UNITAT 8: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA (1914-1939)

LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ
RUSSA (1914-1939)
A principis s.XX
Rivalitats
econòmiques,
colonials i nacionals
Escalada de
tensions i cursa
d’armament
Primera Guerra Mundial
(1914-1918)
 Nou tipus de conflicte.
 Països de tot el món.
 Exèrcits i població civil.
 Saldo terrible de morts i de
destrucció.
La participació de
l’Imperi Rus
Descontentament
entre la població.
1917: doble revolució
enderroca el tsarisme i
instaura el primer Estat
socialista.

1.EUROPAALCOMENÇAMENTDELSEGLEXX 1.1. L’extensió de la democràcia.
 A la major part dels països industrialitzats, es van consolidar sistemes polítics
constitucionals i parlamentaris.
 A finals del s.XIX, els països, com Anglaterra i França, que havien portat a terme
processos polítics liberals més aviat avançaven cap a sistemes democràtics.
 Al nou Imperi Alemany la situació era més ambigua. Era un règim constitucional,
però el kàiser exercia el poder de manera autoritària, no era controlat pel
Parlament. Tot i això es va introduir el sufragi universal masculí.
 Als estats del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal) el fort pes de la noblesa
agrària i l’endarreriment econòmic dificultaven la consolidació de sistemes
democràtics.
Separació de poders.
Existència de cambres
representatives.
Defensa dels drets individuals i
col·lectius.
Pluralitat de partits polítics.

1.EUROPAALCOMENÇAMENTDELSEGLEXX 1.2. La persistència de règims autoritaris.
 A finals del s.XIX persisteixen a bona part d’Europa sistemes polítics més propers a
l’Antic Règim, sobretot als vells imperis multinacionals.
Imperi Austrohongarès:
Es van introduir algunes reformes (sufragi
restringit, llibertats públiques).
El poder de l’emperador era molt fort.
Domini sobre els pobles eslaus que volien
aconseguir la independència.
Imperi Rus:
Tsars tenien el poder absolut.
Els intents de reformes i de dotar l’Imperi
d’un parlament es van frustrar.
Imperi Turc:
Tenia alguns territoris a Europa, però estava en un
procés de desmembrament.
La revolució dels Joves Turcs el 1908 obligà a
acceptar una constitució i a emprendre reformes.
L’esclat de la guerra va frustrar aquest programa
democratitzador.

1.EUROPAALCOMENÇAMENTDELSEGLEXX 1.3. La “pau armada”.
 La pujança econòmica de la nova Alemanya unificada va alterar el vell equilibri
europeu. Originà una sèrie de conflictes internacionals que van acabar
desencadenant la Primera Guerra mundial.
 Els anys que van precedir el conflicte es coneixen com es de la “pau armada”.
 El canvi en les relacions internacionals s’inicià al 1890 amb l’ascens de Guillem II.
S’imposa una nova política exterior que aspira a l’hegemonia mundial: la
WELTPOLITIK.
 El malestar existent entre les grans potències va originar una escalada en la
producció d’armaments. Aquesta producció i la formació d’aliances militars
preludiaven l’esclat d’un conflicte armat.
Alemanya trenca l’aliança amb Rússia.
Ratifica l’acord amb Àustria-Hongria i Itàlia.
Va voler aïllar Gran Bretanya del continent.
La rivalitat principal era amb França.
Triple Aliança
Es va aliar amb Rússia i va millorar les
relacions amb la Gran Bretanya. Triple Entesa

LES ALIANCES INTERNACIONALS ABANS DE LA GUERRA

BÀNDOLS 1914
IMPERIS
CENTRALS
TRIPLE ALIANÇA
Ale A-H Ita
IO
ENTESA O
ALIATS
TRIPLE ENTESA
GB Fran Rus
Srb Bel Japó

BÀNDOLS 1915-1916
IMPERIS
CENTRALS
TRIPLE ALIANÇA
Ale A-H
IO Bul
Entesa o
Aliats
TRIPLE ENTESA
Ita
GB Fra Rus
Srb Bel Japó

