Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Origina energia presentació lleida 092013

393 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Origina energia presentació lleida 092013

  1. 1. PRESENTACIÓ  FIRA ST MIQUEL.  LLEIDA 26 de SETEMBRE DE 2013 Disseny d’enginyeria en sistemes de calefacció  amb biomassa. ORIGINA SOLUCIONS ENERGÈTIQUES, S.L. ‐ Tel.: 973.35.16.65  ‐ www.originaenergia.com  
  2. 2. I. PRESENTACIÓ DE ORIGINA SE II. SISTEMES DE CALEFACCIÓ. III. TECNOLOGIES DE CALDERES . I. SISTEMA D’ ALIMENTACIÓ II. FILTRATO DE FUMS IV. COMBUSTIBLES. V. DESENVOLUPAMENT  DEL PROJECTE. I. TRAEBALLS PRELIMINARE. Recollida i anàlisis de dades.  II AVALUACIÓN DE DADESII. AVALUACIÓN DE DADES III. DISSENY DEL SISTEMA. VI. RENDIMENT.EMISSIONS. RESIDU. BALANÇ D’ ENERGIAVI. RENDIMENT.EMISSIONS. RESIDU. BALANÇ D  ENERGIA VII. GESTIÓ DE LA PLANTA. TELEGESTIÓ. VIII. EXEMPLES D’ ÈXIT. VISIÓ ON LINE D’UNA PLANTA. IX. VALORACIÓ FINAL.
  3. 3. I. PRESENTACIÓ D’ORIGINA  ORIGINA és una empresa de serveis energètics. La seva funció és optimitzar la gestió i les instal∙lacions energètiques del client, recuperant les inversions complementaries o millores mitjançant els estalvis aconseguits a curt‐mig termini.g g Aquests serveis estan destinats a grans consumidors com PIMES i empreses que tracten de reduir les seves factures d’energia i alhora reduir les emissions de CO2. ORIGINA pot garantir l’eficiència energètica i la reducció de les factures d’energia. El model d’ORIGINA es pot adaptar com un “acord d’estalvi garantit”, en el que els clients s’encarreguen de cobrir les despeses de negoci, o un “acord d’estalvi compartit”, en el que origina, cobreix totes les inversions de negoci. Ambdues opcions permeten la prestació dels serveis energètics. amb les necessitats del client.   Aquests serveis estan destinats tan a grans consumidors com a PIMES i empreses que proven de reduïr les seves factures d’energia i al mateix temps reduïr les emissions de CO2CO2.
  4. 4. • Existeixen dues tipologies contractuals: el contracteExisteixen dues tipologies contractuals: el contracte de serveis o ESC (Energy Services Supply) i el contracte de resultats o EPC (Energy Performance Contracting) • A nivell europeu el 90% dels contractes son de tipus ESC, es a dir, contracte de serveis basats en la externalització i el finançament per tercers. Un servei energètic és un mecanisme d’externalització de les prestacions energètiques d’un determinat equipament op g q q p dependència basat en únic operador que garanteix els resultats dels serveis. Per tant, és un mecanisme d’estalvi energètic i econòmic que permet t lit l i tè i i ò i i f i it dexternalitzar els riscos tècnics i econòmics i ofereix un seguit de prestacions
  5. 5. • Les prestacions associades al servei energètic són: d è– Auditoria energètica. – Subministrament energètic. – Inversió en instal∙lacions, equips i implantació. Manteniment integral– Manteniment integral. – Sistemes d’informació i gestió. • El model de negoci d’una ESE es un model basat en VALOR• El model de negoci d una ESE es un model basat en VALOR, que permet aproximar‐se a les necessitats reals del client associades al confort i estalvi. • El model de negoci que contempla aquesta proposta es basa en un contracte de serveis de gestió energètica, per tant s’articula al voltant de la venda d’energia, l’operació ig p manteniment.
