SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 33
PRIMERES
AVANTGUARDES
1905-1945
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez
ÍNDEX
5.- EL CUBISME
1.- INTRODUCCIÓ
3.- EL FAUVISME
4.- L’EXPRESSIONISME
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
6.- EL FUTURISME
8.- L'ABSTRACCIÓ
7.- EL DADAISME
9.- EL SURREALISME
Júlia López Valera
Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius essencialment
pictòrics , que van aparèixer des del 1905 fins el 1945.
Uns moviments que presenten com a principal
característica el fet de qüestionar i negar l’art del passat
i de proposar com a alternativa nous llenguatges basats
en l’experimentació constant de materials i tècniques.
Els artistes d’avantguarda mostraven un rebuig frontal a
la idea de l’art com a imitació de la realitat cercant noves
formes d’interacció de l'espectador amb l’obra d’art.
La llibertat creativa va permetre als artistes mostrar a les
seves obres una major sensibilitat envers els fets històrics
contemporanis (el predomini de la vida urbana, els
conflictes bèl·lics , l'acceleració del progrés ...)
INTRODUCCIÓ
Júlia López Valera
Paral·lelament la situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat,
angoixa i inseguretat.
A començaments del segle XX el desenvolupament científic canvia la visió i la representació
del món que fins llavors es tenia, i un nou món molt més complex i insegur , hi apareix davant
els ulls de l’artista.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial , la primera
guerra d’un món industrial on les màquines, van
mostrar un poder de mort i destrucció no conegut
mai fins a les hores, va generar una commoció brutal
en tota la societat europea i que comportarà gran
canvis polítics, econòmics i socials.
“La idea que al segle XIX s’havia desenvolupat respecte a que la humanitat avançava cap un
món idíl·lic, gràcies al progrés científic i tecnològic que generarien un nou món de prosperitat,
justícia i pau, es comença a esborrar, davant una realitat que mostra com les bosses de
misèria creixen a les ciutats industrials, el capitalisme industrial genera grans injustícies, els
països colonitzadors exploten a les colònies o com dia a dia, creixen tensions armades entre
les potències europees”
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
L’Esclat , doncs de la Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del segle XX
que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable,
una època de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, marcada
entre d’altres pels següents referents històrics:
- CANVIS POLÍTICS:
Europa 1914 Europa 1919
-Aparició del primer Estat Socialista del Món: La URRSS.
-Canvis en la moral i l’estructura social: Nou paper de la dona en la societat.
- Desaparició del grans imperis i aparició de nous estats.
-Nova potència mundial: EE.UU. -“Feliços anys vint”
- Crac de 1929: Depressió econòmica del capitalisme. (abast mundial)
-Aparició del totalitarisme: Ascens del feixisme i el nazisme
- Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945).
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció mateixa de l’art.
 Uns canvis que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els
postimpressionistes, havien anunciat iniciant un camí orientat cada cop més a...
LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO LA REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA
Un camí que a començaments del segle
XX continuaran i profunditzaran les
noves tendències artístiques com el
fauvisme, l’expressionisme, el cubisme,
el futurisme, o l’abstracció
i que en el període que seguirà a la
guerra “època d’entreguerres”
completaran altres moviments artístics
directament vinculats al fort impacte
que la guerra havia causat en la societat
com el dadaisme i el surrealisme.
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
Júlia López Valera
EL FUTURISME
Moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament al
cubisme en Paris.
- Vol trencar amb el passat
- Exaltació de tot el que és modern: La tecnologia, les màquines ...
Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions
vinculades a la idea de progrés com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la
transformació.
Per aconseguir això inventen una nova tècnica formal: El Simultaneisme
Tècnica consistent en repetir les imatges de manera superposada, formant com una
mena de seqüència cinematogràfica i utilitzant colors vius i molt variats.
Es caracteritza per:
EL FUTURISME
Júlia López Valera
Guigi Russolo,: Dinamismeo d’un automòbil (1912-13)
Giacomo Balla: Nena corrent al balcó (1912)
EL FUTURISME
Júlia López Valera
El moviment neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari
“Le Figaro” el primer manifest futurista.
EL FUTURISME
Júlia López Valera
El propi nom del moviment “Futurisme”emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del
passat i celebrar el canvi i la innovació.
- És un moviment que glorifica la tecnologia, la velocitat, el
moviment.
-Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i
tecnològica.
-Es rebutja el passat (“Volem destruir els museus, les