BÀNDOLS 1917-1918
IMPERIS
CENTRALS
TRIPLE ALIANÇA
Ale A-H
IO Bul
ENTESA O
ALIATS
TRIPLE ENTESA
Ita
GB Fra Rus
Srb Bel
EUA
Japó

ANYS TRIPLE ENTESA
o ALIATS
TRIPLE ALIANÇA o
IMPERIS CENTRALS
Agost
1914
 França
 Gran Bretanya
 Sèrbia
 Bèlgica
 Rússia
 Alemanya
 Àustria-Hongria
1914  Japó  Turquia
1915  Itàlia  Bulgària
1916  Romania
1917  Estats Units
 Grècia
1918  Abandonament de Rússia (Pau
de Brest-Litovsk)

2.ELCAMÍCAPALAPRIMERAGUERRAMUNDIAL 2.1. Les causes de la guerra.
 Entre les causes de l’enfrontament van destacar els conflictes relacionats amb
l’imperialisme i el nacionalisme.
 Les potències europees també van adoptar posicions nacionalistes: defensa dels
seus interessos a Europa i als seus imperis colonials.
 Una sèrie de crisis internacionals va marcar l’evolució cap al conflicte generalitzat:
Gran rivalitat entre
imperis per estendre i
consolidar els dominis
colonials.
Aspiracions nacionalistes
d’alguns pobles europeus
• Crisis colonialistes al Marroc (1905 i 1911), Alemanya va veure una
oportunitat per ampliar els seus territoris i imposar-se a França i Gran
Bretanya.
• Annexió de Bòsnia i Hercegovina a l’Imperi Austrohongarès (1908), va revifar
el conflicte dels Balcans (zona dominada per l’Imperi Turc).Àustria-Hongria
aspirava a expandir-se per la zona. Però també l’Imperi Rus. La successió en
pocs anys de dues guerres balcàniques van agreujar la situació.

Rivalitats entre les Potències Imperialistes
ECONÒMIQUES
CAUSES
TERRITORIALS
Entre Gran Bretanya i
Alemanya.
L’ascens econòmic
espectacular d’Alemanya i
el seu desenvolupament
naval amenaça
l’hegemonia de Gran
Bretanya.
Entre França i
Alemanya.
Entre Rússia i
Àustria.
Veuran amb recel
l’expansionisme
colonial alemany.
COLONIALS
Predomini colonial i
control de les rutes
comercials per part
de G.B. i França.
finals del segle XIX i principi
del XX---Segona Revolució
industrial i l’expansió
imperialista
La qüestió de
l’Alsàcia-Lorena:
França pretén
recuperar aquest
territori en possessió
d’Alemanya des de
1871(Guerra Franco-
Prusiana)
Ambdues tenen
interessos
expansionistes en
els Balcans
aprofitant el
debilitament de
l’Imperi Otomà
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL: LES CAUSES
context

2.ELCAMÍCAPALAPRIMERAGUERRAMUNDIAL 2.2. L’esclat de la guerra.
 El 28 de juny va ser assassinat a
Sarajevo, capital de Bòsnia (ocupada
pels austríacs des del 1908), l’hereu
de l’Imperi Austrohongarès: Francesc
Ferran.
 Àustria va acusar Sèrbia d’haver
instigat, li va declarar la guerra i li
envià un ultimàtum amb les seves
exigències. Davant la resposta
negativa, els esdeveniments es van
precipitar.
Sèrbia ha d’acceptar:
1.- Suprimir tota publicació que fomenti el menyspreu cap a Àustria.
5.- Acceptar la col·laboració del govern austríac per a suprimir el
moviment nacionalista subversiu.
8.- Acceptar la col·laboració del govern Austríac a les seves fronteres
comunes per impedir el tràfic il·legal d’armes.
Àustria espera resposta abans del dissabte 25 de juliol a les cinc de
la tarda.
 Rússia va intervenir per protegir
Sèrbia i declara la guerra Àustria.
 Alemanya, aliada d’Àustria, va
declarar la guerra a Rússia i a França
(aliada de Rússia).
 Gran Bretanya va declarar la guerra a
Alemanya i a Àustria quan els exèrcits
alemanys van envair Bèlgica.
 Només Itàlia es va mantenir neutral,
malgrat l’aliança amb els imperis
centrals.

