3. ROQUES INDUSTRIALS Roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, sense tenir en compte de les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure. Construcció Siderúrgia Química Agrícola. Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.
5. ÀRIDS Pedres o fragments de mides diverses (blocs, graves, sorres, argiles o llims) Fabricació formigó, ciment i morters. Construcció Catalunya: explotacions de graves i sorres per fabricar àrids i vidres.
6. Arids Manipulació àrids naturals: trituració i classificació per grandàries. Són rentats i utilitzats immediatament a la construcció.
7.
8.
9. VIDRE Origen: Quars: mineral present en sorres, gresos i quarsites, o en filons. Barrejat amb òxids alcalins, calç o fluor.
12. MINERALS METÀL·LICS FERRO: 4,7% de l’escorça (abundant). Extret de la magnetita, l’hematita (oligist), limonita. (30-60% de metall). Acer: aliatge del ferro. Maresme, Gironès, Pirineu ALUMINI (7,5% escorça). Extret de la bauxita. Anoia, Alt Penedès.
13. COURE: 0,01 de l’escorça: calcopirita, cuprita, malaquita i atzurita. Tercer més emprat. Aliatges: Coure+zinc: llautó. Coure+estany: bronze Coure+zinc+níquel: alpaca. Berguedà, Pirineus
14. ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil. MERCURI: Cinabri. Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxics. PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials i additiu gasolina. Priorat.
16. MINERALS NO METÀL·LICS. SILICI: Silicats. (25% escorça, més abundant). Electrònica, ciments, vidres. Silicones i coles. SOFRE: Pirites. Fertilitzants, sulfúric, colorants, pesticides.
17. SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant... CALCI: 3,5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre...). POTASSI: 2,6% Silvina, carnal·lita. Fertilitzants, indústria alimentària, medicina. Durant el segle passat va haver-hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80. Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages.
18. IMPACTES DE LES EXPLOTACIONS PEDRERES: Recurs aflorant o a poca profunditat, horitzontal. Roques Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte visual, contaminació acústica, atmosfèrica, esllavissades, despreniments...)
19. GRAVERES Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny. Impacte: contaminació d'aqüífers si n’hi han. Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny. Impactes Contaminació d'aqüífers si n’hi han. Contaminació (pols, soroll) Impacte visual Destrucció del terreny.
20. MINA A CEL OBERT Minerals dispersos en el subsòl. Forat a terra en forma d’embut, esglaonat. Fort impacte, contaminació d'aqüífers, aigües àcides.
21. MINA EN GALERIA Explotació en filons o estrats a profunditat. Pou (vertical) Galeria (horitzontal) Riscs: esfondraments o subsidència. Poc impacte visual, però sovint en contamina l’aigua subterrània.
22. RECURSOS DE L’EDAFOSFERA: AGRICULTURA MODIFICACIONS DEL SÒL: Modificacions dels horitzons dels sòls. Aportacions de fertilitzants i pesticides. Instal·lacions de sistemes de reg. Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent...)
23. CEREALS: Blat,arròs, blat de moro. LLEGUMS TUBERCLES ARBRES FRUITERS HORTALISSES COTÓ, LLI , CÀNEM Es cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24% Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament. Catalunya: 33% camps de conreu
24. AGRICULTURA INTENSIVA És més rendible Es cultiven grans extensions, planes. Molta maquinària pesant. Abús dels fertilitzants i plaguicides. Monocultius. Llavors manipulades genèticament. AGRICULTURA TRADICIONAL Menys rendible Terrenys de tot tipus Poca maquinària, més mà d’obra. Fertilitzants orgànics. Diversos tipus de plantes. Llavors naturals.
25. RAMADERIA Molts conreus (lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge) Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra,sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.
27. Com en el cas de l’agricultura, també podem distingir la ramaderia intensiva (cria amb pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període de creixement...) de l’extensiva: tradicional, transhumància... Baix rendiment, però més sostenible ambientalment.
28. SILVICULTURA Explotació de boscos per producció de fusta. Dos tipus de boscos: BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques amb reserves. BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de tales superior.
29. CATALUNYA: 28% del territori. Zones mediterrànies: pi blanc Muntanya mitjana continental seca: boscos de pi roig, roure, faig o avet. Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.
30.
31. SILVICULTURA INTENSIVA No és una explotació sostenible. Més rendible. Espècies de creixement ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl. A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini. S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.
32. SILVICULTURA TRADICIONAL Explotació sostenible Menys rendible Espècies autòctones de creixement lent: els nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix. Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se. Maquinària lleugera, respectuosa. El sòl es regenera ràpidament després de la tala. Recuperació ràpida: substitució directa dels arbres per individus joves de la mateixa espècie.
33. GESTIÓ I CONSERVACIÓ DEL SÒL Ordenació del territori: protecció dels recursos: agraris, miners, urbanístics... Carta Europea dels Sòls (Estrasburg, 1972): el sòl és un recurs de la biosfera, s’ha d’evitar la degradació o destrucció.
34. MESURES PER FRENAR L’EROSIÓ Mantenir el sòl amb vegetació Sentit llaurades amb corbes de nivell de terreny: menys escolament. Bancals de pedra per afavorir la retenció d’aigua. Dics en xaragalls. Repoblacions forestals.
35. Zones de pastura estable, sostenible. Barreres vegetals contra l’erosió eòlica. Murs de contenció en zones de risc d'esllavissades i despreniments. Planificació urbanística: no a la construcció indiscriminada. Espais naturals protegits. Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús abusiu de fertilitzants i plaguicides.
