UNITAT 9: DEMOGRAFIA.
POBLACIÓ A ESPANYA I
CATALUNYA.
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

La població és el conjunt
de persones que habiten
un territori.
La demografia és l'estudi de la
població (demos (població) i
graphos (tractat)).
La demografia descriu, quantifica,
analitza, localitza (distribució), elabora
models explicatius i planteja previsions.
Els estudis demogràfics ara es troben de moda. L'anàlisi de les
poblacions permet elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur
(per exemple, el futur de les pensions).
La demografia.

Els estudis
demogràfics es
basen en les fonts
demogràfiques.
Aporten dades sobre la demografia.
Normalment són registres de fets:
naixements, defuncions, matrimonis,
padrons, censos ...
A Espanya i Catalunya tenim el registre civil (matrimonis,
defuncions...), el padró municipal d’habitatge i el cens de
població i vivenda.
Els censos són recomptes d’habitants,
naixements i defuncions (ara també
inclouen altres dades), que es fan cada
certs temps (a Espanya cada 10 anys)
El Padró municipal d'habitants és un
registre administratiu on consten els veïns
d'un municipi. Els Ajuntaments el revisen
anualment.

Els estudis
demogràfics són
realitzats per
diversos
organismes.
A nivell mundial destaquen l'ONU o
l'Eurostat.
A Espanya i Catalunya cal parlar de l'INE,
l'IEC o el Centre d’Estudis Demogràfics.
La informàtica ha millorat el registre i l'anàlisi de les dades.
L'estadística permet aplicar models matemàtics, així detectem
tendències (calen series llargues) i fem previsions de futur.
La utilitat dels censos varia segons els països:
Hi ha moltes maneres de censar
Poden donar-se
problemes de periodicitat
Poden donar-se
interferències poc científiques
Sempre hi ha errades
(errada de cobertura)
Poden donar-se problemes logístics
Hi ha un decalaix entre la recollida de
dades i la publicació

Cal considerar els naixements, les
defuncions i les migracions.
Creixement vegetatiu o
Moviment Natural de la població. Saldo migratori
Immigració EmigracióNaixements Defuncions
Creixement real
El creixement real de la
població.

Taxa bruta de mortalitat
o taxa de mortalitat.
Número de defuncions
(any x)
Població (any x)
X 1000
Taxa bruta de mortalitat
per edats.
Número de defuncions
d’una edat (any x)
Població d’un grup
d’edat (any x)
X 1000
Mesura del moviment natural de la població.
Mortalitat.
Ens permet fer comparacions
generals. Cal completar-la amb
altres taxes, car no té en compte
l’estructura per edats i sexes.
Podem saber les edats amb més
risc de mortalitat. Les taxes de
mortalitat varien amb l’edat i també
amb el sexe.

Taxa bruta de
mortalitat infantil.
Número de defuncions
menors d’un any (any x)
Nascuts vius (any x)
X 1000
Taxa molt reveladora
de la qualitat de vida
d’un país determinat.
Influeixen l'alimentació, els serveis
mèdics, la higiene (accés aigua
potable), els ingressos familiars .../...
Mortalitat infantil el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=29&r=xx&l=es

Nombre de dones mortes, en relació a la
gestació o al part, per cada 100.000
nascuts vius.
Taxa de mortalitat
materna.
Mortalitat materna el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=2223&r=xx&l=es

Esperança de vida en
néixer (eo) o longevitat.
Indica el número mitjà d’anys
que pot esperar viure una
persona que pertany a una
generació determinada.És un índex molt utilitzat per
fer comparacions, car es
relaciona amb el nivell de
qualitat de vida dels països.
Mitjana d’edat de les
persones mortes en un any.
Longevitat el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=30&r=xx&l=es

Taxa bruta de natalitat
o taxa de natalitat.
Número de nascuts vius
(any x)
Població (any x)
X 1000
Número d’homes per cada 100
dones en el naixement, o el
percentatge de varons (%)
sobre el total de naixements.
Taxa de masculinitat o sex ràtio en néixer.
Natalitat. Implica tots els efectius
de la població i permet
fer comparacions
generals. Ara bé, cal
completar-la amb altres
taxes, car no té en
compte l’estructura per
edats i sexes.

Considera únicament la
població femenina en
edat de procrear.
La fecunditat és el nombre de fills
vius que s'han tingut (els nascuts
morts no entren en les
estadístiques) en relació a la
població femenina fèrtil (15-49).
La fecunditat bruta és el número de naixements, mentre que la
fecunditat neta fa referència als que arriben a l’edat adulta.
Taxa global / general de fecunditat.
Número de nascuts vius (any x)
Població femenina entre 15-49 anys (any x)
X 1000
Taxa de
fecunditat
per edats.
Número de nascuts vius de
mares d’un grup d’edat x (any x)
Població femenina del grup d’edat x (any x)
X 1000
Observem l’evolució de la fecunditat al llarg del període fèrtil.