3.LESFASESDELCONFLICTEBÈL·LIC(1914-1918)
3.1. La Guerra de Moviments.
 Les operacions bèl·liques es van iniciar al front occidental quan els alemanys van
atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg.
 Volien vèncer ràpidament i concentrar els seus esforços al front oriental.
 Setembre 1914, els alemanys estaven a 40 km de París. Els exèrcits francès i anglès
van aconseguir aturar-los a la batalla de Marne.
 Al front oriental, els alemanys van derrotar els russos a la batalla de Tannenberg, els
russos van arribar a les fronteres de l’Imperi Austrohongarès.
 Als Balcans, l’ofensiva austríaca contra Sèrbia va ser aturada.

3.LESFASESDELCONFLICTEBÈL·LIC(1914-1918) 3.2. La Guerra de Trinxeres.
 Després de la batalla del Marne, els fronts es van
immobilitzar.
 Al front occidental es van obrir trinxeres des de
Suïssa fins al mar del Nord. Guanyar un pam de
territori significava desenes de milers de morts.
 Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.
 El 1916 els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el front occidental,
però a la batalla de Verdun els francesos van resistir durant mesos.
 El juliol, britànics i francesos van atacar les línies alemanyes(batalla de la Somme),
amb èxit escàs.
 La guerra de trinxeres va tenir un elevat cost humà: un milió de baixes (morts, ferits i
desapareguts) entre els aliats i vuit-centes mil entre els alemanys.
1914: Turquia.
1915: Itàlia i Bulgària.
1916: Romania.

3.LESFASESDELCONFLICTEBÈL·LIC(1914-1918) 3.3. La crisi del 1917 i el final de la guerra.
 L’any 1917 triomfa la revolució bolxevic.
 Els revolucionaris, contraris a la participació de Rússia a la guerra es retiren i
signen:
L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units
(els hi van enfonsar el transatlàntic Lusitània).
 L’any 1918, al front oriental, els britànics, francesos i italians van derrotar els
austríacs i els seus aliats.
 Al front occidental, els alemanys van ser derrotats a la segona batalla de Marne. Es
van produir revoltes a l’exèrcit i a la marina, també manifestacions obreres contra el
govern alemany.
 L’11 de novembre del 1918 Alemanya firma l’armistici. Guillem II abdica i es
proclama la República de Weimar.
Tractat de Brest-Litovsk
(1918)
Amb Alemanya: va
haver de cedir
nombrosos
territoris al Bàltic.
Imperi Austrohongarès
Imperi Turc
demanen
Armistici:
Suspensió de les
hostilitats pactada
entre pobles, països o
exèrcits bel·ligerants.

3.LESFASESDELCONFLICTEBÈL·LIC(1914-1918) 3.4. Un nou tipus de conflicte.
 La Primera Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos econòmics
i humans. Va implicar tota la població.
 Els exèrcits nacionals van incorporar tots els homes en edat militar.
 Els exèrcits van incorporar nou tipus d’armaments.
 El grau de destrucció va comportar una situació de penúria a la reraguarda.
Els països participants van reconvertir les seves indústries. Objectiu: fabricar
armament. Ma d’obra: femenina.
 La utilització de tècniques modernes de propaganda va permetre mobilitzar
l’opinió pública.
MAI CAP GUERRA ANTERIOR HAVIA
tingut lloc a tants territoris diferents (4 continents),
ni havia mogut tants soldats (65 milions)
ni havia provocat tants morts, ferits, desapareguts (37’5 milions)
ni havia costat tants diners (82 bilions de dòlars)...

