SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 48
Biologia 4 ESO
Jordi PipóVicent
 Geologia: estudi de laTerra, composició, estructura, …
 Interés científic, econòmic (minerals i energia), preventiu
(terratrèmols o volcans).
 Dinamisme terrestre
 Fonts d’energia
▪ Interna: desintegració d’elements radioactius del nucli i el mantell.
▪ Externa: gravetat, rotació, energia Sol.
 Directes
 Extracció de mostres. Perforacions o sondejos. Màx. 13 km. Petroli,
mines, pous d’aigua.
 Materials volcànics en profunditat.
 Indirectes
 Meteorits: composició similar a la terrestre
▪ Siderits: 80-90% Fe, baix en Ni. Semblants al nucli.
▪ Sideròlits: silicats+Fe+Ni. Mantell inferior.
▪ Aerolits: silicats. Escorça.
 Indirectes
 Densitat: La densitat de l’escorça (basalt, granit) és menor que la real (13.6
g/cm3). Interior més comprimit.
 Indirectes
 Magnetisme i electricitat: a partir de les propietats
magnètiques com el ferro o elèctriques dels metalls.
 Indirectes
 Gravetat: 9.8 m/s2.Varia segons la zona.
▪ Major en oceans (basalt més dens). A l’escorça, granit.
▪ Menor en serralades.Gruix de les planes menor, major atracció de
les roques del mantell (més denses).
 Indirectes
 Temperatures: 3ºC/100m (gradient geotèrmic). 4600ºC al centre
 Indirectes
 Ones sísmiques: són les vibracions d’un terratrèmol originades en
l’hipocentre.
▪ Sismògrafs: enregistren sismogrames.
▪ Tipus d’ones:
▪ Ones primàries (P): les primeres, es mouen 1r endavant i després
endarrere, en la direcció de propagació, travessen sòlids i líquids,
més ràpides.
▪ Ones secundàries (S): més lentes, perpendiculars a la
propagació, no travessen líquids.
▪ Ones superficials (L): són les destructives.
▪ Les P canvien la trajectòria al travessar capes diferents. Les S no
travessen el nucli.
 Indirectes
 Ones sísmiques
 Indirectes
 Ones sísmiques
 Indirectes
 Ones sísmiques
 Estructura externa
 Litosfera: capa sòlida, lleugera i rígida. Dividida en grans plaques
▪ Escorça
▪ Mantell litosfèric: per damunt de l’astenosfera.
 Hidrosfera: aigües marines i continentals en estat líquid o sòlid com
la neu.
 Atmosfera: gasos
 Biosfera: els éssers vius
 Estructura interna
 Model físic
 Estructura interna
 Model físic
 Estructura interna
 Model físic
▪ Escorça: sòlida, menys densa
▪ Discontinuïtat de Mohorovicic: canvis en les ones sísmiques
▪ Mantell superior: conté l’astenosfera.
▪ Mantell inferior: sòlid
▪ Discontinuïtat de Gutenberg
▪ Nucli extern: semilíquid, viscós
▪ Nucli intern: sòlid,més dens
 Estructura interna
 Model químic
 Estructura interna
 Model químic: geoquímica
▪ Escorça:O, Si,Al, Fe, Mg, Ca, K, Na, ...
▪ Mantell: Si, Fe, Mg
▪ Nucli: Fe, Ni
 Ferro el més abundant
 90% formada per Fe, O, Si, Mg
 Origen: fa 4.600 M.A. Núvol de gas i pols.Cada cop més pols i
planetèssims que augmentaven P iT (fins 1.600 ºC). Elements
radioactius. Massa fosa envoltada per una atmosfera de H i He.
 Distribució en capes: elements distribuïts per densitat, major com
més propers al nucli.Va desapareixent l’atmosfera primària.
 Formació escorça: fa 3.900 M.A. Es refreda i solidifica la superfície.
Atmosfera formada per CO2 i vapor d’aigua dels volcans i l’impacte dels
meteorits. Reductora. Color marró. Més densa que l’actual. Pas de vapor
a oceans: aparició vida bacteriana.
Estromatòlits
 Atmosfera biològica: fa 2.300 M.A.
 Microorganismes consumidors de molècules inorgàniques.
 Microorganismes fotosintetizadors: O2, capa d’ozó.
 La fossilització
 La majòria són recoberts ràpidament per sediments (fang, sorra).
 Es descomponen les parts toves.
 Mineralització: s’endureixen les parts dures (p.ex. calci) o són
substituïdes (p.ex.silici).
 Pas a roca sedimentària.
 Tipus
 Parts dures: closques, conquilles, ossos, etc.
 Motlles: emprentes de parts toves. Fulles plantes.
 Buidats: cavitats interiors com conquilles.
 Tipus
 Empremtes: petjades, copròlits (excrements).
 Ambre: insectes atrapats en la reïna.
 Glaç: mamuts, mòmies.
 Estrat: format per M.A. a resultes de l’acumulació de sediments
convertir-se després en roques sedimentàries. Llacs, deltes, mars, …
▪ Llei de la superposició d’estrats: els sediments més nous es
dipositen damunt els antics. Si no hi ha pertorbacions (falles).
▪ Llei de correlació de fòssils: l’edat d’un fòssil en un lloc és similar a
la d’un altre.
 Columna estratigràfica: seqüència completa de roques
sedimentàries en un indret.
