Medi 5è

1. ELSELS ÉSSERSÉSSERS VIUSVIUS
Coneixement del medi
Natural

2. Els virusEls virus
Són tan petits i senzills, que no se’ls
considera éssers vius.
Són organismes endocel·lulars :no es
poden reproduir per ells sols i per fer-ho
s’han d’introduir a les cèl·lules d’un altre
ésser viu.
Normalment provoquen malalties a
l’ésser viu en el què s’introdueixen, com
el xarampió, la grip o la sida.

3. Què en sabem?Què en sabem?
Saps què són els éssers inerts?
I els éssers vius? Quins grups hi ha?
Quines són les funcions vitals dels éssers
vius?
De totes , les més importants són...
Nutrició
Relació
Reproducció
En quins dos grans grups dividim els animals?

4. La cèl·lulaLa cèl·lula
Saps què és una
cèl·lula?
Com ho podries
definir?
Podem dir que una
cèl·lula és la unitat
més petita que forma
els éssers vius.

5. El descobriment de la cèl·lula
Cap al 1610 es va inventar el microscopi,
un aparell format per lents que augmenta
la mida dels objectes que es veuen a
través d’ell.
Aquest aparell va permetre veure les
cèl·lules.
Segons els italians , el va inventar Galileu.
 Segons els holandesos ho va fer
Zacharias Janssen.

6. Microscopi òptic
Microscopi de Robert Hooke i
dibuixos de les cèl·lules que va
observar-hi ( segle XVII)
Microscopi actual, amb
moltes lents d’augment
diferents.

7. Característiques principals de les cèl·lulesCaracterístiques principals de les cèl·lules
Com que estan vives realitzen les
mateixes funcions que els éssers vius. És a
dir fan les funcions de relació,
nutrició i reproducció.
La gran majoria d’elles són tan petites
que només es poden veure al
microscopi.
Hi ha diferents tipus de cèl·lules, amb
formes diferents.

8. ESTRUCTURA DE LES CÈL·LULESESTRUCTURA DE LES CÈL·LULES
Les cèl·lules estan
estructurades en tres
parts:
Membrana
cel·lular.
Nucli
Citoplasma , amb
orgànuls.
membrana
citoplasma
orgànuls
nucli

9. LA MEMBRANALA MEMBRANA
És la capa que envolta
i protegeix la cèl·lula.
És l’encarregada de
donar-li forma.
És porosa i permet el
pas de substàncies a
través d’ella.
Microfotografia d'una membrana.
436.740 augments

10. NUCLINUCLI
És l’òrgan encarregat
de dirigir les funcions
de la cèl·lula: captar
l’aliment, coordinar
els moviments i
reproduir-se.
Nucli d’una cèl·lula del fetge

11. CITOPLASMACITOPLASMA
 És el líquid contingut dins
de la membrana, format
per aigua i substàncies
nutritives.
 En ell hi suren els
ORGÀNULS
CEL·LULARS, que tenen
diferents funcions, com
per exemple
emmagatzemar l’aliment i
transformar-lo en energia.

12. Cèl·lules animals i vegetals
Les cèl·lules dels animals i de les plantes
són diferents. Quina diferència hi veiem?

13. Les cèl·lules animals
Tenen formes molt diferents: esfèriques,
cúbiques, estrellades,… i, de vegades, són
molt irregulars.
nucli
citoplasma
Membrana
cel·lular
Orgànuls
cel·lulars

14. Les cèl·lules vegetals
Normalment són més grans que les dels
animals.
Tenen una forma més regular, com
prismàtica.
Estan envoltades d’una paret cel·lular ,
que és dura.
Aquesta paret fa que les branques i els
troncs, a vegades, siguin tan durs.

15. Les cèl·lules vegetals
nucli
membrana
cel·lular
Paret
cel·lular
orgànuls
Orgànuls amb
pigments de
clorofil·la

16. Pluricel·lulars i unicel·lulars
Els animals i les plantes, normalment,
són éssers pluricel·lulars, perquè estan
formats per un gran nombre de cèl·lules.
Però també hi ha altres éssers que són
unicel·lulars, perquè estan formats per
una sola cèl·lula.

17. La reproducció de les cèl·lulesLa reproducció de les cèl·lules
Les cèl·lules es reprodueixen dividint-se en dos.

18. Els regnes d’éssers vius
Els éssers vius s’agrupen en regnes.
Sabries dir quants i quins són?
Regne animal.
Regne vegetal.
Regne dels fongs
Regne dels bacteris
El 5è regne

20. El regne dels animals
Els animals són éssers vius pluricel·lulars
que s’alimenten d’altres éssers vius.
Gairebé tots els animals es poden
desplaçar: per buscar l’aliment, fugir
dels perills, trobar refugi,…
Disposen d’òrgans dels sentits i d’un
sistema nerviós, que els permet
captar tot el que passa al seu
voltant.

22. El regne de les plantes
Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que es
fabriquen el seu propi aliment. Per això diem
que són autòtrofes.
El procés que fan servir les plantes per fabricar-
se l’aliment és la fotosíntesi.
Per fer-la necessiten: aigua, sals minerals, diòxid
de carboni i llum solar.
Les plantes viuen fixades al sòl per l’arrel. La
tija creix per sobre del sòl i sosté les fulles, les
flors i els fruits.

