Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 47: L’ESCOLA D’ATENES
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. FITXA TÈCNICA
Títol
L’escola d’Atenes
Autor
Rafael Sanzio (Urbanio, 1483-Roma, 1520).
Cronologia
1510-1511
Tècnica
Pintura al fresc
Dimensions
7,72 m (base)
Estil
renaixentista
Tema
Filosòfic
Localització
Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà)
Júlia López Valera

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR




Rafael va ser, malgrat que morí molt jove, un dels millors i dels més influents pintors
del Renaixement italià. Després d’una breu formació, va entrar al taller de IL
PERUGINO de qui va heretar una paleta clara i unes composicions estructurades i
espaioses que no va abandonar en tota la seva carrera.
Entre els anys 1504 i 1508 es va establir a Florència, on sota la influència de pintors
de molta anomenada, com MIQUEL ÀNGEL i LEONARDO DA VINCI, que aleshores
estaven pintant els frescos de la Sala del Gran Consiglio del Palazzo della Signoria, va
millorar els seus mètodes de representació de la llum i de les ombres i va integrar a la
seva obra aspectes propis del Cinquecento: la incorporació del moviment a les figures
a partir d’un estudi de l’anatomia, la plasmació de les actituds dramàtiques dels
personatges i la utilització de l’escorç en els cossos per crear profunditat
També fou en aquest moment quan començà a pintar
imatges de la Mare de Déu amb el Nen, que van tenir una
gran influència posterior. En totes aquestes obres, Rafael
va confirmar i consolidar l'extraordinària qualitat en el
dibuix que havia demostrat ja en els seus treballs de
joventut.
L’any 1508, i malgrat que només tenia 25 anys, Rafael va
ser cridat pel papa Juli II, que li va encarregar els frescos
per decorar algunes de les estances del palau apostòlic a
Roma.
Júlia López Valera

4. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Dibuix perfecte.
 Color bastant pla. Gran varietat: blaus, ataronjats, grisos, ocres, blancs... Aparent
senzillesa però gran dinamisme. Contrasts entre la blancor, matisada per la llum de
l’edifici i el colorit dels vestits dels personatges.
Júlia López Valera

5. DESCRIPCIÓ FORMAL

A l’interior d’un temple d’inspiració romana –segurament adoptant els projectes de
l’arquitecte BRAMANTE per a la basílica de Sant Pere- Rafael hi disposa
geomètricament diferents grups de personatges, de manera que hi quedi un espai
buit central en el qual situa els dos personatges principals. Aquests es converteixen
en el punt de fuga de la perspectiva lineal –reforçada per l’arquitectura bramantinaa partir de la qual s’ordena tota la composició. Malgrat aquest equilibri formal,
l’obra destaca pel seu gran dinamisme, aconseguit a través de la perfecta
representació dels gestos, les expressions i els moviments de les figures.

La perspectiva és lleugerament obliqua per corregir el desequilibri produït pel marc
de la porta.
Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Tota la composició s’ordena a partir del punt de fuga central, reforçat per
l’arquitectura de les tres voltes de canó amb cassetons. Entre les dues primeres es veu
la base d’una cúpula. Clar equilibri formal entre les diferents parts.
Júlia López Valera

8. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Efecte dinàmic: les figures es mouen en totes direccions, gesticulen, es relacionen
entre elles. Destaca l’harmonia dins de cada grup, on totes les figures tenen el seu
paper, i l’equilibri entre els diferents grups.
Júlia López Valera

9. TEMÀTICA

El programa iconogràfic del quadre integra les figures dels representants més destacats
de les arts liberals, de la filosofia i de les ciències, a manera de metàfora de l’esperit
cultural del Renaixement. Organitzats en grups diferents, tots els personatges se situen
al voltant dels dos grans filòsofs de l’antiguitat clàssica: PLATÓ –amb el rostre de
Leonardo da Vinci- i ARISTÒTIL. El primer, representant de l’idealisme, porta a la mà el
seu llibre Timeu i assenyala amb un dit al cel. Aristòtil, representant de la filosofia
empírica, porta un exemplar de la seva Ètica i, amb el palmell de la mà girat cap avall,
assenyala la realitat.

S’hi representen també molts altres filòsofs i savis, entre els quals hi ha simbolitzades
les set arts liberals: la gramàtica, la retòrica, la dialèctica, la geometria, l’aritmètica,
l’astronomia i la música.
Júlia López Valera

10. TEMÀTICA
1. Platón 2. Aristóteles 3. Sócrates 4. Jenofonte 5. Esquines (o Alcibíades 6.
Alcibíades (o Alejandro) 7. Zenón
8. Epicuro 9. Federico Gonzaga 10. Averroes 11. Pitágoras 12. F. M. della
Rovere 13. Heráclito 14. Diógenes
15. Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolomeo 18. Autorretrato de Rafael 19. Retrato
de Sodoma
Júlia López Valera

11. TEMÀTICA
Al centre del fresc hi trobem,
avançant, dos grans filòsofs de
l’Antiguitat:
Plató, amb una llarga barba
blanca, i el Timeu a la mà,
assenyalant cap al cel, cap al món
de les idees. És el representant de
la filosofia abstracta i realista.
Al seu costat, Aristòtil, amb un
volum de l’Ètica, estén la seva mà
dreta cap el terra, la realitat,
representa la filosofia empírica.
Són els únics que transmeten
tranquil·litat en contrast amb la
resta que discuteixen, es mouen...
Júlia López Valera

