.

1. Eva Gallofré Pascual
1r Batxillerat A

2. Índex dels temes
Enquadrament
Composició
Punt de vista i plans
Enfocament
Il·luminació

3. 2.1 - Enquadrament
• Quan capturem una imatge amb una càmera,
aquesta ve limitada per un marc que alhora
limita la nostra visió en el moment de la
captura i ens permet decidir quins elements
volem que siguin visibles en la imatge , a
aquesta operació l’anomenem Enquadrament.
• L’enquadrament provoca que un fragment de la
realitat visible sigui posat dins d’un quadre,
sigui emmarcat, i convertit en una imatge
limitada, bidimensional, capturada des d’una
posició i un punt de vista concret.

4. • L’enquadrament és un dels elements més
importants, ja que segons el que triem
estarem donant un missatge o un altre molt
diferent. Una fotografia o un vídeo son un
tipus de llenguatge de comunicació.
• L’enquadrament ens determina com estaran
ordenats els elements capturats, la seva
ubicació dins del marc de la imatge i la relació
i espais que hi ha entre ells.

5. Camp
• L’enquadrament determina allò que veurem
d’un referent real, és una selecció d’un espai
concret de la realitat visible.
• La visió directa humana no emmarca els
objectes; però la utilització de la càmera
implica una selecció de l’espai enquadrat i
suposa deixar part de la realitat fora de
l’enquadrament.
• Allò que es veu en l’espai enquadrat en diu que
es troba en camp perquè resta dins el camp
de visió de la càmera, mentre que allò que
queda fora se l’anomena fora de camp o espai
off.

6. Fora de camp
• El fora de camp és allò que l’espectador
creu que hi ha fora del quadre basant-se en
la informació d’allò que veu dins el quadre.
És l’espai off, espai invisible que envolta
allò que és visible i n’és continuïtat.
• La presència del fora de camp és
detectada sovint per l’espectador
mitjançant la recurrència a les mirades
dels personatges presents al quadre.

7. Format
• Format: és un altre factor comunicatiu
important. La majoria dels elements
fotosensibles (pel·lícules o sensors) tenen un
format rectangular.
• Hi haurà la possibilitat de triar un
enquadrament horitzontal, vertical o inclinat;
cada un d’ells transmet sensacions diferents i
té el seu camp d’aplicabilitat.

8. • L’enquadrament horitzontal suggereix quietud
i tranquil·litat.

9. • L’enquadrament vertical suggereix força i
fermesa.

10. • L’enquadrament inclinat transmet dinamisme i
força, i es fa servir com a recurs ocasional per a
ressaltar aquestes qualitats en el motiu de la
imatge.

11. 2.2 – Composició
• La composició determinarà l’estètica i també,
en la significació que atribuïm als elements
que apareixen en la imatge i a aquesta en
general.
• La composició d’una imatge és un art, i com a
tal no existeixen limitacions que facin que una
determinada composició sigui millor que una
altra, basant-se en els elements comuns
coneguts respecte a la manera com els éssers
humans percebem i subjectivem les imatges.

12. Centre d’interès
• En tota escena hi sol haver un motiu (allò que
desitgem destacar, el centre d’interès) i fons (allò
que envolta, decora i dóna sentit al motiu).
• Per ressaltar el motiu, cal omplir l’enquadrament;
fent que un objecte sigui present en l’escena;
d’aquesta manera exclourem de l’enquadrament
(desenquadrament) altres objectes que puguin
distreure l’atenció de l’espectador sobre el que
s’ha seleccionat. En l’enquadrament hem de deixar
un marge al voltant del motiu per no ofegar la
imatge.

13. Línies dominants
• Les línies dominants: son utilitzades per a dirigir
l’atenció de l’espectador, no desviar-la. Les línies
poden ser, horitzontals, verticals, corbes o
obliqües.
• La línia de l’horitzó sol ser una referència visual
clau per a l’ésser humà. La percepció d’una línia de
l’horitzó inclinada sol cridar l’atenció i, si no està
justificada, dóna a l’espectador la sensació que els
objectes cauran cap a aquest costat, cosa que no
sol produir bones sensacions.

14. • Les línies diagonals que sovint es formen en
les imatges: per exemple, la barana d’un
passeig, una vorera, un camí… tots aquests
elements formen línies dominants en la imatge
i poden, ser utilitzats per a conduir l’atenció.
• Un recurs habitual és col·locar aquestes línies
en les diagonals de la imatge fent-les coincidir
amb una o més cantonades de la mateixa, així
l’ull recorrerà aquestes línies des de les
cantonades als centres d’interès ajudant a
dirigir cap a ells l’atenció de l’espectador.

