2. Origens
Tot va començar l'any 1098, quan un grup de 21
monjos benedictins, amb el seu abat Robert al
capdavant, van sortir del Monestir de Molesme,
moguts per l'Esperit Sant, a la recerca d'un lloc
solitari, Cîteaux (Cister), on poder buscar a Déu amb
major autenticitat i senzillesa, portant una vida en
pobresa i solitud, i proveint-se del necessari amb el
seu propi treball.
3. Llibre fundacional
La seva norma de vida seria l'Evangeli i la Regla de
Sant Benet en tota la seva puresa.
5. Carisma
Sorgeix com a reforma dels benedictins. El
carisma del Císter, que va tenir una ràpida
expansió, va donar una contribució molt
important a la història de l'espiritualitat i de la
cultura a Occident. Des del segle XII, els quatre-
cents monestirs ja existents van ser centres
d'intensa vida espiritual en tota Europa.
6. Art cistercenc
Anomenem art cistercenc a el desenvolupat pels monjos cistercencs en la
construcció de les seves abadies.
Les seves construccions prescindeixen d’adorns, d’acord amb el seu ordre
d’humilitat i modèstia, aconseguint espais conceptuals, nets i originals. El seu
estic és dels final del romànic, amb elements dels gòtic.
L'Ordre, seguint la Regla de sant Benet, observa l’aïllament i la clausura, pel que
aquest art es desenvolupa en construccions interiors per a l’ús dels monjos:
església, claustre, refetor o sala capitular.
7. Císter a l’actualitat
L’ord re cis te rce nc s ’organitza e n
congre gacions m on às tiqu e s i e n
algu ns m one s tir au tònom s , s e ns e
lligam am b cap congre gació.
L’ord re és gove rnat p e r u n cap ítol
ge ne ral, p re s id it p e r l’ab at ge ne ral i
com p os at p e ls ab ats i e ls d e le gats
d e le s cas e s o le s congre gacions .
L’ab at ge ne ral viu a R om a i com p ta
am b u n s ínod e com p os at p e r qu atre
m e m b re s e le gits p e l cap ítol.
8. Císter al món
Amb el suport del papa, reis i bisbes,
va ser decisiva la influència de sant
Bernat de Claravall en l’expansió de
l’ordre.
L’ordre s’estén per tot Europa, els
cistercencs van començar a ser
influents en l’església catòlica i un
dels seus membres arribà a la cadira
papal, Eugeni III.
El 1354, l’ordre comptava amb 690
monestirs masculins, de Portugal a
Suècia, d'Irlanda a Estònia i d'Escòcia
fins a Sicília.