Biblioteques i les acadèmies de tot tipus”),
- S'exalta la bellesa de la màquina:
“Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que sembla
que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria
de Samotràcia.”
EL FUTURISME
Júlia López Valera
Reivindiquen la ciutat moderna:
exalten la vida trepidant de la ciutat:
el soroll, els gratacels...
Umberto Boccioni.
En carrer davant la casa (1911)
Es glorifica la guerra...“Única higiene
del món”, el militarisme, el
patriotisme i es declara el menyspreu
per la dona i pel feminisme.
Tren blindat en marxa
Gino Severini (1915)
Diversos membres del grup
futurista es van embarcar amb el
feixisme italià de Mussolini.
EL FUTURISME
Júlia López Valera
Formes úniques de
continuïtat en l’espai
Umberto Boccioni (1913)
EL FUTURISME
Júlia López Valera
Fernando Zóbel
Invierno húmedo
Júlia López Valera
Considerat el moviment més trencador del segle XX. L’inicià Wassily Kandinsky cap el
1910 quan abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la
forma i el color.
Wassily Kandinsky
1ª aquarel.la abstracta 1910
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
 La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a
partir de la contemplació de les taques de colors i les formes.
“L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com
a representació gràfica d’un estat d’ànim
i no pas com a representació de certs objectes”.
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
Per Kandinsky, els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o provocar
una emoció, i amb aquesta intenció realitzarà a partir de 1909 tres tipus d’obres:
Kandinsky elimina intencionadament l’element figuratiu per tal d’incidir més
directament en la sensibilitat de l’espectador.
Impressions Improvisacions Composicions
Kandinsky expressa les
Impressions que rep
directament del món
exterior
Expressió inconscient i
espontània del món
interior de l’artista.
És el resultat d’una
elaboració lenta i meditada
A partir d’impressions i
improvisacions prèvies
“La pintura de Kandinsky no va adreçada al sentit de la vista ,
sinó a l’ànima”
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
Composició IV és una de les pintures de Kandinski on podem observar aquesta intencionalitat del
pintor d’abandonar la figuració per provocar en l’espectador a través dels colors i les formes una
emoció.
És una obra de transició cap a l’abstracció, donat que encara podem observar en ella certs elements
que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell, barques...) però la
intencionalitat del pintor ja no es representar aquests,
Kandinsky el que vol és que
l’espectador es limiti a la
contemplació dels colors, les
línies i les formes, provocant
en ell una emoció.
Kandinsky crea sobre la tela
un joc rítmic de contrastos
emocionals, davant el qual l’ull
de l’espectador no
aconsegueix aturar-se ni un sol
instant.
Aquesta intencionalitat de Kandinsky de dirigir-se més que a la vista, dirigir-se directament a
l’ànima, a la sensibilitat de l’espectador queda palesa en que prescindeix del títol.
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
El terme art abstracte s’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l’artista rebutja
voluntàriament el concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat
“ L'abstracció supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca despertar
emocions per mitjà de les línees, els colors i les formes”.
PRIMERES TENDÈNCIES:
EL SUPREMATISME
Utilitza les formes
geomètriques simples (
quadrat, cercle,
triangle) i una gama
cromàtica reduïda per
depurar al màxim el
llenguatge artistic.
Principal representant:
Kasimir Malevitx
EL NEOPLASTICISME
També cerca la depuració
formal.
Les obres dels seus dos
principals representants P.
MONDRIAN i Theo VAN
DOESBURG creen pintures a
partir de línees, cubs, plans i
colors Primaris i neutres,
eliminant així el superflu (les
figures) i valoren l’essencial:
l’estructura.
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
Júlia López Valera
El Dada o Dadaisme va ser un moviment antiartístic sorgit a Zurich (Suïssa) en 1916, país
neutral, quan tota Europa estava en guerra.
En aquesta ciutat van coincidir un grup d’artistes plàstics que hi van cercar refugi
durant el conflicte bèl·lic i tenien com a centre de reunió el “Cabaret Voltaire”.
Les obres dels artistes dada tenen un caràcter
provocador orientat a desprestigiar l’obra d’art
tradicional.
 La difusió del moviment es realitza a través de la
revista DADA, gràcies a ella el moviment va tenir
una gran difusió i es va estendre per ciutats com
Paris, Londres o Nova York...
“Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebel·lia.”
El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i
il·lògiques, reflex de la bogeria destructora de la
Primera Guerra Mundial.
DADAISME
Júlia López Valera
RAOUL HAUSMANN 1919
Cabeza mecànica: El espiritu de nuestro tiempo
 Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans
per la creació, des de la Pintura, el collage, el
ready-made i fins i tot la poesia fonètica.
Utilitzen escombraries tretes de papereres:
bitllets, etiquetes, trossos de fusta o