Índex sintètic de
fecunditat (ISF)
La mitjana de la fecunditat per edats en
un any x.
També s'anomena índex conjuntural de la fecunditat. Indica el
número mitjà de fills nascuts vius per dona. Ens permet
comparar la fecunditat de dues poblacions.
ISF el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=31&r=xx&l=es

L'ISF és un índex
molt significatiu.
Com a
norma:
ISF molt elevat en els països
pobres.
ISF molt baix en els països rics.
Ens permet observar si es donarà o no la substitució generacional
(relleu generacional).
Nivell de reemplaç Indica el nombre de fills per dona que
caldrien per tal d'assegurar el relleu
generacional.
Es tracta d'una taxa que varia segons la
mortalitat, i que en les societats
industrialitzades actuals es situa en 2,16 fills
per dona.

La demografia també estudia les
diferents estapes de l’evolució de
la població, prenent com a model
Europa occidental.
Les diferents etapes en
l'evolució demogràfica
s'anomenen règims
demogràfics.
Consideren el creixement natural de la població
(natalitat, mortalitat i esperança de vida).
Busquen tendències homogènies al llarg del període.
Deixant de banda la
prehistòria, els
demògrafs parlen de:
De vegades aquestes fases s'agrupen en un únic model,
anomenat Teoria de la transició demogràfica.
L’evolució demogràfica.
Règim Demogràfic Antic
Transició Demogràfica
Règim Demogràfic Modern
(o Nou Règim Demogràfic).

Règim
Demogràfic
Antic
Transició
Demogràfica I
Transició
Demogràfica II
Nou Règim
Demogràfic
Règim Demogràfic Antic / Fase I.
Creixement poblacional molt lent: Crisis de subsistència i molta
mortalitat catastròfica (sobretot infantil). L'elevada mortalitat
situava l'esperança de vida en uns 30 anys.
Es dóna des del Neolític a la 2ª1/2 sXVIII a Europa i des del
Neolític al sXX a la majoria del món.
Típic de les societats
agrícoles pre-industrials.
Natalitat elevadíssima, per tal de compensar la gran mortalitat. La
fecunditat es situava al voltant dels 5 fills per dona.
Fase I
Fase II
Fase III
Fase IV
ARD
TD I
TD II
NRD

Implica el descens de les taxes de
mortalitat i de natalitat.
Baixa gradualment la mortalitat.
Major producció
agrícola (millora
alimentació).
Millora la higiene
(millors costums)
Millora la medicina
-vacunes, 1.900,
verola).
Des del 1914 es
constata un clar
descens de la
mortalitat infantil).
Sempre canvia
després, car depèn de
factors ideològics i
culturals, no externs.
Es manté la natalitat
Transició Demogràfica.
Transició Demogràfica I / Fase II.
Aquesta combinació propicià un gran creixement natural.
Al segles XVIII-XIX es produí
el boom demogràfic europeu
(explosió blanca).
A partir de la segona meitat del
segle XX es produí un boom
poblacional global.

Continuen les millores (augmenta el
nivell de vida.
Continua baixant
la mortalitat.
Canvi de mentalitat.S’inicia un lent descens de la natalitat.
La disminució de la mortalitat i la natalitat propicia una
desacceleració del creixement.
Disminueix la
mortalitat infantil.
Incorporació dones
al món laboral.
Incidència de les
crisis cícliques del
capitalisme.
Transició Demogràfica II / Fase III.
Cronològicament: Europa occidental, a
partir de 2ª1/2 XIX.
Catalunya, a
partir 1878.
Espanya, a
partir 1910.
Molts països en desenvolupament es troben
ara en aquesta fase.

Propi de les societats
més desenvolupades
(països occidentals).
Brutal reducció de la natalitat i de la mortalitat, disparant-se la
longevitat (a la llarga, farà incrementar-se la mortalitat).
Provoca un creixement
vegetatiu mínim, de
vegades zero o fins-i-tot
negatiu.
La població envelleix, augmentant les
classes passives, la qual cosa
comporta greus problemes socials i
econòmics.
Règim Demogràfica Actual / Fase IV.
La natalitat disminueix per diversos factors:
La industrialització comporta
un canvi de valors.
Nou paper social
de la dona.
Accés a la planificació
familiar.
Increment del nivell econòmic i
educacional de la dona.
Alt cost
econòmic fills.

Bàsicament és classificar la
població per grups d’edat i sexe.
Per estudiar l’estructura de la
població cal considerar:
Nº habitants
Moviment natural
Distribució territorial
Distribució per edats
Distribució per sexe
Activitat econòmica
Estructura de la població.
Distribució espacial de la població.
La densitat de població ens informa del nombre de persones que
habiten un territori si estiguessin repartides uniformement
(habitants/km2).
Es considera desert humà quan la densitat de població és inferior a
1h/km2.
La distribució de la població és desigual, degut a factors naturals,
econòmics, socials, polítics, històrics ...

