Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 25:
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Portalada de Santa Maria de
Ripoll
Autor Mestre i taller anònim del
Rosselló
Cronologia 1150-1170
Tipologia relleu
Material Pedra sorrenca
Estil romànic
Tema Bíblic
Localització Monestir de Santa Maria de
Ripoll (Catalunya)
CONTEXT
L’atribució de la portalada de Ripoll a l’abat
Oliba, atès que era considerat l’ideòleg i el
promotor de tota l’abadia, va fer que la datació
d’aquesta obra se situés a la primera meitat del
segle XI. No obstant això, estudis més recents
n’han atribuït l’autoria al taller d’un mestre
anònim del Roselló, que es va instal·lar a Ripoll en
una data posterior al 1151.
A més de la portalada de Ripoll, aquest mateix
taller va esculpir , també al monestir ripollès, el
sarcòfag del comte Berenguer III de Barcelona,
mort el 1131.
En canvi, les escultures del cimbori actual són
obra de l’arquitecte Elies Rogent (1821-1897),
representant de la tendència neoromànica
catalana guiada pel bisbe Morgades.

3. DESCRIPCIÓ FORMAL
 La portalada de Ripoll es presenta a manera d’arc de triomf amb els elements constructius força
simplificats.
 Consta d’un sòcol estret sobre el qual se sobreposen tres registres: un d’inferior, situat a cada
costat dels muntants de l’arc central, i emmarcat per columnes sota la cornisa que discorre en
prolongació de les impostes de l’arc; un altre de central, també delimitat per dues columnes
situades als extrems i una cornisa dentada que el separa de la zona superior que corona el conjunt
a manera d’entaulament. Aquesta franja superior es presenta com un sol fris que abraça tota la
longitud dels cossos inferiors i les arcuacions.
SÒCOL
1
2
3
4
5
6

4.  La decoració s’estén per tota la superfície i omple fins i tot el racó més petit de l’arquitectura, fet
que és un bon exemple del característic horror vacui de l’estil romànic.
 També s’hi pot observar l’ús de la perspectiva jeràrquica en la representació de Crist al fris
superior, així com la supeditació de la forma i la mida de les figures al marc arquitectònic.
El deteriorament de la major part del treball de relleu escultòric fa que no es puguin apreciar els
matisos de qualitat de l’obra. Tot i així, és admirable la cura en els detalls dels ornaments i en els
plecs dels vestits, així com també el dinamisme d’algunes escenes.
DESCRIPCIÓ FORMAL

5. TEMÀTICA

6. TEMÀTICA
 El complex programa iconogràfic de la portalada de Santa Maria està inspirat en els textos de la
Bíblia.
 Els diferents nivells presenten una unitat temàtica centrada en la Glòria de Crist.
 Al sòcol s’hi representen nombrosos animals fantàstics i els set pecats capitals.

7. TEMÀTICA
 Damunt del sòcol hi ha esculpits diferents animals del bestiari medieval inspirats en les profecies
apocalíptiques del Llibre de Daniel.
 Al fris superior, d’una mida més ampla, s’emmarquen en arcs de mig punt el rei David,
acompanyat per músics, i la imatge de Crist acompanyada de diversos personatges històrics, entre
els quals hi ha l’abat Oliba.

8. TEMÀTICA

9. TEMÀTICA
 En sentit ascendent, es presenten en dos frisos diverses escenes del Llibre dels Reis i de l’Èxode.
 Damunt d’aquests es troben esculpits els símbols dels evangelistes sant Marc (lleó) i sant Lluc
(bou) al centre, envoltat a banda i banda per les figures de vint-i-dos benaurats, apòstols i
profetes.

10. TEMÀTICA
 A la franja de dalt de tot, l’escena més important: Déu en Majestat envoltat per quatre àngels i
els símbols de Mateu (home alat) i sant Joan (àguila), que, amb els del nivell immediat inferior,
completen el tetramorf, i els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi.

11. TEMÀTICA

12. TEMÀTICA
 A les arquivoltes aguantades per columnes –dues de
les quals són, en realitat, representacions de sant Pere i
sant Pau- la decoració és molt variada: ornamentació
vegetal i geomètrica, signes del zodíac, els mesos de
l’any i històries de la vida de sant Pau, sant Pere, Caín i
Abel, Daniel i Jonàs.

13. MODELS I INFLUÈNCIES
La peculiar tipologia formal de la portalada
com a arc triomfal sense timpà ha estat motiu
de nombroses hipòtesis, que van des de
considerar que el seu model són els antics
arcs de triomf romans, fins a pensar que ho és
el petit reliquiari carolingi conegut amb el
nom d’arc Eginard i conservat només en
dibuixos.
En el terreny iconogràfic, el model emprat és
molt més clar, i apunta a les il·lustracions de la
Bíblia miniada de Ripoll.