SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 11
Excursió a Tarragona (Tarraco) 1 ESO A i B Fet per: Roger Farré Termes TARRACO
                    Com era Tarraco Una ciutat fortificada, ambedificispúblicsdedicatsalsdéus, l'administració i el lleuredelsciutatadans. Una divisió clara entre barrissuburbials i barrisdelspotentats, una vida urbana rica i intensa... L'actual Tarragona serà considerada a totl'Impericom una mena de paradís, un llocon la vida ésplaent i còmoda, obiviament per a totsaquells que es podienpermetre una vida així
                Entrant a Tarragona  L’arc de Beràés un arc de triomfsituat a uns 20km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Barà. L'arc es trobasituat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340. El seunomderivaria del comteBerà. Es tractad'unarchonoríficconstituït per un cos central sobre un podidecoratamb falses pilastresacanalades que culminen en capitellscorintis. Té una única obertura en arc de migpunt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulamentformat per arquitrau, fris i cornisa. El monumentestàfet de pedracalcària, seguramentprovinent de la regió. La construcció data de l'època de l'emperadorAugust, versl'any 13 aC. Se suposa que foudedicat a August o al seugeni i que serví per marcar elslímitsterritorials que depenien de Tàrraco.
          La torre dels Escipions Es tractad'untípicexemple de monumentfunerariturriforme. Consta de tres cossossuperposats, decreixents en dimensions. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadamentquadradaconstruïtambgrans blocs de pedra local, s'eleva un segoncos (l'intermedi) que presenta, a la façana, dues figures en relleualt que representen Atis (divinitatd'origen oriental associada al cultefunerari). El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'ineterior una cambra que devai guardar les cendres del personatge o família en honor de quès'haviaerigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monumentés de 9 metres. El parament de tot el monumentés de carreusmolt ben tallats i ajustats. La façana sud del segoncos, visible des de la Via Augusta, presenta en altrelleudues figures d'Atis. Una erròniaidentificaciód'aquestes figures ambelsgermansEscipiódonà origen a la tradicional denominació del monument. Per les sevescaracteristiques, cal datar la sevaconstrucció en la primera meitat del segle l dC; d'acrodambaixò, doncs, no éspaspossible de mantenircaprelació del monumentambelsgermansEscipió. D'altra banda, les figures d'Atis a la Torre delsEscipions indiquen l'extensió de cultesd'arrel oriental a la Catalunya Romana.
               Quan hem arribat  Hem anat a veure una maqueta de Tarraco.
                        La muralla Les muralles romanes de Tarragonaés una de les primeresgrans obres que elsromans van emprendre, després del desembarcamentdelsEscipions a Empúries,  l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana. S'hanpogut diferenciar dues fases en el seuprocés de construcció. La primera, datada en elsprimersanys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçadamitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o SantMagí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejamentarquitectònic i estratègicamb la fitad'augmentarl'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquestasegona fase es produeixpocsanysméstard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyesmilitars del cònsol Cató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, totjustcomençat el segle II aC.
              Passant per la muralla Sílvia va tenir dos bessons que va anomenarRòmul i Remus. Quan el reiAmulise'n va assabentar va ordenar que elsposessin en una cistella al riuTíberperquèfossinarrossegatsfins al mar i morissinofegats. La cistella va embarrancar. Elspetits van ser alletats per una lloba, Luperca. Cal tenir en compte que lloba era un eufemisme per a prostituta. Méstard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van créixer van descobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli i van restaurar Numitor al tron.
                   Dins del museu La nina d’ivori Va aparèixer a l'interiord'unsarcòfaglocalitzatl'any 1927, formantpart de les ofrenesfuneràries que acompanyaven les despullesd'una nena morta a l'edat de cinc o sisanys. Devia ser la sevajoguina preferida. La ninatrobada a la Necròpolis, de fràgil i delicada bellesa, té 23 cm d'altura, 6,5 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix. D'èpocabaiximperial, ha estat datada en elssegles III-IV dC. El seupentinat, ambdues trenes creuades i recollides sobre la regió occipital, imitariaalsposats de moda per les emperadrius de l'època, la qual cosa permet precisar la sevadatació. El pentinat de la ninatindriaelsseusorígens en elscorresponents a la segonameitat del segle III i que es van mantenirvigentsdurant el segle IV.
                      Els mosaics Medusa En mitologiagrega, Medusa, era un monstrefemení la mirada del qualconvertia la gent en pedra. Algunesreferènciesclàssiques la descriuencom una de les tres germanes Gorgones–Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l'única mortal. Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae
                      L’Amfiteatre L'amfiteatreromà de Tarragona estàubicatfora del primitiurecinteemmurallat, al costat de l'actualplatja del Miracle. Les excavacionsarqueològiquespermeten datar la sevaconstrucció en l'època de la dinastiaFlàvia (segonameitat del segle I dC. Presenta planta eŀlipticaamb dos elementsfuncionalsfonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupaval'espectacle, i la cavea, o graderia, ons'ubicava el públic. Les grades eren construïdesdamuntd'unpodium per protegirelsespectadors en elsespectaclesambparticipació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixafins a la mar va permetreaprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector.
                         El Teatre De tot el recinte es mantenenúnicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (18)

Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
 
Columna De Trajà
Columna De TrajàColumna De Trajà
Columna De Trajà
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
Clara Barcino
Clara BarcinoClara Barcino
Clara Barcino
 
Aqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòviaAqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòvia
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Els camins dels romans
Els camins dels romansEls camins dels romans
Els camins dels romans
 
17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 

Destacado

Punt de Mira
Punt de MiraPunt de Mira
Punt de Miralcolell
 
Tarragona2
Tarragona2Tarragona2
Tarragona2lcolell
 
Concurs portada
Concurs portadaConcurs portada
Concurs portadalcolell
 
La Passió de Cervera
La Passió de CerveraLa Passió de Cervera
La Passió de Cerveralcolell
 
Tarraco1
Tarraco1Tarraco1
Tarraco1lcolell
 
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)lcolell
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
 

Destacado (8)

Punt de Mira
Punt de MiraPunt de Mira
Punt de Mira
 
Tarragona2
Tarragona2Tarragona2
Tarragona2
 
Concurs portada
Concurs portadaConcurs portada
Concurs portada
 
La Passió de Cervera
La Passió de CerveraLa Passió de Cervera
La Passió de Cervera
 
Tarraco1
Tarraco1Tarraco1
Tarraco1
 
Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)Punt de mira (núm. 37)
Punt de mira (núm. 37)
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
Les aranyes
Les aranyes Les aranyes
Les aranyes
 

Similar a Tàrraco

Similar a Tàrraco (20)

Tarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitatTarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitat
 
Parc de la ciutadella(1)
Parc de la ciutadella(1)Parc de la ciutadella(1)
Parc de la ciutadella(1)
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
Edificis i estructures de barcelona
Edificis i estructures de barcelonaEdificis i estructures de barcelona
Edificis i estructures de barcelona
 
Ariadna Rius
Ariadna RiusAriadna Rius
Ariadna Rius
 
Ada Barcino
Ada BarcinoAda Barcino
Ada Barcino
 
Tarraco2
Tarraco2Tarraco2
Tarraco2
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrraco
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Llatí Tarragona
Llatí TarragonaLlatí Tarragona
Llatí Tarragona
 
Evolucióhistòricadelaciutat
EvolucióhistòricadelaciutatEvolucióhistòricadelaciutat
Evolucióhistòricadelaciutat
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
ELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ARTELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ART
 
C:\Documents And Settings\Mireia\Mis Documentos\Tarrac Oexcursio
C:\Documents And Settings\Mireia\Mis Documentos\Tarrac OexcursioC:\Documents And Settings\Mireia\Mis Documentos\Tarrac Oexcursio
C:\Documents And Settings\Mireia\Mis Documentos\Tarrac Oexcursio
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 