 Tall geològic: secció vertical d’un indret que permet conèixer la
història geològica.
 Datació
 Datació absoluta: en M.A. Mètode de desintegració radioactiva.
Es coneix el temps que tarden a desintegrar-se els àtoms radioactius,
com l’isòtop del C14.
 Datació relativa: es compara amb altres estrats.
 Fòssils guia: fòssils molt abundants que van existir en un període curt.
Permet la datació.
 Interpretació de la història geològica d’un tall
 Tipus de materials:
 Interpretació de la història geològica d’un tall
 Tipus de processos geològics i de contactes:
 Interpretació de la història geològica d’un tall
 Exemple:
Eó Era Període Època
Fanerozoic
Cenozoic
(Terciari)
Quaternari
Holocè
Pleistocè
Neogen
Pliocè
Miocè
Paleogen
Oligocè
Eocè
Paleocè
Mesozoic
(Secundari)
Cretaci
Juràssic
Triàsic
Paleozoic
(Primari)
Pèrmic
Carbonífer
Devònic
Silúric
Ordovícic
Càmbric
Precàmbric
Proterozoic
Arqueà
Hadeà
 Big bang: 13.700 M.A.
 Eons
 Hadeà: 4.500-3.800 M.A. Formació del planeta a roques més antigues
(Grenlàndia).ADN.
 Arqueà: 3.800-2.500 M.A. Estromatòlits. Primers bacteris
fotosintètics no produïen O2. Cianobacteris posteriors captadors de
CO2 i productors d’O2.
 Proterozoic: 2.500-570 M.A. Formació de Fe oxidat (prova d’O2 a
l’altmosfera). Extinció massiva degut a l’O2 (2.000 ma). Fòssils
eucariotes unicel·lulars (1600 ma). Fòssils pluricel·lulars Ediacara (700
ma).
 Fanerozoic: 570 M.A.-ara.Organismes similars als fílums actuals.
 Arqueà
 Proterozoic
Ediacara
(Austràlia)
 Fanerozoic: Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Cambrià: 570-500 M.A. Explosió càmbrica (de fílums). Marins,
invertebrats i algues. Esponges, meduses, mol·luscs, trilobits,
braquiòpodes, graptòlits, anomalocaris.Continents molt
fragmentats.
 Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Ordovicià: 500-425 M.A. Primers peixos: conodonts.Cefalòpodes
(ammonites).
 Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Silurià: 425-400 M.A. Evolució dels peixos: placoderms (plaques
òssies), condrictis (taurons), teleostes (espines òssies).
Primeres plantes terrestres molt simples, en zones properes a les
platges: Cooksonia.
Primers animals terrestres: artròpodes.
 Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Devonià: 405-345 M.A. Llacunes i maresmes.
Artròpodes amb quitina, pas de brànquies a tràquees.
Fongs amb quitina (aeris).
Primers peixos a respirar aire (pulmonats).
Amfibis (tetràpodes). Hynerpeton.
Plantes que evitaven la dessecació i vasos conductors. Molses, falgueres.
 Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Carbonífer: 345-280 M.A. Boscos humits amb falgueres gegants.
Artròpodes gegants (Meganeura).
Diversitat d’amfibis: carnívors gegants. Primers rèptils: Hylonomus.
Peixos agnats (sense mandíbula). Nautiloïdeus.
 Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Permià: 280-245 M.A. Unió de continents (Pangea), clima sec
interior.
Extinció major de la història: final boscos falgueres, trilobits, graptòlits.
Menys braquiòpodes i nautiloïdeus.
Primeres gimnospermes.
Diversificació dels rèptils: Dimetrodon.
Primers rèptils mamiferoides: Cynognathus.
 Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A.
▪ Triàsic: 230-180 M.A.
Abundància de gimnospermes (fruit): coníferes, gingkos.
Abundants rèptils: dinosaures, aquàtics (ictiosaures), voladors
(pterosauris).
Primers mamífers.
 Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A.
▪ Juràssic: 180-140 M.A.
Primeres aus: archaeopteryx.
Diplodocus, tiranosaure, triceratops, plesiosaure, stegosaure.
 Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A.
▪ Cretaci: 140-65 M.A.
Angiospermes (flor). Evolució dels insectes.
Extinció global: dinosaures, ammonites, belemnites, plantes, rèptils.
Gran meteorit.
 Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. Plantes tropicals. Praderies.
▪ Terciari: 65-2 M.A.
▪ Períodes: paleocè, eocè, oligocè, miocè, pliocè.
▪ 38 M.A. Meteorit, extinció espècies planctòniques.
▪ 15 M.A. Refredament. SeparacióAntàrtida.Augment mida espècies.
▪ Primers arbres de fulla caduca.
▪ Diversificació mamífers. Primers homínids (4 M.A.).
 Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara.
▪ Quaternari: 2 M.A.-ara.
▪ Períodes: pleistocè, holocè (10.000-ara).
▪ Glaciacions: tancament istme Panamà. Darrera fa 10.000 anys.
▪ Evolució espècie humana: H.erectus, H.sapiens.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
bertachico
 