metall... els objectes importen poc, el que
realment és important és la manipulació
imaginativa que es fa d’aquests objectes.
DADAISME
Júlia López Valera
Júlia López Valera
DADAISME
 Propugna la desenfrenada llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i
aleatori, la crònica contra la intemporalitat, la contradicció, el no on els altres diuen sí i el
sí on els altres diuen no.
 Defensa el caos contra l'ordre i la imperfecció contra la perfecció.
 Prioritzen l'atzar, encara que aquest doni com resultat obres incomprensibles i faltes
d'un ordre aparent. L'objectiu era escandalitzar a la burgesia.
 Està contra el modernisme, és a dir, de l'expressionisme, del cubisme, del futurisme i de
l’abstraccionisme.
 Les seves formes expressives són el gest, l'escàndol, la provocació.
 Per a Dada la poesia està en l'acció i les fronteres entre art i vida han de ser abolides.
 Es qüestionen contínuament què és l'art.
 Els dadaistes van utilitzar la tècnica del fotomuntatge per a plasmar la realitat que els
circumdava, utilitzant material visual tret dels mitjans de comunicació.
 Fan servir materials de rebuig.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
 Ja no es realitza una obra d'art, sinó que s'escull,
d'entre els objectes quotidians.
En 1915, Marcel Duchamp presenta el seu primer ready-made, la màxima expressió
del fet anti-artístic.
“Artista no és el que pinta o esculpeix, sinó el
que escull un objecte”
 I l’escull, no per la seva qualitat estètica o
simbòlica, sinó aleatòriament, i es converteix
en art per haver estat triat d'entre molts altres.
VIDEO DADAISME
DADAISME
Júlia López Valera
Júlia López Valera
El Surrealisme apareix el 1924 quan André Breton (poeta francès) redacta a Paris el
primer manifest surrealista i el defineix com:
“Automatisme psíquic pur mitjançant el
qual algú es proposa d’ expressar
verbalment , per escrit o de qualsevol
altra forma el funcionament real del
pensament en absència de qualsevol
control exercit per la raó i al marge de
tota preocupació moral o estètica”
Aquest moviment en un principi va sorgit molt lligat al dadaisme moviment amb el
qual el surrealisme comparteix característiques com la llibertat, la immediatesa , l’
absurditat (manca de lògica) o fins i tot el caràcter provocatiu que poden tenir
algunes de les seves obres.
SURREALISME
Júlia López Valera
Dintre del Surrealisme podem diferenciar dos corrents:
CORRENT AUTOMATISTA
Mecanisme pel qual les idees, surten a
l’exterior a través de la paraula ,
l’escriptura o la pintura de manera
ràpida , espontània i fluida, sense fer cas
en cap moment de la coherència o el
sentit.
CORRENT ONÍRIC (MON DELS SOMNIS)
Els somnis és l’altre via, per la qual el pintor
aconseguia entrar en el món surrealista.
L’artista recrea associacions d’imatges extranyes
i inquietants pròpies dels somnis. Es tractava de
plasmar imatges oníriques,
En aquestes dues vies s’hi reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisis de Sigmun Freud i
les seves idees sobre l’inconscient i els somnis
“una persona té el món del conscient que el controla, però el
món del subconscient existeix sense el control de la persona..”
Els surrealistes a les seves obres intenten plasmar, aquest món del
subconscient.
SURREALISME
Júlia López Valera
En general, els artistes surrealistes, no són partidaris de l'abstracció sinó que utilitzen
el naturalisme.
Trenquen amb les convencions socials, fan grans
excentricitats... Les dites de Dalí són un exemple
de l’automatisme irracional.
Pinten formes allargades, espais buits i
opressius, metamorfosis, etc.
EL SURREALISME
En general en les seves obres el dibuix és
meticulós, presentant moltes vegades una
minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament
dels detalls.
“Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada
un segundo antes del despertar”
Salvador Dalí 1944
SURREALISME
Júlia López Valera
SURREALISME
Júlia López Valera
JOAN MIRÓ
Interior holandes (1928)
En aquest quadre Miró reinterpreta,
amb el seu llenguatge particular de
signes i formes l’obra “El tocador
del llaüt” del pintor holandés H.
Sorgh
Aquesta obra constitueix un dels
millors exemples de l’automatisme
surrealista
Júlia López Valera
SURREALISME
Júlia López Valera
SALVADOR DALÍ
La persistència de la
memòria ( 1931 )
Amb una minuciositat gairebé fotogràfica Dalí ens
presenta un paisatge oníric.
Amb una escena el tot irracional, procedent del
món del somnis, l’obra evoca l’etern problema del
pas del temps:
Sols la memòria pot fer front al pas del temps, dons
permet a l’home fer que allò passat encara visqui:
els records
Tot és efímer i fugisser, tot és desfà i es
descompon amb el pas del temps
Això pot ser el que representa representen el
rellotges tous, mentre que el rellotge “dur”
significaria el present, aquell temps que encara no
s’ha integrat en la memòria. L'autoretrat de Dalí dormint refrça el caràcter oníric,
de somni de l’escena
SURREALISME
Júlia López Valera
VIDEOS PÀGINES WEB
EL FUTURISME
L’ABSTRACCIÓ
DADAISME
EL FUTURISME
EL DADAISME
L’ ABSTRACCIÓ
EL SURREALISME EL SURREALISME
A1 A2
S1 S2
AMPLIAR INFORMACIÓ
Júlia López Valera

