàrbaraA la Fira Reus Viu Forés de Gandesa, M. Carmen Fer-el Vi es van presentar rer. “S’ha produïtl’any passat deu un canvi impor- tant i la clau haproductores de la zona estat l’accés a la formació. Ara totcal”, apunta amb la sensació que a la flueix d’una formaresta de DO espanyoles l’home en- natural”, opina.cara domina. Des de finals dels Les dones del vi de l’àrea de anys vuitanta Fer-Tarragona estan lluny de jeure amb rer es dedica exlu-una copa a la mà, com les retrata l’ar- sivament a la di-tista de Falset Natàlia Sanahuges. recció del cellerPel vist fins ara, descansen poc.c familiar, situat en una casa pairal del municipi i fundat el 1898. S’hi va decidir perquè era enginyera tècnica agrònom i tenia formació específi- ca en enologia, i també en adonar- VICENÇ LLURBA se que el context Carme Garcia, sommelier del restaurant l’Arrosseria de l’Andreu de Cunit sòcio-econòmic a la comarca era Catalana de Sommeliers, Manel favorable. “La Ter- Subirà, convençut que en el ra Alta havia estat camp de l’elaboració vitivinícola A la salut de Bacus adormida i aques- s’ha avançat més per assolir la ta era una activi- igualtat. ]L’Associació d’Empresàri- dable. El lloc de la reunió tat emergent”, “Sempre havia pensat que fer es i Emprenedores de les canvia cada any –per exem- explica. El seu ce- de sommelier era cosa d’homes comarques de Tarragona ple, l’any passat va ser al ller és el millor fins que vaig començar a estudi- s’acomiada abans de les va- celler Yzaguirre– i només exemple del prota- ar per ser-ho”, explica Sílvia Hu- cances d’estiu encomanant- s’hi convida a un home, que gonisme femení a guet, que ha treballat sempre al se al déu del vi. Des de fa en la darrera edició va ser la vinya. L’altre restaurant familiar La Fonda alguns anys, la trobada Les el president de la Diputació càrrec de respon- Emilio, a les Borges del Camp, Dones de Bacus reuneix el de Tarragona, Josep Poblet. sabilitat al celler, fundat pel seu besavi. Malgrat penúltim dijous de juliol un “Ho hem organitzat així l’enòloga, també que s’havia anat formant, no va centenar de sòcies de l’enti- perquè estem en un territo- és actualment una adquirir els coneixements especí- tat per participar en xerra- ri on es produeix vi, perquè dona, la Biuse fics de sommelier fins fa sis anys, des i tastos al voltant del vi, moltes sòcies es dediquen a Mansilla. com a alumna de la primera edi- el vinagre, l’oli o el vermut. aquest sector i perquè vo- ció del curs de sommeliers de la Les ponents són també lem promocionar els produc- M.Carmen Universitat Rovira i Virgili. totes dones i es pretén que tes d’aquí”, comenta la presi- Ferrer; Celler “M’hi he dedicat tard”, explica tractin els productes des de denta de l’associació d’em- satisfeta d’haver pres part en diferents vessants: com s’ela- presàries, Laura Roigé. “Va Bàrbara Forés; aquest programa intens de dos boren, quin és el protocol a bé per fer xarxa i hi ha Gandesa; DO anys del qual se’n van fer algunes l’hora de servir-los o com molts homes que es maten Terra Alta. edicions. “Tenir la proximitat i se’n pot fer un consum salu- per venir”, conclou. FOTOS: VICENÇ LLURBA el prestigi de la URV ha ajudat al
  8. 8. DIVENDRES, 28 GENER 2011 TARRAGONA LA VANGUARDIA 7 POLS ECONÒMICCOMERÇ AEROPORT COMERÇ MUNICIPALFoment als negocis Reus vol captar Reus pressiona encara La diputació impulsaa l’estranger els xàrters russos per atreure Ikea accions mediambientals]Les missions d’empresaris de ]La Costa Daurada és la princi- ]Tot i que l’alcalde de ]Onze municipis tarragonins esles cambres de Tarragona, Reus, pal destinació d’Espanya en tu- Tarragona va afirmar que havia repartiran 34.509 euros de laTortosa i Valls visitaran aquest risme rus, però la majoria d’ope- arribat a un acord amb la direc- Diputació destinades a actua-any 49 països, 14 més que el radors tenen com a referència ció d’Ikea, Reus encara tracta cions mediambientals. Entre2010. El foment a la internacio- l’aeroport de Barcelona. El pa- de atreure lempresa sueca: aquestes hi ha la gestió d’espaisnalització és clau per enfortir la tronat de turisme de la Diputa- l’equip de govern va aprovar la fluvials, condicionament de sen-competitivitat, segons els orga- ció va aprofitar Fitur per contac- setmana passada el projecte ders i millores paisatgístiques.nitzadors. Aquesta setmana, uns tar amb ells i explicar-los l’estal- d’urbanització dels terrenys L’ens també destinarà 90.46530 empresaris visiten Ghana, vi