Com a
norma:
La major part de la població viu a la franja litoral.
La població disminueix a mesura que ens endinsem
als continents i augmenta l’alçada
Les àrees del món amb densitats més elevades es
troben als nuclis urbans
L’hemisferi nord concentra el 80% de la població
mundial.
Per continents, destaca la importància d'Àsia i
Àfrica. Els països més poblats del món són la Xina i
l'Índia.

La taxa de masculinitat ens indica el nombre d'homes
per cada 100 ó 1.000 dones. Normalment utilitzem la
taxa de masculinitat per edats.
Existeixen
desequilibris entre
sexes, motivats
normalment per:
Territorialment:
Composició per sexes.
Desigualtat de naixements entre nens i
nenes.
Diferent mortalitat entre homes i dones.
Incidència dels moviments migratoris.
Hi ha més homes al camp al primer món i a les ciutats al
tercer món.
Les dones són més nombroses a les ciutats del primer món,
sobretot al districte del centre.

Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital:
Els grups més joves, de manera natural, arriben a
presentar aproximadament uns 105 nens per cada 100
nenes. Per això en les poblacions més joves hi ha més
taxa de masculinitat.
Si hi ha més diferències hi ha una intervenció humana
(pe.: infanticidi femení).
Els grups entre 20 i 30 anys assoleixen l'equilibri, donada
la sobremortalitat masculina, produïda per raons
biològiques i culturals, i tot i el treball femení i la mortalitat
materna.
En els grups ancians torna a donar-se un desequilibri
evident. Per cada home hi ha dues dones. Les dones
tenen més esperança de vida que els homes.

Generació: Els nascuts en
el mateix any.
La distància entre
pares i fills.
Un període entre
25 i 30 anys.
Els demògrafs consideren
tres grans grups d’edat:
Població jove, entre 0 i 15 anys.
Població adulta, entre 16 i 64 anys.
Població anciana, amb més de 65 anys
Població adulta o madura jove, de 16 a 39 anys.
Població adulta o madura vella, de 40 a 64 anys
Les proporcions entre els grups
d’edat varien segons l’etapa
demogràfica.
Composició per edats.

Taxa de dependència de la població major de 64 anys. És el
quocient entre la població major de 64 anys i la població de 16 a
64 expressat en tant per cent.
Taxa de dependència: És un indicador demogràfic i econòmic
que posa en relació la població inactiva
i la potencialment activa.
Una taxa de dependència elevada indica que la població adulta és
baixa mentre que la població dependent, joves i vells, és alta.
És el percentatge de la població major de 65 anys que depenen
econòmicament de l’activitat econòmica que genera la població
activa.
Població entre 0-15 anys + població major de 65 anys
(any x)
Població entre 16-64 anys (any x)
X 100

En l'ARD i la TD1, hi ha molts
joves (50%) i pocs ancians
(5%). És una població en
expansió, el gran nombre de
joves dispara la natalitat.
En la TD2 i el NRD, hi ha
menys joves i més ancians,
produïnt-se un envelliment
poblacional. Teòricament, amb
més esperança de vida hi ha
més possibilitats de
creixement demogràfic.
En realitat, la natalitat en el
NRD és molt baixa.

L'estructura socio-professional ens indica en què treballa la
població i quins sectors tenen els índex de desocupació més
elevats.
Utilitzem la classificació de l'OIT, que diferencia:
Població passiva o inactiva: Població activa:
Aquella que ni treballa,
ni busca feina.
Dependent.
La que es troba en edat
de treballar i vol treballar.
S’agrupa en sectors econòmics.
Es divideix en:
Composició per activitats econòmiques.
Potencialment activa.
Ocupada. Desocupada.

Taxa
d’activitat
Població activa ocupada (any x)
Població total (any x)
X 100
Depèn de
diversos
factors:
- L'estructura per edats de la població.
- Les normes legals (edat per treballar o per jubilar-se).
- Els costums socials (treball femení extrafamiliar).
Els països més rics tenen més Ta, mentre que els països pobres
presenten menors taxes, car tenen més població menor de 15
anys i poc treball femení extrafamiliar.
A Espanya, segons les
dades de l’EPA referides
al segon trimestre del
2017 (Idescat):
Taxa activitat total: 58,8%.
Taxa activitat masculina: 64,7%.
Taxa activitat femenina: 53,3%.