4.LESCONSEQÜÈNCIESDELAGUERRA 4.1. Els Tractats de Pau
 Gener de 1919 s’inaugura a París una conferència per establir les condicions de pau.
 El president Wilson presentà un document amb la seva visió de la pau,
fonamentada en la concòrdia i en l’absència de revenja contra Alemanya. Els 14 punts
de Wilson.
 Les potències europees, especialment França, pretenien rebre fortes
compensacions dels alemanys per les destruccions i els costos.
 El més importants dels tractats va ser:
 A París es van signar altres tractats, en els quals es van ficar les condicions exigides
a la resta de vençuts, i les compensacions que havien de lliurar als vencedors de la
guerra.
32 països
Decisions preses per les 4 potències guanyadores: EEUU, França, Gran Bretanya i
Itàlia.
VERSALLES
1919
• Alemanya única culpable de l’esclat del conflicte.
•Se li exigia el pagament de fortes reparacions de guerra.
• S’havia de desarmar i desmantellar el seu exercit.
• Havia de cedir amplis territoris i havia de renunciar al
seu imperi colonial

4.LESCONSEQÜÈNCIESDELAGUERRA 4.2. El nou mapa d’Europa
 Profunda remodelació d’Europa:
• IMPERI TURC: va desaparèixer gairebé completament. Quedà reduït a l’actual Turquia. Part
del seus territoris van passar a Grècia, al Pròxim Orient van sorgir països com: Iraq, Síria, Líban..
com a protectorats britànics o francesos.
• IMPERI AUSTROHONGARÈS es
desintegrà. Àustria va perdre tota les
seves possessions, es convertí en una
república. Hongria s’establí com un
estat independent i cedí part del seu
territori a Txecoslovàquia. Sèrbia es
convertí en el cap d’un nou estat:
Iugoslàvia.
• ALTRES: Es va crear una gran Polònia i
una gran Romania. Objectiu: aïllar la
nova Rússia revolucionària. Els
territoris cedits per Rússia en el Tractat
de Brest-Litovsk es van constituir com
a estats independents: Finlàndia,
Estònia, Letònia i Lituània .

4.LESCONSEQÜÈNCIESDELAGUERRA 4.3. Les conseqüències socials i econòmiques.
 La guerra va causar prop de deu milions de soldats morts. També s’han d’afegir:
víctimes civils, afectats per la subalimentació i les malalties, gran nombre de ferits i
mutilats. Dos milions de vídues i quatre milions d’orfes.
 Les pèrdues materials van empobrir els estats. Pobles i ciutats arrasats, camps de
conreu destruïts, infraestructures devastades.
 Es va consolidar l’hegemonia d’una gran potència, els Estats Units, que va
experimentar un creixement important de la producció industrial, de les
exportacions, i va ser el principal prestador dels aliats bèl·lics.
Els estats van emetre més
moneda i deute públic.
Demanaven préstec a
l’exterior. Gran inflació. La guerra va beneficiar alguns països que
s’havien mantingut neutrals. S’havien convertit
en proveïdors de matèries primeres i
d’aliments.

4.LESCONSEQÜÈNCIESDELAGUERRA 4.4. La Societat de Nacions.
 A petició del president Wilson es fundà l’organització : la Societat de les Nacions
(SDN), que havia de garantir la pau.
 La seu es va instal·lar a Ginebra.
 Es va establir dos organisme: una Assemblea (formaven part tots els estats
membres) i un Consell (format per les potències vencedores de la guerra).
Els EEUU no es van integrar.
 Exclusió inicial de l’URSS.
 Retirada d’alguns països,
Alemanya i Itàlia, descontents amb
els resultats de la pau.
Societat de Nacions:
organització únicament de
vencedors sense mitjans per
imposar les seves decisions.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. LES CONSEQÜÈNCIES
DEMOGRÀFIQUES
ECONÒMIQUES
POLÍTIQUES
SOCIALS
•Grans pèrdues humanes: 9-10 milions de morts; 6,5 milions d’invàlids, a
més dels mutilats ferits i orfes
•Descens de la natalitat per l’elevada mortalitat i les penalitats de la
guerra que afectà sobretot als homes mobilitzats entre 20-40 anys.
LES CONSEQÜÈNCIES
•Destrucció econòmica que significà l’endeutament, inflació i pèrdua
potencial de la indústria i de l’hegemonia econòmica d’Europa.
•Els EE.UU es converteixen en el prestamista i en la nova potència
mundial.
•Reorganització del mapa d’Europa: desmembrament dels grans
imperis i formació de nous estats (Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia,
Lituània, Iugoslàvia i Hongria).
•Desmantellament de les monarquies imperials tradicionals: Àustria,
Alemanya, Rússia, Turquia.
•Descrèdit del liberalisme i ascens dels totalitarismes.
•Les diferències socials s’accentuen.
•La incorporació de la dona al món laboral i una nova consideració
social pel seu important paper durant el conflicte.