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueJulia Valera
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS) Antonio Núñez
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...Julia Valera
 
Art del segle xx 2
Art del segle xx 2Art del segle xx 2
Art del segle xx 2Julia Valera
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeJulia Valera
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaJulia Valera
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsFitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsJulia Valera
 

La actualidad más candente (20)

Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Art del segle xx 2
Art del segle xx 2Art del segle xx 2
Art del segle xx 2
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pinturaFitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsFitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
 
Picasso: Guernica
Picasso: GuernicaPicasso: Guernica
Picasso: Guernica
 

Destacado

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)Antonio Núñez
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyJulia Valera
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanJulia Valera
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaJulia Valera
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesJulia Valera
 
Fitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaFitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaJulia Valera
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Julia Valera
 
Fitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocellFitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocellJulia Valera
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Julia Valera
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVAntonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 

Destacado (19)

PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartes
 
Fitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaFitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermella
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Fitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocellFitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocell
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 

Similar a Art del segle xx 3 (20)

Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
Art segles XIX i XX
Art segles XIX i XXArt segles XIX i XX
Art segles XIX i XX
 
Pintura s xx
Pintura s xxPintura s xx
Pintura s xx
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 
Avantguardisme[1]
Avantguardisme[1]Avantguardisme[1]
Avantguardisme[1]
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
 
Moviments ArtíStics
Moviments ArtíSticsMoviments ArtíStics
Moviments ArtíStics
 
L'art després de la fotografia
L'art després de la fotografiaL'art després de la fotografia
L'art després de la fotografia
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat Papasseit
 
Arts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xixArts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xix
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
Abans de les avantguardes
Abans de les avantguardesAbans de les avantguardes
Abans de les avantguardes
 
El Arte En El Siglo Xi Xpower Point
El Arte En El Siglo Xi Xpower PointEl Arte En El Siglo Xi Xpower Point
El Arte En El Siglo Xi Xpower Point
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
Art del segle xx
Art del segle xxArt del segle xx
Art del segle xx
 
Les arts plàstiques
Les arts plàstiquesLes arts plàstiques
Les arts plàstiques
 
Oblidant Velàzquez
Oblidant VelàzquezOblidant Velàzquez
Oblidant Velàzquez
 
L’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esoL’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4eso
 