Quan es donen elevades taxes es considera un greu problema
econòmic i social.
Taxa d’atur Població activa desocupada (any x)
Població activa total (any x)
X 100
L'atur de llarga durada és
aquell que es perllonga per un
període de més d’un any.
La plena ocupació es dóna
quan l'atur és inferior al 5% (al
sistema capitalista sempre hi
ha atur estructural).
La preponderància d’un sector
econòmic té una directa relació amb el
grau de desenvolupament d’un país.
La població activa
es divideix en
sectors econòmics:
Relació entre la població entre 16 i 25 anys que
busca feina i la d’aquesta franja d’edat que
treballa.
Atur juvenil

Són la representació gràfica de la
població d’un àmbit territorial concret en
un any determinat, distribuïda per grups
d’edat i diferenciada per sexe.
Podem observar el passat de la població (uns 70 o 80 anys), la
situació present i fer una previsió de futur (observant tendències).
Per elaborar una piràmide demogràfica primer cal tenir les dades i
després elaborar-les.
Les piràmides demogràfiques.
Les dades han d'estar dividides per sexe i per grups d’edat.
Els grups d'edat poden
ser d’un any.
Normalment són grups de 5 anys (0-4,
5-9, 10-14...).
Aquests grups s’anomenen cohorts o
generacions, i hi ha 18 grups (l'últim,
de 85 anys i més).
Hi ha 18 grups
(l'últim, de 85 anys i
més).

Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts (nº).
Cal indicar l’any de la piràmide, per tal d’ubicar els grups d’edat.
Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors
positius de l’ordenada.
L'eix d’ordenades es
divideix en tantes parts
com estrats poblacionals
es vulguin representar.
Aquests, es situen de
menor a major edat, i de
baix a dalt.
L'eix d’abcisses es representa amb
dues escales simètriques en sentit
creixent i oposat, indicant els
valors. Els homes es situen a
l’esquerra i les dones a la dreta.
De vegades es divideix la població
en grups d’edat (jove, adulta,
anciana) o es pinten els dirents
estrats o cohorts.

Per analitzar una piràmide demogràfica:
Cal relacionar la forma general amb
algun model teòric conegut.
Descripció general
ARD / FASE I TD I / FASE II TD II / FASE III NRD / FASE IV
Cal
descriure:
La proporció entre sexes. Podem fer fa una línia
comparativa, per veure la sobremortalitat masculina.
Les
irregularitats.
Els grans grups d’edat i la proporció entre ells.
Si es donen en 2 ó 3 cohorts
representen tendències.

Interpretació Explicar les causes d’allò descrit.
La forma té correspondència amb els nivells de desenvolupament
econòmic del territori i amb les cicles demogràfics.
Piràmide jove, pròpia d'un
país subdesenvolupat que viu
una explosió demogràfica.
Piràmide vella, pròpia d'un
país desenvolupat que viu un
envelliment poblacional.
Piràmide madura,
representa una situació intermitja a tots els nivells.
Osques, estrats negatius:
Manca de població.
Estrats sobresortints:
Abundant població.
Es donen en ambdós grups o
només en els d'homes?.
Alta natalitat (baby boom), que
generalment es dóna després
de processos de desnatalització
momentània.
Hi ha una clara influència dels
cicles econòmcis.
Relacionats amb períodes de
desnatalitat (baby crash),
guerres, moviments migratoris
o crisis econòmiques.

Bàsicament cal respondre dues qüestions:
- Quines són les característiques del moment demogràfic?
- Quina és la previsió de futur?
Conclusió

Les projeccions demogràfiques són càlculs que partint de l'estudi
de les tendències de la població intenten deduir quina serà la
seva evolució en un futur proper.
Cada cop tenen més demanda.
Són poc fiables a llarg termini (a partir 10 ó 15 anys).
No poden predir canvis polítics, culturals o sociològics.
Tenen cert grau d’especulació (més, a nivell mundial).
Ara bé
Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques mundials. En
un procés de revisió contínua, actualitzen les projeccions cada
dos anys. Per això tenen una raonable capacitat predictiva
La població mundial: situació actual i projecció de futur.

Com s'elaboren les prediccions?
S'incorporen dades més
recents, sobre natalitat,
mortalitat i esperança de vida.
Es revisa el passat
demogràfic.
Es rectifiquen les
hipòtesis amb les
noves dades.
Es fan nous càlculs de projecció,
considerant la hipotètica evolució
de la fecunditat, mortalitat i les
migracions internacionals.
Què prediu l’ONU?
Durant uns 20 anys hem assistit a un ràpid creixement de la
població mundial (molts països són demogràficament joves).
Ara, aquest creixement és més lent, ja que s’anirà reduint la
fecunditat (és una tendència global)
Es revisen a la baixa les previsions de creixement. Entre el
2050-2100, parlem d’entre 9.700 i 11.200 milions.

http://www.un.org/es/sections/issues-
depth/population/index.html
Creixement principalment en
els països del S, sobretot a
Àfrica. En alguns països, les
taxes seran històriques.
Pèrdua d’importància
demogràfica dels països rics
(no es preveu una
recuperació important de la
fecunditat).
Grans canvis en la distribució
de la població mundial, car
augmentaran els corrents
migratoris.
Augment global de
l’esperança de vida.
L’envelliment però, serà més
evident als països rics.
Piràmide
prevista
per l’ONU
per el 2050