  6. 6. Model Tradicional ProveïdorsProveïdors  de energia CLIENT Pagament consum energètic (A) Recursos  Recursos  Recursos  materials financers humans Utilització recursos 
  7. 7. Model Empresa Serveis Energètics  Electricitat gas etc Il∙luminació, climatització, etc. Proveïdors  CLIENT Electricitat, gas, etc. ESE Il luminació, climatització, etc. de energia CLIENT Pagament consum energètic ESE Pagament prestació serveisPagament consum energètic (A’) Pagament prestació serveis (B) Recursos  materials Recursos  financers Recursos  humans Utilització recursos  A’ < B < A
  8. 8. I.2.Model Empres de Serveis Energètics. Facturació.  El sistema de facturació normalment és molt similar al de qualsevol altre companyia de serveis. El contracte amb cada usuari del defineix el sistema de facturació. Aquest ha de definir l’import del pagament fix mensual i l’import d l kWh f t idel kWh o factor energia. L’ import fix te com a finalitat assegurar amortització i inversió. El terme variable te com a finalitat assegurar el servei i donar beneficibenefici. El contracte assegura el cobrament. El sistema de tele‐gestió és el garant del mateix, ja que permet interrompre el servei en qualsevol moment segons els termes del contractequalsevol moment, segons els termes del contracte.
  9. 9. II ESQUEMA DE TREBALLII. ESQUEMA DE TREBALL Auditoria  energètica Disseny  del  projecte Construcció i  instal∙lació Explotació Operació i  manteniment Control,  medició i  verificació – La presentació contempla els serveis de ESE en edificis de terciarisde ESE en edificis de terciaris propietat del departament.
  10. 10. II. SISTEMES DE CALEFACCIÓ Valorarem tres sistemes diferents Veurem les especificitats II. SIST M S CA FACCIÓ Valorarem tres sistemes diferents. Veurem les especificitats  de cada sistema i dels equips de producció associats als  mateixos: • Producció individual • Producció centralitzada • Producció distribuïda o DH
  11. 11. II 1 PRODUCCIÓ INDIVIDUAL Cada usuari produeix calor al seu propi habitatge. Disposem de calderes i també estufes amb rendiments aproximats en el cas de les calderes del 90% i II.1 PRODUCCIÓ INDIVIDUAL també estufes amb rendiments aproximats en el cas de les calderes del 90% i en les estufes del 85% . Les estufes no estan pensades per a la producció de ACS. P t d lC ld L à é Estufes: La càrrega és manual. No disposen de filtre de partícules. La retirada de Part de la energia es perd en la xarxa de distribució Calderes: La càrrega és automàtica. Poden disposar de filtre de partícules. La retirada de les cendres és automàtic cendres també és manual. Pèrdues en fums. La resta d’ energia s’ aporta a l’ambient. distribució.de les cendres és automàtic. Pèrdues en els fums i sala de calderes. Cada usuari necessita invertir en la instal∙lació, realitzar el manteniment, tindre en compte la previsió de l’emmagatzematge, etc.
  12. 12. II.2 PRODUCCIÓ CENTRALITZADAII. PRO UCCIÓ C NTRA IT A A Cada usuari produeix calor en el seu propi habitatge. Disposem de calderes i també estufes amb rendiments aproximats en les calderes de 90% i en les Foto hiuls també estufes amb rendiments aproximats en les calderes de 90% i en les estufes del 85% . Les estufes no estan pensades per a la producció d'ACS. Foto hiuls Calderes: La càrrega és automàtica. Poden disposar de filtre de partícules. La retirada de cendres és automàtic. Pè d l f i l d Part de l’ energia es perd Pèrdues en els fums i sala de calderes. g p en la xarxa de distribució. És la comunitat de veïns qui inverteix en la instal∙lació, realitza el manteniment, i té en compte la previsió del magatzematge, etc. Passa factura de costos a cada veí.
  13. 13. II.3 PRODUCCIÓ DHII.3 PRO UCCIÓ H Amb “District Heating” es denomina la distribució  de calor (o  fred) des de una planta central de producció de calor fins al  t d itj t d d ïll dpunt de consum, mitjançant una xarxa  de canonades aïllades  (i moltes vegades soterrades).