Pintura s.xix
Pintura s.xixPintura s.xix
Pintura s.xix
 

Más de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 

Más de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Art del segle xx 3

  • 1. PRIMERES AVANTGUARDES 1905-1945 JÚLIA LÓPEZ VALERA Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez
  • 2. ÍNDEX 5.- EL CUBISME 1.- INTRODUCCIÓ 3.- EL FAUVISME 4.- L’EXPRESSIONISME 2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 6.- EL FUTURISME 8.- L'ABSTRACCIÓ 7.- EL DADAISME 9.- EL SURREALISME Júlia López Valera
  • 3. Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius essencialment pictòrics , que van aparèixer des del 1905 fins el 1945. Uns moviments que presenten com a principal característica el fet de qüestionar i negar l’art del passat i de proposar com a alternativa nous llenguatges basats en l’experimentació constant de materials i tècniques. Els artistes d’avantguarda mostraven un rebuig frontal a la idea de l’art com a imitació de la realitat cercant noves formes d’interacció de l'espectador amb l’obra d’art. La llibertat creativa va permetre als artistes mostrar a les seves obres una major sensibilitat envers els fets històrics contemporanis (el predomini de la vida urbana, els conflictes bèl·lics , l'acceleració del progrés ...) INTRODUCCIÓ Júlia López Valera
  • 4. Paral·lelament la situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguretat. A començaments del segle XX el desenvolupament científic canvia la visió i la representació del món que fins llavors es tenia, i un nou món molt més complex i insegur , hi apareix davant els ulls de l’artista. L’esclat de la Primera Guerra Mundial , la primera guerra d’un món industrial on les màquines, van mostrar un poder de mort i destrucció no conegut mai fins a les hores, va generar una commoció brutal en tota la societat europea i que comportarà gran canvis polítics, econòmics i socials. “La idea que al segle XIX s’havia desenvolupat respecte a que la humanitat avançava cap un món idíl·lic, gràcies al progrés científic i tecnològic que generarien un nou món de prosperitat, justícia i pau, es comença a esborrar, davant una realitat que mostra com les bosses de misèria creixen a les ciutats industrials, el capitalisme industrial genera grans injustícies, els països colonitzadors exploten a les colònies o com dia a dia, creixen tensions armades entre les potències europees” CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Júlia López Valera
  • 5. L’Esclat , doncs de la Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del segle XX que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable, una època de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, marcada entre d’altres pels següents referents històrics: - CANVIS POLÍTICS: Europa 1914 Europa 1919 -Aparició del primer Estat Socialista del Món: La URRSS. -Canvis en la moral i l’estructura social: Nou paper de la dona en la societat. - Desaparició del grans imperis i aparició de nous estats. -Nova potència mundial: EE.UU. -“Feliços anys vint” - Crac de 1929: Depressió econòmica del capitalisme. (abast mundial) -Aparició del totalitarisme: Ascens del feixisme i el nazisme - Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945). CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Júlia López Valera
  • 6. Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció mateixa de l’art.  Uns canvis que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els postimpressionistes, havien anunciat iniciant un camí orientat cada cop més a... LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO LA REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA Un camí que a començaments del segle XX continuaran i profunditzaran les noves tendències artístiques com el fauvisme, l’expressionisme, el cubisme, el futurisme, o l’abstracció i que en el període que seguirà a la guerra “època d’entreguerres” completaran altres moviments artístics directament vinculats al fort impacte que la guerra havia causat en la societat com el dadaisme i el surrealisme. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Júlia López Valera
  • 8. EL FUTURISME Moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament al cubisme en Paris. - Vol trencar amb el passat - Exaltació de tot el que és modern: La tecnologia, les màquines ... Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions vinculades a la idea de progrés com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació. Per aconseguir això inventen una nova tècnica formal: El Simultaneisme Tècnica consistent en repetir les imatges de manera superposada, formant com una mena de seqüència cinematogràfica i utilitzant colors vius i molt variats. Es caracteritza per: EL FUTURISME Júlia López Valera
  • 9. Guigi Russolo,: Dinamismeo d’un automòbil (1912-13) Giacomo Balla: Nena corrent al balcó (1912) EL FUTURISME Júlia López Valera
  • 10. El moviment neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari “Le Figaro” el primer manifest futurista. EL FUTURISME Júlia López Valera
