Superconductivitat

1. -INTRODUCCIÓ:
Un dilluns al matí recordo haver vist a un grup d'amics reunits en un parc jugant amb
un conjunt de piles, aquestes es trobaven connectades amb coure cablejat a un petit
motor de joguina d'un cotxe teledirigit. Hem va atreure per complet la petit joguina,
volia saber com funcionava, però jo tan sols tenia nou anys i no vaig poder. Ara ja sé
com funcionen, el que es generava era energia mecànica a partir d'energia elèctrica
que transmetia la pila pel cablejat i feia que es mogués el petit motor.
Després, quan vaig complir els dotze anys, va arribar a mi un joc d'imants, eren petites
esferes que funcionaven com a enllaç d'un trenca-closques. Jo intentava imaginar-me
com funcionaven, com s'atreien, com es repel·lien, però no acabava de trobar la
resposta. Així mateix, moltes vegades qualsevol de nosaltres hem vist a imants atraure
i repel·lir objectes i això ens ha pogut crear interès per entendre el seu funcionament.
També sabem que els humans estem connectats a la vibració de la magnetosfera,
mitjançant la nostra glàndula pineal, que vibra en les mateixes freqüències en què ho fa
el nucli del nostre planeta, sincronitzant els nostres ritmes vitals amb els de la Mare
Terra. Però el cos humà també genera la seva pròpia magnetosfera, el camp
biomagnètic humà. Aquest té diversos metres de circumferència i es veuria amb la
forma d'un vuit.
Així doncs, tot i que actualment ja sabem com funcionen els imants, no deixem
d'impressionar-nos quan els veiem, com si fossin un espectacle de màgia o alguna
classe d'il·lusionisme i és aquí on vull arribar amb el meu projecte.
L'energia que es produeix per la repulsió i l'atracció dels imants pot fer-se servir, la
qüestió en si, és com fer que aquesta energia es pugui aprofitar al màxim, com
aconseguir crear una font d'energia pura i fàcil d'emmagatzemar, on el rendiment sigui
el millor en comparació a la d'altres processos. Però aquest somni ambiciós no és fàcil
d'aconseguir.
A continuació, us vull explicar que a mesura que avancem en el meu projecte podrem
comprovar si és possible aconseguir crear un aparell que satisfaci aquestes necessitats
abans esmentades, i si no és possible, el perquè d'això.
No obstant, degut a l’extensa profunditat d’aquest tema, he de dir que no entraré en
mencions sobre la termodinàmica, l'entropia o sobre els sistemes físics oberts i tancats.
Tot i això, el propi sentit comú crec que és prou poderós com per servir-nos de guia e
aquest tema, malgrat l'obstinació que continuen tenint algunes persones en els nostres
dies.
La idea general és senzilla, per molt que li realitat s'imposi. Consisteix en emprar els
camps magnètics generats per imants permanents, o més aviat imants de "llarga
durada", per mobilitzar una màquina, i fer-la capaç, no només de generar energia
elèctrica, sinó també dotar-la de la impressionant capacitat de sostenir aquesta
generació indefinidament, sense cap altra aportació d'energia exterior. Aquesta seria la
solució definitiva a tots els nostres problemes energètics. Aquí és on entra en joc
l'argument tan utilitzat de les conspiracions: Es diu que, si aquests generadors no s'han
estès arreu i ens han alliberat de la tirania del petroli, és perquè hi ha una gran
conspiració encarregada de suprimir aquestes tecnologies. Bé, no seré jo qui els intenti

2. treure aquesta il·lusió però, encara que té cert encant romàntic, és la naturalesa la que
realment "conspira" per a que cap d'aquestes màquines hagi demostrat un rendiment
que vagi més enllà de l'anècdota.
I es que els fenòmens magnètics van ser coneguts pels antics grecs. Es diu que per primera
vegada es van observar a la ciutat de "Magnesia" a Àsia Menor, d'aquí el terme
magnetisme. Sabien que certes pedres atreien el ferro i que els trossets de ferro atrets,
atreien al seu torn a altres. Aquestes pedres es van denominar imants naturals.
El primer filòsof que va estudiar el fenomen del magnetisme va ser Tales de Milet, filòsof
grec que va viure entre 625 a. C. i 545 a. C. [1] A la Xina, la primera referència a aquest
fenomen es troba en un manuscrit del segle IV a. C. titulat Llibre de l'amo de la vall del
diable: «La magnetita atreu al ferro cap a si o és atreta per aquest». [2] El primer esment
sobre l'atracció d'una agulla apareix en un treball realitzat entre els anys 20 i 100 de
nostra era: «la magnetita atreu a l'agulla».
Així doncs, espero que el meu projecte de treball us sigui a tots útil per entendre millor el
màgic fenomen del Magnetisme.