1. Els mètodes de la sociologia Lluís Bolívar

4. L’enquesta: consisteix a recollir informació, per mitjà d’un qüestionari, de persones, a les quals es pregunta sobre un fenomen o aspecte social determinat. Segons l’objectiu poden: Ser descriptives (es pretén retratar una població). Contrastar hipòtesis prèvies.

5. Qüestionari: És el mitjà gràcies al qual s’obté la informació. Les preguntes poden ser obertes i tancades. Abans de passar l’enquesta es fa un estudi pilot per preveure problemes no previstos.

6. La mostra: Consisteix en la selecció d’un percentatge d’individus o casos a partir d’una població gran. Se’ls hi passa l’enquesta i podem confiar que els resultats es poden generalitzar a tota la població. Hi ha dues maneres de triar les persones: Per quota Aleatòriament

8. L’estadística: Ens permet organitzar les dades recollides, per tal d’analitzar-les i després inferir-ne les característiques de la població estudiada. Serveix per estudiar numèricament els fenòmens col·lectius. Així trobem les constants comunes en la diversitat individual. Els mètodes quantitatius, per sí mateixos no expliquen tota la complexitat de la conducta individual. Així resulta necessari complementar-los amb mètodes qualitatius.

9. Mètodes qualitatius Són empiroanalítics i s’utilitzen en l’estudi de casos concrets i no busquen la generalització (entrevistes, històries de vida...).

10. Les entrevistes: Consisteixen en una conversa entre dues persones. La finalitat és obtenir alguna informació. S’ha de preparar bé l’entrevista, depenent del tema, de la persona entrevistada, del tipus de preguntes... Hi ha dues menes d’entrevista: les dirigides i les no dirigides.

11. Les històries de vida: Són entrevistes no dirigides que intenten captar experiències vitals que el nostre informant ha viscut al llarg de la seva vida.

12. 2- Mètode hermenèutic Hermenèutica = hermeneuo = interpretar i comprendre. Es basa en que per a comprendre les accions és necessari situar-se dins dels fets i no observar-los des de fora.

13. L’hermenèutica es rebel·la contra les interpretacions existents sobre aquests fets, ja que tenen com a únic paràmetre la causalitat. Podem comprendre les accions humanes si som capaços de situar-nos en el context de l’època (idees del moment, llengua).

14. 3- Mètodes criticoracionals Aquests autors consideren que a les ciències socials i a la sociologia no n’hi ha prou en aplicar el mètode experimental per explicar els fenòmens, ni tampoc és suficient la seva comprensió des de dins. Cal criticar-los per tal d’aconseguir una societat més lliure, racional i justa.

16. Característiques de la racionalitat crítica: Uneix la raó teòrica i la raó pràctica. El coneixement ha d’intentar transformar la realitat. És una raó comunicativa: La capacitat racional ha d’orientar-se cap a la recerca d’una veritat universal, necessària i comunicable. És una raó emancipadora: L’ésser humà ha d’autoreflexionar críticament sobre les condicions de la ciència i del coneixement i alliberar-se de les cadenes que l’oprimeixen des d’un punt de vista natural (necessitat d’autoconservació) com des d’un punt de vista social (eliminar dependències alienants).

17. Els filòsofs de l’escola de Frankfurt consideren que les ciències historicohermenèutiques s’orienten cap a d'interès pràctic, que pretén la comunicació i l’enteniment entre els éssers capaços de comunicar-se. Pensen que les ciències socials han d’alliberar la societat de la dominació i repressió que pateix.