Al món hi ha dues situacions demogràfiques oposades.
Països occidents (rics), es troben en el NRD / Fase IV.
Resta del món es troba en algun moment de la TD (Fase II-III).
A Europa la TD es donà durant dos segles, i la població va tenir
temps per créixer i estabilitzar-se.
Ara preocupen les baixes taxes de fecunditat, per això s'intenta
incentivar la natalitat.
Les polítiques natalistes
es basen en:
Incentius
econòmics.
Conciliació de la vida
familiar i laboral.
Al Tercer Món, la TD
s'està donant de
manera accelerada.
Hi ha molta població, i
això incrementa el
subdesenvolupament.
Cal controlar
el creixement
econòmic.
Hi ha una correlació inversa entre ISF i IDH/nivell de
desenvolupament econòmic.

No totes les situacions al Tercer Món són iguals.
A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’han
donat polítiques antinatalistes, sobretot a Xina.
Política del
fill únic.
El Japó, el segle XIX teni un ISF 5 fills
per dona, mentre que ara és de 2 fills.
Valors occidentals
Àsia continua sent el continent més
poblat de la terra, car hi ha transicions
molt lentes.
Tenia una esperança de vida el
1901 de 23 anys, ara és de 65.
La fecunditat actual és de 3 fills.
En breu, serà el país més poblat del món
(2025?).
Í
n
d
i
a

A Àfrica i parts de Centreamèrica es dóna un creixement brutal,
que pot arribar a triplicar població en una generació.
En resum, el Tercer Món viu i viurà un boom demogràfic que
comportarà un gran augment poblacional global (la població
mundial el 2050 pot situar-se entre 10.000 o 10.500 milions de
persones).
Segons dades de
l’ONU, Àfrica:
El 2016 tenia uns 1.200 milions d’habitants.
El 2050 podria tenir uns 2.478 milions.
El 2010 podria tenir uns 4.387 milions.
Al llarg de la història la
població mundial ha
crescut de forma molt
irregular.
6 milions
10 milions
150 milions
500 milions
1.600 milions
3.000 milions
6.500 milions
Paleolític
Neolític
Imperi Romà
Segle XVI
1.900
1.960
2.000
És això
normal?

La norma és un creixement demogràfic
baix, al voltant del 0,5% anual o menys.
Les causes eren les grans
mortaldats catastròfiques o els
mecanismes socials de regulació
poblacional.
Només de vegades, en
determinades circumstàncies, es
donaren ràpids creixements.
Ara vivim un gran creixement demogràfic.
Fet extraordinari,
una excepció a la
norma
Població mundial el 1998 Població mundial (estimada) el 2050

Ha provocat reaccions alarmistes, car
genera més pressió sobre els
recursos i el medi ambient.
És a dir,
és possible així un
creixement sostenible?
El boom demogràfic:
- Pot la terra aguantar el
creixement poblacional?,
- És compatible el creixement
demogràfic amb l'econòmic?,
- Es donaran migracions massives
vers el N?
- ...
Als anys 60 del segle XX els
neomalthusians, novament posen de moda
visió alarmista.
El 1972 el Club de Roma publicà l'estudi Els límits del
creixement. Aquesta alerta sobre els perills del
creixement poblacional.

Els poblacionistes tenen una visió
contraposada, creuen que la ciència
satisfarà les demandes.
Actualment, plantegem el
creixement i desenvolupament
autosostenible.
El veritable
problema és repartir
la tecnologia.
Per respectar el medi i els
recursos, cal un control
lliure i eficaç de la natalitat.
Es plantegen esforços per controlar l’augment
poblacional, estabilitzant la població. Amb tot,
ara ja no genera tanta alarma.
Tot i això, es plantegen diverses qüestions,
com el tema de la sobreexplotació dels
recursos, per tal d’alimentar o donar energia
als més de 3500 milions de nous habitants del
planeta.

Ara preocupa molt la qüestió de l'envelliment.
Assistim a un canvi en
la piràmide d'edats.
La població viu més temps i té
menys descendència, la qual cosa
comporta un envelliment poblacional.
Existeix un clara relació entre nivell de desenvolupament i nivell
d'envelliment.
Ara a Occient hi ha un gran
volum de població a la zona
intermitja de la piràmide (fills
del baby boom dels 60’s). que
es jubilaran en 20 o 30 anys.
Al mateix temps constatem
una pèrdua d'efectius en la
base de la piràmide (baby
crash). https://www.datosmacro.com/demografia/
estructura-poblacion/espana

Aquests canvis asseguren
problemes futurs.
Per primera vegada en la hª de
la humanitat hi haurà més adults
i ancians que joves o nens.
Parlarem aleshores del
despoblament d'algunes
zones, de manca de mà
d'obra, de problemes per
mantenir l'Estat del
Benestar?...
S’està donant una
segona transició?, amb
greus efectes socials i
econòmics.

