Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. Fitxa 28: ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll
Autor Mestre de Taüll i taller
Cronologia Església consagrada el 1123
Tècnica Fresc i tremp sobre murs
Estil Romànic
Tema Bíblic
Localització MNAC (Barcelona)

4. CONTEXT
Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller
eren originaris del nord d’Itàlia, i que quan van
arribar a Catalunya van ser contractats per fer
aquestes pintures. Al fust de la primera columna del
nord-est del temple hi ha la inscripció de la datació
de consagració de l’església, el 10 de desembre de
1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre.
Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit,
després d’un delicat procés d’extracció, per la Junta
de Museus de Barcelona entre el 1919 i el 1923,
amb l’objectiu de preservar aquest important
patrimoni cultural.
Per treure la pintura del mur i passar-la a un altre
suport es va fer la tècnica anomenada strappo, que
consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica
dels fresc, sense el morter de la preparació.

5. 3
2
1
DESCRIPCIÓ FORMAL
 El conjunt es divideix en tres parts o
registres superposats:
(1) La volta de l’absis representa el cel.
(2) Es refereix a l’Església.
(3) Món terrenal.
 Un altre element important és la
simetria compositiva. Només
trencada en la posició de les mans
de Crist, i en els arcs del registre
intermedi.
 Clar antinaturalisme, reforçat pel
hieratisme i la frontalitat de les
figures que imposen respecte i
autoritat, i per l’ús de franges
monocromàtiques al fons (visió
atemporal de l’escena).
 Intent de volumetria que l’artista
vol donar als personatges per mitjà
dels cercles vermells pintats a les
galtes i dels plecs dels vestits.

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Utilització de la perspectiva jeràrquica, s’aconsegueix que la imatge de Crist en Majestat, de
grans proporcions respecte dels altres personatges, domini tota l’escena.
 Ús d’una línia negra que delimita totes les figures i que afavoreix la claredat compositiva.
 Utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscurs.
 Destaca la presència important del color blau, obtingut a partir de l’aerinita, un mineral valuós i
car que es troba als Pirineus.

8. TEMÀTICA
 Mostra una representació de la teofania –manifestació de la divinitat de Déu- basada en el text de
la segona parusia (segona vinguda de Crist al món), narrada a l’Apocalipsi de Sant Joan.
 Maiestas Domini, Crist
Jutge, de cos sencer i
inscrit en una màndorla.
 Assegut sobre l’arc del
Cel, amb la Terra als
preus.
 Beneeix amb la mà dreta
i amb l’esquerra aguanta
un llibre amb la frase Ego
sum lux mundi de
l’evangeli de Joan.
 A banda i banda hi ha
l’alfa i l’omega: Ell és
l’inici i la fi de tot.
 També hi ha la
representació dels
quatre evangelistes:
Tetramorf.
 A cadascun dels dos
extrems de la
composició hi ha un
àngel serafí.

9. TEMÀTICA
 A sota hi ha la representació de la Verge Maria
que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants
apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan
(representat en un arc més gran, imberbe i amb un
llibre a la mà dreta).

10. TEMÀTICA
 A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix),
i la imatge de l’Agnus Dei, anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist.
 A l' intradós de l’arc s’hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la
salvació dels justos.

11. El convenciment que l’autor dels frescos de Sant Climent de Taüll era un pintor amb contactes
evidents amb Itàlia, on la influència iconogràfica i formal bizantina, era molt més gran, explicaria
una bona part de les característiques del conjunt: el hieratisme i la frontalitat de les figures,
l’allargament i l'estilització dels cossos, l’obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que
aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l’ús de rodones vermelles a les galtes per donar una
certa sensació de volumetria.
MODELS I INFLUÈNCIES
Igualment, s’intueix una segona influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics
del segle X, i que s’aprecia en l’ús de franges horitzontals de colors als fons compositius.
Es té constància que els seus deixebles també van treballar a l’església veïna de Santa Maria i que
van pintar a Aragó i Castella, on van decorar l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la de
Sant Baudelio de Berlanga (Sòria)