Presentació destinada a l'alumnat de 4t d'ESO de la matèria de Socials.

1. UNITAT 9. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA MUNDIAL (1919-1945)
(1a Part)

3. 1.ELS“FELIÇOS”ANYSVINT 1.1. Els EUA, primera potència mundial.
 Els països europeus que participaren en la Primera Guerra Mundial van patir una greu crisi
econòmica. Els EUA en van sortir molt beneficiats.
 La venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats va estimular el creixement
econòmic i la supremacia comercial americana. Les pèrdues materials i humanes van ser
petites en comparació amb la dels altres països.
 En acabar la guerra, els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica i
financera mundial.
 La producció agrícola era molt elevada i la producció industrial representava el 44,8% del
total mundial.
 Els Estats Units eren els creditors principals del món com a conseqüència dels préstecs de
guerra.
 Havien aconseguit acumular la meitat de les reserves mundial d’or, i el dòlar es va convertir
en una moneda de canvi sòlida.
 La banca americana es va consolidar com la principal inversora. Nova York es va convertir en
la primera plaça financera mundial.

4. 1.ELS“FELIÇOS”ANYSVINT  El creixement americà es va prolongar durant els deu anys posteriors a la guerra.
 L’augment del salaris obrers i la millora del nivell de vida de la població va comportar la
SOCIETAT DE CONSUM.
Les noves fonts d’energia (electricitat i petroli), van generar l’aparició de noves
indústries (automòbil) i de nous mitjans de comunicació (ràdio, telègraf,
cinematògraf...)
El treball en cadena (taylorisme) va contribuir a incrementar la productivitat i a reduir
costos.
• Campanyes publicitàries.
• Compra a terminis.
• Préstecs bancaris.

5. 1.ELS“FELIÇOS”ANYSVINT 1.2. L’American Way of Live.
 L’eufòria econòmica de la dècada del 1920 va generar una gran confiança en el model de
vida americà i en els valors que el sustentaven.
 L’american way of live es fonamentava en:
• Consum individual de béns.
• Desenvolupament dels mitjans de
comunicació.
• Nova concepció de l’oci amb
espectacles de masses modern.
• Manera més desimbolta de vestir.
• Corrents musicals innovadors.

6. 1.ELS“FELIÇOS”ANYSVINT 1.3. Les dificultats europees.
 Els països europeus es van veure enfrontats a la reconstrucció econòmica, amb una producció
agrícola i industrial en retrocés, un nombre elevat d’aturats i uns preus en ascens.
 Els problemes van ser especialment greus per a Alemanya, que no va poder pagar les
reparacions de guerra exigides pel Tractat de Versalles.
 A mitjans de la dècada del 1920, la situació econòmica europea va començar a millorar
gràcies a :
Pla Dawes (1924)
Els EUA concedien crèdits a
Alemanya per estimular el
creixement econòmic.
Acords de Locarno (1925)
Van permetre a Alemanya
renegociar el deute.

7. 2.LACRISIDEL1929ILAGRANDEPRESSIÓ 2.1. El Crac borsari del 1929
 El 1929 es va enfonsar la borsa de Nova York i va arrossegar en la caiguda tota l’economia
americana.
Causes de l’enfonsament de la borsa
Sobreproducció
• La producció va créixer més ràpidament
que la demanda. Les fàbriques produïen
més del que venien.
• L’acumulació d’estocs, va fer baixar els
preus. Empreses fan fallida.
• Es va estendre l’atur obrer. El consum va
disminuir.
Especulació borsària
• Molts americans van invertir en borsa.
• L’augment de la demanda de les
accions va fer pujar el preu.
• Es van generar grans expectatives de
guanys.
• Bombolla especulativa.

8. 2.LACRISIDEL1929ILAGRANDEPRESSIÓ El dijous Negre
 Quan els accionistes van ser
conscients de que el preu de les
accions era més alt que el valor es va
generar una desconfiança.
 El 24 d’octubre del 1929 (Dijous
Negre), una gran onada de pànic va
afectar la borsa de Nova York: tothom
volia vendre les seves accions i ningú
no volia comprar.
 Es van posar a la venda 13 milions
de títols que no van trobar
comprador. Enfonsament de la borsa.

9. 2.LACRISIDEL1929ILAGRANDEPRESSIÓ 2.2. La Gran Depressió
 El crac de la borsa va precipitar una crisi bancària perquè la banca no va poder atendre tots
els clients que volien treure els seus diners. Molts bancs van tancar per manca de liquiditat.
 La crisi es va estendre a tots els sectors de l’economia:
 La crisi es va estendre a la resta del món.
RECESSIÓ ECONÒMICA
GENERALITZADA.