Es qüestiona l’Estat del Benestar, car augmentarà molt la despesa
pública per atendre a aquest contingent poblacional.

Concretament es veurà molt afectat:
El sistema de jubilacions. El nº de persones en edat de
treball i cotitzar baixarà, mentre que augmentaran les
classes passives. Per això caldrà redefinir-lo (augmentar
l'edat de jubilació? alternativa de les migracions
internacionals?...)
El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà més
hospitalitzacions, es donaran intervencions més cares (en
general atendre a un ancià és més car).
El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’edat
soles (la família ja no les atendrà).
El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadors
en alguns camps, però també pot estimular alguns camps
econòmics, com els dels professionals per atendre 3ª edat.

L’envelliment és un fenomen típicament occidental o només
Occident és el primer en mostrar un fenomen global?
Observem una reducció global de la taxa de natalitat i
fecunditat, també a zones com Àfrica negra.
Per això les previsions del creixement
s'han revisat a la baixa.
Ha augmentat el nivell d’instrucció, el treball femení
extrafamiliar, el retard en l’edat del matrimoni i, en definitiva,
el control de la natalitat.
Constatem un augment global de l’esperança de vida.
L'OMS parla que la el 2.010, a nivell global, és d'una e.vida
al voltant dels 70 anys en 61 països (3.000 milions
d'habitants). En aquests països, la fecunditat es trobarà just
al nivell de reemplaç o per sota.

L'edat mitjana mundial passarà dels 22,5 anys del 1.900, als 38
anys del 2.050.
El 2.002, a Madrid, es celebrà l'Assemblea Mundial de l’ONU
sobre l’Envelliment. El 2.050, mentre Nigèria tindrà una mitjana
d’edat de 20 anys, a Espanya serà de 55.
Als països rics és un fenomen més evident i més ràpid.
De vegades es parla de la immigració com una possible solució.
Ara bé, políticament i social no s’accepta, i demogràficament,
caldria augmentar i mantenir el fluxe.
D'altra banda, la immigració no és la solució per a un
fenomen global, car simplement redistribueix la població.

El Règim Demogràfic Antic
(FASE I) es perllongà fins
ben enllà del segle XX a
Espanya, amb una població
bàsicament rural.
Amb la Primera Fase de la Transició Demogràfica (FASE II),
durant el primer terç del segle XX, començà un important
creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.
La població espanyola.
L'excepció es donà en les
zones més industrialitzades
com ara Catalunya, que
iniciaren la TD ja en les
dècades finals del segle XIX.
Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del segle
XX, es donà el baby boom, acompanyat d’un important èxode
rural (vers les zones més riques d'Espanya i Europa).
La Segona Fase de la Transició Demogràfica (Fase III) a
Espanya la podem situar al començament de la dècada de 1980.
Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic (Fase IV).

2001-2011. Importantíssim creixement poblacional.
5.782.945 habitants.
Any Població
2001 41.035.271
2002 41.827.836
2003 42.547.454
2004 43.296.335
2005 44.009.969
2006 44.784.659
2007 45.668.938
2008 46.239.271
2009 46.486.621
2010 46.667.175
2011 46.818.216 Millora econòmica.
Arribada a l'edat fèrtil d'un volum molt
destacat de població.
Arribada de població immigrant (a Espanya
resideixen més de 5,5 milions d’estrangers).
2001 41.035.271
2016 46.528.966
habitants
habitants
Immigrants.
Natalitat.

La població espanyola va
caure per primera vegada
en 42 anys.
Creixement
vegetatiu molt
reduït
Disminució
de la
natalitat.
2012-2015.
Descens poblacional.
378.117 habitants.
- Crisi econòmica,
- Descens immigració.
- Entrada en les edats més
fecundes de generacions
més reduïdes de dones.
Ha disminuït el
percentatge de
població estrangera.
Ha augmentat
l’emigració
espanyola.
Sortida immigrants.
Sortida emigrants.
Saldo migratori negatiu Crisi econòmica.
Immigrants.
Emigrants.
Natalitat.
Any Població
2012 46.727.890
2013 46.512.199
2014 46.449.565
2015 46.440.099
2016 46.528.966

Al llarg del segle XX, i amb algunes excepcions, la tendència de la
natalitat espanyola és descendent, especialment des de finals
dels 70 (canvis polítics, econòmics, culturals...).
Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex de fecunditat més
baixos d'Europa.
Cal considerar tant la millora econòmica, com l'arribada a l'edat
fèrtil d'un volum molt destacat de població, o l'arribada de
població immigrant.
Característiques actuals de la població espanyola.
Com a excepció, al voltant
del canvi de segle es
constatà un lleu
repuntament de la natalitat
(el 2007 la xifra de
naixements va ser la més
alta des del 1979).