econòmic que suposa portar (Camí de la Plana i Gaudí Mar) MANÉ ESPINOSA / ARXIU euros a modernitzar els equipsNigèria, Benín i Togo. els xàrters a Reus. que li ofereix. Tenda dIkea a Badalona informàtics de 47 ajuntaments. de Miller a l’espera del rànquing que The Wine Advocate publica- rà a l’abril. “Hi ha nervis i il·lusió, en al- guns casos col·lapse”, descriu el primer master of wine espanyol, Pancho Campo, que ha organit- zat la ruta inèdita fins ara de l’en- viat de Parker per la DOQ Prio- rat, la DO Montsant i la resta de zones vinícoles catalanes. Han re- corregut incansablement 31 ce- llers i tastat més de 1.500 vins. Matí, tarda i nit. A la seu de l’IN- CAVI, dels consells reguladors, amb els productors i fins i tot a l’hotel. En sessions de treball me- tòdiques, com demostren els 18 vins de l’arquitecte barceloní Al- fredo Arribas que Jay Miller va avaluar en una hora i mitja. “He trigat tres mesos en preparar el viatge perquè s’endugui l’impres- sió més completa possible de ca- da regió”, comenta Campo, que ha viscut experiències imprevis- tes com la de sobrevolar les vi- XAVIER CERVERA nyes de la comarca en helicòpterLexpert en vins nord-americà Jay Miller, durant la seva visita a les caves Agustí Torelló Mata de Sant Sadurní dAnoia de la mà de l’enòleg René Barbi- er. A Falset, continua el sopar que Agitació als cellers del Priorat per ofereix l’exportadora Wines from Catalonia fora del progra- la primera visita de l’enviat del ma rigorós de tastos. “M’agra- da!”, exclama Miller davant d’un crític nord-americà Robert Parker dels negres de la DO Montsant, Mas de les Moreres del celler La doctrina “El Priorat té unes vinyes velles i un ‘terroir’ únics al món”, dels punts es felicita la mà dreta de Robert Parker Cingles Blaus de Cornudella. “Di-JORDI BARÓ fícilment es quedarà amb una idea detallada del teu vi, però pelFalset Vi 100E sector és molt positiu”, comenta l gurú Jay Miller ves- l’enòleg, Eloi Milà. “Hi havia ex- teix una jaqueta ver- ]“Hi ha un vi de 100 pectació”, afegeix un dels socis, da gastada, ulleres punts entre els tastats a Magí Baiget. passades de moda i, Catalunya. Potser dos”, La següent ampolla que se ser- de moment, sopa ha comentat misteriós VICENÇ LLURBA veix ja ha aparegut a la guia Par-amb aigua amb gas. Al responsa- l’organitzador de la visi- Un instant de la visita de Jay Miller al Priorat, al celler de lenòleg ker. Lo Givot, de la DOQ Priorat,ble de puntuar els vins catalans a ta, Pancho Campo, “Lle- Álvaro Palacios a Gratallops ha estat puntuat amb 94 i 95la revista nord-americana The geix el número d’abril de punts en una escala de 100. “SiWine Advocate, de l’influent The Wine Advocate”, aca- mesco i una mini-coca de poma i blava on sol fer anotacions des- volem vendre al mercat americà,Robert Parker, li fan tantes fotos ba sense més detalls so- botifarra negra acompanyats de cansi tancada sobre la taula. la valoració ens ajuda perquè sal-com a una super-estrella. “Gau- bre qui s’ha endut la valo- quatre caves del Penedès, prelu- “El Priorat té unes vinyes ve- va la falta d’infraestructura co-diu!”, exclama a peu dret l’amfi- ració màxima. La mà dre- di d’un menú encarregat al xef-fu- lles i un terroir únics al món. Hi mercial”, explica l’enòleg Pedrotrió de la vetllada, el flamenc afin- ta de Parker resta impor- sió Ricardo Siginore i servit en ha hagut gent amb talent que en Cabanillas.cat al Priorat Stefan Lismond, tància a la publicació. un local privat de Falset. pocs anys li ha brindat la fama”, Amb els vins dolços, Millerque ha convidat deu cellers d’ar- “Estic segur que no té “Estem una mica nerviosos, pe- confessa relaxat aquest ex doctor s’ofereix a contestar preguntesreu del país clients de la seva ofi- impacte en les vendes, rò sobretot contents”, confessa la en Psicologia Clínica després que no sigui comprometedores.cina d’exportació de vins Wines però els cellers em co- dona de l’organitzador, Karin d’una becaina a l’Hostal Sport, “Quants punts em donareu, perfrom Catalonia. El fons d’slow menten que sí”, diu Mi- Vinckevleugel, davant l’oportuni- on s’allotja. Al migdia, l’enòleg Ál- exemple!”, fa broma Panchojazz no atenua l’excitació col·- ller amb modèstia. “No tat d’establir contacte amb la mà varo Palacios l’ha rebut al seu ce- Campo. A Marc Bournazeau, dellectiva de compartir taula amb té un gust de sentència dreta de Parker. La cita és infor- ller amb vistes panoràmiques de celler Terra Remota de la DOqui és