1. Curs: Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua Maite Bonet Anna Oliva Àrea d’Innovació Pedagògica maig del 2011
2.
3. CALENDARI DE SESSIONS DIA HORARI dimecres 4 de maig de les 17h30 a les 19h30 dilluns 9 de maig de les 17h30 a les 18h30 de les 18h30 a les 19h30 TIC dimecres 11 de maig de les 17h30 a les 19h30 dilluns 16 de maig de les 17h30 a les 18h30 de les 18h30 a les 19h30 TIC dimecres 18 de maig de les 17h30 a les 19h30 dilluns 23 de maig de les 17h30 a les 19h30 TIC
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19. L 2 L 1 L 3 L 4 COMPETÈNCIA COMUNICATIVA reflexió metalingüística TIL similitud diferència intercomprensió lingüística PERFIL PLURILINGÜE
23. GN GV Yvonne donne l’information à un collègue. Paola dà l’informazione a un collega. (La) Rosa dóna la informació a un col·lega. Radu dă informaţia colegului. Pedro da la información a un colega. João dá a informação a um colega. Estructures sintàctiques: EXEMPLES D’ACTIVITATS D’INTERCOMPRENSIÓ
24. Recapitulem... Què pretenem quan ensenyem llengua? Desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes amb la finalitat que siguin capaços de : utilitzar la llengua de manera efectiva, integrar-se, conèixer el país, desenvolupar-se com a persona, participar a la societat, etc. Com enfocarem l’ensenyament de la llengua? Donant els recursos (lingüístics, tecnològics i audiovisuals) a l’aprenent perquè es comuniqui de manera eficient Plantejant situacions de comunicació (reals o simulades) Afavorint el desenvolupament de les 5 habilitats lingüístiques Comp. lingüística Comp. sociolingüística Comp. pragmàtica Què hem de tenir en compte? Teories sobre l’aprenentatge de llengües El perfil lingüístic plurilingüe dels alumnes (rendibilitzar els coneixements en llengua que ja posseeixen) Els coneixements que anem adquirint en diferents llengües es transfereixen Desenvolupem una única competència comunicativa Cal potenciar la reflexió metalingüística i les comparacions entre lles llengües de l’aprenent i la llengua meta per afavorir l’aprenentatge
35. Textos retòrics i poètics Funció: textos bàsicament culturals amb diferents finalitats (enriquir la pròpia llengua, conèixer textos propis de la cultura de la llengua que s’aprèn, fomentar la creativitat i evocar sentiments i emocions a través de la llengua) Gèneres textuals: poemes, rodolins, embarbussaments, cal·ligrames, etc.
36.
37.
38. Recapitulem... L’organització dels continguts/recursos de l’àrea de llengua per rúbriques ens permet donar un enfocament comunicatiu a la llengua La classificació en rúbriques presentada agrupa els textos segons la seva funció comunicativa: narrar, relatar, exposar, ordenar accions i regular comportaments, argumentar i textos retòrics (jugar amb la llengua) dialogar descriure Per treballar la llengua per rúbriques cal: Seqüenciar els textos tenint en compte la seva complexitat i la funcionalitat que puguin tenir per a l’alumne. Fer un treball progressiu de les diferents rúbriques en espiral al llarg dels cursos (treballar totes les rúbriques al llarg d’un cicle/ un text de cada rúbrica). Els textos es poden treballar des del punt de vista de la comprensió i de la producció . Relacionar els recursos (continguts de llengua i altres) amb els tipus de text per introduir-los de manera funcional i significativa El treball de la llengua per tipus de text ens permet integrar els continguts de les àrees no lingüístiques (medi) .
39. Quina seqüència didàctica aplicarem? NECESSITAT COMUNICATIVA SELECCIÓ D’UN TIPUS DE TEXT PROCÉS D’APRENENTATGE: CONSTRUCCIÓ DEL MODEL I EXERCITACIÓ APLICACIÓ DEL TEXT PER DONAR RESPOSTA A LA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ APLICACIÓ DEL TT EN SITUACIONS COMUNICATIVES SIMILARS TREBALL ANALÍTIC DELS RECURSOS COMUNICATIUS, AUDIOVISUALS. GLOBALITZACIÓ INTEGRACIÓ CAPACITACIÓ TALLERS D’APRENENTATGE PRODUCCIÓ INICIAL PRODUCCIÓ FINAL
40. FASE 1: Presentació de la situació de comunicació Activació dels coneixements previs Producció inicial Avaluació inicial FASE 2: Tallers d’aprenentatge dels recursos comunicatius, audiovisuals Elaboració dels “He après” Avaluació continuada dels recursos FASE 3: Elaboració de la producció final Avaluació final del procés i de la producció LA SEQÜÈNCIA DE LLENGÜES
41. Exemple de seqüència de llengües Exemple de seqüència de llengües Rúbrica Descriure accions Tipus de text La recepta de cuina Habilitats lingüístiques Expressió escrita Expressió oral Comprensió oral Comprensió escrita Situació de comunicació Elaborar un llibre de receptes senzilles per vendre’l a la fira de Sant Jordi (contingut de medi) Producció final Elaborar un llibre de receptes escrites Curs/cicle 3r/4t
42.
