Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 65: EL JURAMENT DELS HORACIS
Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor
Antonio Nuñez

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol El Jurament dels Horacis
Autor Jacques-Louis David (París,
1748-Brussel·les, 1825)
Cronologia 1784
Tècnica Oli sobre tela
Mides 3,30 x 4,25 m
Estil Neoclàssic
Tema Literari
Localitzaci
ó
Musée du Louvre (París)

3. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
 David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Roma on va entrar
en contacte amb les ruïnes del món clàssic la qual cosa al va a decidir a aplicar a la
pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme.
 Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però més tard amb
la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, comença a plasmar els fets històrics del
seu present és a dir començà a plasmar el seu temps.
 David representà la culminació del neoclassicisme
pictòric.
Els seus quadres de temàtica històrica, es van erigir
com el millor representant contra la frivolitat del
Rococó, considerat com l’estil propi de la decadent
aristocràcia.
 Va participar activament a la Revolució francesa, de
la qual va ser considerat l’artista oficial. Més tard serà
el pintor de Napoleó.
 La predilecció de David pels temes heroics i
patriòtics preparà el camí pel nou estil, el
romanticisme.

4. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb un dibuix precís
modela les figures amb unes formes clares i rotundes, que recorda les escultures
clàssiques. (Contorns nítids, modelat escultòric)
 El pintor prioritza la línea recta en
els personatges masculins i la línia
ondulada en els femenins.
 Això accentua l’energia, la decisió
i fortalesa dels personatges
masculins en contrast amb la
languidesa dels cossos femenins.
 El modelat clàssic i escultòric dels
cossos és especialment visible en
els personatges femenins, on les
túniques i robes destaquen les
formes dels cossos recorden a la
tècnica dels “draps mullats”.

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Utilitza colors brillants però freds i amb una gamma limitada on predominen vermells,
grisos i ocres, la qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat
del dibuix. (cromatisme supeditat al dibuix).
 D’entre tots els colors cal
destacar el vermell, que com
que és utilitzat en les tres parts
en què es divideix el quadre
permet al pintor equilibrar
cromàticament l'escena.
 Aquesta sensació d’equilibri
també és veu reforçada per la
utilització de les tonalitats
blanquinoses en els dos extrems
del quadre.

6. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 La llum que és projectada
des de l'esquerra fora del
quadre (influència de
Caravaggio), aproxima les
figures a l'espectador
mentre allunya el fons
arquitectònic que resta en
tenebres.
 Al mateix temps, l'ombra
que projecten els cossos dels
tres germans accentua la
impressió de la decisió en el
seu pas endavant i fa
ressaltar el dramatisme
contingut del seu gest.

7. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Presenta un gran
equilibri, cercant la
claredat expositiva.
La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada
 L'esquema
compositiu és senzill
i ordenat: la triple
arcada del fons
coincideix
perfectament amb
els tres grups de
personatges; els
germans, el pare i les
dones.
 Hi ha doncs, una
perfecta integració
de les figures en un
espai arquitectònic.

8. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Composició tancada que presenta un clar centre compositiu
 Composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del fons que
emmarquen els tres grups de personatges representats
Aquest ordre i
equilibri compositiu es
veu reforçat per
l'agrupació i
distribució dels
personatges en
formes geomètriques
rectangulars i
triangulars.

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa
fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal (cònica o
geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra i que presenta el punt
de fuga o centre en l’espases.
 La creació de l’espai
es reforça mitjançant
la llum (il·luminació
del primer pla en
contrast amb la
penombra del fons).
 Plans: La disposició
de les figures evoca als
relleus antics. Tots els
personatges situats en
un mateix pla.
 Els arcs del fons
semblen el decorat
d’un teatre.

10. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 L'obra, presenta un dinamisme contingut, resultat del contrast de les actituds:
 La tensió de la musculatura
dels cossos masculins, els
gestos decidits i el moviment
dels seus vestits contrasten
amb el desmai dels cossos de
les dones i les seves
expressions de dolor.
 Tot lo qual dóna com a
resultat que el quadre
presenti un dramatisme tens.

11. Júlia López Valera
 David pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre l'obra “Horace” de
Corneille, adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ad urbe condita) de Tito Livi.
 Es tracta d'un episodi que es remunta al s.VII a.C: en el que
Roma i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central i
acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre
els tres germans Curiacis i els tres germans Horacis.
Tema històric i Llegendari
 Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis que
entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d'uns
dels Curiacis plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del
seu promès; l'Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un
enemic de Roma.
 David plasma en “El jurament dels Horacis” el moment en que els Horacis juren
davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en l'espatlla
de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons,hi ha la mare dels germans Horacis, que
cuida els dos fills de l'anterior.
TEMÀTICA

12. Júlia López Valera
 David tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric o una llegenda,
per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de les virtuts cíviques de
l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat , en definitiva per ressaltar el deure dels ciutadans de
sacrificar-se per la pàtria.
 David no va voler prescindir de la
tragèdia humana i afegeix al quadre
un personatge que no apareix en els
textos clàssics: la mare dels germans
Horacis que te cura dels fills de Sabina,
una germana dels Curacis casada amb
un dels Horacis.
Incrementant d’aquesta manera el
dramatisme de l’escena.
 Amb aquest fet David aconsegueix
representar de manera sublim el
conflicte entre el deure i el sentiment,
i el contrast entre l'heroi masculí i la
sensibilitat femenina.
SIGNIFICAT

13. Júlia López Valera
 Aquesta obra té una funció propagandística: En ella és difon i exalta un valor moral: El
deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.
 Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest de les simpaties
revolucionàries de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.
 Aquesta obra fou encarregada pel rei Lluis XVI de França i exposada en el Saló de
1785.
FUNCIÓ

14. Júlia López Valera
 La cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte el punt de referència
principal de l’obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com temàtic.
 No obstant això, també és evident la influència en la seva pintura d’autors com Rafael
i Poussin dels quals assumeix la perfecció de la línia i l’ús de composicions
equilibrades sobre estructures geomètriques.
 I de Caravaggio és visible el tractament i l’ús de la llum.
MODELS I INFLUÈNCIES
 La seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics.
 Per exemple, va ser molt copiada la distinció emocional que fa dels personatges
masculins i femenins, presentant als homes plens d'energia i resolució i unes dones
sensibles amb tendència a patir el dolor de les accions d’aquells.
 També la predilecció de David pels temes heroics i patriòtics també prepara el camí al
nou corrent que ja es perfilava: el romanticisme.

15. Júlia López Valera