capaç de revolucionar, absolulta, té el seu perso- mal i la vintena de vins que s’hi Gratallops i li ha ofert un tast ver- Empordà, li van valorar els vinsamb unes notes de tast, les ven- nal. Això sí, l’efecte sobre tastaran no estan inclosos en el tical de les últimes sis anyades de fa uns dies i sembla quedes de qualsevol ampolla als Es- els vins de preu mitjà és centenar llarg que Jay Miller ha l’Ermita. “Mai saps què passarà, l’intranquil·litza la incògnita.tats Units. d’espasme”, conclou l’enò- de provar i puntuar cada dia en té el do de contenir l’estat “La nit abans no vaig dormir, El sopar maridatge arrenca leg Álvaro Palacios. una rutina a contra-rellotge. d’ànim. És molt fred, però correc- com en un examen”, i mira ambamb uns xips de peixet amb ro- D’aquí que la llibreta d’anelles tíssim i afable”, comenta Palacios el cap amunt i se senya.c
  9. 9. DIVENDRES, 30 ABRIL 2010 ESPECIAL LA VANGUARDIA 7CarinyenaDO PorreraEls cellers de la població reivindiquen lapersonalitat de la varietat carinyena de lesseves finques en un tast amb convidats estrellaJORDI BARÓ té Raimon Castellví, coordinadorPPorrera de l’agrupació Cellers de Porrera, que impulsa la iniciativa orrera és la capital per segon any consecutiu. “En zo- mundial de la cari- nes molt productives li costa ma- nyena”, defensa el durar, produeix sabors herbacis i sommelier Josep Ro- és sensible a l’atac dels fongs, pe- ca. Un dels tres ger- rò a Porrera prové de vinyes ve-mans propietaris del Celler de lles amb poc rendiment”, compa-Can Roca, acompanyat pel perio- ra. Els cellers reivindiquen que RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ/ ARXIUdista divulgador del vi i l’òpera aquesta varietat pot transmetre El tast de carinyena va reunir restauradors, enòlegs i bloggers gastronòmicsMarcel Gorgori, assisteix al tast com les altres el caràcter del ter-que aquesta setmana ha donat a roir de llicorella –un sòl de pissar- pocs vins 100% carinyena, al cos- comenta. “És l’essència del con-conèixer el potencial d’aquesta ra– propi del Priorat. Uns esfor- tat d’un de garnatxa i un altre que cepte de vi de poble”, sosté Josepvarietat de raïm al municipi. Dos ços per vincular vi i territori en la combina aquestes dues varietats “Amb la carinyena Roca, a qui li interessa pel seu res-rostres mediàtics entre un públic línia que defensa la Denominació autòctones amb tres d’internacio- d’aquí s’elaboren vins taurant de Girona distingit ambmajoritàriament especialitzat de d’Origen Priorat, que a la tardor nals. En la fundació del projecte tres estrelles Michelin. “És unrestauradors, enòlegs o bloggers va crear el distintiu Vins de Vila el 1996, hi ha el cantant Lluís excepcionals”, afirma producte únic per mostrar als en-gastronòmics, per qui dinou ce- pels productors que apostin per Llach i un dels grans redescobri- el coordinador de tesos de tot el món que les cari-llers han posat a disposició una potenciar l’origen del raïm i ho dors del Priorat, Josep Lluís Pé- nyenes del Priorat envelleixentrentena de vins elaborats només vulguin reflectir en l’etiqueta. rez, que va decidir comprar el lagrupació de cellers bé”, afegeix. Aquest reconegutamb carinyena, ja sigui monovari- “Ens adonem de la qualitat de raïm als agricultors de la coopera- sommelier va aprendre durantetals que es poden trobar al mer- les carinyenes quan les deixem tiva de Porrera, després que Pérez, ha volgut treure al mercat una època al costat de Josep Lluiscat o mostres extretes de les bar- tastar als cellers, perquè els qui molts havien substituït la vinya aquesta experiència. Ha triat tres Pérez, just en acabar els estudis.riques, que després s’ensambla- les han provat a diferents llocs no per avellana. Durant l’elaboració, anyades antigues de carinyena de Al seu fill, fa temps que li intenta-ran amb altres tipus de raïm. s’ho poden creure”, afegeix vinificava el que li arribava de ca- vinyes velles i, de cada finca, n’em- va comprar aquestes ampolles i “Amb la carinyena d’aquí s’ela- Castellví, propietari De l’Encas- da finca per separat, i per veure botellarà 250 unitats. “Va dirigit a aquesta setmana ha marxat delboren vins excepcionals, com ens tell, una producció familiar. Cims l’evolució en guardava mostres. un públic especialitzat, cosa que tast de carinyenes de Porrerareconeixen des de tot arreu”, sos- de Porrera comercialitza un dels L’actual enòleg, el seu fill Adrià no vol dir que valgui 200 euros”, amb la certesa que serà així.c

×