ESTA PRESENTACIÓN DEL RENACIMIENTO MUSICAL . ES UN PUNTO DE PARTIDA PARA TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE QUIERAN AMPLIAR SUS CONOCIMIENTOS SOBRE ESTA MARAVILLOSA ÉPOCA PARA MUCHOS CASÍ OLVIDADA Y PARA OTRAS PERSONAS UN DESAFIO PARA AMPLIAR SUS CONOCIMIENTOS.

1. EL RENAIXEMENT
MUSICAL
REALITZAT PER:
JOSÉ VICENTE SAPORTA CAPELLA
EL RENAIXEMENT MUSICAL
REALITZAT PER:
JOSÉ VICENTE SAPORTA CAPELLA

2. RENAIXEMENT (s.XV-XVI; Quatrocento i Cinquecento pels italians)
(A Itàlia s’anticipa a meitats del s.XIV)
Principis del s.XIV: la societat a França i Itàlia manifesta un
cert inconformisme cultural, artístic, ideològic...
Poc a poc ha anat desapareixent l’obscuritat, el dogmatisme, el misticisme
diví, la rigidesa, l’abstracció... pròpies de la religió durant l’Edat Mitjana.
Nou estil de viure i de pensar molt promogut
per una nova classe social: la BURGESIA.
Inspiració...
Cultures clàssiques: Grècia i Roma.
Es vol un RENAIXEMENT d’aquestes.
Valors centrats en l’home (INDIVIDUALITAT),
en el seu raonament (RACIONALITAT,
CIENTIFISME) i en les seves EMOCIONS.
Nou corrent de pensament:
HUMANISME.

3. Com a conseqüència Cert allunyament de l’Església...
Les corts reials i la burgesia agafen molta
importància en el fet cultural i artístic.
Es creen les ACADÈMIES (la primera a Florència
l’any 1470) on es reuneixen els nobles i burgesos
per discutir sobre art, els clàssics...
Apareix el MECENATGE, una protecció
econòmica que fan famílies molt poderoses
cap als artistes: els Medici a Florència, els
Este a Ferrara...
Tots aquests aspectes de canvi cultural i de pensament tindran
molta força a les ciutats-estat del nord d’Itàlia (Florència,
Ferrara, Venècia, Gènova...), molt poderoses econòmicament.

4. A nivell artístic destaca:
La pintura, amb la gran innovació de la PERSPECTIVA.
Destacaran Giotto, Boticelli, Leonardo da Vinci, Miquel
Àngel, Rafael, Tintoretto, Tiziano...
La literatura, amb el referent de Dante (1265-1325)
i amb Petrarca i Bocaccio com a principals poetes.
La IMPREMTA, inventada per
Gutemberg el 1450, ajudarà
moltíssim a “escampar” tota
aquesta nova realitat cultural.

5. Pel que fa a la música:
Continua destacant la MÚSICA VOCAL POLIFÒNICA a 4,5,6… veus dins i
fora l’Església. Es dóna gran importància al text.
Polifonia HOMOFÒNICA. Tractament vertical
de les veus. Comprensió total del text.
Dos tipus de polifonia:
Polifonia CONTRAPUNTÍSICA. Tractament
horitzontal de les veus. Ajuda a reforçar el
caràcter i les emocions de la poesia. Fa més
dificultosa la comprensió del text.

6. La MÚSICA INSTRUMENTAL començarà
a desenvolupar-se a partir del s.XVI.
Poc a poc s’aconsegueix
una afinació correcta.
Es facilita la digitació i es
busca una extensió més
gran (més notes).
S’inventen nous instruments.

7. A nivell més TEÒRIC...
S’investiga molt sobre la naturalesa del so i s’escriuen
nous TRACTATS. Destaca Gioseffo Zarlino (1517-1590) i
el seu tractat “Institutione harmoniche” (1558) sobre els
harmònics, sons consonants/dissonants, l’afinació...

8. S’estableixen noves regles de
composició i van desapareixent
aspectes considerats antics o
superats: s’eliminen els modes
gregorians, s’estableix el MODE
MAJOR i el MODE MENOR...
Es comença a donar FORMA (estructura, esquema)
a les composicions: surten els madrigals, els motets,
les fugues, els cànons, els rondó, les suites, el tema
amb variacions...
S’avança molt en aspectes de la notació musical:
indicacions de compàs, de notes alterades…
S’estableix un NOU CODI SIMBÒLIC per les figures.

9. Música profana: vocal i instrumental.
L’esperit viatger propi del
Renaixement motiva un gran
intercanvi d’idees, pensaments,
propostes artístiques, musicals...
Els millors artistes i compositors
són cridats a treballar a les
principals corts principesques i
amb les famílies més influents del
moment, fet que fa augmentar
notablement l’interès per la
música profana.
A nivell vocal, apareix el MADRIGAL, forma
lliure polifònica (4-5 veus) on destaca un
text poètic descriptiu (natura, amor, bons
valors…) i una textura que normalment
barreja parts contrapuntístiques i parts
homòfones. Sovint són acompanyats per
algun instrument, sobretot llaüt. Destaquen
els madrigalistes italians i anglesos.

