Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 14: SARCÒFAG DELS ESPOSOS
ART ETRUSC
Júlia López Valera

2. Títol Sarcòfag dels esposos
Autor Desconegut
Cronologia 520 a.C.
Estil Etrusc
Tècnica Modelat
Forma Escultura exempta
Tipologia grup
Material Terracota policromada
Cromatisme policroma
Dimensions 2,20 m x 1,41 m
Localització Original: Necròpoli de Cerveteri.
Actual: Museu Nazionale di Villa Giulia, a Roma.
Júlia López Valera

3. Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC
 Roma fundada segons la tradició l’any 753
aC, va estar sota la dominació dels reis
etruscs fins l’any 509aC.
 Els etruscs ocupaven les terres entre el
mar Tirrè, els rius Arno i Tiber, fins a la
vall del Po, al Laci i la Campània.
 El seu nom prové dels grecs Tyrrhenoi, i
del llatí etrusci i donen nom a la regió de
la Toscana.
 El s.VI aC es considera el segle d'esplendor
de l’art i de la civilització etrusca. També
és a partir d’aquest segle quan l’art etrusc
rep més influència de l’art grec arcaic.
 En els segles IV i III aC es van sotmetre al
poder de Roma.
 Fou una cultura religiosa que donava
molta importància als ritus funeraris:
enterraven els morts en tombes
decorades amb pintures al fresc.
 Esculpien sarcòfags amb les figures dels
difunts en posicions de repòs.

4. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL
 La cultura etrusca tenia un art refinat amb influències gregues
però amb molta aportació pròpia.
 L’art etrusc és eminentment de caràcter religiós, amb la
intenció d’obeir la voluntat dels déus per no caure en
desgràcia.
 Molta importància al culte als morts, que enterraven en
tombes, construïdes sota terra, de planta circular i a l’exterior
en forma de túmul, decorades amb temes alegres per
acompanyar als morts en una nova vida.
 Ús del retrat per representar a les persones; era el mitjà per
immortalitzar-les fent màscares de cera als difunts.
 Ús de la terracota com a material per a les seves escultures.
 Gran habilitat tècnica en la fosa del bronze

5. DESCRIPCIÓ
 Grup escultòric, modelat en terracota, d’embalum rodó, per ser vist frontalment
 Es tracta d’un sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i
una dona, ajagudes sobre un llit,(Kliné) recolzades amb els colzes.
 La representació no pretén ser real, més aviat és esquemàtica, seguint els
convencionalismes de l’escultura grega arcaica.
 L’home és representat amb el tors nu i descalç, com un home fort i protector.
 La dona vestida amb túnica grega Kitón, porta sabates punxegudes de la punta i un
Júlia López Valera
barret frigi al cap.
 Els rostres geometritzats i hieràtics, amb els ulls ametllats, barbeta punxeguda, la
boca amb lleuger somriure arcaïtzant, els cabells amb trenes (ens recorden molt les
figures de la Grècia arcaica), però resulten menys estàtiques.
 La relació entre les figures expressa tendresa, però no hi ha intercanvi de mirades,
s’expressen amb els gestos de les mans. Tenen gestos força expressius: l’home repenja
el braç sobre l’espatlla de la dona, oferint-li alguna cosa que ella agafa.
 Les postures de les figures són rígides, d’acord amb la llei de la frontalitat. Els trets del
cos s’han esquematitzat, especialment les cames, quasi inexistents.
 Les cames és la part del cos menys treballada.

6. Les mirades no es creuen
Ulls ametllats Lleuger
l’home nu
Júlia López Valera 6
La dona
vestida
Sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues
figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit,
recolzades en els colzes
somriure
Cabells
amb
trenes
Kliné

7. ICONOGRAFIA
• Representen una parella de difunts reclinats sobre del seu sarcòfag.
• Adopten la postura de comensals en un banquet, en referència al banquet funerari
celebrat durant els rituals funeraris.
• Els etruscs creien que els difunts seguien vivint en el seu sepulcre, per això sempre
representen els difunts en actituds, de “vida”, tant en les figures dels sarcòfags com
en les pintures de les tombes
• No hi ha interès de fer el seu retrat però sí de representar una actitud pròpia de la
vida quotidiana, amb naturalitat i afecte; aconseguint una escena d’afectivitat i
tendresa entre els dos esposos.
• L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa. Les parts del cos resulten poc
Júlia López Valera
naturals.
• L’esposa situada en primer terme, demostra que la dona etrusca no estava
marginada de la vida social com passava en les cultures grega i romana. La dona
podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota classe d’actes,
festes, banquets, jocs, etc.

8. Júlia López Valera
FUNCIÓ
 Aquest tipus de
sarcòfag servia per a
guardar les cendres
dels difunts. Per tant
en realitat es tracta
d’una “urna cinerària”.
 Les cendres es
dipositaven a la part
posterior un cop
acabat el ritual
d’incineració.
 És una escultura
funerària que vol retre
un homenatge a la
vida de les dues
persones
representades.

9. Júlia López Valera
SIGNIFICAT
Significat
 El poble etrusc tenia un gran
respecte pels seus déus i una gran
por a la mort.
 Per tal de contrarestar aquest
temor, creien que el difunt no
havia mort del tot, sinó que
continuava viu en una altra vida
dins del sepulcre.
 Per aquesta raó, les tombes solien
reproduir les cases dels difunts i les
cambres mortuòries es decoraven
amb pintures al fresc, que
representaven escenes de dansa,
banquets, genets, acròbates i
animals.
 També s’hi dipositaven objectes
manufacturats destinats a
acompanyar el difunt a l’altra vida.

10. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
El Sarcòfag dels esposos recull alguns dels aspectes estilístics que es poden relacionar amb els
kouroi i le horai de l’escultura grega arcaica: el tors nu del personatge masculí, els ulls ametllats,
els pentinats geomètrics i el somriure forçat que mostren les dues figures. Igualment les urnes
funeràries estan inspirades en models jònics de l’Àsia Menor o d’Egina.
Cal advertir la voluntat de l’art etrusc per presentar cada rostre amb una evident voluntat
individualitzadora, malgrat la utilització de certs estereotips facials. Aquesta voluntat realista
absent en l’escultura grega del període arcaic i fins i tot del període clàssic, esdevé l’inici del
gènere del retrat en l’escultura, i va tenir posteriorment una forta influència en l’escultura de la
Roma clàssica, tant pel que fa als relleus històrics, com, sobretot, en els bustos dels emperadors.

11. Júlia López Valera