2. MULTIFUNCIONALITAT PASTURATGE DE
BOSCOS, PASTURES I PASTURES ARBRADES
BENEFICIS DIRECTES:
• ESTALVI DE COSTOS RESPECTE MANEIG MÉS
INTENSIU
• DIVERSIFICACIÓ DE RENDES PER A LA PROPIETAT
FORESTAL I L’EXPLOTACIÓ AGRO-RAMADERA
EXTERNALITATS:
• PREVENCIÓ INCENDIS
• CONSERVACIÓ HÀBITATS I ESPÈCIES
3. Ovella:
manté molt bé zones estassades
Vaca:
obre espais en zones de bosc dens
consumeix bé estrat herbaci en zones de
bosc dens
Cabra:
gran capacitat per brostejar
4. Models silvopastorals en finques
privades
Model
pascícola
Model ajustat
Model agrícola
Principal: relacionat
amb el bosc; pascícola
secundari
Objectiu principal:
agrícola; pascícola
secundari
TIPUS RAMAT
I BASE
TERRITORIAL
Ramat de boví o oví
Base Territorial:
Molta superfície són
pastures, pastures
arbrades o deveses
Ramat petit de boví
Base territorial: bosc i
una petita part de
conreus
Ramat d’oví
Base territorial:
conreus i bosc
RATIS /
CÀRREGUES
Rati UBM ha-1 de
conreu >>>> 2
Càrrega ramadera
ajustada al bosc:
< 0,2 UBM ha-1 any-1
Rati UBM ha-1 de
conreu: 1,5 – 2,0
OBJECTIU
Pascícola
5. Model pascícola
Punts forts: 1) Possibilitat d’obtenir
rendiment econòmic en finques
mitjanes o grans
conreus
bosc
deveses / pasture
Punts dèbils: 2) Alta inversió en
gestió del bosc; necessitat de mà
d’obra
6. Model ajustat
Punts forts: baixa inversió inicial;
poca necessitat de mà d’obra;
alta autosuficiència alimentària
del ramat
Punts dèbils: rendiment
econòmic baix en finques petites
o mitjanes
8. Principals aspectes a valorar per a
pasturar boscos, pastures o pastures
arbrades
1. Presència de conreus
2. Tipus de pasturatge: complet/ ocasional; rotacional/ no
rotacional
3. Càrrega instantània i càrrega anual
11. PASTURATGE COMPLET/ PASTURATGE OCASIONAL
PASTURATGE ROTACIONAL / NO ROTACIONAL
Aprofitament de pastures i zones adevesades:
Abril
Pasturatge
ocasional
Novembre
1er
2on
3er
4t
aprofitament aprofitament aprofitament aprofitament
Pasturatge
complet
Últim
aprofitament
Aprofitament de zones de bosc
Un únic pasturatge: complet
Dos pasturatges: el primer ocasional i el segon complet (quan el
factor any ho permeti)
12. CÀRREGA INSTANTÀNIA I
CÀRREGA ANUAL
Càrrega anual:
sempre moderada,
< 0,1-0,2 UBM ha-1 i any-1 en bosc
> 0,5 UBM ha-1 en pastures,pastures arbrades i
adevesaments
Càrrega instantània:
cal que sigui alta per assegurar pasturatge complet
de l’estrat herbaci
Exemples càrrega instantània:
1) En pastures, pastures arbrades i adevesaments: 10 – 20 UBM ha-1
2) En boscos densos: difícil de precisar; superior a 0,5 UBM ha-1
14. ASPECTES A VALORAR PER A PASTURAR
ZONES DE BOSC
1. Oferta farratgera del sotabosc
2. Actuacions silvícoles sobre l’estrat arbustiu
3. Distribució de les infraestructures
15. QUALITAT FARRATGERA
DEL BOSC
Aspectes per a valorar la qualitat farratgera del bosc:
•
RECOBRIMENT HERBACI
•
MATOLL PALATABLE/ NO PALATABLE
•
TRANSITABILITAT DEL BOSC
16. QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC
Recobriment herbaci
Superior al 50 %
Entre 30 % i 50 %
Entre 10 % i 30 %
Inferior al 10 %
Recobriment arbustiu
Oferta farratgera
No present o sense grans taques de matoll no
palatable
BONA
Domini no palatables, formant taques de gran
continuïtat
MITJA
Domini palatables
BONA
Domini no palatables
MITJA
Domini palatables
MITJA-BAIXA
Domini no palatables / no present
BAIXA
Domini palatables
BAIXA
Domini no palatables/ no present
BAIXA
17. QUALITAT FARRATGERA DEL BOSC:
EVOLUCIÓ AMB EL PAS DELS ANYS
Cas 1
Oferta farratgera bona, amb recobriment herbaci > 50 %
EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS
Manteniment o millora de l’oferta farratgera
Cas 2
Oferta farratgera mitja, amb recobriment herbaci < 20 %,
i recobriment d’arbustos palatables > 50 %
EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS
Dubtes sobre el manteniment de l’oferta farratgera
18. QUALITAT BROMATOLÒGICA DELS
PRINCIPALS MATOLLS DEL SOTABOSC
PD
FB
HEMICEL.