10. Altres formes vocals…
La CHANSON, forma lliure polifònica francesa amb la melodia principal a la veu més
aguda. Són molt descriptives (fins i tot moltes vegades el text utilitza sons
onomatopeics) i sovint porten acompanyament instrumental.
El VILLANCICO, forma literària i musical inicialment profana però més tard religiosa de
temàtica popular i costumbrista. Molt típics dels cançoners espanyols de l’època. La
seva estructura es basa en l’alternança d’una tornada i diferents estrofes (coplas).
El Cancionero de Palacio (1474-1516) recull la música
de la cort dels Reis Catòlics, amb una gran quantitat de
villancicos del músic-poeta Juan de la Encina (1469-
1529). És el més extens de tots els cançoners conservats.

11. L’aparició dels primers lutiers i la conseqüent
perfecció dels instruments va permetre desenvolupar
una música instrumental de qualitat.
Molts nobles i burgesos mecenes volen saber tocar
algun instrument, ja que aquest fet dóna prestigi
social i és considerat important per la formació d’un
bon cortesà.
S’inventa la impremta musical (Petrucci, 1500)
que popularitzarà tot un repertori instrumental nou.
Es creen les tablatures, un sistema d’escriptura
musical pels instruments de corda puntejada,
basada en números i lletres i que indiquen la posició
dels dits a les cordes.
Tot aquest desenvolupament portarà a
l’aparició del virtuosisme
instrumental, basat en la capacitat i
en la tècnica de l’intèrpret per a
improvisar, variar i ornamentar.

12. Principals instruments, agrupacions i formes instrumentals...
Corda pinçada Llaüt, viola de mà, tiorba
Corda fregada Viola da braccio, viola da gamba
Cordòfons
Corda amb teclat Pinçada
Virginal,clavicèmbal
Percutida
Clavicordi
Fusta Flauta de bec, xeremia, cromorn,
cornamusa (sac de gemecs),
bombarda, baixó
Metall Cornetto, trompeta, sacabutx,
serpentó
Aeròfons
Orgue
Idiòfons Sonalls, panderetaPercussió
Membranòfons Timbal, pandero

13. Principals instruments, agrupacions i formes instrumentals...
Corda pinçada Llaüt, viola de mà, tiorba
Corda fregada Viola da braccio, viola da gamba
Cordòfons
Corda amb teclat Pinçada
Virginal,clavicèmbal
Percutida
Clavicordi
Fusta Flauta de bec, xeremia, cromorn,
cornamusa (sac de gemecs),
bombarda, baixó
Metall Cornetto, trompeta, sacabutx,
serpentó
Aeròfons
Orgue
Idiòfons Sonalls, panderetaPercussió
Membranòfons Timbal, pandero

14. Principals instruments, agrupacions i formes instrumentals...
Corda pinçada Llaüt, viola de mà, tiorba
Corda fregada Viola da braccio, viola da gamba
Cordòfons
Corda amb teclat Pinçada
Virginal,clavicèmbal
Percutida
Clavicordi
Fusta Flauta de bec, xeremia, cromorn,
cornamusa (sac de gemecs),
bombarda, baixó
Metall Cornetto, trompeta, sacabutx,
serpentó
Aeròfons
Orgue
Idiòfons Sonalls, panderetaPercussió
Membranòfons Timbal, pandero

15. Principals instruments, agrupacions i formes instrumentals...
Corda pinçada Llaüt, viola de mà, tiorba
Corda fregada Viola da braccio, viola da gamba
Cordòfons
Corda amb teclat Pinçada
Virginal,clavicèmbal
Percutida
Clavicordi
Fusta Flauta de bec, xeremia, cromorn,
cornamusa (sac de gemecs),
bombarda, baixó
Metall Cornetto, trompeta, sacabutx,
serpentó
Aeròfons
Orgue
Idiòfons Sonalls, panderetaPercussió
Membranòfons Timbal, pandero

16. Principals instruments, agrupacions i formes instrumentals...
Corda pinçada Llaüt, viola de mà, tiorba
Corda fregada Viola da braccio, viola da gamba
Cordòfons
Corda amb teclat Pinçada
Virginal,clavicèmbal
Percutida
Clavicordi
Fusta Flauta de bec, xeremia, cromorn,
cornamusa (sac de gemecs),
bombarda, baixó
Metall Cornetto, trompeta, sacabutx,
serpentó
Aeròfons
Orgue
Idiòfons Sonalls, panderetaPercussió
Membranòfons Timbal, pandero

17. Els instruments s’agrupaven en
alts i baixos segons el seu volum
sonor: per tocar a l’exterior
s’utilitzaven els alts (vent metall) i
per tocar a l’interior, els baixos
(corda i vent fusta).

