SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 16
Nom: Lluïsa
Cognoms:Tchilingirian Higuera
Curs: 3r
ESO
Assignatura: Història
Data: 21-5-14
ÍNDEX
 RESUM DEL LLIBRE..............................................................................PÀG. 1-2
 VOCABULARI.........................................................................................PÀG. 3-4
 PERSONATGES.....................................................................................PÀG. 5-7
 LLOCS......................................................................................................PÀG. 7-9
 VISITA AL BORN................................................................................PÀG. 10-11
 ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS....................................................PÀG. 12-13
 CONCLUSIÓ.........................................................................................PÀG. 14
RESUM DEL LLIBRE
Narcís Feliu de la Penya és un advocat que ha llogat un estable al raval per
construir-hi telers de roba que ha fet arribar des de França de contraban per tal
de modernitzar la indústria tèxtil i enfortir l’economia catalana. En Jacint, és el
seu criat i home de confiança. En Narcís també és escriptor; un dels seus llibre
porta per títol “El Fènix de Catalunya” i l’altre “Els Annals”.
En Brocatfí és un importador de teixits, i en Jeroni de Castellbroc és un noble
arruïnat client seu que per cancel·lar el seu deute està disposat a calar foc als
telers d’en Narcís i d’aquesta manera en Brocatfí no perdrà clients. En Jeroni de
Castellbroc que és l’amant de la duquessa “du clair de la lune” de nom Simone , una
dona molt bella de qui tothom malparla, intentarà que la criada de la duquessa,
l’Odette, “la gateta”, l’ajudi. Afortunadament, l’advocat convoca la burgesia de
Barcelona i també a la duquessa per mostrar-los els seus teixits. La Simone en
queda tant meravellada que no accepta participar en el sabotatge i un cop
s’assabenta que en Castellbroc està arruïnat el deixa.
En Narcís també s’enamorarà de la duquessa, com en Jacint que per amor a ella
robarà el seu amo per poder oferir-li una joia i marxarà al no poder aguantar la
seva vergonya. Tanmateix a la seva vida apareixerà en Déntol un home que ho ha
perdut tot i que li presentarà mossèn Josep Oriol que intentarà fer-lo raonar.
Al pla polític hi ha dos bàndols: els Àustries partidaris de Carles II que no té
hereus i els partidaris dels Borbons de França. Finalment el 15 d’agost de1967 el
duc de Vendôme entra a Barcelona i s’anomena virrei. En Jacint havia decidit anar
a lluitar, mentre la duquessa i l’Odette marxen cap a França amb el Duc de
Vendôme. Durant el camí arresten uns miquelets entre els quals es troba en Jacint
ferit a qui l’Odette reconeix. Junts aconsegueixen escapar amb el permís de la
duquessa que els ofereix el seu palauet del carrer d’en Lledó. En Jacint es
reconciliarà amb el seu amo, que li tornarà a confiar les seves finances. L’Odette i
en Jacint es casaran in tindran fills.
L’any 1700 mort en Carles II sense descendència. El rei d’Espanya havia nomenat
Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV hereu de la corona espanyola. Felip d’Anjou es
converteix en Felip V i el 1701 celebra les sessions de Corts a Barcelona mostrant-
se molt autoritari. Anglaterra i Holanda temen que França i Espanya s’aliïn i per
tant signen junt amb l’Imperi Austríac una aliança a l’Haia per combatre
l’absolutisme francès. El 1704 l’exèrcit anglès i holandès bombardeja Barcelona.
L’advocat és detingut i empresonat per simpatitzar amb els aliats. Desprès serà
alliberat pels seus fidels amics. El seu únic interès és que el comerç es reprengui.
L’emperador Josep d’Àustria mor anomenant successor el seu germà Carles.
Anglaterra, Holanda i Portugal no volen un imperi format per Espanya i Àustria i
tampoc no volen un rei Borbó a França i a Espanya. Així doncs les potències
internacionals signen un tractat de pau sense tenir Catalunya en consideració.
L’advocat mort l’any 1712 i és enterrat a l’Església de Santa Maria del Mar.
L’emperadriu austríaca i la seva cort marxen de Barcelona i el 1713 Felip V exigeix
el rendiment de la ciutat volent anul·lar tots els privilegis. L Junta dels Tres
braços de Catalunya decideix lluitar i el 1714 elegeix Rafael Casanova conseller en
cap del Consell de Cent. L’estiu de 1714 Casanova mobilitza els ciutadans i Villarroel
comanda tots els homes.