10. 1929 1939
La depressió dels anys trenta
Crac de la borsa
de Nova York
Fallida de la banca
Crisi empresarial
Augment de l’atur
Crisi als EE.UU
Inicia una
A partir d’una
Que provoca
Que provoca
La crisi s’estén
per tot el món
Estimula l’aparició dels règims totalitaris
Als EE.UU., des de 1932,
Roosevelt aplicarà el New DealEs busquen solucions a la crisi
Teories keynesianes
Retirada d’inversions americanes
Baixada de preus mundials
3
Conseqüències internacionals
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

11. 2.LACRISIDEL1929ILAGRANDEPRESSIÓ 2.3. La lluita contra la crisi.
El New Deal americà:
 El president, Franklin D. Roosevelt, elegit el 1932, va proposar el New Deal. Programa
defensava la intervenció de l’Estat. Principals àmbits d’actuació:
Econòmic:
•Ajudar a les empreses privades en dificultats, crear empreses públiques en
sectors sense incentius per a la inversió privada i destruir els estocs agrícoles
acumulats.
• L’Estat va establir un control sobre els bancs. Els va obligar a facilitar préstecs
amb interessos baixos.
Social:
• El govern va promoure un gran pla d’obres públiques, va incentivar l’augment
salarial i va reduir la jornada laboral a 40 hores setmanas.
Les propostes europees:
• L’any 1933 es va convocar a Londres una Conferència Internacional per fomentar a cooperació
contra la crisi. No es van aconseguir acords.
• Molts països van confiar en la intervenció de l’Estat per ajudar a la recuperació econòmica. Es
van adoptar mesures proteccionistes i es van ajudar empreses en crisi; es van controlar els
preus; es van augmentar els salaris i es van fer ofertes públiques d’ocupació i es va disminuir la
jornada laboral.

12. La lluita contra la crisi
EL NEW DEAL
1933, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)
Control dels bancs
Estímul de la inversió (crèdits estatals)
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
Devaluació de la moneda
Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)
Intervenció estatal
Obres públiques
Intervencions
econòmiques
Intervencions
socials
Reduicció de l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salàri mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)
(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)

13. CARACTERÍSTIQUESDELFEIXISME LA DOCTRINA FEIXISTA
Es caracteritza per
Nacionalisme agressiu que aspirava a l’expansió territorial. Racisme i
Persecució de les minories.
Exaltació de l’Estat per damunt de l’individu.
Rebuig de liberalisme i de la democràcia.
Anticomunisme. Estat autoritari.
Intervencionisme de l’Estat en l’economia.
Legitimació de la violència i culte al militarisme.
Culte al líder carismàtic. Obediència cega.

14. 3.ELFEIXISMEITALIÀ 3.1. Itàlia a la postguerra
 El final de la Gran Guerra va deixar seqüeles humanes i econòmiques greus:
 Els acords de pau van suposar una gran decepció, no van atorgar a Itàlia una sèrie de
territoris que reclamava (Fiume i Dalmàcia).
• 700.000 homes;
• indústries inutilitzades;
• elevat deute exterior = augment de la inflació;
• el cost de la vida es va incrementar;
• els salaris van disminuir;
• el nombre d’aturats no parava de créixer.
 Es comença a estendre la idea que la participació
italiana a la guerra havia estat un engany.
L’irredemptisme hi va guanyar adeptes.
 També hi havia inestabilitat política: el governs no
aconseguien una majoria suficient (cinc executius
diferents).
 La crisi econòmica va generar una forta tensió
social.
 Al nord d’Itàlia es va desenvolupar un moviment
vaguista sovint amb objectius revolucionaris.
 La por a una revolució social va començar a
espantar les classes de caràcter més conservador.
IRREDEMPTISME
Corrent polític que propugna la
incorporació a l’Estat d’un
territori que es considera propi
per motius històrics o culturals
que està sota el domini d’un Estat
estranger.

15. 3.ELFEIXISMEITALIÀ 3.2. L’ascens del feixisme.
 En aquesta situació de crisi i agitació social va sorgir BENITO MUSSOLINI, que el 1919 va crear
els fasci de combat, coneguts per les seves camises negres.
Grups paramilitars que volien frenar l’auge del
moviment obrer. S’oposava als sindicats obrers i al seus
líders.
 L’any 1921 es van transformar en el Partit Nacional Feixista.
• Discurs populista.
•Programa: es basava
en la construcció d’un
Estat fort, que garantís
l’ordre social i la
propietat privada, i
que impulsés una
política exterior
expansionista.
suport
PETITA BURGESIA
finançament GRANS PROPIETARIS
AGRÍCOLES I
INDUSTRIALS.
tolerància
ESGLÉSIA

