Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)

FITXA76.NITESTRELLADA(VERSIÓDE1889)
JúliaLópezValera
Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA
Títol La nit estelada.
Autor Vicent van Gogh (Groot Zundert, Brabant, 1853- Auvers-sur-
Oise, 1890)
Cronologia 1889
Tècnica Oli sobre tela.
Mides 74 x 92 cm.
Estil Postimpressionista
Tema Paisatge
Localització MoMA (Nova York)

Vicent Van Gogh va néixer a la localitat de Zundert, a Holanda. El seu pare, era un
pastor protestant. El seu primer fill va néixer mort un any abans de la vinguda al món
de Vicent i li van posar el mateix nom. El matrimoni van tenir cinc fills més.
A Vincent li agradava la solitud, i durant la seva infància va assistir a l'escola d'una
manera irregular. Va deixar els estudis als quinze anys. Sobre la seva joventut Vicent va
arribar a comentar: “La meva joventut va ser trista i freda i estèril...”
Sèquia (1872-73),
dibuix juvenil de Van
Gogh a La Haia
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Des de molt jove va mostrar un caràcter difícil i un temperament molt fort. Aquest tret de
la seva personalitat el feia molt inestable. Va treballar en una galeria d'art a La Haia,
després a Londres i a París on les pintures de Millet el van impressionar.
Després a Van Gogh li va augmentar el seu fanatisme religiós, probablement com un
refugi per als seus fracassos laborals i amorosos. Va treballar a Isleworth com ajudant
d’un predicador metodista, sent després rebutjat quan intentà estudiar teologia i fer-se
ell mateix predicador.
Els sembrador,
1881
Natura morta amb Bíblia,
1885

L'any 1878 marxà a la regió de Mons, a Bèlgica, on amb condicions extremament dures va
realitzar una feina evangelitzadora entre els miners de la zona; després se li suprimí el
petit sou que rebia. Davant d'això i seguint els consells del seu germà Théo, del que ja
començà a rebre ajut econòmic, decidí donar un tomb a la seva vida i dedicar-se a la
pintura.
Al 1880 s'establí a Brussel·les i a l'Acadèmia de Belles Arts estudià dibuix i perspectiva. En
aquesta època realitzà esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, i representà
personatges de pagesos i miners, models agafats de la vida quotidiana, i els pintà en un
pla molt realista i tonalitats fosques. Va tornar a casa dels pares on s’enfrontà sovint amb
el pare.

Després marxà a La Haia, on va fer les seves primeres aquarel·les. Totes les seves
experiències amoroses eren un fracàs, produint-li greus depressions. Tornà amb els
pares a Nuenen, on pintà teixidors rurals. Durant la primavera de 1885, pintà la que es
considera una de les seves grans obres, Menjant patates.
“He posat el meu més gran interès en què, en contemplar el quadre, es pensi que aquesta gent
que està sota el llum, que menja les seves patates ficant les mans al plat, ha treballat també amb
aquestes mans la terra; el meu quadre exalta, doncs, el treball manual i l'aliment que ells mateixos
s'han guanyat amb tota honestedat...” (Vincent)

L'any 1886 se’n va anar a París a viure amb el seu germà Theo. La seva pintura es va veure
influïda per l’impressionisme i l’estampa japonesa, i va abandonar el caràcter social que
havia tingut fins aleshores, centrant-se en l’expressivitat del color.
Retrat de Père Tanguy (1887-88)Dona al Cafè de Tambourin (1887)

Al febrer de l'any 1888 se'n va anar de París cap al sud
de França, a Arles.
Van Gogh buscava nous camins per a la seva pintura.
Va passar tot l’estiu pintant paisatges a l’aire lliure.
El sembrador,
1888

Van Gogh va llogar aquesta casa,
La casa groga, l’estiu de 1888 a
Arles. Al setembre va rebre la
visita de Gauguin.
A l’agost pintà Gerro amb dotze gira-sols, on
Van Gogh cercava era l'esperit del simbolisme.
L’expressivitat del quadre fa que tingui un
significat que va més enllà de la simple
reproducció de les flors. Exposa la imaginació
de l'artista i la seva gran força expressiva, i
aquesta força exigia un gran deliri de
sentiments.

Dormitori a Arles, 1888

Menys de dos mesos després de l'arribada
de Gauguin, van començar a tenir violents
enfrontaments que van culminar en una
baralla durant la qual Van Gogh, amb una
navalla, es tallà un tros de l’orella esquerra.
Després d’estar 14 dies a l’hospital tornà a
casa seva, Gauguin va tornar a París, i Van
Gogh pintà el quadre amb l’orella embenada.
Va ser ingressat dues vegades a l’hospital
d’Arles per problemes mentals.
El maig de 1889 Van Gogh va patir una greu
crisi nerviosa i va acceptar l’internament a
l’asil psiquiàtiric de Saint Paul de Meusole,
prop de Saint-Remy, on hi va passar un any.