En Jacint decideix allistar-se i encomana la protecció de la família al seu fill gran
en Bernat. Finalment mor a la batalla. L’onze de setembre al fossar de Santa Maria
del Mar s’enterren els herois catalans.
VOCABULARI
Chéri: estimat.
Bocamànigues: part de la màniga per on surt la mà.
Rebec: persona difícil de controlar a causa del seu caràcter.
Brocat: teixit amb fils d’argent o d’or.
Barreters d’Agulla: artesà que fabrica barrets de diversos materials com la seda,
utilitza l’agulla. A partir del segle XVI seran els teixidors de barrets cars.
Heura: planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins
a 500 anys. És una planta paràsit.
Còfia: espècie de barret utilitzat per les persones que servien e una casa.
Normalment era per a dones.
Escrivania: conjunt d’elements d’escriptura que es disposaven sobre la taula de
despatx. Formada per la tinta, el tinter, la ploma, l’estilet, el paper secant i les
pólvores secants. També és el lloc on treballa l’escrivent.
Pólvores: pólvores secants.
Consell d’Aragó: institució que s’encarrega dels afers dels regnes de la Corona
d’Aragó, des del segle XV fins el XVIII. S’ocupa del poder judicial i de l’executiu.
Consell de Cent: institució de govern a la ciutat de Barcelona establerta el segle
XIII i que dura fins el XVIII. El seu nom té origen al nombre dels seus membres,
que eren cent. A partir del segle XV, els 128 ciutadans escollien els 5 consellers.
Generalitat de Catalunya: és una institució. Té el seu origen en les diputacions
permanents creades per governar l’administració entre reunions de les Corts als
diferents territoris de la Corona d’Aragó. Es crea el segle XV i desapareix al 1716.
El rei es troba amb les corts per:
-Anar a la guerra -Aprovar impostos. -Escriure lleis.
Miquelets: membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari,
reclutada per les juntes de la Corona d’Aragó, per a accions especials o com a
reforç de les forces regulars.
Guerra dels Segadors: conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de
Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a afecte més perdurable la
signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659 entre les Espanyes i França.
Guerra dels segadors: conflicte bèl·lic i revolta pagesa que afectà bona part del
Principat de Catalunya al segle XVII, les causes es basaven en els estats
monàrquics absolutistes i el règim senyorial. La guerra va acabar amb el tractat
dels Pirineus.
Coronel·la: força militar formada per ciutadans, encarregada de la defensa de la
ciutat, vigilaven els portals i les muralles fins el 1714. La coronel·la està formada
per 4000 homes formats per batallons d’un gremi. Hi ha mes soldats que habitants
de Barcelona. Hi havia el doble de militars francesos que de catalans, i tenien
armes. Cada gremi vestia d’un color diferent.
Botifler: insult que s’aplica als partidaris de Felip V. Se’ls anomena a les persones
considerades traïdores de Catalunya. Hi havia diverses teories:
1) Hi havia un general de l’exèrcit felipista que es deia beauffleurs.
2) Hi ha qui diu que deriva del símbol dels borbons, la flor de lis, d’aquí
derivaria que els felipistes, partidaris dels borbons, serien els seguidors de
la “flour bonique”.
Cant dels ocells: cançó tradicional catalana de Nadal que va acabar sent de
bressol. És una cançó d’autor desconegut, però pau casals la va interpretar i
popularitzar. Comença a principis del segle XVIII. Als 70 pau casals era un català
exiliat per Franco. Pau casals va ser convidat per tocar davant de l’assemblea de la
ONU, i va fer un discurs que començava així: I am a Catalan.
Batalla d’Almansa: guerra entre les forces de Felip V, comandades pel duc de
Berwick i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI. Les tropes borbòniques
conquisten València i s’escriu un decret de Nova Planta, Valencia deixa de ser un
estat. El 1707 la resistència en ciutats va ser tan gran, que quan els felipistes van
entrar, van enderrocar la ciutat sencera.
Junta de braços: institució que convocava la diputació del general en casos
d’emergència amb els representants de les corts. La formaven els tres estaments.
Tractat d’Utrecht: va ser el 1713. És la cort de tots els països d’Europa que van
participar a la guerra de successió.
Penó de Santa Eulàlia: representava la ciutat de Barcelona. Bandera vermella amb
la imatge de la verge i amb una creu. La bandera es troba dins del Consell de Cent.
La portava el conseller segon.
PERSONATGES
Narcís Feliu de la Penya: advocat i escriptor. Va impulsar l’economia de
Catalunya. Va ser un personatge emblemàtic. El seu pare tenia el mateix nom, i la
seva mare es deia Maria Farrell, també tenia un germà anomenat Salvador.