CEL.
LAD
D.Enz
ALZINA
4,7
31,6
19,0
27,0
11,6
48,4
GARRIC
4,5
30,7
17,2
22,6
14,2
50,7
ROMANÍ
4,2
27,3
9,6
17,2
20,4
54,4
GENISTA
5,4
39,5
22,9
30,6
11,9
41,7
PALLA
3,3
34,7
29,2
35,3
4,8
41,2
FARRATGE
8,9
11,6
20,7
12,3
1,9
74,7
El contingut en alguns minerals, com Ca o Mg, sol ser superior
als matolls que al farratge
20. Actuació silvícola en una zona de vessant colonitzada per matoll
impalatable (ex. Buxus sempervirens)
BOIX
FUNCIONS ESTASSADA:
PASTURA
PASTURA
• Garantir la
connectivitat entre les
dos zones de pastura
BOIX
BOIX
PASTURA
PASTURA
21. Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable
(ex. roure, sanguinyol, roldor i tortellatge) amb alçada inferior a 1,30
metres
FUNCIONS ESTASSADA:
• Garantir transitabilitat
bestiar
• Intentar potenciar
recobriment herbaci
• Respectar peus de matoll,
perquè el bestiar el pot
controlar
22. Actuació silvícola en una zona de bosc amb domini del matoll palatable
amb alçada superior a 2,00 m (ex. Crataegus monogyna)
FUNCIONS ESTASSADA:
• Aliment a una alçada on no
pot arribar els animals
• El bestiar pot controlar el
rebrot
23. Com condiciona al bestiar un punt d’aigua en una zona de sotabosc molt dens
Situació inicial
A: zona amb força estrat
herbaci i poc sotabosc
B: zona amb molta
densitat de matoll, difícil
transitar
C: punt d’aigua
El bestiar fa un camí per
anar des de la zona A al
punt d’aigua
Que podem fer:
Incentivar als animals a
transitar pel sotabosc amb
l’apertura de nous camins i
col·locació de blocs de
complement mineral
24. CASOS PRÀCTICS
2) APROFITAMENT RAMADER D’UNA
FINCA DE PASTURES I
ADEVESAMENTS
Es pot restringir a zones de clima humit
Segons el tipus de sòl i el microclima, les pastures són
de tipus mèsic o de tipus xèric
Gestió ramadera: molt important el pasturatge de tipus
rotacional, que maximitza la qualitat de l’herba que
consumeix el bestiar
26. SEGUIMENT DE L’APROFITAMENT
RAMADER DE ZONES ADEVESADES
Variables estudiades:
producció herbàcia
valor nutritiu de les pastures
composició florística de les pastures
càrrega ramadera
27. El potencial pastoral del rodal es defineix segons la seva
càrrega ramadera
Tipus
clima
Factors
fisiogràfics
Espècie
dominant
Càrrega ramadera
(UBM ha -1 any-1 )
Potencial
pastoral
Pla / Abancalat
Quercínies
0,74 – 0,90
A1
Pla / Abancalat
No quercínies
0,74 – 0,80
A2
Vessant
Quercínies
0,60 – 0,82
B1
Vessant
No quercínies
0,60 – 0,72
B2
Pla / Abancalat
Quercínies
0,60 – 0,73
C1
Pla / Abancalat
No quercínies
0,60 – 0,63
C2
Vessant
Quercínies
0,42 – 0,63
D1
Vessant
No quercínies
0,42 – 0,53
D2
Pla / Abancalat
Tipus pastura
Quercínies
0,00 - 0,30
E1
Pla / Abancalat
No quercínies
0,00 – 0,20
E2
Mèsica
Humit
Xeromèsica
Subhumit
Pastura seca
28. PRODUCCIÓ HERBÀCIA EN RODALS
ADEVESATS
Potencial pastoral
Producció
herbàcia global
-1
-1
(kg ha any )
Producció
herbàcia sota
arbrat
-1
-1
(kg ha any )
Producció
herbàcia entre
arbrat
-1
-1
(kg ha any )
A1, A2; solana
4.367 ± 405 a
3.571 ± 364 a
5.560 ± 440 a
A1, A2; obaga
3.522 ± 173 b
2.510 ± 315 b
4.533 ± 32 b
B1, B2
4.530 ± 317 a
3.420 ± 244 a
5.437 ± 377 a
C1, C2
2.200 ± 338 c
1.970 ± 309 b
2.545 ± 381 c
D1, D2
2.412 ± 658 c
1.822 ± 911 b
2.895 ± 450 c
E1, E2
< 2.500 d
Pastures mèsiques ofereixen valors superiors a les pastures
xeromèsiques (p < 0,001)
No hi ha diferències entre tipus de relleu (p <0,965)
29. PRODUCCIÓ DE LES PASTURES
Abancalat
obaga
Abancalat
solana
ANY 2009:
Sequera estival
moderada
Vessant
solana
30. PRODUCCIÓ DE LES PASTURES
Abancalat
obaga
Abancalat
solana
ANY 2010:
sense sequera
Vessant
solana
31. CONCLUSIONS RELACIONADES AMB
LA PRODUCCIÓ DE LES PASTURES
• Més producció a la zona oberta que sota capçada.