Història de l'atom
Història de l'atomHistòria de l'atom
Història de l'atom
avazqu23
 

La actualidad más candente (20)

Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
Estratigrafia
EstratigrafiaEstratigrafia
Estratigrafia
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
àtoms i molècules
àtoms i molèculesàtoms i molècules
àtoms i molècules
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
GEODINÀMICA II
GEODINÀMICA IIGEODINÀMICA II
GEODINÀMICA II
 
Presentació fòssils i fossilització
Presentació fòssils i fossilitzacióPresentació fòssils i fossilització
Presentació fòssils i fossilització
 
Metamorfisme
MetamorfismeMetamorfisme
Metamorfisme
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
CTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climesCTMA2 l'atmosfera i climes
CTMA2 l'atmosfera i climes
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12Po ctmait7estrat 1part11_12
Po ctmait7estrat 1part11_12
 
Història de l'atom
Història de l'atomHistòria de l'atom
Història de l'atom
 
Unitat 1 CTMA
Unitat 1 CTMAUnitat 1 CTMA
Unitat 1 CTMA
 
Roques metamòrfiques
Roques metamòrfiquesRoques metamòrfiques
Roques metamòrfiques
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externs
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
 

Destacado

El cenozoic.l'era dels mamífers (1)
El cenozoic.l'era dels mamífers (1)El cenozoic.l'era dels mamífers (1)
El cenozoic.l'era dels mamífers (1)
adaura
 