5.LACAIGUDADEL’IMPERITSARISTAARÚSSIA 5.1. L’Imperi del Tsars.
 A principis del segle XX, l’Imperi Rus estava regit per un tsar investit d’un poder
absolut. Règim autocràtic que se sostenia sobre:
 L’economia russa era una de les més endarrerides.
 L’ agricultura era l’activitat econòmica principal. Terra en mans de terratinents. La
majoria de la població eren pagesos, sotmesos a un règim gairebé feudal.
 A finals del segle XIX, a algunes zones de l’Imperi s’inicià un tímid procés
d’industrialització basat en la construcció del ferrocarril. Sorgiment d’un nombrós
proletariat. Creixement de la burgesia escàs.
Burocràcia fidel.
Exèrcit poderós.
Església ortodoxa.
Una economia endarrerida
Les forces polítiques
Partit Constitucional Demòcrata (de caràcter liberal burgès).
Partit Socialrevolucionari (defensava una revolució pagesa).
Partit Socialdemòcrata Rus (orientació marxista i militància obrera).
Any 1912
es va
dividir
Menxevics:
Caràcter més moderat.
Aliances amb els partits
burgesos per posar fi al
tsarisme.
Bolxevics:
Més radicals. Liderats
per Lenin. Revolució
obrera.

5.LACAIGUDADEL’IMPERITSARISTAARÚSSIA 5.2. La revolució del 1905
 Al 1905, la derrota russa en una guerra amb el Japó va
fer esclatar el descontentament de la població i provocà
una revolta que demanà la fi de l’autocràcia.
 La gent es manifestà de forma pacífica i el tsar va
respondre amb una gran repressió: Diumenge Sagnant.
 Els treballadors van crear uns consells d’obrers,
pagesos i soldats SOVIETS
 Després d’uns quants mesos de vagues i
manifestacions, el tsar es comprometé a
convocar eleccions per sufragi universal al
Parlament (Duma) i a propiciar una reforma
agrària.
 Les promeses no es van complir i al cap de
poc el tsar va clausurar la Duma i va tornar a
governar autocràticament.

5.LACAIGUDADEL’IMPERITSARISTAARÚSSIA 5.3. La revolució burgesa de febrer del 1917
 La participació de Rússia a la Gran Guerra va assentar les bases per a un esclat
revolucionari.
 Es van succeir protestes que exigien la retirada de la guerra, la provisió d’aliments
i la fi del tsarisme.
 El 23 de febrer de 1917 es produeix una gran manifestació a Petrograd, seguida
d’una vaga general i d’amotinaments a les casernes.
 El tsar abdica i es proclama una república dirigida per un govern provisional. Es
comprometé a convocar eleccions constituents per convertir Rússia en una
democràcia parlamentària.
Desastres militars al
front. Nombre de baixes
molt elevat.
Avituallament de l’exèrcit. Ciutats
desproveïdes. Fam entre la
població.

5.LACAIGUDADEL’IMPERITSARISTAARÚSSIA 5.4. El govern provisional
 El nou govern inicià una sèrie de reformes polítiques i socials. Mantingué els
compromisos amb els aliats a la guerra.
 Això va dificultar la millora de les condicions de vida de la població. Cal afegir que la
reforma agrària avançava molt lentament.
 Va augmentar el descontentament popular. Els soviets van començar a demanar la
destitució del govern. Es va generar una dualitat de poders que enfrontava el govern
provisional i els soviets.
 Va créixer la influència dels bolxevics. Van anar guanyant suport de la majoria dels
soviets. Lenin va tornar a Rússia i va propugnar les anomenades Tesis d’Abril(full de
ruta que calia seguir).