El 1890 abandonà la clínica i, després d’una breu
estada a París, s’instal·là a Auvers-sur-Oise, prop
de París. Allà va estar sota la cura del doctor
Gachet, i pintà més de 70 quadres.
Església d’Auvers-sur-Oise

Camp de blat amb corbs (Juliol de 1890)
Van Gogh assenyala a les seves cartes, la solitud i la malenconia que tenen els seus
últims paisatges de bladars sota cels tempestuosos i amenaçants; s'ha dit que els
símbols dels corbs planejant sobre el blat suggereixen la premonició de la mort. Les
dues bandes de color, amb el contrast del blau i el groc, anul·len l'espai de la
perspectiva. La composició de la perspectiva en el camp obert té una un sentit invers;
surt de l'horitzó en direcció cap a la part davantera. Aquest quadre està considerat com
una de les millors obres de l'artista.

La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890, a l'edat de 37, mentre
passejava pel camp, amb un revòlver, es va disparar un tret al pit. Ell no es va adonar que la
seva ferida era mortal, i va tornar a la pensió Ravoux, on va morir el seu llit dos dies més
tard. Vincent va ser enterrat al cementiri d‘Auvers-sur-Oise.
Vincent Van Gogh va produir tot el seu treball, unes 900 pintures i 1600 dibuixos, durant
un període de només deu anys, entre 1880 i 1890, fins que va sucumbir a una malaltia
mental, possiblement un trastorn bipolar o un síndrome d‘epilèpsia. Va decidir ser pintor
quan tenia vint-i-set anys i sempre va voler reflectir la vida en les seves obres. Aquestes
estan marcades pels llocs on va viure i treballar, pels sentiments i emocions que va tenir en
cada etapa, pels desenganys i per la seva malaltia, que finalment va posar fi a la seva vida.
Les tombes de Vincent i Theo
van Gogh al cementiri
d‘Auvers-sur-Oise.

Punts clau de l’obra:
-El contrast entre la claredat i moviment del cel, amb la quietud i foscor del poble.
-L'estreta connexió entre les formes representades amb l'estat d'ànim de l'artista.
-El color no es correspon amb la realitat, sinó amb les emocions.
-Els contorns, en la part inferior, estan marcats amb una línia negra gruixuda, com era
característic també en l'obra del seu company Gauguin.
- Les úniques línies rectes són les de les teulades de les cases.
-L'aura lluminosa que embolica la Lluna, fa que aquesta es confongui amb un Sol.
- El xiprer gegant segurament és una al·lusió a la mort.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Al quadre hi veiem, a la part de baix un poble, amb un gran xiprer en primer terme a
esquerra, i darrere el poble unes muntanyes. Les dues terceres parts del quadres estan
ocupades pel cel ple de formes circulars que representen la lluna i les estrelles... És un
paisatge nocturn.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Elements plàstics: Dibuix i color
Predomina el color,
aplicat amb la
pinzellada
característica del
pintor: corba i
flamejant.
La gamma
cromàtica és de
blaus i verds,
contrastada als
astres, les cases, els
arbres... amb tocs
de groc molt viu,
taronja i blanc.
La factura vibrant va cobrint la tela, com teixint-la amb puntades diferents.
Crea ritmes també diferents: circulars, ondulats, tirabuixons, rectes i serpentejats i
verticals.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Colors de la nit, molt
expressius.
Groc i blanc expandits
anul·len la forta
presència del blau.
La Lluna i les estrelles
irradien llum en formes
circulars.
Firmament molt
dinàmic. Fluxos
ondulants combinats
entre ells.
Claredat que segueix la
línia de la carena
(primera llum del
matí?)
Algunes finestres tenen llum.
Paisatge irreal que reflexa l’estat d’ànim del pintor
Gran lluminositat en
un cel nocturn
DESCRIPCIÓ FORMAL

Les línies que delimiten cases,
muntanyes i arbres controlen la
mescla cromàtica.
Colors
sense línies
que els
delimitin.
El blanc i el
groc donen
gran
lluminositat
al cel
nocturn.
Línies rectes i figures
geomètriques bàsiques:
Quadrats i triangles.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Composició
El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les muntanyes del
fons, i el cel ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical, i
el campanar de l’església, també vertical.
El cel
estelat,
amb 12
estels i
la Lluna
La terra, el
poble, les
muntanyes
Línia
diagonal
separa
ambdues
parts
Forts
remolins
omplen el
cel
DESCRIPCIÓ FORMAL