Historia de la tierra y de la vida
Historia de la tierra y de la vidaHistoria de la tierra y de la vida
Historia de la tierra y de la vida
martagar78
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Josep Lluís Ruiz
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
iriera5
 
LA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRA
LA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRALA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRA
LA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRA
nuriatomasgimo
 

Destacado (16)

Centrals geotèrmiques i mareomotrius, la biomassa,
Centrals geotèrmiques i mareomotrius, la biomassa,Centrals geotèrmiques i mareomotrius, la biomassa,
Centrals geotèrmiques i mareomotrius, la biomassa,
 
El cenozoic.l'era dels mamífers (1)
El cenozoic.l'era dels mamífers (1)El cenozoic.l'era dels mamífers (1)
El cenozoic.l'era dels mamífers (1)
 
Temporització FQ 16 17 slideshare
Temporització FQ 16 17 slideshareTemporització FQ 16 17 slideshare
Temporització FQ 16 17 slideshare
 
La dinàmica terrestre
La dinàmica terrestreLa dinàmica terrestre
La dinàmica terrestre
 
1 herència caràcters biològics
1 herència caràcters biològics1 herència caràcters biològics
1 herència caràcters biològics
 
Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16Biologia i geologia15.16
Biologia i geologia15.16
 
Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12Po ctmait8mapageo11 12
Po ctmait8mapageo11 12
 
Història de la terra
Història de la terraHistòria de la terra
Història de la terra
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
 
Estudi del Moviment
Estudi del MovimentEstudi del Moviment
Estudi del Moviment
 
Historia de la tierra y de la vida
Historia de la tierra y de la vidaHistoria de la tierra y de la vida
Historia de la tierra y de la vida
 
Normes i hàbits de treball al laboratori i pictogrames de seguretat - Anna Ca...
Normes i hàbits de treball al laboratori i pictogrames de seguretat - Anna Ca...Normes i hàbits de treball al laboratori i pictogrames de seguretat - Anna Ca...
Normes i hàbits de treball al laboratori i pictogrames de seguretat - Anna Ca...
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
 
LA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRA
LA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRALA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRA
LA HISTORIA BIOLÒGICA I GEOLÒGICA DEL PLANETA TERRA
 

Similar a La Terra Geologia 4t ESO

Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
biogeovalldalba
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terra
bertachico
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
escolanovacervello
 
Presentacions de grups_ planeta Terra
Presentacions de grups_ planeta TerraPresentacions de grups_ planeta Terra
Presentacions de grups_ planeta Terra
xavier-escola
 
Preparació control t1
Preparació control t1Preparació control t1
Preparació control t1
196062
 

Similar a La Terra Geologia 4t ESO (20)

U 1 4t D Eso
U 1 4t D EsoU 1 4t D Eso
U 1 4t D Eso
 
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
Tema 2 el nostre planeta 2012 2013
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terra
 
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova CervellóEl planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
El planeta terra 3r b Escola Nova Cervelló
 
Interior de la terra
Interior de la terraInterior de la terra
Interior de la terra
 
Escorça
EscorçaEscorça
Escorça
 
L'espai que ens envolta
L'espai que ens envoltaL'espai que ens envolta
L'espai que ens envolta
 
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
Estructura I Naturalesa Interna De La Terra 08
 
Presentacions de grups_ planeta Terra
Presentacions de grups_ planeta TerraPresentacions de grups_ planeta Terra
Presentacions de grups_ planeta Terra
 
1. estructura i dinàmica de la terra
1. estructura i dinàmica de la terra1. estructura i dinàmica de la terra
1. estructura i dinàmica de la terra
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Projecte l'univers 6è mvayreda
Projecte l'univers 6è    mvayredaProjecte l'univers 6è    mvayreda
Projecte l'univers 6è mvayreda
 
Preparació control t1
Preparació control t1Preparació control t1
Preparació control t1
 
L'univers (lite)
L'univers (lite)L'univers (lite)
L'univers (lite)
 