6.LAREVOLUCIÓBOLXEVICILAGUERRACIVIL 6.1. La Revolució obrera d’octubre del 1917
 Els bolxevics, amb el suport del soviets (amb milícies armades: Guàrdia Roja) van
preparar una insurrecció per al 25 d’octubre de 1917.
 Els insurrectes van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d’Hivern i
van destituir el govern provisional. La revolució es va estendre ràpidament.
 El segon Congrés dels Soviets de Rússia, reunit a Petrograd, va proclamar un
govern obrer . Presidit per Lenin, amb Trotski i Stalin. Primeres mesures
revolucionàries.
 El novembre de 1917 es celebren les eleccions per a l’Assemblea Constituent
convocades pel govern provisional.
• Expropiació de les terres per repartir-les entre els pagesos.
• Fàbriques sota el control de comitès obrers.
• Es signa el Tractat de BrestLitovsk(1918) amb Alemanya.
Rússia perd territoris.
Els bolxevics només van obtenir el 25% dels
escons.
Davant la por de que els grups contraris a la
revolució s’imposessin a la Duma, Lenin dissolgué
l’Assemblea i posà fi al pluralisme polític a la nova
Rússia soviètica.

6.LAREVOLUCIÓBOLXEVICILAGUERRACIVIL 6.2. La Guerra Civil (1918-1921).
 A principis de l’any 1918, els partidaris del retorn del tsarisme (terratinents, oficials
de l’Exèrcit, grups privilegiats) o de mantenir un sistema polític liberal (burgesia)
s’aixequen en armes contra els soviets.
 Els tres anys de guerra civil van ser molt cruels per a la població: per l’escassetat
d’aliments com pels morts en combat i les represàlies polítiques d’ambdós bàndols.
 L’estiu del 1918, el tsar i la seva família van ser executats pels bolxevics. Els
contrarevolucionaris intentaren un cop d’estat i atemptaren, fallidament, contra la
vida de Lenin.
 El 1921 l’Exèrcit Roig va aconseguir imposar-se militarment i la guerra civil es va
acabar.
Exèrcit Blanc
Suport de les tropes franceses,
britàniques, japoneses i nord-
americanes.
Exèrcit Roig
Organitzat pels bolxevics sota la
direcció de Troski.
Es va
enfrontar

6.LAREVOLUCIÓBOLXEVICILAGUERRACIVIL  El conflicte havia endurit el règim soviètic.
 El partit bolxevic, que des del 1918 havia agafat el nom de Partit Comunista:
• Aconseguí el monopoli del poder.
• Reprimí tots els que se li oposaven.
• Organitzà una policia política.
• En l’àmbit econòmic es va instaurar el comunisme
de guerra. Es va nacionalitzar tota la indústria, es
van col·lectivitzar les terres i es va obligar els
pagesos a lliurar les collites a l’Estat.

6.LAREVOLUCIÓBOLXEVICILAGUERRACIVIL 6.3. La Formació de l’URSS.
 El 1922, el Congrés dels Soviets va ratificar la creació d’un Estat federal, la Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques.
 L’URSS agrupava les diferents repúbliques soviètiques que representaven les
nacionalitats del vell imperi dels tsars.