Crisi econòmica, descens en l'arribada de
població estrangera i entrada en les edats
més fecundes de generacions més
reduïdes de dones.
A partir del 2008,
la natalitat torna
a caure:
Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujar
el 2009 al voltant d'1,5. Actualment ha tornat a baixar (no arriba a
1,33).
D'altra banda, cal considerar que la població no creixerà
car cada cop hi ha menys dones en edat de procrear.
L'edat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 32 anys.

http://www.expan
sion.com/econom
ia/2017/06/22/59
4b9005468aeb6c
4b8b46b9.html

Considerant l'evolució de la mortalitat, també aquesta ha
tendit a descendir, malgrat alguns períodes de creixement.
El 1900 era de 28,3 o
/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o
/ooo.
A partir d'aquest moment s'incrementà lleugerament, com
a conseqüència de l'envelliment poblacional. El 2016 era
de 8,76 o
/ooo.
La mortalitat infantil espanyola es situa en
uns 2,7o
/ooo, una de les taxes més baixes
del món.
L’esperança de vida el 2016
es situava en 82,9 anys.
L'INE apunta que des del 2015 la mortalitat supera la natalitat.
Dones:
85,6 anys.
Homes:
80,3 anys.

Si es manté aquesta tendència, la població disminuirà de forma
considerable.

La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD I
d'un país desenvolupat.
Cal destacar les següents característiques:
Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide,
conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. El lleu
increment a partir del 2000 era conjuntural.
El cos central de la piràmide és ampli, conseqüència del
baby boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament s'hi ha
afegit un bon nombre de població immigrada.
El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida espanyola, tot
i que encara són visibles els estrats de desnatalització
conseqüència de la guerra civil i la postguerra (65-69 anys).
Piràmide demogràfica actual de la població espanyola.

http://www.in
e.es/prodyse
r/espa_cifras/
2017/index.ht
ml#9/z

La distribució per sexes
(2016) es situa en 50,93% de
dones i 49,06% d'homes.
Això podria canviar en el futur
(els canvis socioeconòmics
tenen tendència a igualar les
taxes de mortalitat).
Homes Dones
0-14 anys 3.591.907 3.398.956 15 %
15-64 anys 15.534.006 15.374.434 66,4 %
65 anys i + 3.572.920 4.785.239 18,6 %
Total 22.843.610 23.713.398
% 49,06 50,93
Població resident a Espanya el 2016 / 46.557.008
(dades INE / Elaboració pròpia).

La població espanyola, com la de la majoria de països
desenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjana
superior als 40 anys.
L’esperança de vida
el 2016 es situava
en 82,9 anys.
85,6 anys dones.
80,3 anys homes.
L'INE indica que el 2016 més del 18,6 % de la
població espanyola té més de 65 anys.
L’envelliment de la població espanyola.

Observem la pèrdua d'efectius entre els 0-19 anys, mentre que
augmenta el percentatge en els altres dos grups.
Anys 0-19 anys 20-64 anys 65 anys i més
1900 42 % 53 % 5 %
1960 35 % 57 % 8 %
1980 34 % 55 % 11 %
1995 24 % 60 % 16 %
2008 19 % 64 % 17 %
2016 19,7 % 61,7% 18,6 %
Distribució població
per grus d’edat
(dades INE /
Elaboració pròpia).
Descens natalitat.
Mortalitat reduïda.
Augment esperança de vida.
Envelliment poblacional.

La densitat de població és d'uns 92 hab/km2.
Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls
adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o
grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.
Les
regions
menys
poblades
són de
l'interior.
La distribució de la població en el territori.

La taxa
d'activitat
espanyola es
situava el tercer
trimestre del
2017 en el
58,92%.
La població activa espanyola.
En les darreres dècades, abans de l’arribada de la crisi, destaca
l'augment sostingut de població activa:
Arribada a l'edat laboral dels joves nascuts durant el
creixement demogràfic, arribada d'immigrants i, sobretot,
incorporació al món laboral de moltes dones.
La taxa d'activitat espanyola va caure a partir de la crisi del 2008.

El problema de l'atur depèn sobretot del creixement econòmic.
L'expansió econòmica crea ocupació, la contracció genera atur.
Espanya té una de les taxes d’atur més elevades d'Europa.
Inicialment es disparà l'atur a
la construcció.
Després augmenta en el
sector industrial i de serveis
(recessió econòmica,
contracció del consum).
Crisi (a partir 2007-2008)
Actualment, lleu millora?
(taxa d’atur
entre 16-17%)
Destaca molt l’atur juvenil, dels
menors de 25 anys (supera el
36%).

L'atur afecta més als joves que cerquen la seva primera feina, els
majors de 40 anys i les minories ètniques.
Caldria millorar la formació de la mà d'obra per tal d'implementar
un model productiu més “modern” i tecnològicament avançat.
Hi ha clares
diferències
territorials
respecte la
taxa d’atur.