16. 3.ELFEIXISMEITALIÀ  A les eleccions del 1922, només va aconseguir 22 diputats en un Parlament de 500.
 Aquell mateix any Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern. I per demostrar la seva força
va organitzar una marxa sobre Roma acompanyat de 300.000 camises negres. El mes d’octubre,
el monarca el va nomenar cap del govern.
3.3. La dictadura feixista.
 Mussolini va convertir Itàlia en una dictadura en dues fases:
1922-1924:
Va desenvolupar un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus
adversaris(socialistes, comunistes i democratacristians). Manté la ficció d’un règim
parlamentari.
Després eleccions 1924:
Guanyades per la coalició de Mussolini gràcies a la violència exercida contra els seus
oponents, va anunciar la instauració d’un règim autoritari.

17. 3.ELFEIXISMEITALIÀ  El nou règim feixista atorgava prioritat a l’Estat sobre els individus, que havien d’acceptar el
govern de les elits més ben preparades i renunciar a les llibertats i als drets individuals si
aquests perjudicaven els interessos col·lectius de l’Estat.
 Rebutjava la democràcia i el marxisme i defensava un Estat totalitari.
 Els partits polítics van ser il·legalitzats.
 Es van prohibir les vagues i els sindicats van ser substituïts per un sistema de corporacions.
 Les eleccions van ser suprimides i el Parlament va ser substituït per la Cambra dels fasci i de
les Corporacions.
 L’Estat exercia un fort control de la societat a través del partit, que dirigia la vida social i
dominava els mitjans de comunicació. També controlava l’economia i defensava una política
econòmica autàrquica que aspirava a l'autosuficiència econòmica.
 Mussolini va prometre la creació d’un imperi italià que controlaria el Mediterrani.

18. 4.LAINSTAURACIÓDELNAZISMEAALEMANYA 4.1. La república de Weimar.
 El 1918, després de la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va
abdicar. Es va proclamar l’anomenada República de Weimar.
 El resultats electorals van donar el govern a una coalició dels trets partits més compromesos
amb la democràcia:
 Aquesta república va començar amb una situació difícil: va haver d’assumir la derrota militar
i acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors.
 Els anys de postguerra van ser de crisi econòmica, de misèria i d’atur. Els deutes de guerra i
les reparacions van portar a una gran inflació. La crisi va arribar al seu punt més àlgid quan al
1923 no van poder pagar les reparacions. Els francesos van ocupar el Rhur com a garantia de
cobrament.
- Es va reunir una Assemblea Constituent.
-Va elaborar una constitució democràtica per al nou
règim polític.
-Socialdemòcrates (Partit Socialdemòcrata).
- Catòlics (Partit de Centre).
- Liberals (Partit Democràtic).

19. 4.LAINSTAURACIÓDELNAZISMEAALEMANYA  La República de Weimar es va enfrontar a l’oposició dels grups més radicals.
Els moviments revolucionaris
d’esquerra aspiraven a
desencadenar una revolució
obrera. L’any 1919 van
protagonitzar un aixecament
armat.
Els grups de l’extrema dreta
consideraven il·legítim i
traïdor el règim republicà
perquè acceptava les
condicions de Versalles, volien
aconseguir el poder per la
força (Pustch de Munic de les
milícies nazis del 1923).
PUSTCH DE MUNIC:
Intent fallit de cop d’Estat portat
a terme entre el 8 i el 9 de
novembre del 1923 a Munic per
membres del Partit Nazi. Adolf
Hitler va ser detingut i
empresonats per haver-hi
participar.

20. 4.LAINSTAURACIÓDELNAZISMEAALEMANYA 4.2. Hitler i el partit nazi.
 Adolf Hitler, soldat d’orígen austríac. No va acceptar la derrota d’Alemanya a la 1a Guerra
Mundial. Al 1920 s’uní al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP). Va
ser el seu líder indiscutible.
 El 1925, a la presó, va escriure el llibre La meva lluita (Mein Kampf).
 Hitler va utilitzar una gran demagògia prometent feina per a tothom, la reducció dels beneficis
industrials, la millora dels salaris i una societat més solidària.
 Va atacar els qui considerava responsables de la crisi alemanya: jueus, comunistes i
demòcrates.
 El Partit Nazi va escollir com a emblema la bandera roja amb la creu gammada i es va dotar
d’organitzacions paramilitars, les Seccions d’Assalt (SA) i les Seccions de Protecció (SS) que es
van enfrontar a les organitzacions d’esquerres i es van presentar com una garantia de l’ordre
social davant l’agitació revolucionària.
Expressava el seu
menyspreu per la
democràcia
parlamentària, el seu odi
al bolxevisme, defensava
l’antisemitisme, la
superioritat de la raça ària
i la necessitat de crear un
gran imperi (Reich) que
unís tots els pobles de
parla alemanya.