6.LAREVOLUCIÓBOLXEVICILAGUERRACIVIL  El nou Estat es dotà, el 1924, d’un text constitucional que estructurava els diversos
òrgans de poder a través de tres institucions:
 La Constitució del 1924, igual que la del 1936, atorgava el monopoli del poder al
PCUS. Estructura molt jerarquitzada i òrgan principal del qual era el Comitè Central,
dirigit per un secretari general.
El Soviet Suprem:
Suprema autoritat de l’Estat (poder legislatiu).
Tenia dues cambres (Soviet de la Unió, Soviet de
les Nacionalitats). Elegit per sufragi universal
indirecte entre les candidatures del Partit
Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
El Presidium, elegit per l’anterior i el
president del qual era el cap de l’Estat
de l’URSS.
El Consell de Comissaris del Poble, que
equivalia al govern i els seus ministres.
 L’URSS va trencar
definitivament amb la
democràcia liberal i va
instaurar l’anomenada
dictadura del proletariat, un
sistema totalitari en el qual
Estat i Partit s’identificaven
completament.

7.L’URSSDESTALIN 7.1. La Pugna pel Poder
 La mort de Lenin el 1924 va ser un moment clau per al futur de la revolució
soviètica.
 La seva successió va comportar un enfrontament pel poder dins del Partit
Comunista. També va suscitar un gran debat sobre la conveniència o no de
col·lectivitzar tota l’economia, després d’un període, conegut com a Nova Política
Econòmica (NEP, 1921-1928), en què s’havia permès la iniciativa privada per
fomentar el creixement i superar la crisi que vivia el país des de la guerra civil.
 Algunes propostes van enfrontar els dirigents del partit.
TROTSKI: mantenia la necessitat d’exportar la revolució cap a altres països.
Es va haver d’exiliar i el 1940 va ser assassinat a Mèxic per odre del nou
dirigent soviètic.
STALIN: proposava el socialisme en un sol país, mitjançant la
transformació de l’URSS en una gran potència, bressol de les futures
revolucions.
Va ser secretari general del PCUS des del 1922, es va fer amo de la
situació i, a la darreria de l’any 1927, es va imposar sobre els seus
rivals i es va convertir en el dirigent principal de l’URSS.

7.L’URSSDESTALIN 7.2. La Dictadura Stalinista
 Stalin va exercir el poder a l’URSS mitjançant una dictadura personal (estalinisme).
• El Partit Comunista es consolidà com a eix vertebrador i dirigent de tots els òrgans de
l’Estat i va quedar sotmès a la voluntat de Stalin.
• Pertinença al partit va ser imprescindible per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat.
• La ideologia comunista s’imposà a tota la societat.
• El lideratge de Stalin es va reforçar mitjançant el culte a la seva personalitat.
 Stalin va sembrar el terror a tot el
país i va exercir una dura repressió
(afectà al conjunt de la societat i
també als membres del Patit).
 El 1929, es va instituir el gulag, una
xarxa de camps de presoners. Es
recloïa els opositors al règim i se’ls
obligava a fer treballs forçats.
 La major persecució va tenir lloc
durant els processos de Moscou
(1936-1938). Es va depurar la majoria
dels antics dirigents bolxevics que
podien disputar el lideratge a Stalin,
dissidents polítics i una part de
l’oficialitat de l’Exèrcit.

7.L’URSSDESTALIN 7.3. El Socialisme en un sol país.
 Stalin defensava que el futur de la revolució depenia de la consolidació del
socialisme a l’URSS. Calia transformar el país en una gran potència industrial. Es va
instituir un model econòmic edificat sobre tres grans pilars:
 El resultat d’aquesta planificació va ser una industrialització ràpida i un creixement
econòmic considerable en poc temps.
 A finals dels anys 1930, l’URSS s’havia convertit en una de les grans potències
industrials del món.
• Una economia planificada i dirigida per l’Estat, elaborava plans quinquennals per organitzar
la producció agrícola i industrial. El Gosplan (organisme oficial), indicava els objectius que
s’havien d’assolir i n’avaluava els resultats.
• La col·lectivització de l’economia i la prohibició de la propietat privada. Les terres, les
fàbriques, els bancs i els transports es van convertir en propietat estatal i la distribució de la
producció va quedar en mans de l’Estat.
El 1929, s’inicià un programa de col·lectivització forçosa de l’agricultura. Les propietats
s’organitzaren en dos tipus d’explotacions: el kolkhoz (cooperativa gestionada pels pagesos) i
els sovkhoz (granja propietat de l’administració de l’Estat).
• Un model de desenvolupament industrial basat en la indústria pesant, la producció
d’energia i la construcció d’infraestructures. Subordinació de l’agricultura (endarreriment). Es
va descuidar la producció de béns de consum.