23. Cèl·lules i teixits
Els éssers
pluricel·lulars estan
formats per cèl·lules
de molts tipus
diferents.
Les que són iguals
s’agrupen formant
teixits.

24. Alguns tipus de cèl·lules humanes: saps
quines són?
Cèl·lula del sistema nerviós: neurona

25. Cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells.

26. Cèl·lules musculars

27. Cèl·lules de la pell.

28. Cèl·lules reproductores: òvul i espermatozoides.

29. Diferents tipus de teixits humans

30. Dels teixits als organismes
Els teixits s’uneixen per treballar
conjuntament en una funció i donen
origen a un òrgan.
Al seu torn els òrgans s’uneixen formant
sistemes i aparells.
La unió de tots els aparells i òrgans dóna
lloc a un organisme , és a dir, a un ésser
viu complet.
Són els nivells d’organització dels éssers
vius.

33. El regne dels fongs
Els fongs s’assemblen
als animals i les
plantes, però com
que no són ben bé ni
una cosa ni l’altra
formen el seu propi
regne.

34. Característiques dels fongs:
No es desplacen i molts viuen al sòl.
No es fabriquen el seu aliment, l’han
de prendre d’altres éssers vius com
plantes en descomposició, restes
d’animals o aliments en mal estat.
Els més coneguts són els bolets, com el
xampinyó.
Però, et sembla que és el mateix fong que
bolet?

35. Fong o bolet?
Els fongs estan
formats per una
xarxa de fils
anomenada miceli.
Aquests fils recullen l’aliment i creixen
sota terra.
Quan arriba la temporada adequada els
filaments donen origen als bolets, que
intervenen en la reproducció del fong
(per espores).

36. Estructura dels fongs

37. Els bolets més coneguts!
Rovelló

38. Els bolets més coneguts!
Xampinyons

39. Els bolets més coneguts!
Ceps

40. Els bolets més coneguts!
Llenegues

41. Les floriduresLes floridures
Són fongs que creixen sobre altres éssers
vius. De vegades les floridures fan malbé
els aliments, però n’hi ha que s’usen a la
indústria.
Segur que els has vist sobre el pa, els
tomàquets, les llimones i altres aliments
quan fa dies que són a la nevera o dins de
bosses de plàstic i es mantenen humits
(són de color verd o negre).

42. Floridures d’alimentsFloridures d’aliments

43. Floridures beneficiosesFloridures beneficioses
Altres floridures són fongs
molt diferents dels
anteriors,com el Penici-
llium notatum, fong del
qual s'obté l'antibiòtic de
la penicil·lina, o el
Penicillium roqueforti i el
Penicillium camemberti,
que s'utilitzen en la
fabricació de formatge.

44. Penicillium notatum

45. LlevatsLlevats
Són fongs microscòpics unicel·lulars que
s’utilitzen per a produir aliments com el
pa, el vi o la cervesa. Els llevats duen a
terme un procés anomenat
fermentació, amb el qual transformen
substàncies en productes aprofitables per
produir aquests aliments.

46. llevat Pasta per fer pa
amb llevat

47. Les tòfonesLes tòfones
Les tòfones són
fongs molt apreciats
des de I'antiguitat
com a condiment.
 Viuen enterrades als
sòls dels boscos, amb
les arrels dels arbres,
per això no es
troben fàcilment.

49. El regne dels bacterisEl regne dels bacteris
Els bacteris són els éssers vius més petits que
hi ha.
Són tots unicel·lulars, però aquesta única
cèl·lula és més petita i senzilla que la dels animals
o plantes ( no té nucli).
Són molt abundants i els podem trobar a tot
arreu : al terra, l’aire, l’aigua...
També n’hi ha que viuen dins dels éssers vius,
com els bacteris de l’aparell digestiu, que ens
ajuden a fer la digestió dels aliments.

50. La flora intestinalLa flora intestinal
És un conjunt de
bacteris que viuen
a l’intestí.
La majoria són
beneficiosos.
N’hi ha unes 2.000
espècies diferents.

51. Els bacteris del iogurtEls bacteris del iogurt
El iogurt s’obté
per la fermentació
bacteriana de la
llet.

52. Bacteris negatiusBacteris negatius
Hi ha bacteris que
són perjudicials,
com el que
provoca el còlera
o l' amigdalitis.
Bacteri del còlera

53. MicrobisMicrobis
Generalment els éssers
unicel·lulars, com els
bacteris, que només es
poden veure amb un
microscopi , els solem
anomenar microbis.

54. Els éssers vius que no pertanyen a cap dels
altres quatre regnes queden inclosos en
aquest cinquè.
Hi trobem :
Protozous
Algues

55. Protozous:Protozous:
Acostumen a viure a l’aigua i, durant molt temps,
havien estat considerats animals.
Són unicel·lulars i les cèl·lules s’assemblen força a
les dels animals.
Parameci Ameba

56. AlguesAlgues
Són éssers vius
que viuen a l’aigua
i es fabriquen
l’aliment, com les
plantes.
Moltes són
unicel·lulars, però
també n’hi ha de
pluricel·lulars.

57. Virus de la gripVirus de la grip

58. Virus de la SIDAVirus de la SIDA