43.
44.
45.
46. FASE 2: Tallers d’aprenentatge Quins dels textos que et presentem a continuació corresponen a una recepta de cuina? Estructura del text: Reconèixer la silueta d’una recepta de cuina escrita i de les diferents parts.
47.
48. Numera, seguint l’ordre correcte, els passos per elaborar la recepta dels pingüins d’olives negres. FASE 2: Tallers d’aprenentatge Estructura: l’ordre dels passos en la preparació, imatge del resultat del plat. Contingut: estris, ingredients Morfologia i sintaxi: verbs d’acció relacionats amb la cuina
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56. El plantejament de l’avaluació Avaluació inicial: a través de la producció inicial i la recollida de coneixements previs Avaluació formativa: durant el procés, al final de cada taller Avaluació final: de la producció i dels recursos Autoavaluació: Del resultat: Presa de consciència dels aprenentatges assolits a través de la comparació entre la producció inicial i la final Del procés: Com han viscut el procés
59. Què és el treball per projectes? És una opció metodològica que permet organitzar els continguts des de la perspectiva de l’enfocament globalitzador , trenca amb la lògica de la disciplina i parteix de la realitat que envolta l’alumne.
60.
61.
62.
63.
64. Fases d’un projecte Projecte objecte Intenció: Elecció de l’objectiu final (Coneixements previs i dubtes) Planificació i preparació del procés Execució de les tasques planificades Avaluació del resultat i del procés Projecte dossier Intenció: Elecció del tema (Coneixements previs i dubtes) Planificació i preparació del procés (Índex) Recerca i tractament de la informació (desenvolupament de l’índex) Avaluació del resultat i del procés
65. Les variables metodològiques en el treball per projectes Elecció Planificació Execució de les tasques Avaluació ORGANITZACIÓ SOCIAL Gran grup Diversitat d’agrupaments Diversitat d’agrupaments Equips fixes Individual Col·lectiva RELACIONS INTERACTIVES Pluralitat d’interaccions fomentades pel docent (docent mediador, no transmissor) Implicació dels alumnes en la presa de decisions en tot el procés (paper actiu) Treball cooperatiu ESPAI TEMPS Organització flexible segons les necessitats del projecte (i les possibilitats reals) MATERIALS CURRICULARS Suports diversificats (escrits, orals, audiovisuals) Facilitadors de la recerca d’informació ORGANITZACIÓ DE CONTINGUTS D’una o més àrees treballats de manera globalitzada Continguts d’aprenentatge entorn a problemes o temes proposats pels alumnes (mediació del docent per tenir en compte el programa) AVALUACIÓ Avaluar tot el procés de treball El rol del docent al llarg del procés té la funció d’avaluació formativa Implicar l’alumne en l’autoavaluació/coavaluació del treball realitzat Avaluar el resultat final
66.
67.
68.
69.
70.
71.
72.
73. Potencia la funcionalitat dels aprenentatges Potencia la funcionalitat dels aprenentatges METODOLOGIA INCLUSIVA Nois i noies amb diferents característiques poden participar en la mesura de les seves capacitats METODOLOGIA INCLUSIVA Nois i noies amb diferents característiques poden participar en la mesura de les seves capacitats Metodologia que desenvolupa les competències dels alumnes Metodologia que desenvolupa les competències dels alumnes La finalitat és la planificació i el desenvolupament del procés La finalitat és la producció final Seqüència didàctica oberta i flexible Seqüència didàctica molt pautada METODOLOGIA GLOBALITZADORA Centrada en els aspectes procedimentals Permet treballar continguts de medi integrant aspectes de llengua METODOLOGIA GLOBALITZADORA Centrada en el treball de la llengua i permet integrar continguts d’altres àrees TREBALL PER PROJECTES SEQÜÈNCIES DE LLENGUA
74.
Notas del editor
C Pragmàtica: el saber utilitzar la llengua en 1 context comunicatiu específic o en una situació determinada.
Necessitats de comunicació: escriure una carta, exposar els resultats d’una recerca, expressar de forma argumentada l’opinió sobre un tema,...)
Model tradicional centrat en la gramàtica. Les activitats de comprensió lectora milloren la competència comunicativa?
Equilibrat=No es tracta d’intentar encabir totes les habilitats en una activitat. EX: llegir un anunci (CE) / comentar-lo (CO i PO)
Ce qui nous amène à penser justement ce pour cette raison qu’on peut maîtrisé d’autres langues, dans le cadre de la compétence plurilingue «