2. ÍNDEX
5.- EL CUBISME
1.- INTRODUCCIÓ
3.- EL FAUVISME
4.- L’EXPRESSIONISME
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
6.- EL FUTURISME
8.- L'ABSTRACCIÓ
7.- EL DADAISME
9.- EL SURREALISME
Júlia López Valera
3. Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius essencialment
pictòrics , que van aparèixer des del 1905 fins el 1945.
Uns moviments que presenten com a principal
característica el fet de qüestionar i negar l’art del passat
i de proposar com a alternativa nous llenguatges basats
en l’experimentació constant de materials i tècniques.
Els artistes d’avantguarda mostraven un rebuig frontal a
la idea de l’art com a imitació de la realitat cercant noves
formes d’interacció de l'espectador amb l’obra d’art.
La llibertat creativa va permetre als artistes mostrar a les
seves obres una major sensibilitat envers els fets històrics
contemporanis (el predomini de la vida urbana, els
conflictes bèl·lics , l'acceleració del progrés ...)
INTRODUCCIÓ
Júlia López Valera
4. Paral·lelament la situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat,
angoixa i inseguretat.
A començaments del segle XX el desenvolupament científic canvia la visió i la representació
del món que fins llavors es tenia, i un nou món molt més complex i insegur , hi apareix davant
els ulls de l’artista.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial , la primera
guerra d’un món industrial on les màquines, van
mostrar un poder de mort i destrucció no conegut
mai fins a les hores, va generar una commoció brutal
en tota la societat europea i que comportarà gran
canvis polítics, econòmics i socials.
“La idea que al segle XIX s’havia desenvolupat respecte a que la humanitat avançava cap un
món idíl·lic, gràcies al progrés científic i tecnològic que generarien un nou món de prosperitat,
justícia i pau, es comença a esborrar, davant una realitat que mostra com les bosses de
misèria creixen a les ciutats industrials, el capitalisme industrial genera grans injustícies, els
països colonitzadors exploten a les colònies o com dia a dia, creixen tensions armades entre
les potències europees”
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
5. L’Esclat , doncs de la Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del segle XX
que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable,
una època de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, marcada
entre d’altres pels següents referents històrics:
- CANVIS POLÍTICS:
Europa 1914 Europa 1919
-Aparició del primer Estat Socialista del Món: La URRSS.
-Canvis en la moral i l’estructura social: Nou paper de la dona en la societat.
- Desaparició del grans imperis i aparició de nous estats.
-Nova potència mundial: EE.UU. -“Feliços anys vint”
- Crac de 1929: Depressió econòmica del capitalisme. (abast mundial)
-Aparició del totalitarisme: Ascens del feixisme i el nazisme
- Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945).
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
6. Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció mateixa de l’art.
Uns canvis que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els
postimpressionistes, havien anunciat iniciant un camí orientat cada cop més a...
LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO LA REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA
Un camí que a començaments del segle
XX continuaran i profunditzaran les
noves tendències artístiques com el
fauvisme, l’expressionisme, el cubisme,
el futurisme, o l’abstracció
i que en el període que seguirà a la
guerra “època d’entreguerres”
completaran altres moviments artístics
directament vinculats al fort impacte
que la guerra havia causat en la societat
com el dadaisme i el surrealisme.
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
8. EL FUTURISME
Moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament al
cubisme en Paris.
- Vol trencar amb el passat
- Exaltació de tot el que és modern: La tecnologia, les màquines ...
Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions
vinculades a la idea de progrés com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la
transformació.
Per aconseguir això inventen una nova tècnica formal: El Simultaneisme
Tècnica consistent en repetir les imatges de manera superposada, formant com una
mena de seqüència cinematogràfica i utilitzant colors vius i molt variats.
Es caracteritza per:
EL FUTURISME
Júlia López Valera
9. Guigi Russolo,: Dinamismeo d’un automòbil (1912-13)
Giacomo Balla: Nena corrent al balcó (1912)
EL FUTURISME
Júlia López Valera
10. El moviment neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari
“Le Figaro” el primer manifest futurista.
EL FUTURISME
Júlia López Valera
11. El propi nom del moviment “Futurisme”emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del
passat i celebrar el canvi i la innovació.
- És un moviment que glorifica la tecnologia, la velocitat, el
moviment.
-Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i
tecnològica.
-Es rebutja el passat (“Volem destruir els museus, les
Biblioteques i les acadèmies de tot tipus”),
- S'exalta la bellesa de la màquina:
“Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que sembla
que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria
de Samotràcia.”
EL FUTURISME
Júlia López Valera
12. Reivindiquen la ciutat moderna:
exalten la vida trepidant de la ciutat:
el soroll, els gratacels...
Umberto Boccioni.