Jacint Moliner: criat i home de confiança de Narcís. Va ser l’amant de la
duquessa, però finalment es va casar amb Odette i van tenir quatre fills.
Duquessa du Claire de la Lune: duquessa francesa rica. Amant d’en Castellbroc i
d’’en Cinto.
Odette: criada de la duquessa. Coneguda com la “gateta”. És la dona d’en Jacint.
Brocatfí: importador de teixits.
Jeroni de Castellbroc: noble arruïnat, client d’en Brocatfí. Es torna miquelet, i
mort a la guerra de successió.
Vicentet: era un noi de València que vivia a Barcelona. Tenia un do per la música.
Joan Baptista Cabanilles: compositor de musica barroca. És el segon organista.
Josep Oriol: rector de Santa Maria del Pi conegut com a: pa i aigua. Donava els
diners que guanyava als pobres, i el seu menjar als malalts, nomes s’alimentava de
pa i aigua, d’aquí li ve el nom. La seva mort va ser molt sentida a Barcelona.
Martí Piles: va ser un comerciant i membre de la cofradia de botiguers de teles.
Marià Julian: va participar amb el contraban de telers amb narcís.
Joan Baptista Vivers: era un mercader conegut a la ciutat per els seus negocis no
gair4e nets segons algunes persones.
Ripollàs: home gran que treballava amb ferro i arreglava tota mena de metalls.
Déntol: pescador que ho ha perdut tot. Viu amb en Cinto durant un temps.
Maria Teresa d’Àustria: infanta d’Espanya, reina consort de França i Navarra.
Casada amb Lluís XIV. Àvia de Felip V.
Maria Lluïsa d’Orlêans: va ser una princesa de França. Va ser filla del duc Felip
d’Ôrleans. Es va casar amb Carles II.
Duc de Noaïlles: va ser un general de Lluís XIV. Era aristòcrata. Estarà a la
frontera entre França i Àustria.
Duc de Vendôme: era un borbó. Va ser militar i aristòcrata francès al servei de
Lluís XIV durant la guerra de successió. Va morir a València el 1712.
Jordi de Hesse-Darmsadt: va ser un militar alemany, va ser molt famós en
diverses guerres, una d’elles la guerra de successió. Va conquerir Gibraltar.
Lluís XIII de França: monarca francès i rei de França i Navarra. Era el pare de
Lluís XIV.
Fernández de Velasco de Tovar: va ser una de les famílies més poderoses i
influents en la noblesa castellana.
Josep Ferran de Baviera: va ser un príncep de Baviera. Abans de la guerra de
successió, Josep Ferran va ser el candidat recolzat per Anglaterra i els Països
Baixos per succeir al rei Carles II, però mort un any abans que ell.
Felip V d’Anjou: era nét de Lluís XIV. Va néixer a Versalles. Després de la mort
de Carles II, Felip V va ser reconegut rei. Això provoca la guerra de successió.
Duc de Berwick: títol nobiliari d’Anglaterra. Era un general. Va aconseguir la
victòria d’Almansa. És el fill bastard de Jaume II d’Anglaterra.
Antoni Villarroel: militar espanyol que anava amb Felip V a la guerra de successió.
Es va fer general comandant de l’exèrcit de Catalunya.
Antoni Peguera: va ser un intel·lectual català. El 1705 es va convertir en el primer
coronel del regiment d’infanteria de les Guàrdies Catalanes.
Rafael Casanova i Comes: conseller en cap de Barcelona. Va defensar Barcelona
durant el setge de les tropes borbòniques.
Bac de Roda: havia estat comandant d’una esquadra dels miquelets. Va ser
coronel.
Lluís Domènech i Muntaner: arquitecte del modernisme català, dissenyador,
il·lustrador, polític, historiador i humanista.
Alexandre de Bournonville: va ser el conseller de la guerra de Carles II. Noble i
militar. Tenia molts i diferents títols.
Pere Joan Barceló: era un miquelet austriacista durant la guerra de successió.
Duc de Pòpuli: s’ocupava del setge a l’oest. Era cap d’una força.
Carles II d’Aragó: va ser l’últim rei hispànic de la dinastia dels Àustries. Va morir
sense descendència, això provoca la guerra de successió. Durant l’entrevista l’Oriol
va explicar que Catalunya, en segons quines situacions, encara pateix els efectes
del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota, amb l’esperança que
Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent.
LLOCS
La Rambla : la paraula Rambla té origen en la paraula rámla que significava areny
(sorral). Una rambla, és un curs fluvial normalment sec per on només hi transcorren
aigües, torrent.
