2. La primera càmara digital apareix al 1990.
Hi ha dos tipus de càmeres digitals:
Les càmeres digitals compactes: Són càmeres senzilles
d’utilitzar i de mida petita a les que gairebé totes les funcions
són automàtiques i el seu preu és força assequible.
Les càmeres digitals rèflex: Són càmeres més difícils d’utilitzar i
de mida més gran.
Hi ha de tres tipus:
a) Les que utilitzen els aficionats ,que solen ser el doble de
cares que les compactes.
b) Les semiprofessionals ,que s’assemblen molt a les
professionals però són la meitat de cares que aquestes.
c) Les professionals ,que són molt cares i permeten ajustar
manualment totes les funcions per fer els efectes dessitjats.
3. 1. L’OBJECTIU:
Un objectiu es compon de diverses lents òptiques, que
permeten enfocar i enquadrar l’escena a fotografiar,i
el diafragma,que és l’element que es regula segons la
quantitat de llum.També incorpora un fotòmetre,que
deixa passar a través de l’objectiu la quantitat
necessària de llum perquè el sensor pugui captar bé la
imatge.
Els objectius poden ser fixos, com a les càmeres
compactes,que utilitzen un objectiu fix zoom de
distància focal variable i que estan fets de materials
més econòmics com el plàstic;o intercamviables ,com
a les càmeres rèflex,que tenen més lluminositat i
nitidesa i estan fets amb òptiques de vidre.
4. 2.EL SENSOR DIGITAL:
El sensor digital és un xip que es compon de milions de
sensors microscòpics sensibles a la llum.Hi ha dos tipus
de sensors:el CCD i el CMOS.
En funció del nombre de cèl·lules sensibles que
contingui el sensor, s’obtenen fotografies de més o
menys megapíxels.
El píxel és la unitat més petita de color d’una imatge
digital i és compost per tres canals de color (RGB): un
canal per als colors vermells ,un altre per als colors
verds i un altre per als colors blaus, de 8 bits cada un.Es
poden obtenir 256 tonalitats per canal i es pot
representar una gamma de 16 milions de colors.
5. 3.LA PANTALLA LCD:
La pantalla LCD permet observar immediatament la
imatge a la qual enfoquem, veure las fotografies un
cop realitzades ,les guardades a la tarjeta de memòria
i els menús del programari de la càmera.
4.EL FLAIX:
El flaix és l’element que permet fer fotografíes en llocs
amb poca il·luminació,també es pot utilitzar per evitar
que surtin els ulls vermells a la fotografía.Pot disparar a
una distància de 4 a 7 metres.
6. Les funcions més usuals són:
ESTABILITZADOR D’IMATGE: Elimina les petites vibracions que
rep la càmera en el moment de fer la fotografía abtenint
una imatge molt nítida.
MACRO: permet fer fotografíes a una distància molt curta de
l’objectiu a l’objecte.
REPRODUCCIÓ DE FOTOGRAFIES O VÍDEOS: permet veure les
fotografies i els videos emmagatzemades a la càmera.
SELECTOR DEL TIPUS DE FUNCIONAMENT DE LA CÀMERA: pot
seleccionar el funcionament automàtic,el semiautomàtic o
el manual.
CAPTURA DE VÍDEOS: permet fer petits videos amb la mateixa
càmera.
7. OPCIÓ RÀFEGUES: permet fer fotografíes d’esports o
d’escenes en moviment.Dispara entre 3 i 6 vegades per
segon.
DISPARADOR AUTOMÀTIC: permet colocar la càmera
en un trípode i accionar el disparador automàtic
donant uns segons per a que la persona es coloqui al
lloc correspondent per sortir a la fotografia,la càmera
emetrà uns semyals acústics i òptics ,cada vegada més
seguits,abans de diparar.
FLAIX: pot seleccionar el mode automàtic, la funció ulls
vermells o la desactivació del flaix.
PAPERERA: permet esborrar fotografies de la memòria
de la càmera.
8. El programari de les càmeres està distribuit
per menús que permeten configurar la
càmera i canviar els valors per obtenir
fotografies de més qualitat.les funcions més
importants són:
DIMENSIÓ DE LA MIDA MÀXIMA DE LA IMATGE QUE ES
DESARÀ EN LA TARJETA DE MEMÒRIA: com més
megapíxels tingui la fotografia,més es podrà ampliar la
imatge sense perdre nitidesa però més espai ocuparà.
TIPUS DE FORMAT DE LA IMATGE: pot ser JPG,RAW o
TIFF,segons la compressió que es dessitgi.
9. CONTROL DE LA SENSIBILITAT ISO: en funció de la
intensitat de la llum es pot regular el valor ISO,si hi ha
molta intensitat de llum el valor ISO serà petit i si hi ha
poca,el valor serà gran.
BALANÇ DE BLANC I EQUILIBRI DE COLORS: permet
seleccionar diversos tipus d’equilibris com
l’automàtic,sol,núvols o llum interior.
DATA I HORA: permet canviar la data i hora de la
càmera i posar-les a la imatge.
TIPUS D’ESCENES: segons el tipus de fotografia podem
seleccionar el tipus d’escena com
paisatge,festa,cel,retrat,esprt,interior o focs artificials.
10. Consisteix a eliminar els objectes o les zones d’una
escena que no volem que surtin en la imatge i distribuir
els elements ordenadament en els llocs adequats.
11. Aquesta tècnica consisteix a dividir amb dues línies
imaginàries l’eix de l’horitzó i l’eix vertical de la imatge
que volem enquadrar de manera que obtinguem 3
zones horitzontals i 3 de verticals amb 4 punts
d’intersecció (punts d’interès) a on col·locarem
l’element principal que volem destacar.Amb aquesta
regla s’aconsegueix que la fotografía sigui
estèticament equilibrada i compensada.
12. En cas que hi hagi poca il·luminació o calgui fer
fotografies nocturnes,és recomenable utilitzar el trípode
i el disparador automàtic per evitar les vibracions i
aconseguir que les fotografies siguin sempre nítides. En
cas de no utilitzar el trípode,les fotografies nocturnes
queden amb tots els punts lluminosos moguts,a causa
del temps llarg d’exposició que necessita el sensor de
la càmera per capturar l’escena nocturna.
13. El contrallum permet convertir els elements d’una
fotografia a siluetes i disminuir-ne la gamma de colors.
En moltes fotografies d’exteriors hi ha una part de
l’escena que té molta més llum que la resta.En
conseqüència,només quedarà ben il·luminada la zona
que té la llum més intensa i la resta quedarà a l’ombra.
Per ressaltar els detalls de la part que queda a l’ombra,
caldrà activar manualment el flaix.
Per fotografiar un interior sense utilitzar el flaix hem de
messurar la llum d’una de les zones de la sala sense
tenir en compte la llum exterior.
14. Hi ha diverses maneres de fotografiar el moviment:
Congelar el moviment en el moment en que es
produeix: per aconseguir que la fotografia quedi nítida i
es vegin tots els detalls d’escenes en moviment,cal
programar la càmera perquè dispari a velocitats molt
altes.
Aconseguir que la fotografia expressi velocitat: Cal
programar la càmera a una velocitat adeqüada al
moviment de l’objecte,enquadrar l’objecte tant lluny
com sigui possible i enfocar-lo amb el zoom.
Aconseguir la sensació de velocitat: Cal col·locar la
càmera en un trípode programar la velocitat entre 1 i 3
segons i utilitzar el diaparador automàtic per
aconseguir que el fons es vegi nítid i l’objecte mogut.