12. TEMÀTICA
El matemàtic Pitàgores escriu en
un llibre envoltat d’un grup
d’observadors.
Un
d’ells
(Annaximandre), al seu darrere,
pren nota d’allò que el mestre
està escrivint. L’altre, dret i amb
un turbant (Averroes), observa
atentament el que fa Pitàgores.
Pitàgores representa l’Aritmètic i
la Música.
Parmènides, dret al seu davant,
sembla mostrar-li alguna cosa
d’un escrit que té a les mans.
Júlia López Valera

13. TEMÀTICA
Diògenes el Cínic, que rebutjava
les possessions terrenals i les
convencions socials, es troba
estirat al mig de l’escala, ignorant
tot el que transcorre al seu
voltant.
Al davant a la dreta hi ha situat
Heràclit, que introdueix la
composició.
Júlia López Valera

14. TEMÀTICA
Heràclit, al peu de l’escala, apareix
meditatiu i quiet, tot i que la idea central
del seu pensament és el moviment
perpetu.
El model d’aquest personatge fou
Miquel Àngel, i sembla que l’afegí Rafael
quan va veure el sostre de la Capella
Sixtina que estava pintant i l’omplí
d’admiració.
Heràclit-Miquel Àngel es recolza damunt
d’un bloc de marbre, símbol de la seva
escultura.
Júlia López Valera

15. TEMÀTICA
Sòcrates, amb una túnica marró, exposa les
seves idees a un grup de persones.
Alexandre el Gran, vestit amb armadura i
portant una esposa, escolat a Sòcrates.
Alexandre havia estat deixeble d’Aristòtil.
Epicur, vestit de color blau,
llegeix un llibre que li sosté un
nen petit. Per a ell la felicitat
residia en la recerca dels plaers
de l’esperit.
Júlia López Valera

16. TEMÀTICA
Hipàtia d’Alexandria, vestida de blanc,
observa fixament l’espectador.
És l’única dona de la composició.
Júlia López Valera

17. TEMÀTICA
A la part dreta de la
composició trobem Euclides,
representant de la Geometria,
dibuixant en una pissarra una
figura geomètrica amb un
compàs i envoltat de joves
deixebles.
Euclides té la cara de
l’arquitecte Bramante, el que
inspirà tota l’arquitectura en
que s’emmarca l’escena del
fresc.
Júlia López Valera

18. TEMÀTICA
Ptolomeu, d’esquena i amb una corona que fa
referència als reis egipcis d’aquest nom, sosté la
bola del món, símbol de la seva teoria de que la
Terra era el centre de l’univers.
Al seu davant, el profeta Zoroastre sosté l’esfera
de l’univers. Es pensa que té el rostre de
l’humanista i cardenal Pietro Bembo, que va
fixar les regles gramaticals i estètiques de l’italià
com a llengua literària.
A la dreta, el jove amb barret negre que mira a
l’espectador és Rafael, i al seu costat, vestit de
blanc, el seu amic, l'artista Sodoma. Les Belles
Arts les situa Rafael al mateix nivell que les arts
liberals.
Júlia López Valera

19. TEMÀTICA
Zoroastre
Rafael
Ptolomeu
Júlia López Valera
Sodoma

20. TEMÀTICA
Plotí, el gran teòric de l’art de
finals del món antic, que deia que
l’art havia de fugir d’imitar la
realitat.
Júlia López Valera

21. TEMÀTICA
Les estàtues d’Apol·lo I
Minerva, a cada costat del
fresc, donen pas al fons
arquitectònic que marca
la profunditat de l’escena.
Júlia López Valera

22. FUNCIÓ
El 1508 Rafael anà a
Roma per treballar en
les quatres estances
del Vaticà, dedicades
a petites biblioteques
o llocs de treball. La
primera que pintà va
ser la de la Signatura,
on se signaven actes
de gràcia, i que era la
biblioteca del papa.
En poc temps el jove
Rafael, de només 25
anys, passà a ser un
dels artistes més
importants de la cort
papal.
Júlia López Valera

23. FUNCIÓ
La disputa del Sagrat Sagrament, és un altre fresc de la Stanza de la Signatura.
Júlia López Valera

24. FUNCIÓ
Les virtuts, Fortalesa,
Prudència i Temprança es
troben a la lluneta.
A l’esquerra l’emperador
Justinià rep les lleis
envoltat de juristes.
A la dreta el papa Gregori
IX dicta les seves lleis.
Júlia López Valera

25. FUNCIÓ
El Parnàs, Stanza de la Signatura
Júlia López Valera

26. FUNCIÓ
Els frescos del sostre de
l’Estança de la Signatura.
Representen la Filosofia,
la Poesia, la Teologia i la
Justícia.
Júlia López Valera

27. MODELS I INFLUÈNCIES
Rafael és considerat un dels millors artistes en el dibuix de la història de l’art. A part
d’això va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintors contemporanis, Miquel Àngel i
Leonardo da Vinci. Del primer aprengué la composició anatòmica, i del segon el
sfumato i la distribució de les figures en l’espai.
Miquel Àngel, La Sagrada Família, 1506
Leonardo da Vinci, La Verge, Santa Anna
i el Nen, 1510.
Júlia López Valera

28. MODELS I INFLUÈNCIES
La “manera” de pintar de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors,
sobretot Giulio Romano. Amb ells s’inicia el manierisme.
Rafael inspirà també grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin. I a
pintors neoclàssics com Ingress, al segle XIX.
L’obra de Rafael és el paradigma de l’art academicista, per la qual cosa ha estat imitat al
llarg de la història.
Giulio Romano, Madonna i Nen,
1523
Poussin, Apol·lo i Dafne, 1625
Júlia López Valera