  14. 14. II.3. DH, EL CIRCUIT DE CALEFACCIÓ PROPOSAT Es produeix de forma  centralitzat i optimitzat el Part de la energia  es perd en la xarxa Segons el nivell d’aïllament, el  calor es perd més o menys ràpidcentralitzat i optimitzat el  calor amb combustibles  fòssils o amb energies  renovables (rendiments  es perd en la xarxa  de distribució calor es perd més o menys ràpid. Però: No es necessita cap  instal∙lació de producció pròpia,  ni magatzematge, ni  Instal∙lacions grans permeten l’optimització dels processos, o l'ús d’altres  combustibles o tecnologies . aprox. 90%). manteniment
  15. 15. Penetració de DH per  països. Font: http://www.powergenworldwide.com
  16. 16. III TECNOLOGIES DE CALDERESIII. TECNOLOGIES DE CALDERES III.1 TIPUS DE GENERADORS DE CALOR: •De troncs •De estella  •De pelletsDe pellets
  17. 17. III TECNOLOGÍAS DE CALDERASIII. TECNOLOGÍAS DE CALDERAS III.2 TECNOLOGÍES DE COMBUSTIÓ  AUTOMÁTICA:
  18. 18. III 3 FILTRAT DE FUMSIII.3 FILTRAT DE FUMS NORMA CEN303‐5. LÍMIT DE EMISSIONS
  19. 19. III 3 FILTRAT DE FUMSIII.3 FILTRAT DE FUMS
  20. 20. III 3 FILTRAT DE FUMSIII.3 FILTRAT DE FUMS SISTEMES DE FILTRAT
  21. 21. V. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE •RECOLLIDA DE DADES. •ANÀLISI DE DADES. •DISSENY DEL SISTEMA.
  22. 22. V 1 RECOLLIDA DE DADESV.1 RECOLLIDA DE DADES •Identificació dels sistemes a substituir si  són existents i consums històricssón existents i consums històrics. Determinació de la demanda a cobrir pel  sistema en cas de projecte de nova planta.
  23. 23. V 1 RECOLLIDA DE DADESV.1. RECOLLIDA DE DADES. Identificació dels sistemes a substituir si són  existents i consums històrics.. identificar equips de producció (*Pot. i η) identificar equips i sistema de distribució descriure usos i costums. (escola, piscina…)descriure usos i costums. (escola, piscina…) Llistar els consums anuals sobre la base de  les dades disponibles bé sigui descàrreguesles dades disponibles, bé sigui descàrregues  de combustible, facturació mensual…
  24. 24. V 1 RECOGIDA DE DADESV.1.RECOGIDA DE DADES. •Determinació de la demanda a cobrir pel sistema en cas de projecte de nova plantasistema en cas de projecte de nova planta. En aquest cas cal realitzar la simulació dinàmica de la instal∙lació o utilitzar dades de graus‐dia, nivell d t t ú i iè ide tancaments, ús, i experiència per realitzar una aproximació
  25. 25. V 2 ANÀLISI DE DADESV.2. ANÀLISI DE DADES. • Realització de les corbes de demanda  anuals i diàries. • Pre‐disseny de la sala de producció• Pre‐disseny de la sala de producció.  Capacitat i implantació.