Asteroides
AsteroidesAsteroides
Asteroides
 
Història de la_matèria
Història de la_matèriaHistòria de la_matèria
Història de la_matèria
 
L'univers que ens envolta
L'univers que ens envoltaL'univers que ens envolta
L'univers que ens envolta
 
Tema 1 medi
Tema 1 mediTema 1 medi
Tema 1 medi
 
Power precambria
Power precambriaPower precambria
Power precambria
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
 

Más de Jordi Pipó

Más de Jordi Pipó (20)

Textile industry presentation
Textile industry presentationTextile industry presentation
Textile industry presentation
 
Les màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESOLes màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESO
 
Els mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESOEls mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESO
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESO
 
Forces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESOForces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESO
 
Les presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESOLes presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESO
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESO
 
Nutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESONutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESO
 
El tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESOEl tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESO
 
Electric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESOElectric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESO
 
Evolució 4 eso
Evolució 4 esoEvolució 4 eso
Evolució 4 eso
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 esoLa litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 eso
 
El reciclatge
El reciclatgeEl reciclatge
El reciclatge
 
Tecno4 Transports
Tecno4 TransportsTecno4 Transports
Tecno4 Transports
 
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica CroctechTecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
 
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica CroctechTecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
 
Tecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògicaTecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògica
 
Tecno4 ud2-instalacions
Tecno4 ud2-instalacionsTecno4 ud2-instalacions
Tecno4 ud2-instalacions
 