15. Regla dels terços
• Segons la regla dels terços una imatge es divideix en
nou parts iguals utilitzant dues línies imaginàries
paral·leles de forma horitzontal i dues més de forma
vertical, i recomana utilitzar els punts d’intersecció
d’aquestes línies per distribuir els objectes de
l’escena.
• Els quatre punts d’intersecció són els que major atenció
rebran de l’espectador. A causa d’això podem deduir
que el motiu no ha d’anar centrat en l’enquadrament
sinó que és preferible desplaçar-lo lleugerament, així
s’obtenen imatges menys simplistes, més atractives i
que ajuden l’ull a recórrer els punts d’atenció.

16. La mirada
• La mirada d’un ésser humà traça una línea
dominant imaginària a la imatge de gran força
expressiva que ha de ser respectada i
destacada.
• Quan la persona està mirant cap a alguna cosa,
ha d’obrir-se l’enquadrament situant la persona
en un costat i deixant un espai lliure (aire)
davant d’ella per ser ocupat per la seva mirada.

17. El moviment
• El moviment descriu una línia dominant
imaginària que és la seva trajectòria i
que pot tenir gran força expressiva.
• Quan el motiu estigui entrant en l’escena
és convenient deixar-li un espai lliure
(aire) davant perquè sigui ocupat per la
seva trajectòria i destacar l’efecte de
moviment.

18. 2.3 – Punt de vista i plans
• La variació del punt de vista o angulació
aporta perspectives diferents amb
elements inesperats que sovint capten més
l’atenció.
• El punt de vista des del qual capturem un
fragment de realitat ens determinarà la
manera de veure aquesta realitat i la
relació que establim amb ella.

19. • L’enquadrament, el fora de camp i la
composició vindran determinants per la posició
de la càmera.
• Un dels elements que determinarà el punt de
vista serà la posició en horitzontal i vertical
respecte a allò que captem, així parlem dels
següents angles o plans.

20. • Frontal o mig: la càmera
està just davant i a la
mateixa alçada de
l’element captat.

21. • Tres quarts: s’agafa l’element
una mica de costat.

22. • Perfil o lateral: l’element
és captat pel lateral

23. Angle picat
• El punt de vista de la càmera és superior a
l’element captat. Ajuda a destacar la petitesa de
certs objectes, ja que proporciona un punt de
vista de superioritat.
• Alhora és contraproduent el seu ús en persones o
animals,precisament perquè ajuda a veure’ls com
a inferiors, els resta importància i pot deformar
les proporcions del cap respecte al cos.

24. Angle contrapicat
• És la perspectiva contrària al picat, és a
dir, consisteix en fotografiar un motiu
des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar
la grandiositat d’un element.
• Se sol utilitzar per a edificis o
monuments. Deforma la perspectiva
accentuant-ne aquest efecte com més a
prop sigui del motiu.

25. Angle zenital
• La imatge es pren en un angle totalment
perpendicular (de dalt cap a baix)
respecte al terra, és a dir, a 90º. És el
picat absolut.

26. Angle Nadir
• La càmera o el punt de vista
és just a sota, és el
contrapicat absolut.

27. Presa a ran
• La càmera capta la imatge a ran de terra
o de l’objecte. Acostuma a sorprendre
l’espectador ja que els humans no solen
col·locar-se a aquest nivell de visió.

28. Els plans
• Un altre element important sobre el punt de
vista serà la distància de la càmera respecte a
l’objecte o subjecte captat. Determina la
manera com veiem els elements però també la
relació entre nosaltres i ells.
• No és el mateix fotografiar o filmar una
persona a certa distància que acostar-nos-hi
molt amb la càmera, molt més del que
normalment algú s’acostaria a aquesta persona
que no coneix gaire.

29. Pla de detall
• Mostra un objecte o part d’un objecte o
subjecte sobre el que es vol cridar
l’atenció. Destaca elements petits que, amb
un altre tipus de pla, passarien
desapercebuts.
• Normalment s’incorpora com a pla d’inserció
dins d’una narració. Ens dóna una informació
molt detallada i remarca una importància
sobre aquell fragment de la realitat.

30. Primeríssim primer pla
• Mostra una part del rostre o del cos
d’una persona. Potencia el valor
dramàtic. Transmet més intimitat i
condifencialitat que el primer pla.
• Quan es tracta d’un rostre, la imatge
queda tallada aproximadament pel front
o per damunt de les celles i just per
sota del llavi.

31. Primer pla
• Presenta el rostre sencer, o com a molt
l’espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i
dramàtic, ja que permet percebre el somriure,
el temor…
• S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les
expressions facial, s’utilitza en moments en
què es vol donar una forta càrrega emocional
al que està dient la persona que parla.

32. Pla mig
• Presenta la persona tallada per la
cintura, és a dir, de mig cos en
amunt. Interessa la reacció del
personatge davant una realitat.
•
• És el més proper que es pot realitzar
amb l’objectiu normal de la càmera, ja
que a distàncies més curtes es corre
el risc de distorsionar la imatge.