Els canvis socials i
econòmics han afavorit
la incorporació de la
dona al món laboral.
Encara es parla del “sostre de vidre”,
barrera invisible que fa que les dones
no accedeixin a determinats càrrecs de
responsabilitat, o que tinguin
globalment salaris inferiors als homes
(al voltant d’un 25%).
Fet clau en la veritable equiparació
de gèneres (trenca la dependència
econòmica femenina).
Tot i que ha augmentat de manera
considerable, la taxa d'activitat
femenina a Espanya es situa en
53,13%, mentre que la masculina
supera el 65,04%.
La incorporació de la dona al món laboral.

Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions
d'habitants.
Entre el 1950 i el 1975 es
donà un creixement
semblant al Tercer Món.
La natalitat no va ser tan alta
(Catalunya, tradicionalment, és
una zona de natalitat baixa).
El creixement va ser degut
sobretot a la immigració (a
diferència del Tercer Món).
La població a Catalunya.
Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo
migratori moderadament positiu, car
encara es produïa una forta migració
cap a Amèrica Llatina i un creixement
poblacional moderat.

Entre el 1911 i el 1936 es donà la
primera gran onada migratòria.
Catalunya demandava mà d’obra (forta
industrialització, Exposició Universal de 1929).
Aquesta arribà des de zones interiors (món
rural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó,
Almeria...
Migració interna.
Entre el 1950 i el 1975 es produí la
segona gran onada migratòria.
Migració interna.
Provocà un creixement demogràfic brutal (2,25% anual).
Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení la
piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la natalitat.
Hi hagué més diversitat d’origen (destacant Andalusia i
Extremadura).

Migració
internacional.
A partit sobretot dels 90’s del segle
passat es donà un canvi en la dinàmica
migratòria. L'èxode rural acabà, i ara
Catalunya és terra d'arribada d’immigrants
del Tercer Món.

Aquesta immigració va donar un nou
impuls a la població catalana
(7.477.131 habitants, Idescat, 2017).
2000-2010, gran fase de creixement
demogràfic.
1950 3240313
1960 3925779
1970 5122567
1980 5956000
1990 6059000
2000 6262000
2010 7512000
2013 7546000
2014 7433894
2015 7424754
2016 7448332
2017 7477131
Evolució de la
població a Catalunya
(1960-2013)
Millora econòmica.
Arribada a l'edat fèrtil d'un volum
molt destacat de població.
Arribada de població immigrant (a
Espanya resideixen més de 5,5
milions d’estrangers).
20% dels nascuts tenen pares
nouvinguts, i un 8% tenen almeny
un progenitor vingut de fora.

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2013
0
1000000
2000000
3000000
4000000
5000000
6000000
7000000
8000000
Evolució de la població a Catalunya
(1960-2013)
Actualment, aquest creixement demogràfic s’ha estancat i s’ha
perdut població (2013, 7.546.000 / 2016, 7.448.332).
1960-1975
2000-2010

https://www.datosmacro.com/demografia/estructura-poblacion/espana-comunidades-autonomas/cataluna
La piràmide
demogràfica de
Catalunya és
pròpia d'un país
desenvolupat
(natalitat i
mortalitat baixes,
àmplia esperança
de vida).
A partir del 1996 el nombre
de naixements a Catalunya
va començar a recuperar-se.
Aquest cicle alcista s’ha
esgotat, i les taxes ja
disminueixen.
La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants (2014,
8,37).

La població catalana es
distribueix de manera
irregular per el territori,
concentrant-se bàsicament a
la costa (zones amb més
activitat econòmica).
Destaca la gran concentració
de l'àrea metropolitana de
Barcelona (44% del total).
La densitat de població (234 hab/km2 de mitjana) baixa a mesura
que ens apropem a les comarques interiors i pirinenques (les
menys poblades de Catalunya).

2008-2014: desacceleració del
creixement demogràfic, després
del gran augment del període
2001-2008).
El creixement s’alenteix de
manera general i molts
municipis entren en pèrdues en
els darrers anys.
Destaca que en les principals àrees urbanes, els municipis centrals
(Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona-Reus) presenten dinàmiques
negatives o de creixement mínim, que contrasten amb increments
més importants en els municipis del seu voltant.
És un creixement centrat en els
entorns periurbans que ha estat
fora generalitzat per tot el
territori.

Sobre l'ocupació a
Catalunya, clarament hi
predomina el sector
serveis i la indústria.
Total ocupats %
3.183,9 100
Agricultura 50,8 1,6
Indústria 583,6 18,32
Construcció 184,2 5,78
Serveis 2.365,2 74,23
Unitats en milers de persones
La crisi dels 2007 va
comportar un clar
increment de l'atur.
Dades referides a
gener del 2016.
El tercer trimestre del
2017 es situava en el
12,54%
Tot i situar-se per sota de la
mitjana espanyola (16,38 %), és
molt elevada.
A Catalunya superà el 22% i a
Espanya el 26%).
Ara s’ha reduït la taxa d’atur.