  • 11. El propi nom del moviment “Futurisme”emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del passat i celebrar el canvi i la innovació. - És un moviment que glorifica la tecnologia, la velocitat, el moviment. -Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i tecnològica. -Es rebutja el passat (“Volem destruir els museus, les Biblioteques i les acadèmies de tot tipus”), - S'exalta la bellesa de la màquina: “Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.” EL FUTURISME Júlia López Valera
  • 12. Reivindiquen la ciutat moderna: exalten la vida trepidant de la ciutat: el soroll, els gratacels... Umberto Boccioni. En carrer davant la casa (1911) Es glorifica la guerra...“Única higiene del món”, el militarisme, el patriotisme i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme. Tren blindat en marxa Gino Severini (1915) Diversos membres del grup futurista es van embarcar amb el feixisme italià de Mussolini. EL FUTURISME Júlia López Valera
  • 13. Formes úniques de continuïtat en l’espai Umberto Boccioni (1913) EL FUTURISME Júlia López Valera
  • 15. Considerat el moviment més trencador del segle XX. L’inicià Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color. Wassily Kandinsky 1ª aquarel.la abstracta 1910 L’ABSTRACCIÓ Júlia López Valera
  • 16.  La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes. “L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes”. L’ABSTRACCIÓ Júlia López Valera
  • 17. Per Kandinsky, els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o provocar una emoció, i amb aquesta intenció realitzarà a partir de 1909 tres tipus d’obres: Kandinsky elimina intencionadament l’element figuratiu per tal d’incidir més directament en la sensibilitat de l’espectador. Impressions Improvisacions Composicions Kandinsky expressa les Impressions que rep directament del món exterior Expressió inconscient i espontània del món interior de l’artista. És el resultat d’una elaboració lenta i meditada A partir d’impressions i improvisacions prèvies “La pintura de Kandinsky no va adreçada al sentit de la vista , sinó a l’ànima” L’ABSTRACCIÓ Júlia López Valera
  • 18. Composició IV és una de les pintures de Kandinski on podem observar aquesta intencionalitat del pintor d’abandonar la figuració per provocar en l’espectador a través dels colors i les formes una emoció. És una obra de transició cap a l’abstracció, donat que encara podem observar en ella certs elements que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell, barques...) però la intencionalitat del pintor ja no es representar aquests, Kandinsky el que vol és que l’espectador es limiti a la contemplació dels colors, les línies i les formes, provocant en ell una emoció. Kandinsky crea sobre la tela un joc rítmic de contrastos emocionals, davant el qual l’ull de l’espectador no aconsegueix aturar-se ni un sol instant. Aquesta intencionalitat de Kandinsky de dirigir-se més que a la vista, dirigir-se directament a l’ànima, a la sensibilitat de l’espectador queda palesa en que prescindeix del títol. L’ABSTRACCIÓ Júlia López Valera
  • 19. El terme art abstracte s’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l’artista rebutja voluntàriament el concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat “ L'abstracció supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca despertar emocions per mitjà de les línees, els colors i les formes”. PRIMERES TENDÈNCIES: EL SUPREMATISME Utilitza les formes geomètriques simples ( quadrat, cercle, triangle) i una gama cromàtica reduïda per depurar al màxim el llenguatge artistic. Principal representant: Kasimir Malevitx EL NEOPLASTICISME També cerca la depuració formal. Les obres dels seus dos principals representants P. MONDRIAN i Theo VAN DOESBURG creen pintures a partir de línees, cubs, plans i colors Primaris i neutres, eliminant així el superflu (les figures) i valoren l’essencial: l’estructura. L’ABSTRACCIÓ Júlia López Valera
  • 21. El Dada o Dadaisme va ser un moviment antiartístic sorgit a Zurich (Suïssa) en 1916, país neutral, quan tota Europa estava en guerra. En aquesta ciutat van coincidir un grup d’artistes plàstics que hi van cercar refugi durant el conflicte bèl·lic i tenien com a centre de reunió el “Cabaret Voltaire”. Les obres dels artistes dada tenen un caràcter provocador orientat a desprestigiar l’obra d’art tradicional.  La difusió del moviment es realitza a través de la revista DADA, gràcies a ella el moviment va tenir una gran difusió i es va estendre per ciutats com Paris, Londres o Nova York... “Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebel·lia.” El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i il·lògiques, reflex de la bogeria destructora de la Primera Guerra Mundial. DADAISME Júlia López Valera
  • 22. RAOUL HAUSMANN 1919 Cabeza mecànica: El espiritu de nuestro tiempo  Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per la creació, des de la Pintura, el collage, el ready-made i fins i tot la poesia fonètica. Utilitzen escombraries tretes de papereres: bitllets, etiquetes, trossos de fusta o metall... els objectes importen poc, el que realment és important és la manipulació imaginativa que es fa d’aquests objectes. DADAISME Júlia López Valera