La Porta Ferrissa : és una de les portes de l’antiga muralla de Barcelona, situada a
la rambla. Actualment hi ha una font. A la Porta Ferrissa hi havia una barra de
ferro que servia per mesurar l’alçada d’objectes. En l’Edat Mitjana les mesures es
comprovaven amb la distància.
Raval :barri de Barcelona del segle XIV. El Raval es una zona plena de convents (el
Convent del Carme, l’hospital de Santa Clara)...
Convent del Carme : convent actualment desaparegut. Amb ubicació al barri del
Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle XIII per l’orde carmelita.
Portal de Sant Antoni : era l’entrada més il·lustre de la Barcelona emmurallada
del segle XVI. Accés principal de reis, prínceps i ambaixadors. Situat al camí que
venia d’Aragó i comunicava en línia recta amb el Portal Nou.
L’hospital de la Santa Creu : edifici gòtic, català construït entre 1401 i 1927. Es
va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi
havia a la ciutat.
Plaça Nova : és una plaça construïda el 1358 que s’obre davant d’una de les portes
de la ciutat romana de Barcelona situada al barri gòtic.
L’església de Betlem : església barroca situada a la rambla de Barcelona. Va ser
l’església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d’Espanya.
Universitat de Barcelona: fundada l’any 1717. Els seus orígens resideixen en
l’Estudi General de Medicina i arts que Martí I l’Humà volgué atorgar a la ciutat.
Convent de la Mercè : Edifici religiós d’estil barroc, construït entre els segles
XVI i XVII . L’edifici s’articula al voltant d’un gran claustre de dos pisos, fet amb
arc de mig punt sobre columnes clàssiques. Dedicat a la verge de la Mercè patrona
de Barcelona.
Santa Maria del Mar : es una església gòtica de Barcelona situada al Barri de la
Rivera i construïda entre 1329 i 1383. Constructors d’aquesta obra van ser :
Berenguer de Montagut i Ramon Despuig . Construïda amb pedra de Montjuic.
Portal Nou : és un dels portals més importants de la muralla de Barcelona per on
atacaren més durant la Guerra de Successió.
Casa de la Convalescència : és una de les obres del modernisme català. Formava
part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fet a finals del segle
XIX. Destinat a albergar persones convalescents.
Carrer dels Brocaters : carrer dels artesans que es dedicaven a la fabricació de
teixits i de brocats.
Palau de Versalles : és un gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li
dóna el nom. A 20 km de París fou fet construir per Lluís XIII. D ‘estil Barroc,
construït amb pedra, marbre i miralls.
Barri de Sant Just i Bon Pastor : barri que es troba dins del barri gòtic de
Barcelona.
Carrer d’En Lledó : situat dins de l’Antiga muralla romana. S’inicia a la plaça de
Sant Just i finalitza a la baixada de Vila de Cols. En aquest carrer s’instal·laven els
nobles majoritàriament.
Carrer Regomir : estava situat dins la Rambla.
Portal Regomir : una de les quatre portes de la ciutat romana.
Portal de Sant Pere : era un dels accessos principals a la vila medieval, és l’única
de les portes que queda en peu del que va ser la ciutat emmurallada.
Portal de Sant Daniel : portal de la Barcelona Medieval, hi va haver el primer
assalt borbònic. Va ser destruït l’agost de 1714 en un assalat.
La Catedral de la Santa Creu : dedicada a la Santa Eulàlia. És un edifici que va
ser edificat sobre l’antiga catedral.
Monestir de Montserrat : monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat,
a una alçària de 720 metres. És molt important per a Catalunya. Es troba al Bages.
La Ribera : barri de Barcelona. Va ser el centre econòmic de la ciutat entre els
segles XIII i XV.
Església de Sant Just i Bon Pastor : església gòtica situada a la Plaça del mateix
nom i dedicada a Sant Just i Bon Pastor. Construïda sobre els fonaments de
l’anterior església romànica.
Santa Maria del Pi : Església situada a la Plaça del Pi, és d’estil gòtic català.
Carrer de la Bòria : antiga barriada de Barcelona, formada al voltant de la via
romana. Camí que porta cap al maresme, era l’entrada de mercaderies.
La Fusina : Es troba al nord del mercat del Born. Era un lloc de molta activitat
comercial/industrial.
Montjuïc : muntanya de Barcelona amb una altura de 173 metres. És molt
important per a Catalunya.
Les drassanes : van ser el centre de construcció naval més important de la
Mediterrània.
Castell de Cardona : Castell i fortalesa medieval més important de Catalunya.
Fortalesa de Roses : va ser un monument Renaixentista que va fer construir
Carles I d’Espanya.