REVOLUCIÓ 1905 REVOLUCIÓ FEBRER 1917 REVOLUCIÓ OCTUBRE 1917
AUTOCRÀCIA DEL TSAR GOVERN PROVISIONAL (Liberal i Moderat)
(abdicació de Nicolau II)
DICTADURA DEL PROLETARIAT
(Insurrecció armada i
cop d’Estat- Novembre)
1905 derrota russa en una
guerra amb el Japó
DIUMENGE SAGNANT
Aparició dels Soviets
•Desastrosa intervenció a la IGM
•Crisi econòmica
• Descontentament popular
GRAN MANIFESTACIÓ A PETROGRAD VAGA GENERAL
AMOTINAMENTS A LES CASERNES
•Desastrosa intervenció a la IGM
•Crisi econòmica
• Descontentament popular
PRESA DEL PALAU D’HIVERN
RÈGIM SEMI-
CONSTITUCIONALISTA
RÈGIM PARLAMENTARI
DEMOCRÀCTIC
REPÚBLICA
OPOSICIÓ: BOLXEVIC
DICTADURA DEL PROLETARIAT
Compromís del Tsar:
Reforma:
- Electoral
- Agrària
El compromís no es
complirà
Programa:
- Assemblea Constituent.
Institucions democràtiques.
- Permanència de Rússia en la
guerra.
- Repartiment de la terra entre
els pagesos segons les decisions
de l’Assemblea Constituent.
- Repressió de les ocupacions de
terres i de revoltes
revolucionàries .
Programa TESIS D’ABRIL (LENIN):
-Cap suport al govern tradicional.
-Tot el poder per als soviets.
-Retirada de la guerra
-Confiscació de les terres dels grans
propietaris i repartiment entre els
camperols.
-Control de les indústries pels soviets
obrer. Col·lectivització de la propietat.
-Reconèixer les nacionalitats de
l’Imperi.
Mesures:
-Expropiació i repartiment de
terres.
-Retirada de la guerra (Tractat de
Brest-Litovsk, 1918).
ESQUEMA DEL PROCÉS REVOLUCIONARI

Els 14 punts de Wilson
1. L’abolició de la diplomàcia secreta mitjançant la signatura de convenis oberts, que havien d’assolir-se
públicament.
2. La llibertat de navegació fora de les aigües territorials pròpies, tant en temps de pau com en temps de
guerra, tret del cas de limitació parcial o total per exigir el compliment dels convenis internacionals.
3. La supressió de les barreres comercials internacionals, allà on fos possible, i l’establiment d’un règim
d’igualtat en les relacions comercials de les nacions defensores de la pau.
4. Una reducció de l’armament al mínim necessari per a la seguretat interior de cada estat.
5. Renúncia a les pretensions colonials i resolució de les disputes d’acord amb els interessos del govern
dirigent i de la població colonial.
6. L’evacuació del territori rus, amb la garantia d’autonomia.
7. Evacuació i restauració de Bèlgica.
8. Evacuació i restauració de França, Alsàcia i Lorena incloses.
9. Reajustament de les fronteres italianes, d’acord amb línies de nacionalitat clarament reconeixibles.
10. Autonomia per a les nacionalitats existents a Àustria-Hongria.
11. Evacuació de Sèrbia, Montenegro i Romania. Garantia d’accés lliure i segur al mar per a Sèrbia, i
protecció internacional a les pretensions nacionalistes dels estats balcànics.
12. Independència dels pobles no turcs de l’Imperi otomà, i internacionalització de l’estret dels Dardanels.
13. Creació d’un estat polonès independent, amb accés al mar.
14. Creació d’una Societat General de Nacions, segons uns acords específics dirigits a proporcionar
garanties mútues d’independència política i integritat territorial.