En carrer davant la casa (1911)
Es glorifica la guerra...“Única higiene
del món”, el militarisme, el
patriotisme i es declara el menyspreu
per la dona i pel feminisme.
Tren blindat en marxa
Gino Severini (1915)
Diversos membres del grup
futurista es van embarcar amb el
feixisme italià de Mussolini.
EL FUTURISME
Júlia López Valera
15. Considerat el moviment més trencador del segle XX. L’inicià Wassily Kandinsky cap el
1910 quan abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la
forma i el color.
Wassily Kandinsky
1ª aquarel.la abstracta 1910
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
16. La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a
partir de la contemplació de les taques de colors i les formes.
“L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com
a representació gràfica d’un estat d’ànim
i no pas com a representació de certs objectes”.
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
17. Per Kandinsky, els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o provocar
una emoció, i amb aquesta intenció realitzarà a partir de 1909 tres tipus d’obres:
Kandinsky elimina intencionadament l’element figuratiu per tal d’incidir més
directament en la sensibilitat de l’espectador.
Impressions Improvisacions Composicions
Kandinsky expressa les
Impressions que rep
directament del món
exterior
Expressió inconscient i
espontània del món
interior de l’artista.
És el resultat d’una
elaboració lenta i meditada
A partir d’impressions i
improvisacions prèvies
“La pintura de Kandinsky no va adreçada al sentit de la vista ,
sinó a l’ànima”
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
18. Composició IV és una de les pintures de Kandinski on podem observar aquesta intencionalitat del
pintor d’abandonar la figuració per provocar en l’espectador a través dels colors i les formes una
emoció.
És una obra de transició cap a l’abstracció, donat que encara podem observar en ella certs elements
que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell, barques...) però la
intencionalitat del pintor ja no es representar aquests,
Kandinsky el que vol és que
l’espectador es limiti a la
contemplació dels colors, les
línies i les formes, provocant
en ell una emoció.
Kandinsky crea sobre la tela
un joc rítmic de contrastos
emocionals, davant el qual l’ull
de l’espectador no
aconsegueix aturar-se ni un sol
instant.
Aquesta intencionalitat de Kandinsky de dirigir-se més que a la vista, dirigir-se directament a
l’ànima, a la sensibilitat de l’espectador queda palesa en que prescindeix del títol.
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
19. El terme art abstracte s’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l’artista rebutja
voluntàriament el concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat
“ L'abstracció supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca despertar
emocions per mitjà de les línees, els colors i les formes”.
PRIMERES TENDÈNCIES:
EL SUPREMATISME
Utilitza les formes
geomètriques simples (
quadrat, cercle,
triangle) i una gama
cromàtica reduïda per
depurar al màxim el
llenguatge artistic.
Principal representant:
Kasimir Malevitx
EL NEOPLASTICISME
També cerca la depuració
formal.
Les obres dels seus dos
principals representants P.
MONDRIAN i Theo VAN
DOESBURG creen pintures a
partir de línees, cubs, plans i
colors Primaris i neutres,
eliminant així el superflu (les
figures) i valoren l’essencial:
l’estructura.
L’ABSTRACCIÓ
Júlia López Valera
21. El Dada o Dadaisme va ser un moviment antiartístic sorgit a Zurich (Suïssa) en 1916, país
neutral, quan tota Europa estava en guerra.
En aquesta ciutat van coincidir un grup d’artistes plàstics que hi van cercar refugi
durant el conflicte bèl·lic i tenien com a centre de reunió el “Cabaret Voltaire”.
Les obres dels artistes dada tenen un caràcter
provocador orientat a desprestigiar l’obra d’art
tradicional.
La difusió del moviment es realitza a través de la
revista DADA, gràcies a ella el moviment va tenir
una gran difusió i es va estendre per ciutats com
Paris, Londres o Nova York...
“Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebel·lia.”
El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i
il·lògiques, reflex de la bogeria destructora de la
Primera Guerra Mundial.
DADAISME
Júlia López Valera
22. RAOUL HAUSMANN 1919
Cabeza mecànica: El espiritu de nuestro tiempo
Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans
per la creació, des de la Pintura, el collage, el
ready-made i fins i tot la poesia fonètica.
Utilitzen escombraries tretes de papereres:
bitllets, etiquetes, trossos de fusta o
metall... els objectes importen poc, el que
realment és important és la manipulació
imaginativa que es fa d’aquests objectes.
DADAISME
Júlia López Valera
23. Júlia López Valera
DADAISME
Propugna la desenfrenada llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i
aleatori, la crònica contra la intemporalitat, la contradicció, el no on els altres diuen sí i el
sí on els altres diuen no.
Defensa el caos contra l'ordre i la imperfecció contra la perfecció.
Prioritzen l'atzar, encara que aquest doni com resultat obres incomprensibles i faltes
d'un ordre aparent. L'objectiu era escandalitzar a la burgesia.