33. Pla americà o tres quarts
• Els límits superior i inferior coincideixen
amb el cap i els genolls de la persona. És
un enquadrament molt cinematogràfic,
que s’utilitzava sobretot als westerns
per oferir la cara i el revòlver de l’actor.

34. Pla sencer
• Els límits inferior i superior de la
pantalla coincideixen amb el cap i els
peus d’un o dos personatges.
Interessa l’acció.

35. Pla de Conjunt
• Abraça un petit grup de persones.
Interessa l’acció.Presenta una relació
entre els personatges.La persona més
important queda encaixada dins d’un
espai, però amb prou marge de
moviment.

36. Pla General
• Mostra un escenari ampli en el que
s’incorpora una persona o un grup de
persones que ocupa un terç o una quarta
part de l’enquadrament.
• Situa els elements en el seu entorn.
L’entorn té tanta o més importància que
els mateixos objectes o subjectes.

37. Gran Pla General
• Mostra un gran paisatge o una multitud. L’entorn és
més important que la persona.
• Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir
un valor dramàtic quan es pretén destacar la
petitesa d’un ésser en una multitud o enfront de la
natura.
• Els personatges es veuen molt allunyats, petits,
imperceptibles o directament no es veuen.

38. 2.4 – Enfocament
• L’enfocament permet captar les imatges
nítidament, fent que els contorns dels
elements, la incidència de la llum i les
gradacions tonals quedin clarament
definits.
• L’enfocament depèn de la distància a la
què la càmera està situada respecte als
diferents elements que surten a la
captura.

39. • La profunditat de camp és l’espai en
profunditat captat per la càmera amb nitidesa
i permet establir relacions entre els elements
situats en diferents termes.
• Hi ha poca profunditat de camp quan un
element està enfocat però els que estan pel
davant o pel darrera no.
• L’enfocament selectiu, serveix per destacar
l’element enfocat (el motiu) davant totes les
altres coses que estan desenfocades (fons).

40. 2.5 – Il·luminació
• L’obtenció d’una imatge fotogràfica o videogràfica
depèn de la captació que es fa de la llum d’una
determinada escena. La llum és la que conforma la
imatge però també la que determina l’aspecte que
tindran els elements de l’escena que estem
mirant.
• Es molt important tenir presents els diferents
tipus de llum solar, ja que poden produir diferents
tipus d’ombres i matisos afectant a la percepció
de les textures i els volums.

41. La llum del migdia
• És una llum dura, intensa i que elimina
les ombres, la qual cosa afecta
negativament la percepció del volum i els
matisos de la superfície dels objectes.
En general no sol ser bona per a la
fotografia.

42. La llum del matí
• Il·lumina amb tons frescos
pastel i difumina normalment
els detalls llunyans.

43. La llum del capvespre
• Il·lumina lateralment i amb
tons daurats i càlids produint
ombres tènues i subtils que
fan ressaltar la textura dels
objectes i el seu volum.

44. Textura
• Plasmar la textura en una imatge significa
donar-li més realisme i il·lusió òptica de
tridimensionalitat. Saber-ho fer és molt
important per transmetre una visió real de la
mateixa.
• En una imatge, la textura és una il·lusió òptica
que li dona una capacitat comunicativa extra.
A través de la textura, podem reconèixer com
és la superfície dels objectes.

45. • La direcció de la llum més
adequada per a ressaltar la
textura, és la il·luminació
lateral.
• La llum lateral potencia la
sensació de textura amb les
ombres que la rugositat del
motiu projecta.

46. Llum dura o directa
• És la llum que prové del sol o d’un únic punt de
llum artificial.
• La llum dura origina ombres en els objectes
destacant-ne el volum i marcant molt bé el seu
contorn.
• Com més lateral sigui la llum dura o directa,
millor ressaltarà la textura.

47. Llum difusa o plana
• És la llum que il·lumina els objectes sense produir
grans ombres ni contrastos
• S’aconsegueix aquesta llum quan el sol no il·lumina
directament els objectes, sinó que ve rebotada
d’un altra objecte clar o prové d’un tipus de focus
especials “softlights”.
• La llum difusa suavitza el contrast i redueix la
sensació de textura i relleu en la imatge. Com més
plana (frontal), més difuminarà la textura i
rebaixarà el relleu fent els objectes més plans.

48. Color
• Per ressaltar el motiu s’ha de buscar el contrast
de to i/o color entre el motiu i el fons així com
simplificar la composició, buscar fons uniformes i
pocs colors molt marcats a la imatge.
• La saturació de color evoca intensitat i els tons
suaus, tranquil·litat. La quantitat de colors i la
seva gamma afecta la percepció de l’espectador.
• La fotografia en blanc i negre ajuda a ressaltar
millor els contrasts i evita que es perdin la forma
i la textura.