La Terra Geologia 4t ESO

  • 1. Biologia 4 ESO Jordi PipóVicent
  • 2.  Geologia: estudi de laTerra, composició, estructura, …  Interés científic, econòmic (minerals i energia), preventiu (terratrèmols o volcans).  Dinamisme terrestre  Fonts d’energia ▪ Interna: desintegració d’elements radioactius del nucli i el mantell. ▪ Externa: gravetat, rotació, energia Sol.
  • 3.  Directes  Extracció de mostres. Perforacions o sondejos. Màx. 13 km. Petroli, mines, pous d’aigua.  Materials volcànics en profunditat.
  • 4.  Indirectes  Meteorits: composició similar a la terrestre ▪ Siderits: 80-90% Fe, baix en Ni. Semblants al nucli. ▪ Sideròlits: silicats+Fe+Ni. Mantell inferior. ▪ Aerolits: silicats. Escorça.
  • 5.  Indirectes  Densitat: La densitat de l’escorça (basalt, granit) és menor que la real (13.6 g/cm3). Interior més comprimit.
  • 6.  Indirectes  Magnetisme i electricitat: a partir de les propietats magnètiques com el ferro o elèctriques dels metalls.
  • 7.  Indirectes  Gravetat: 9.8 m/s2.Varia segons la zona. ▪ Major en oceans (basalt més dens). A l’escorça, granit. ▪ Menor en serralades.Gruix de les planes menor, major atracció de les roques del mantell (més denses).
  • 8.  Indirectes  Temperatures: 3ºC/100m (gradient geotèrmic). 4600ºC al centre
  • 9.  Indirectes  Ones sísmiques: són les vibracions d’un terratrèmol originades en l’hipocentre. ▪ Sismògrafs: enregistren sismogrames. ▪ Tipus d’ones: ▪ Ones primàries (P): les primeres, es mouen 1r endavant i després endarrere, en la direcció de propagació, travessen sòlids i líquids, més ràpides. ▪ Ones secundàries (S): més lentes, perpendiculars a la propagació, no travessen líquids. ▪ Ones superficials (L): són les destructives. ▪ Les P canvien la trajectòria al travessar capes diferents. Les S no travessen el nucli.
  • 13.  Estructura externa  Litosfera: capa sòlida, lleugera i rígida. Dividida en grans plaques ▪ Escorça ▪ Mantell litosfèric: per damunt de l’astenosfera.  Hidrosfera: aigües marines i continentals en estat líquid o sòlid com la neu.  Atmosfera: gasos  Biosfera: els éssers vius
  • 16.  Estructura interna  Model físic ▪ Escorça: sòlida, menys densa ▪ Discontinuïtat de Mohorovicic: canvis en les ones sísmiques ▪ Mantell superior: conté l’astenosfera. ▪ Mantell inferior: sòlid ▪ Discontinuïtat de Gutenberg ▪ Nucli extern: semilíquid, viscós ▪ Nucli intern: sòlid,més dens
  • 17.  Estructura interna  Model químic
  • 18.  Estructura interna  Model químic: geoquímica ▪ Escorça:O, Si,Al, Fe, Mg, Ca, K, Na, ... ▪ Mantell: Si, Fe, Mg ▪ Nucli: Fe, Ni  Ferro el més abundant  90% formada per Fe, O, Si, Mg
  • 19.
  • 20.  Origen: fa 4.600 M.A. Núvol de gas i pols.Cada cop més pols i planetèssims que augmentaven P iT (fins 1.600 ºC). Elements radioactius. Massa fosa envoltada per una atmosfera de H i He.
  • 21.  Distribució en capes: elements distribuïts per densitat, major com més propers al nucli.Va desapareixent l’atmosfera primària.
  • 22.  Formació escorça: fa 3.900 M.A. Es refreda i solidifica la superfície. Atmosfera formada per CO2 i vapor d’aigua dels volcans i l’impacte dels meteorits. Reductora. Color marró. Més densa que l’actual. Pas de vapor a oceans: aparició vida bacteriana. Estromatòlits
  • 23.  Atmosfera biològica: fa 2.300 M.A.  Microorganismes consumidors de molècules inorgàniques.  Microorganismes fotosintetizadors: O2, capa d’ozó.
  • 24.  La fossilització  La majòria són recoberts ràpidament per sediments (fang, sorra).  Es descomponen les parts toves.  Mineralització: s’endureixen les parts dures (p.ex. calci) o són substituïdes (p.ex.silici).  Pas a roca sedimentària.
  • 25.  Tipus  Parts dures: closques, conquilles, ossos, etc.  Motlles: emprentes de parts toves. Fulles plantes.  Buidats: cavitats interiors com conquilles.
  • 26.  Tipus  Empremtes: petjades, copròlits (excrements).  Ambre: insectes atrapats en la reïna.  Glaç: mamuts, mòmies.
  • 27.  Estrat: format per M.A. a resultes de l’acumulació de sediments convertir-se després en roques sedimentàries. Llacs, deltes, mars, … ▪ Llei de la superposició d’estrats: els sediments més nous es dipositen damunt els antics. Si no hi ha pertorbacions (falles). ▪ Llei de correlació de fòssils: l’edat d’un fòssil en un lloc és similar a la d’un altre.  Columna estratigràfica: seqüència completa de roques sedimentàries en un indret.  Tall geològic: secció vertical d’un indret que permet conèixer la història geològica.