Està contra el modernisme, és a dir, de l'expressionisme, del cubisme, del futurisme i de
l’abstraccionisme.
Les seves formes expressives són el gest, l'escàndol, la provocació.
Per a Dada la poesia està en l'acció i les fronteres entre art i vida han de ser abolides.
Es qüestionen contínuament què és l'art.
Els dadaistes van utilitzar la tècnica del fotomuntatge per a plasmar la realitat que els
circumdava, utilitzant material visual tret dels mitjans de comunicació.
Fan servir materials de rebuig.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
24. Ja no es realitza una obra d'art, sinó que s'escull,
d'entre els objectes quotidians.
En 1915, Marcel Duchamp presenta el seu primer ready-made, la màxima expressió
del fet anti-artístic.
“Artista no és el que pinta o esculpeix, sinó el
que escull un objecte”
I l’escull, no per la seva qualitat estètica o
simbòlica, sinó aleatòriament, i es converteix
en art per haver estat triat d'entre molts altres.
VIDEO DADAISME
DADAISME
Júlia López Valera
26. El Surrealisme apareix el 1924 quan André Breton (poeta francès) redacta a Paris el
primer manifest surrealista i el defineix com:
“Automatisme psíquic pur mitjançant el
qual algú es proposa d’ expressar
verbalment , per escrit o de qualsevol
altra forma el funcionament real del
pensament en absència de qualsevol
control exercit per la raó i al marge de
tota preocupació moral o estètica”
Aquest moviment en un principi va sorgit molt lligat al dadaisme moviment amb el
qual el surrealisme comparteix característiques com la llibertat, la immediatesa , l’
absurditat (manca de lògica) o fins i tot el caràcter provocatiu que poden tenir
algunes de les seves obres.
SURREALISME
Júlia López Valera
27. Dintre del Surrealisme podem diferenciar dos corrents:
CORRENT AUTOMATISTA
Mecanisme pel qual les idees, surten a
l’exterior a través de la paraula ,
l’escriptura o la pintura de manera
ràpida , espontània i fluida, sense fer cas
en cap moment de la coherència o el
sentit.
CORRENT ONÍRIC (MON DELS SOMNIS)
Els somnis és l’altre via, per la qual el pintor
aconseguia entrar en el món surrealista.
L’artista recrea associacions d’imatges extranyes
i inquietants pròpies dels somnis. Es tractava de
plasmar imatges oníriques,
En aquestes dues vies s’hi reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisis de Sigmun Freud i
les seves idees sobre l’inconscient i els somnis
“una persona té el món del conscient que el controla, però el
món del subconscient existeix sense el control de la persona..”
Els surrealistes a les seves obres intenten plasmar, aquest món del
subconscient.
SURREALISME
Júlia López Valera
28. En general, els artistes surrealistes, no són partidaris de l'abstracció sinó que utilitzen
el naturalisme.
Trenquen amb les convencions socials, fan grans
excentricitats... Les dites de Dalí són un exemple
de l’automatisme irracional.
Pinten formes allargades, espais buits i
opressius, metamorfosis, etc.
EL SURREALISME
En general en les seves obres el dibuix és
meticulós, presentant moltes vegades una
minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament
dels detalls.
“Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada
un segundo antes del despertar”
Salvador Dalí 1944
SURREALISME
Júlia López Valera
30. JOAN MIRÓ
Interior holandes (1928)
En aquest quadre Miró reinterpreta,
amb el seu llenguatge particular de
signes i formes l’obra “El tocador
del llaüt” del pintor holandés H.
Sorgh
Aquesta obra constitueix un dels
millors exemples de l’automatisme
surrealista
Júlia López Valera
32. SALVADOR DALÍ
La persistència de la
memòria ( 1931 )
Amb una minuciositat gairebé fotogràfica Dalí ens
presenta un paisatge oníric.
Amb una escena el tot irracional, procedent del
món del somnis, l’obra evoca l’etern problema del
pas del temps:
Sols la memòria pot fer front al pas del temps, dons
permet a l’home fer que allò passat encara visqui:
els records
Tot és efímer i fugisser, tot és desfà i es
descompon amb el pas del temps
Això pot ser el que representa representen el
rellotges tous, mentre que el rellotge “dur”
significaria el present, aquell temps que encara no
s’ha integrat en la memòria. L'autoretrat de Dalí dormint refrça el caràcter oníric,
de somni de l’escena
SURREALISME
Júlia López Valera
33. VIDEOS PÀGINES WEB
EL FUTURISME
L’ABSTRACCIÓ
DADAISME
EL FUTURISME
EL DADAISME
L’ ABSTRACCIÓ
EL SURREALISME EL SURREALISME
A1 A2
S1 S2
AMPLIAR INFORMACIÓ
Júlia López Valera