1. L’Ordre del Císter
Per: Laura Bonastre i Anna Armengol

2. Origens
Tot va començar l'any 1098, quan un grup de 21
monjos benedictins, amb el seu abat Robert al
capdavant, van sortir del Monestir de Molesme,
moguts per l'Esperit Sant, a la recerca d'un lloc
solitari, Cîteaux (Cister), on poder buscar a Déu amb
major autenticitat i senzillesa, portant una vida en
pobresa i solitud, i proveint-se del necessari amb el
seu propi treball.

3. Llibre fundacional
La seva norma de vida seria l'Evangeli i la Regla de
Sant Benet en tota la seva puresa.

4. Lema
Cistercium mater nostra (Cister, mare nostra).

5. Carisma
Sorgeix com a reforma dels benedictins. El
carisma del Císter, que va tenir una ràpida
expansió, va donar una contribució molt
important a la història de l'espiritualitat i de la
cultura a Occident. Des del segle XII, els quatre-
cents monestirs ja existents van ser centres
d'intensa vida espiritual en tota Europa.

6. Art cistercenc
Anomenem art cistercenc a el desenvolupat pels monjos cistercencs en la
construcció de les seves abadies.
Les seves construccions prescindeixen d’adorns, d’acord amb el seu ordre
d’humilitat i modèstia, aconseguint espais conceptuals, nets i originals. El seu
estic és dels final del romànic, amb elements dels gòtic.
L'Ordre, seguint la Regla de sant Benet, observa l’aïllament i la clausura, pel que
aquest art es desenvolupa en construccions interiors per a l’ús dels monjos:
església, claustre, refetor o sala capitular.

7. Císter a l’actualitat
L’ord re cis te rce nc s ’organitza e n
congre gacions m on às tiqu e s i e n
algu ns m one s tir au tònom s , s e ns e
lligam am b cap congre gació.
L’ord re és gove rnat p e r u n cap ítol
ge ne ral, p re s id it p e r l’ab at ge ne ral i
com p os at p e ls ab ats i e ls d e le gats
d e le s cas e s o le s congre gacions .
L’ab at ge ne ral viu a R om a i com p ta
am b u n s ínod e com p os at p e r qu atre
m e m b re s e le gits p e l cap ítol.

8. Císter al món
Amb el suport del papa, reis i bisbes,
va ser decisiva la influència de sant
Bernat de Claravall en l’expansió de
l’ordre.
L’ordre s’estén per tot Europa, els
cistercencs van començar a ser
influents en l’església catòlica i un
dels seus membres arribà a la cadira
papal, Eugeni III.
El 1354, l’ordre comptava amb 690
monestirs masculins, de Portugal a
Suècia, d'Irlanda a Estònia i d'Escòcia
fins a Sicília.

9. F i