Dibuix de La nit estelada Júlia López Valera

Saint-Remy era una plana de secà d’agricultura tradicional. Hi havia horts i oliveres i
alineacions de xiprers que protegien els ametllers de la força del mestral, el vent fred del
nord. Els camps tenien al sud les muntanyes dels Alpilles. Van Gogh va viure el seu infern
interior en un paisatge diferent d’on fins ara havia estat, la verda i plana Holanda d’on
provenia. També va viure a la ciutat d’Arles, zona ben comunicada, on va patir la crisi.
Vincent va sentir que al canviar deixava la vida moderna decadent i sòrdida per entrar en
un món tradicional, sobri i autèntic.
INTERPRETACIÓ

En aquesta època la seva pintura es caracteritza per la presència de remolins, com es pot
observar a La nit estelada .
Quan ja el van deixar sortir a donar passeigs pels voltants de la clínica, va començar obres
on els temes eren pins, xiprers i oliveres.
INTERPRETACIÓ

El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, a l’asil
psiquiàtric prop de Saint-Remny, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons.
Ell hi afegí els elements que li van semblar, com el xiprer i el poble amb l’església, fent-ne
una barreja. Per tant és un poble fictici, no és la representació fidel d’un paisatge.
Paisatge de Saint-Remy,
el que realment
veia Van Gogh des de la seva
finestra
INTERPRETACIÓ

La nit estelada és plena de símbols que denoten l’obsessió de Van Gogh per la mort. En el
Cosmos busca una resposta a l’anhel humà d’infinit. Era fill d’un pastor protestant, i havia
estudiat teologia. Els valors religiosos estaven en regressió i Van Gogh busca en la pintura
consol i l’utilitza com a mitjà per projectar-hi els seus sentiments.
“Aquest matí he vist
des de la meva
finestra, molt abans
que es fes de dia,
sense cap altra cosa
que l’estel del matí,
que semblava molt
gran”
Fragment d’una carta
enviada per Vincent a
Theo.
INTERPRETACIÓ

El xiprer és utilitzat per Van Gogh com un
vincle obscur, dens i vibrant. És com una flama
moguda pel vent que uneix la terra amb el cel.
És un arbre que manifesta elevació i s’usa per
simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la
vida després de la mort, i també la mateixa
idea de la mort. El mateix Van Gogh deia que
era un element funerari.
El xiprer és una flama ardent que s’aixeca cap
a un cel immens i llunyà. El poble està lluny i
ell està sol.
El pintor projecta la seva inquietud espiritual
en el paisatge, el qual converteix en un
grafisme de la seva pròpia ànima.
INTERPRETACIÓ

Els xiprers, amb la seva forma triangular, li va servir per crear una sèrie magnífica de
paisatges. Incorporava la taca fosca del xiprer en moltes de les grans composicions, com
hem vist a La nit estelada i, entre altres, a Camp de blat amb xiprer, Xiprers amb dues
dones i Xiprer contra el cel estelat. Uns mesos més tard, el gener de 1890, el crític d'art
Albert Aurier va publicar un article sobre Van Gogh, en el que elogiava el simbolisme
dels xiprers, i els hi donava tanta importància com la que tenien els seus girasols.
INTERPRETACIÓ

El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa el calor humà,
al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho contempla de lluny i es manté
solitari. Les cases, amb les seves diminutes llums, contrasten amb la immensitat del
firmament, davant del qual les persones no són res. El campanar de l’església
recorda els del seu país natal, Holanda.
Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia mortalitat i la de
tots els homes que no són més que petites taques grogues comparades amb els
astres immortals.
INTERPRETACIÓ

La pintura de Delacroix, amb la seva força
cromàtica, la preocupació de representar la
llum impressionista, l’ús de color pla, sense
ombres ni clarobscur, l’expressivitat de
limitar les figures amb una línia negra pròpia
dels gravats japonesos (ukiyo-e), tot plegat
marquen l’inici de la pintura de Vincent Van
Gongh.
Després d’una breu influència puntillista,
Van Gogh abandona l’impressionisme per
una utilització simbòlica del color i de la
forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i
empastada. Això el converteix en precedent
dels fauves, com Matisse o Vlaminck, i dels
expressionistes.
Maurice de Vlaminck:
Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905
H. Matisse: La ratlla verda
MODELS I INFLUÈNCIES

Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)

Similar a Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889) (20)

Más de Julia Valera

Más de Julia Valera (20)

Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)