2. L’AUTOR Gabriel Ferrater va néixer a Reus l’any 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès al 1972. La seva família gaudia de benestar econòmic. Als 14 anys va esclatar la guerra civil i es va exiliar a França. Degut a la pèrdua del seu pare, va haver de treballar fent crítiques i traduccions. Això li va permetre apropar-se al món literari. Després d’haver escrit varies obres, Ferrater es va suïcidar el 1972.
3. Da nuecespueris (1960) Menja’t una cama (1962) Teoria dels cossos (1966) Les dones i els dies (1968) OBRES DE L’AUTOR
4. El tema principal d’aquest poema és el pas del temps. L’autor ens mostra aquest tema a partir del retrobament d’un home i d’una dona, en una cambra on anys enrere van viure una relació amorosa, que no es tornarà a repetir. TEMA
5. CAMBRA DE LA TARDOR La persiana, no del tottancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, peròel corelsoblida. Senseenyor se'nsva morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, quelenta la pena per les hores que se'nvan de pressa. Digues, te'nrecordaràs d'aquestacambra? "Me l'estimomolt. Aquellesveusd'obrers - Què son? "Paletes: manca una casa a la mançana. "Canten, i avui no elssento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany.“ Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quanvénen a colgar-nos. Adormides, les fulles delsmeus besos van colgant elsrecers del teucos, i mentreoblides les fulles altes de l'estiu, elsdies oberts i sense besos, ben al fons el cosrecorda: encara tens la pellmig del sol, mig de la lluna.
6. ESTRUCTURA EXTERNA Marcada per una ruptura tipogràfica a la part central del poema. Gairebé Tots els versos són decasíl·labs, amb algunes excepcions. La composició és de versos blancs i no formen cap estrofa en concret.