  • 23. Júlia López Valera DADAISME  Propugna la desenfrenada llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i aleatori, la crònica contra la intemporalitat, la contradicció, el no on els altres diuen sí i el sí on els altres diuen no.  Defensa el caos contra l'ordre i la imperfecció contra la perfecció.  Prioritzen l'atzar, encara que aquest doni com resultat obres incomprensibles i faltes d'un ordre aparent. L'objectiu era escandalitzar a la burgesia.  Està contra el modernisme, és a dir, de l'expressionisme, del cubisme, del futurisme i de l’abstraccionisme.  Les seves formes expressives són el gest, l'escàndol, la provocació.  Per a Dada la poesia està en l'acció i les fronteres entre art i vida han de ser abolides.  Es qüestionen contínuament què és l'art.  Els dadaistes van utilitzar la tècnica del fotomuntatge per a plasmar la realitat que els circumdava, utilitzant material visual tret dels mitjans de comunicació.  Fan servir materials de rebuig. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 24.  Ja no es realitza una obra d'art, sinó que s'escull, d'entre els objectes quotidians. En 1915, Marcel Duchamp presenta el seu primer ready-made, la màxima expressió del fet anti-artístic. “Artista no és el que pinta o esculpeix, sinó el que escull un objecte”  I l’escull, no per la seva qualitat estètica o simbòlica, sinó aleatòriament, i es converteix en art per haver estat triat d'entre molts altres. VIDEO DADAISME DADAISME Júlia López Valera
  • 26. El Surrealisme apareix el 1924 quan André Breton (poeta francès) redacta a Paris el primer manifest surrealista i el defineix com: “Automatisme psíquic pur mitjançant el qual algú es proposa d’ expressar verbalment , per escrit o de qualsevol altra forma el funcionament real del pensament en absència de qualsevol control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica” Aquest moviment en un principi va sorgit molt lligat al dadaisme moviment amb el qual el surrealisme comparteix característiques com la llibertat, la immediatesa , l’ absurditat (manca de lògica) o fins i tot el caràcter provocatiu que poden tenir algunes de les seves obres. SURREALISME Júlia López Valera
  • 27. Dintre del Surrealisme podem diferenciar dos corrents: CORRENT AUTOMATISTA Mecanisme pel qual les idees, surten a l’exterior a través de la paraula , l’escriptura o la pintura de manera ràpida , espontània i fluida, sense fer cas en cap moment de la coherència o el sentit. CORRENT ONÍRIC (MON DELS SOMNIS) Els somnis és l’altre via, per la qual el pintor aconseguia entrar en el món surrealista. L’artista recrea associacions d’imatges extranyes i inquietants pròpies dels somnis. Es tractava de plasmar imatges oníriques, En aquestes dues vies s’hi reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisis de Sigmun Freud i les seves idees sobre l’inconscient i els somnis “una persona té el món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona..” Els surrealistes a les seves obres intenten plasmar, aquest món del subconscient. SURREALISME Júlia López Valera
  • 28. En general, els artistes surrealistes, no són partidaris de l'abstracció sinó que utilitzen el naturalisme. Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les dites de Dalí són un exemple de l’automatisme irracional. Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. EL SURREALISME En general en les seves obres el dibuix és meticulós, presentant moltes vegades una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls. “Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes del despertar” Salvador Dalí 1944 SURREALISME Júlia López Valera
  • 30. JOAN MIRÓ Interior holandes (1928) En aquest quadre Miró reinterpreta, amb el seu llenguatge particular de signes i formes l’obra “El tocador del llaüt” del pintor holandés H. Sorgh Aquesta obra constitueix un dels millors exemples de l’automatisme surrealista Júlia López Valera
  • 32. SALVADOR DALÍ La persistència de la memòria ( 1931 ) Amb una minuciositat gairebé fotogràfica Dalí ens presenta un paisatge oníric. Amb una escena el tot irracional, procedent del món del somnis, l’obra evoca l’etern problema del pas del temps: Sols la memòria pot fer front al pas del temps, dons permet a l’home fer que allò passat encara visqui: els records Tot és efímer i fugisser, tot és desfà i es descompon amb el pas del temps Això pot ser el que representa representen el rellotges tous, mentre que el rellotge “dur” significaria el present, aquell temps que encara no s’ha integrat en la memòria. L'autoretrat de Dalí dormint refrça el caràcter oníric, de somni de l’escena SURREALISME Júlia López Valera
  • 33. VIDEOS PÀGINES WEB EL FUTURISME L’ABSTRACCIÓ DADAISME EL FUTURISME EL DADAISME L’ ABSTRACCIÓ EL SURREALISME EL SURREALISME A1 A2 S1 S2 AMPLIAR INFORMACIÓ Júlia López Valera