  • 28.  Datació  Datació absoluta: en M.A. Mètode de desintegració radioactiva. Es coneix el temps que tarden a desintegrar-se els àtoms radioactius, com l’isòtop del C14.  Datació relativa: es compara amb altres estrats.  Fòssils guia: fòssils molt abundants que van existir en un període curt. Permet la datació.
  • 29.
  • 30.
  • 31.  Interpretació de la història geològica d’un tall  Tipus de materials:
  • 32.  Interpretació de la història geològica d’un tall  Tipus de processos geològics i de contactes:
  • 33.  Interpretació de la història geològica d’un tall  Exemple:
  • 34. Eó Era Període Època Fanerozoic Cenozoic (Terciari) Quaternari Holocè Pleistocè Neogen Pliocè Miocè Paleogen Oligocè Eocè Paleocè Mesozoic (Secundari) Cretaci Juràssic Triàsic Paleozoic (Primari) Pèrmic Carbonífer Devònic Silúric Ordovícic Càmbric Precàmbric Proterozoic Arqueà Hadeà
  • 35.  Big bang: 13.700 M.A.  Eons  Hadeà: 4.500-3.800 M.A. Formació del planeta a roques més antigues (Grenlàndia).ADN.  Arqueà: 3.800-2.500 M.A. Estromatòlits. Primers bacteris fotosintètics no produïen O2. Cianobacteris posteriors captadors de CO2 i productors d’O2.  Proterozoic: 2.500-570 M.A. Formació de Fe oxidat (prova d’O2 a l’altmosfera). Extinció massiva degut a l’O2 (2.000 ma). Fòssils eucariotes unicel·lulars (1600 ma). Fòssils pluricel·lulars Ediacara (700 ma).  Fanerozoic: 570 M.A.-ara.Organismes similars als fílums actuals.
  • 38.  Fanerozoic: Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Cambrià: 570-500 M.A. Explosió càmbrica (de fílums). Marins, invertebrats i algues. Esponges, meduses, mol·luscs, trilobits, braquiòpodes, graptòlits, anomalocaris.Continents molt fragmentats.
  • 39.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Ordovicià: 500-425 M.A. Primers peixos: conodonts.Cefalòpodes (ammonites).
  • 40.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Silurià: 425-400 M.A. Evolució dels peixos: placoderms (plaques òssies), condrictis (taurons), teleostes (espines òssies). Primeres plantes terrestres molt simples, en zones properes a les platges: Cooksonia. Primers animals terrestres: artròpodes.
  • 41.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Devonià: 405-345 M.A. Llacunes i maresmes. Artròpodes amb quitina, pas de brànquies a tràquees. Fongs amb quitina (aeris). Primers peixos a respirar aire (pulmonats). Amfibis (tetràpodes). Hynerpeton. Plantes que evitaven la dessecació i vasos conductors. Molses, falgueres.
  • 42.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Carbonífer: 345-280 M.A. Boscos humits amb falgueres gegants. Artròpodes gegants (Meganeura). Diversitat d’amfibis: carnívors gegants. Primers rèptils: Hylonomus. Peixos agnats (sense mandíbula). Nautiloïdeus.
  • 43.  Paleozoic: 570-245 M.A. ▪ Permià: 280-245 M.A. Unió de continents (Pangea), clima sec interior. Extinció major de la història: final boscos falgueres, trilobits, graptòlits. Menys braquiòpodes i nautiloïdeus. Primeres gimnospermes. Diversificació dels rèptils: Dimetrodon. Primers rèptils mamiferoides: Cynognathus.
  • 44.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. ▪ Triàsic: 230-180 M.A. Abundància de gimnospermes (fruit): coníferes, gingkos. Abundants rèptils: dinosaures, aquàtics (ictiosaures), voladors (pterosauris). Primers mamífers.
  • 45.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. ▪ Juràssic: 180-140 M.A. Primeres aus: archaeopteryx. Diplodocus, tiranosaure, triceratops, plesiosaure, stegosaure.
  • 46.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. ▪ Cretaci: 140-65 M.A. Angiospermes (flor). Evolució dels insectes. Extinció global: dinosaures, ammonites, belemnites, plantes, rèptils. Gran meteorit.
  • 47.  Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. Plantes tropicals. Praderies. ▪ Terciari: 65-2 M.A. ▪ Períodes: paleocè, eocè, oligocè, miocè, pliocè. ▪ 38 M.A. Meteorit, extinció espècies planctòniques. ▪ 15 M.A. Refredament. SeparacióAntàrtida.Augment mida espècies. ▪ Primers arbres de fulla caduca. ▪ Diversificació mamífers. Primers homínids (4 M.A.).
  • 48.  Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. ▪ Quaternari: 2 M.A.-ara. ▪ Períodes: pleistocè, holocè (10.000-ara). ▪ Glaciacions: tancament istme Panamà. Darrera fa 10.000 anys. ▪ Evolució espècie humana: H.erectus, H.sapiens.