18. Els compositors de l’època no
especificaven a la partitura
quin era l’instrument que
havia de sonar. Es feien servir
els que en aquell moment hi
havia disponibles a palau.
Els instruments polifònics
(llaüt i clavicèmbal, sobretot)
eren els més preferits, per les
possibilitats que ofereixen de
fer música individualment.

19. Principals formes instrumentals:
SUITES (encadenament de danses),
VARIACIONS (a partir d’un tema popular,
d’un tema gregorià o d’un baix harmònic),
TOCATA (per instrument de tecla i
basada en l’improvisació i el virtuosisme).
Les danses eren acompanyades sempre per instruments.
A les corts existia un MESTRE DE
DANSA que ensenyava i guiava les
danses a les festes de palau.
Dominar l’art de la dansa era un
requisit imprescindible per a ser un
bon cortesà.

20. Música religiosa.
Tot i el creixement que experimenta la musica profana, les millors
composicions del Renaixement van ser escrites per l’Església.

21. Continuarà l’estil vocal polifònic (4-5 veus),
normalment sense acompanyament instrumental
(a capella) i sovint molt contrapuntístic i imitatiu.
Les formes principals seran els MOTETS
(“madrigal religiós”) i les MISSES, amb totes les
seves parts principals.
L’orgue agafarà cert protagonisme ja
sigui sol o acompanyant algunes obres.

22. La situació de l’Església però, va canviar radicalment durant el s.XVI
motivat per dues de les escisions més importants en el seu si:
El 1517, Martí Luter, religiós alemany, proposa
una sèrie de reformes per tal d’apropar més
l’Església i la seva doctrina al poble.
És l’anomenada Reforma protestant luterana.
Aquest fet, va portar a l’aparició de
l’anomenat CORAL, peça polifònica
homofònica en alemany i d’escriptura
prou senzilla per poder ser cantada
per tota la congregació.
Un dels principals canvis va afectar a la música: el
poble se sentiria més integrat a les celebracions
litúrgiques si podia cantar en la seva pròpia llengua i
un tipus de cant més fàcil que l’existent,
extraodinàriament complicat.

23. El 1534 a Anglaterra, Enric VIII trenca relacions amb el
Papa de Roma al no poder obtenir el divorci de
Caterina d’Aragó per casar-se amb Anna Bolena. És
l’anomenada Reforma protestant anglicana. El mateix
Enric VIII s’erigirà com a màxim representant d’aquesta
nova església anglicana.
Com a conseqüència, la música religiosa anglesa va patir un fort empobriment ja que es
van eliminar les misses i d’altres celebracions litúrgiques. Com a cants pels serveis
religiosos quedaren els ANTHEMS, similars als motets però en anglès.

24. Davant d’aquestes crisis, l’Església va reaccionar i va celebrar el Concili de
Trento (1545-1563) d’on en sortir l’anomenada Contrareforma, una resposta
contundent que, en l’aspecte musical va obligar a fer encara més estrictes les
normes per escriure música religiosa catòlica.
Aquest fet va obligar als compositors a perfeccionar al màxim les tècniques
polifòniques existents i permeses, assolint uns nivells d’altíssima qualitat.

25. Alguns protagonistes…
Josquin des Prés (1440-1521). Músic
francès tot i que va treballar sota la
protecció dels Sforza a Milà i el Papa de
Roma. Va ser el primer en reflectir amb la
seva música sentiments i emocions.
Giovanni Pierluigi de Palestrina
(1525?-1594). Compositor italià i
director de les capelles papals
durant molt anys. Va escriure 100
misses i 400 motets, a més
d’obres profanes. La seva obra,
d’una gran perfecció, va ajudar
molt a l’evolució de la polifonia
religiosa. És considerat el gran
mestre de l’art imitatiu.

26. Tomas Luis de Victoria (1548-1611). És considerat el
músic més important del Renaixement espanyol i el gran
mestre del misticisme. Va estudiar a Roma amb Palestrina
al qual va succeir com a mestre de capella al Collegium
Romanum (1573). El 1580 va tornar a Espanya com a
mestre de capella personal de l’emperadriu Maria, filla de
Carles V i vídua de l’emperador Maximilià II d'Àustria. A
partir del 1587 i fins la seva mort va treballar des del
convent de les Descalzas Reales. Victoria fou un dels
principals compositors de la Contrareforma gràcies a la seva
capacitat per posar el contrapunt al servei del text i a la
sensibilitat de crear en cada composició un clima d’emoció
general d’acord amb la naturalesa específica del text.
Antonio de Cabezón (1510-1566). Cec de
naixement, fou el més gran organista i
clavecinista de cambra de Carles V i Felip II.

27. Giovanni Grabrieli (1555?-1612). Compositor venecià molt vinculat a la Capella de
Sant Marc, on va treballar com a organista i mestre de capella. Va servir a la refinada
cort dels ducs de Venècia, que li va permetre compondre obres de gran envergadura
amb dobles i triples cors en l’anomenat ESTIL POLICORAL: un estil imitatiu entre cors.
Thomas Morley (1557-1602) i John
Dowland (1562-1626), màxims
representants del madrigalisme anglès.