Tàrraco

  • 1. Excursió a Tarragona (Tarraco) 1 ESO A i B Fet per: Roger Farré Termes TARRACO
  • 2. Com era Tarraco Una ciutat fortificada, ambedificispúblicsdedicatsalsdéus, l'administració i el lleuredelsciutatadans. Una divisió clara entre barrissuburbials i barrisdelspotentats, una vida urbana rica i intensa... L'actual Tarragona serà considerada a totl'Impericom una mena de paradís, un llocon la vida ésplaent i còmoda, obiviament per a totsaquells que es podienpermetre una vida així
  • 3. Entrant a Tarragona L’arc de Beràés un arc de triomfsituat a uns 20km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Barà. L'arc es trobasituat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340. El seunomderivaria del comteBerà. Es tractad'unarchonoríficconstituït per un cos central sobre un podidecoratamb falses pilastresacanalades que culminen en capitellscorintis. Té una única obertura en arc de migpunt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulamentformat per arquitrau, fris i cornisa. El monumentestàfet de pedracalcària, seguramentprovinent de la regió. La construcció data de l'època de l'emperadorAugust, versl'any 13 aC. Se suposa que foudedicat a August o al seugeni i que serví per marcar elslímitsterritorials que depenien de Tàrraco.
  • 4. La torre dels Escipions Es tractad'untípicexemple de monumentfunerariturriforme. Consta de tres cossossuperposats, decreixents en dimensions. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadamentquadradaconstruïtambgrans blocs de pedra local, s'eleva un segoncos (l'intermedi) que presenta, a la façana, dues figures en relleualt que representen Atis (divinitatd'origen oriental associada al cultefunerari). El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'ineterior una cambra que devai guardar les cendres del personatge o família en honor de quès'haviaerigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monumentés de 9 metres. El parament de tot el monumentés de carreusmolt ben tallats i ajustats. La façana sud del segoncos, visible des de la Via Augusta, presenta en altrelleudues figures d'Atis. Una erròniaidentificaciód'aquestes figures ambelsgermansEscipiódonà origen a la tradicional denominació del monument. Per les sevescaracteristiques, cal datar la sevaconstrucció en la primera meitat del segle l dC; d'acrodambaixò, doncs, no éspaspossible de mantenircaprelació del monumentambelsgermansEscipió. D'altra banda, les figures d'Atis a la Torre delsEscipions indiquen l'extensió de cultesd'arrel oriental a la Catalunya Romana.
  • 5. Quan hem arribat Hem anat a veure una maqueta de Tarraco.
  • 6. La muralla Les muralles romanes de Tarragonaés una de les primeresgrans obres que elsromans van emprendre, després del desembarcamentdelsEscipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana. S'hanpogut diferenciar dues fases en el seuprocés de construcció. La primera, datada en elsprimersanys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçadamitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o SantMagí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejamentarquitectònic i estratègicamb la fitad'augmentarl'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquestasegona fase es produeixpocsanysméstard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyesmilitars del cònsol Cató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, totjustcomençat el segle II aC.
  • 7. Passant per la muralla Sílvia va tenir dos bessons que va anomenarRòmul i Remus. Quan el reiAmulise'n va assabentar va ordenar que elsposessin en una cistella al riuTíberperquèfossinarrossegatsfins al mar i morissinofegats. La cistella va embarrancar. Elspetits van ser alletats per una lloba, Luperca. Cal tenir en compte que lloba era un eufemisme per a prostituta. Méstard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van créixer van descobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli i van restaurar Numitor al tron.
  • 8. Dins del museu La nina d’ivori Va aparèixer a l'interiord'unsarcòfaglocalitzatl'any 1927, formantpart de les ofrenesfuneràries que acompanyaven les despullesd'una nena morta a l'edat de cinc o sisanys. Devia ser la sevajoguina preferida. La ninatrobada a la Necròpolis, de fràgil i delicada bellesa, té 23 cm d'altura, 6,5 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix. D'èpocabaiximperial, ha estat datada en elssegles III-IV dC. El seupentinat, ambdues trenes creuades i recollides sobre la regió occipital, imitariaalsposats de moda per les emperadrius de l'època, la qual cosa permet precisar la sevadatació. El pentinat de la ninatindriaelsseusorígens en elscorresponents a la segonameitat del segle III i que es van mantenirvigentsdurant el segle IV.
  • 9. Els mosaics Medusa En mitologiagrega, Medusa, era un monstrefemení la mirada del qualconvertia la gent en pedra. Algunesreferènciesclàssiques la descriuencom una de les tres germanes Gorgones–Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l'única mortal. Mentre Medusa estava embarassada de Poseidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae
  • 10. L’Amfiteatre L'amfiteatreromà de Tarragona estàubicatfora del primitiurecinteemmurallat, al costat de l'actualplatja del Miracle. Les excavacionsarqueològiquespermeten datar la sevaconstrucció en l'època de la dinastiaFlàvia (segonameitat del segle I dC. Presenta planta eŀlipticaamb dos elementsfuncionalsfonamentals: l' arena, en el centre, i on es desenvolupaval'espectacle, i la cavea, o graderia, ons'ubicava el públic. Les grades eren construïdesdamuntd'unpodium per protegirelsespectadors en elsespectaclesambparticipació de feres. La situació de l'amfiteatre a la vessant del turó que baixafins a la mar va permetreaprofitar la pròpia roca natural per a la construcció de les grades del sector.
  • 11. El Teatre De tot el recinte es mantenenúnicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra.