Presentació destinada a l'alumnat de la matèria d'Història de l'Art de 2n de batxillerat

1. FITXA 3: EL PARTENÓ
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Edifici Partenó
Autors Ictinos (actiu a la segona meitat del s.V
a.C.) i Cal·lícrates (actiu al s.V a.C.)
Cronologia Entre el 447 i el 438 a.C.
Tipologia Temple
Materials Marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta
Estil clàssic grec
Localització Acròpolis d’Atenes

3. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DELS AUTORS
Sota la supervisió de l’escultor FÍDIES,
els dos arquitectes principals del
Partenó van ser ICTINOS i
CAL·LÍCRATES, dels quals no tenim
gaire informació.
Ambdós arquitectes van treballar al
segle V a.C, durant l’època
esplendorosa de Pèricles, que els va
encarregar diverses construccions.
Entre altres obres ICTINOS va ser
l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo a
Basae, la construcció del qual va
començar l’any 430 a.C.
CAL·LÍCRATES va construir el petit i
elegant temple jònic d’Atena Niké (448-
421 a.C) a l’Acròpoli d’Atenes.

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA
 Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
 Cerca l’harmonia visual.
 Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat.
 Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres.
 Materials més utilitzats: pedra i marbre.
 Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.
Júlia López Valera

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El Partenó s’erigeix sobre una base de tres
graons (estereòbat) que culmina amb un
últim graó o plataforma (estilòbat) sobre la
qual s’aixequen, sense base, les columnes
dòriques: vuit a cada façana frontal, disset a
les laterals.
El fust, format per tambors superposats,
presenta una robustesa sòlida decorada per
estries d’aresta viva. Entre el fust i el
capitell hi ha una motllura anular
anomenada collarí. El capitell està format
per dues parts: l’equí en forma de con,
damunt el qual hi ha l’àbac quadrangular,
ambdós sense cap mena de decoració.

6. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’entaulament presenta les tres seccions
horitzontals superposades característiques:
al nivell inferior, l’arquitrau, llis i sense
ornamentació; al nivell intermedi, el fris, en
el qual s’alternen tríglifs i mètopes; i a la
part superior la cornisa, decorada als
extrems amb unes escultures petites
anomenades acroteris.

7. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Damunt la cornisa, s’aixecava una coberta de dos aiguavessos, ja desapareguda, que
a les façanes oriental i occidental es tancava amb un frontó triangular decorat amb
escultures.

8. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
La blancor del marbre del Pentèlic amb què es va construir contrastava amb la
policromia brillant, actualment perduda, de vermells, daurats i blaus amb què estaven
decorats els capitells, l’entaulament i el frontó.

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El Partenó és un temple dòric octàstil i perípter monòpter, perquè tot el perímetre està
envoltat per una sola filera de columnes. A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està
dividida en dues sales diferents, naos i opistòdom, separades per un mur. L’accés a la naos
es feia a través del pòrtic oriental hexàstil (6 columnes) que, amb el nom de pronaos,
servia d’antesala al recinte sagrat on es guardava la majestuosa estàtua criselefantina (és a
dir, feta d’or i vori) de la deessa Atena, obra de Fídies, envoltada per una columnata
interior de dos pisos en forma d’”U”.
Al costat occidental, un segon pòrtic, també hexàstil, donava accés a l’opistòdom, presidit
per quatre columnes jòniques altes, a l’interior del qual es guardava el tresor del temple.

10. Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ
El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La façana
principal mira a l’est, el punt per on surt el sol, i dóna l’esquena a l’entrada al recinte.
La seva majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el converteixen en l’element
vertebrador del conjunt d’edificis importants de l’Acròpoli, com ara l’Erectèon (al
nord) o els Propileus ( a l’oest).

11. Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ

12. Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena després
de derrotar els perses. La seva construcció, durant l'època de Pèricles, va ser l’inici de
la reconstrucció de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques.
- segle VI d.C. Temple cristià (Santa Sofía)
- segle XIV dedicat a Santa Maria de Cetines
- segle XV, convertit en mesquita
- segle XVII, convertit en un polvorí
La decoració escultòrica, obra de FÍDIES, ocupava els frontons, en els quals es
representaven diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el seu naixement i
la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes.

13. Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
A les mètopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven les quatre lluites
mitològiques (centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la
gigantomàquia). El fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó de les
Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena que es feia cada quatre
anys.

14. Júlia López Valera
MÈTOPES

15. Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
A l’interior de la naos s’hi guardava la monumental escultura criselefantina, no
conservada, de la deessa Atena Pàrtenos, feta també per Fídies.
El Partenó és el millor exemple de la
recerca, a través de les
matemàtiques, de la perfecció i
l’harmonia. En aquest sentit,
destaquen les correccions òptiques
utilitzades pels arquitectes amb la
finalitat d’aconseguir la perfecció
visual de la línia recta.

16. Correccions òptiques: Per evitar la
sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador.
L'amplada de les
mètopes disminueix
progressivament i de
manera quasi
imperceptible a partir
del centre. Les
mètopes dels laterals
són més amples.
L'estilobat no és
uniforme, sinó que els
angles se situen 11 cm.
més baix que el mig. El
mateix s'esdevé amb
l'arquitrau. Aquesta
curvatura servia per
augmentar l'estabilitat de
l'edifici.
L'alçària de
l'arquitrau, del
fris i de la
cornisa és un
terç de l'alçària
de la columna
Les distàncies que separen
les columnes no són iguals;
també estan lleugerament
inclinades cap al centre i
cap a l'interior.
El fust té l’èntasi.
En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.

17. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
És una síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica (més
esvelta, decorada i reduïda) que agafà l’ésser humà com a mesura en la recerca de l’harmonia
constructiva.
Referents són els grans temples de la Magna Grècia (sud d’Itàlia i Sicília). El Partenó es
considera la culminació de la perfecció arquitectònica grega i exemple de refinament i
esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura, com hem vist a
l’analitzar els seus marbres. La distribució interior de la cel·la es també una important evolució
en el desenvolupament d’aquest espai sagrat.