  26. 26. V 2 ANÀLISI DE DADESV.2. ANÀLISI DE DADES. • Realització de les corbes de demanda anuals i  diàries. 53.7 70000 62.000,00    700,00    47.200,00    40.600,00   43.900,00    60.000,00  50000 60000   24.200,00    27.500,00       30000 40000 98% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 4.618,00    4.618,00    4.618,00    4.618,00    0 10000 20000 % necessitat consum en  KWh  Curva de consumo anual 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
  27. 27. V 2 ANÀLISI DE DADESV.2. ANÀLISI DE DADES. • Realització de les corbes de demanda anuals i  diàries. 1.000 1.200 1.400 Producció Biomassa Producció auxiliar 400 600 800 Demanda ‐200 0 200 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Exemple. Corba de consum diari i resposta dels  sistemes proposats 200
  28. 28. IV DISSENY DEL SISTEMAIV. DISSENY DEL SISTEMA. SALA DE CALDERES DISTRIBUCIÓ Canonades i bombesDISTRIBUCIÓ. Canonades i bombes. SUBESTACIONS.SUBESTACIONS. CONTROL
  29. 29. IV 1 DISSENY DEL SISTEMAIV.1. DISSENY DEL SISTEMA. ÓPRODUCCIÓ. SALA DE CALDERES. L'objectiu és implantar els sistemes anteriorment d i l ld di ò i d'i è ideterminats, tals com a calderes, dipòsits d'inèrcia, sitja de combustible (amb capacitat mínima de 14 dies), etc… Cal ajustar també les característiques de la caldera a les característiques de combustible a utilitzarcaldera, a les característiques de combustible a utilitzar i al rang d'utilització. ALTRES SISTEMES DE PRODUCCIÓ:ALTRES SISTEMES DE PRODUCCIÓ: biogàs. Digestió i co‐digestió. cogeneraciócogeneració. gasificació.
  30. 30. PLANTA SALA DE CALDERAS
  31. 31. SALA DE CALDERES
  32. 32. EXTERIOR SALA DE CALDERES
  33. 33. ATENCIÓ A: COMBUSTIBLE di ibl C l iCOMBUSTIBLE disponible. Cal conneixer rangs d’humitat, tamany, poder calorífic “REAL” i nivell de cendres residuals. P1020246.MOVP1020252.MOVP1020255.MOV P1020257.MOV EMISSIONS. Les calderes disposen de sistemes de centrifugat dels fums que retenen les partícules en suspensió. Això i ll i f i 150 / 3 D tassegura uns nivells inferiors a 150 mg/m3. Destacar que el nivell d'humitat contingut en la biomassa va a determinar el color del fum.
  34. 34. IV 2 DISSENY DEL SISTEMAIV.2. DISSENY DEL SISTEMA. ÓDISTRIBUCIÓ. Canonades i bombes. Di i d d l i iDimensionades per donar el servei necessari a cada punt de consum, de tal forma que es minimitzin les pèrdues energètiques per transport, i de consum elèctric en les circuladores Importanti de consum elèctric en les circuladores. Important incorporar sistemes de separació i extracció d'aire, ompliment automàtic amb seguretat i equilibrat de pressiópressió.
  35. 35. District Heating Esterri  d’Aneu. Font: pròpia
  36. 36. TUBERIA DE RETORNO TUBERÍA DE IMPULSIÓN CANALIZACIÓN COMUNICACIONES RASA TIPUS
  37. 37. District Heating Esterri  d’Aneu. Font: pròpia
  38. 38. IV 3 DISEÑO DEL SISTEMAIV.3. DISEÑO DEL SISTEMA. SUBESTACIONS. Un o dos circuits diferenciats. Adequades a la potència i salt tèrmic requerits pel sistema secundari. Contenen vàlvules, comptatge, bescanviadors i sondes
  39. 39. District Heating Esterri  d’Aneu. Font: pròpia
  40. 40. IV 4 DISSENY DEL SISTEMAIV.4. DISSENY DEL SISTEMA. CONTROL En funció de la disponibilitat d'hores home, di tà i d l i tè i t l lddistància dels serveis tècnics, etc… les calderes poden ser totalment automàtiques, amb control de sonda ʎ, o semiautomàtiques.
  41. 41. V. GESTIÓ I TELEGESTIÓ La gestió energètica és la peça clau perquè una organització independentment de la seva grandàriaorganització, independentment de la seva grandària o sector, pugui obtenir uns nivells d'eficiència i estalvi d'energia òptims, així com millorar la seva competitivitat i compromís amb el medi ambient.p p Aquesta gestió energètica inclou un control de les instal·lacions a temps real per realitzar una gestió eficaç.g ç La gestió energètica consisteix en: tele-operació de la planta. Gestió d'alarmes. Gestió del manteniment correctiu. G ió d i iGestió de manteniment preventiu. Generació d'històrics, i optimització del consum energètic. G tió d d' i i à iGestió de compres d'energia primària. Gestió de manteniment correctiu.