23. 4.LAINSTAURACIÓDELNAZISMEAALEMANYA 4.3. El nazisme al poder.
 A partir del 1924, i després del Pla Dawes i dels Acords de Locarno, Alemanya va viure un
període de relativa millora de les condicions econòmiques i una certa estabilitat social.
 Les conseqüències del crack del 29 van ser molt greus per a Alemanya: es retira el capital
americà, alguns bancs fan fallida i es tanquen fàbriques i augmenta l’atur.
 A les eleccions del 1932, el Partit Nazi aconseguí 196 diputats, els comunistes 100. Per frenar
l’ascens del comunisme, els conservador van pressionar al president Hindenburg per a que
nomenés Hitler com a canceller d’Alemanya.
 Hitler convocà noves eleccions al març del 1933. Objectiu: aconseguir majoria parlamentària.
 Durant la campanya electoral es produí un incendi al Reichstag i els nazis van acusar falsament
els comunistes. Es declarà l’estat d’emergència, perseguí els adversaris i retallà les llibertats
civils. El Partit Nazi va obtenir el 44% dels vots.
 El 1934 Hitler es proclamà FÜHRER I CANCELLER DEL III REICH.
Malestar Part de la població opta per les propostes dels partits extremistes.
1. Burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats : atrets per les promeses
nazis. El Partit Nazi va tenir el suport dels grans industrials i financers i va
disposar de forts ajuts econòmics.
2. Els intel·lectuals i la major part dels obrers es van inclinar pel partit
comunista.

24. 5.ElIIIREICHALEMANY 5.1. El totalitarisme nazi.
 El 1934, els nazis transformen Alemanya en una
dictadura.
 El Partit Nazi va monopolitzar el poder. Es
prohibiren tots els partits i sindicats, es clausurà
el Parlament i es suprimiren les eleccions i les
llibertats individuals. Tots els treballadors van ser
cridats a afiliar-se al Front Alemany del Treball.
 Alemanya es convertí en un Estat policial que
va imposar un règim de terror. Les SS i la Gestapo
van ser els encarregats de perseguir l’oposició.
 A partir del 1933, es van crear els camps de
concentració per a tancar-hi els opositors i els
enemics del Reich.
 L’administració pública va ser depurada amb
una llei que autoritzava l’acomiadament per
raons polítiques i racials.

25. 5.ElIIIREICHALEMANY 5.2. L'homogeneïtzació social
 L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat
de la raça ària i la ideologia nacionalsocialista. El sistema educatiu, la cultura i l’art havien de
seguir les consignes nazis.
 El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels
jueus.
 El nazisme donava a la dona un paper social molt marginal. Les 3 K: Kinder, Kirche, Küche
(fills, església, cuina).
 Es van crear les Joventuts Hitlerianes, que s’encarregaven d’orientar l’oci i l’educació dels
joves.
1933, es promulga el boicot als negocis jueus.
1935, es dicten les Lleis de Nuremberg:
impedeixen els matrimonis mixtos i excloïen
els jueus de la ciutadania alemanya.

26. 5.ElIIIREICHALEMANY 5.3. Autarquia i Rearmament
 L’Estat planteja un projecte expansionista que unís tots els alemanys en un únic Estat i que
dominés nous territoris per assegurar el manteniment de la població alemanya.
 Es va dissenyar una política econòmica que preparés els seu projectes expansionistes i
militaristes.
 El III Reich es va proposar un rellançament econòmic per preparar Alemanya per a la guerra.
 Les ambicions expansionistes necessitaven d’un exèrcit poderós. S’inicia una política militarista:
reforça l’exèrcit amb el servei militar i la creació d’un de nou, la Wehrmacht, i una aviació
moderna, la Luftwaffe.
 L’exèrcit fort i una economia orientada a la guerra, Hitler es va sentir preparat per a la
construcció d’un GRAN IMPERI. El camí cap a la segona guerra mundial estava preparat.
ESPAI VITAL: Expressió utilitzada pel nazisme per
defensar la necessitat d’Alemanya de disposar d’un
territori d’acord amb la seva població. Es pretenia
restaurar les fronteres d’Alemanya anteriors a la
Primera Guerra Mundial i expandir-se cap a l’est, a
expenses de les considerades “races inferiors”.
• L’Estat va exercir un fort dirigisme econòmic. Objectiu:
aconseguir l’autarquia econòmica.
• Es donà prioritat a la indústria pesant, sobretot la
d’armament.
• Per frenar la inflació i l’atur, s’exercí un fort control sobre els
preus i els salaris.
• Programa d’obres públiques.