• Davallada de la producció estival en anys secs a la
solana. L’obaga aguanta sequeres moderades.
• Fenologia més avançada a les feixes respecte als
vessants. Més producció a la orientació solana que a
l’obaga en els aprofitaments realitzats a la primavera.
• Bona producció d’aglà en zones de roure i alzina.
32. Sequera estival en finques de pastures:
possibles solucions
• A escala d’explotació
Tenir recursos farratgers diferents a les pastures per
superar l’estiu:
- Conreus
- Bosc
• A escala de rodal
Aplicar mesures per allargar el període de pas en un rodal:
- Sembrar mates d’alfals
- Complementar el ramat amb palla
- Plantació d’arbres farratgers
33. QUALITAT NUTRITIVA DE LES
PASTURES
Potencial
pastoral
PB (%sms)
PD (%sms)
FND (%sms)
FAD (%sms)
A1, A2
17,95 ± 0,55 a
12,05 ± 0,40 a 29,30 ± 0,80 a
49,53 ± 1,50 a
B1, B2
15,58 ± 0,64 b
10,08 ± 0,52 b 34,88 ± 1,52 b
55,08 ± 1,49 b
7,21 ± 0,64 c
59,10 ± 3,22 c
C1, C2
D1, D2
11,59 ± 0,85 c
10,92 ± 0,58 c
6,68 ± 0,48 c
37,73 ± 1,55 c
38,61 ± 2,21 c
62,94 ± 3,52 c
Per a les pastures mèsiques, el relleu és un factor clau per a explicar
la diferència de qualitat nutritiva (p< 0,001)
34. ADEVESAMENT EN CLIMA HUMIT, PASTURA MÈSICA,
VESSANT, QUERCÍNIES, SOLANA
Característiques del parc
Maneig agronòmic
Àrees planes dins la zona de vessant
Pasturatge rotacional: 4-5 aprofitaments
anuals
Tancat entre 2 i 3 ha
200 – 250 peus
Lot de vaques petit o mitjà
ha-1
40 % FCC desprès de la 1a intervenció
Intensitat de pasturatge: alçada final 2 -3
cm arreu del parc
Aprofitament pastoral
5 – 7 dies ha-1 i any-1 per un lot de 40 vaques
Valoració econòmica
Actuació d’adevesament : balanç negatiu de 1.500 € ha-1 (1.000 -2.000 € ha-1)
Valoració econòmica anual, ingressos per venda de vedells:
al voltant de 160 € ha-1
35. CASOS PRÀCTICS:
EXTERNALITATS
3.1 PASTURATGE DE FRANGES DE
BAIXA DENSITAT ARBÒRIA AMB
BESTIAR OVÍ
Idea base:
compatibilitzar la producció
animal i la contribució del ramat a
la prevenció d’incendis
37. • La incorporació de l’activitat silvopastoral a
les actuacions de control de combustible
realitzades als PPP en pot disminuir els
costos de manteniment
39. 2. Conèixer l’explotació
Conreus, guarets i
rostolls
Serra, vessant solell
Cultius abandonats
Serra, vessant obaga
Situació freqüent: mosaic de diversos recursos farratgers
40. 3. Calendari pastoral
ZONA PASTURA
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
ZONA Ulldemolins (vora corral)
ZONA Ulldemolins-Prades
ZONA DE LES ESPADELLES
ZONA DE MONT-RAL
ROSTOLLS
CORRAL Ulldemolins
FRANJA de les Obagues
FRANJA de les Ermites
FRANJA del pantà de Margalef
FRANJA de Sant Salvador
x x x
x x x
a a
a a a
b b b
b b b
Període de cria (150 ovelles i 10 cabres)
500 ovelles i 50 cabres
a Època de pastura favorable pel pastor (opció a)
b Època de pastura favorable pel pastor (opció b)
x Època favorable per la pastura segons itineraris realitzats pel pastor
Pasturatge de franges: desprès del període de cria, amb un lot d’ovelles buides o en els
primers mesos de gestació
D
41.
42. 4. Seguiment i avaluació dels
resultats
Ulldemolins Font del Teix, juliol 2009
Biomassa abans (kg ha-1)
Biomassa desprès
(kg ha-1)
Reducció biomassa (kg ha-1)
Reducció biomassa (%)
1.116
733
382
34,2
Biomassa abans (kg ha-1)
Biomassa desprès
(kg ha-1)
Reducció biomassa (kg ha-1)
Reducció biomassa (%)
1.083
789
293
27,0
Ulldemolins Font del Teix, novembre 2010
Principals espècies herbàcies:
Jonça: reducció alta a la primavera, reducció mitja baixa a la tardor
Fenaç: reducció baixa a la primavera, reducció baixa a la tardor
Llistó: rebuig a la primavera, rebuig a la tardor