  42. 42. V. GESTIÓ I TELEGESTIÓ
  43. 43. V. GESTIÓ I TELEGESTIÓ 
  44. 44. VI EXEMPLESVI. EXEMPLES
  45. 45. VI. EXEMPLES 
  46. 46. VI EXEMPLESVI. EXEMPLES 
  47. 47. VI EXEMPLESVI. EXEMPLES 
  48. 48. VI EXEMPLES DH Bellver de Cerdanya VI. EXEMPLES  DH Bellver de Cerdanya L’objectiu d’aquest projecte és el de donar la millor solució tècnica, econòmica i energètica al dimensionat i del projecte executiu destinat a di t i t h ti li t t bi l bl ió d B ll dun district heating alimentat per biomassa a la població de Bellver de Cerdanya. La finalitat inicial és alimentar edificis públics, amb reserva d’espai per tal d’alimentar posteriorment la residència geriàtrica, i els habitatges de protecció pública de propera construcció. Una tercerag p p p p fase pot alimentar també el sector residencial del nou creixement. El municipi disposa de 50km2 de bosc públic Que cal mantenir i netejar, la qual cosa ens indica que la principal procedència de la matèria primera serà les neteges forestals. En cas de necessitar més matèria primera es pot comprar el residu produït per la g necessitar més matèria primera, es pot comprar el residu produït per la serradora ubicada a la mateixa població de Bellver o en el cas de ser més competitiva al municipi de Montferrer. Aquesta instal.lació és obertament un nou incentiu econòmic f à ibl t di t d l fit t f t l q que farà possible treure un rendiment dels aprofitaments forestals com ha estat històricament (un aprofitament sostenible o silvícola) que permetin la neteja i manteniment dels mateixos, a fi i efecte de recuperar una activitat tradicional i minimitzar el ris d’incendis. La instal.lació generarà de manera directa 1 lloc de feina, i indirecta de t d fi 10 ll é g , temporada fins a 10 llocs més.
  49. 49. VI. EXEMPLES  •Segons el pressupost adjunt, els costos de la execució dels treballs és de 296.000€ •Els costos previstos d’explotació del primer any s’estimen en 15.943,70€ davant els 37.000,00€ actuals Segons podem veure en el gràfic, i donat la diferència de costos anuals en la producció respecte al gasoil, el període de retorn previst de la inversió és de 5 anys.(gràcies a la subvenció)
  50. 50. VI. EJEMPLOS Nº 136 de la revista Viure als Pirineus. Juny 2013
  51. 51. VI. EXEMPLES  Emplaçament. Relació ambEmplaçament. Relació amb l’entorn. Emplaçament. Relació amb l’entornl entorn.
  52. 52. VI. EXEMPLE Esquerra Fum primera ignició En Dreta. Cambra de combustió Esquerra. Fum primera ignició. En 1 minut el fum no es ja visible. Terra del dipòsit de combustible Dreta. Cambra de combustió
  53. 53. VI EXEMPLE Caldera biomassa nova escola d’Encamp VI. EXEMPLE  Caldera biomassa nova escola d Encamp L’objectiu d’aquest projecte és el de donar la compliment a l’obligació de millora de l’eficiència energètica en centres escolars vigent al Principat L'origen del projecte ens porta a produir el 50 % de l’energiaPrincipat. L origen del projecte ens porta a produir el 50 % de l energia consumida anualment en la producció de ACS. L’evolució de l’estudi, avaluant la viabilitat tècnica i econòmica ens porta a instal.lar una caldera de 100kW la qual funcionarà donant servei a la totalitat de lacaldera de 100kW, la qual funcionarà donant servei a la totalitat de la instal.lació d’energia per a calefacció i ACS, per tal d’obtenir un millor pay-back. La potència total de la instal.lació és de 1.000kW. Estocatge i produccióEstocatge i producció •Volum sitja de 40m3 (autonomia de 20 dies a règim normal) • Potència caldera de 100 kW. •Les hores estimades operatives anuals són 2 200•Les hores estimades operatives anuals són 2.200 •Els estalvis en emissions de CO2 són de 85.756kg •El consum equivalent de gasoil és de 24.306l El consum de biomassa estimat és de 71 9Tm•El consum de biomassa estimat és de 71,9Tm
  54. 54. VI EXEMPLE •Segons el pressupost adjunt, els costos de l ió d l t b ll é d 36 000€ VI. EXEMPLE la execució dels treballs és de 36.000€ •Els costos previstos d’explotació del primerp p p any s’estimen en 8.611,11€ davant els 15.486,00€ en gasoil equivalent. Segons podem veure en el gràfic, i donat la diferència de costos anuals en la producció t l il l í d d t i trespecte al gasoil, el període de retorn previst de la inversió és de 5 anys.
  55. 55. VII VALORACIÓ ECONÒMICAVII. VALORACIÓ ECONÒMICA Estalvi econòmic respecte a sistemes amb  combustibles convencionals fòssils: • reducció del preu del cost del kWh • generació de llocs de feina locals i  transversals preu €/kWh 0,0942193760,093780849 0,06404754 0,06 0,07 0,08 0,09 0,1 0,030357143 0,040816327 0,01 0,02 0,03 0,04 0,05 , preu €/kWh 0 , gas propà gasoil gas natural astilla  (30%) pellet
  56. 56. VII VALORACIÓ SOCIALVII. VALORACIÓ SOCIAL •creació de llocs de feina de diferents graus •fixa la població •Valorització de residus •Menor dependència exterior
  57. 57. VII VALORACIÓ AMBIENTALVII. VALORACIÓ  AMBIENTAL El procés de la combustió:
  58. 58. VIII UNA APOSTA PEL TERRITORIVIII. UNA APOSTA PEL TERRITORI L i t t d Gü i 1991 50 anys la frontera amb Hongria La ciutat de Güssing 1991 y g Cap indústria Elevat índex d’aturElevat índex d atur Elevat índex d’emigració Agricultura poc estructuradaAgricultura poc estructurada Poques infraestructures Factura energètica de més de 6 2M€Factura energètica de més de 6,2M€ Per la seva fusta només obtenia 652.000€ 70% de la població depenent de Viena70% de la població depenent de Viena
  59. 59. VIII UNA APOSTA PEL TERRITORIVIII. UNA APOSTA PEL TERRITORI  Evolució de la balança comercial
  60. 60. VIII UNA APOSTA PEL TERRITORIVIII. UNA APOSTA PEL TERRITORI  La realització del pla avui Evolució de les  diferents instal lacionsdiferents instal∙lacions  programades.  Veiem instal∙lacions de  calefacció de districte,  plantes fotovoltaiques,  plantes de  cogeneració, plantes  de biodiesel i  biogasolina. Veiem també el grau  de dependència  energètica per  municipis.
  61. 61. VIII UNA APOSTA PEL TERRITORIVIII. UNA APOSTA PEL TERRITORI  Evolució dels ingressos per taxes  municipalsmunicipals
  62. 62. VIII UNA APOSTA PEL TERRITORIVIII. UNA APOSTA PEL TERRITORI  Independència “energètica”Independència  energètica
  63. 63. IX CONCLUSIONSIX. CONCLUSIONS L'experiència fins al moment ens indica que o bé socialment, o bé ambientalment, o bé econòmicament,ambientalment, o bé econòmicament, sinó en els tres casos, l'aplicació en casos estudiats i valorats suficientment són un èxit. Tots els nostres projectesp j estan aconseguint rendiments molt superiors als inicialment esperats. El sistema de producció de biomassa, el sistema de producció, distribució i control i els sistemes de distribució de la calor de l'usuari han d'estar compaginats.
  64. 64. X. EXEMPLES EN VIU DE  XARXES OPERANTXARXES OPERANT.  INDUSOFT (INDUSOFT.lnk)
  65. 65. WWW.ORIGINAENERGIA.COM Jordi Brescó Enginyer Tècnic Industrial Lleida, 26 de setembre de 2013

×