Convent de les Magdalenes: entre els segles XV, XVI, XVII i XVIII, el consell de
Cent va acordar l’any 1365 la creació d’un lloc on es poguessin aplegar un bon
nombre de dones “penedides”, és a dir, prostitutes que volien refer la seva vida
segons les normes d’aquell temps. Amb aquesta finalitat van fer una dotació
econòmica per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria
Magdalena.
VISITA AL BORN
Els alumnes de tercer d’ ESO de l’escola Roig Tesalia van fer una visita al museu
arqueòlogic del Born, acompanyats d’uns guies que els van explicar totes les seves
parts, i els van fer un recorregut ensenyant-los les construccions, i el més
destacat del centre cultural. El Born és el jaciment més ben conservat d’Europa
desprès del Vaticà.
Introducció:
Durant el setge de 1714, la ciutat de Barcelona va ser atacada i es van enderrocar
construccions per establir-hi una fortalesa : la Ciutadella, des d’ on es podia vigilar
i atacar la ciutat.
Es va obligar als habitants de les cases a destruir-les.
Moltes altres zones de Barcelona també van ser afectades, i bona part de l’antiga
ciutat ja no existeix.
Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos.
Al Born s’hi troben algunes restes, i gràcies a elles, tenim l’oportunitat de saber
informació d’aquella època, els noms i cognoms de la gent que vivia al Born, de què
treballaven...
Unes de les parts més importants del jaciment era el barri de la Ribera, que es
trobava al subsòl del mercat del Born.
Visita:
- Casa dels Duran: eren comerciants. Tenien una drogueria. Venien sucre, tabac,
espècies, fruits secs, xocolata, medicaments... en Pau Duran (regidor de la casa)
compra 13 cases.
-Rec Comtal: canalització a l’aire lliure que portava l’aigua fins a la ciutat. Passava
pel mig del born. No era aigua comestible perquè la gent hi llençava residus i també
perquè era el final de la canalització, i per tant tota l’aigua que hi arribava era
bruta. La gent aconseguia l’aigua gracies a pous, i si no en tenien, gràcies a les
fonts.
- Triquets: eren les cases de joc. S’han trobat peces de fusta tallades en forma
de dau i d’altres les quals les feien servir per jugar a jocs tradicionals.
-Casa dels Boxadors: és la casa mes gran del born formada per tres edificis,
estava situats entre els carrers del Joc de la Pilota, Xuclés i Bon Aire. Els
propietaris eren productors d’aiguardent. Vicenç Duran més endavant va llogar la
casa.
- Carrer dels Corders de Viola: a partir de budells i òrgans d’animals es feien
cordes per a diferents instruments. Es veu que aquell carrer feia molta pudor.
- Merdençà: es trobava al carrer del Born al Llull. Eren on s’hi tiraven
excrements.
-Carrer Bonaire: era la zona on hi havia els pescadors. Es feia molt comerç.
-Casa de Gabriel colomar: era on es venien productes a granel.
-Casa del nét de Joan duran: tenia una drogueria on es venien productes com
infusions de cacau, xocolata...
- Els Cirurgians: eren els anomenats barbers d’aquella època, però també et
treien les dents...
- Casa de la Neu: era on es venia el gel. El gel es mantenia a l’estiu, perquè el gel
estava cobert d’espart i així es conservava el fred. El gel es portava des del
Montseny, i també s’aprofitava per conservar diversos aliments.
Tots els terres estaven fets de pedres, i eren irregulars, en alguns d’ells encara es
veuen les marques de carros de cavalls. En d’altres s’hi troba sorra. Davant de les
cases molta gent es feia una mena d’entrada amb pedra i graons, d’altres no.
Al final del recorregut, van ensenyar als alumnes, algunes bombes de canó, n’hi
havia de 30 tipus diferents, cadascuna d’elles feta amb un material concret, i una
mida específica.
ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS
Desprès de la visita al Born, els alumnes de l’escola Roig Tesalia de 3r d’ESO van
entrevistar l’Oriol Vergés, l’autor del llibre “Dels telers als canons”, i també
d’altres volums. Quan hi van arribar, van entrar en una sala on també hi havia
altres alumnes d’escoles diferents, però s’ha de recordar, que la Roig Tesalia va
ser la que va participar més. A l’entrar, l’Oriol els va fer una petita introducció, la
qual ja va respondre algunes preguntes que els alumnes duien preparades.
Explicació:
Va estudiar a Barcelona i es va llicenciar en Geografia i Història, exercint de
mestre i escriptor.
En l’entrevista, li van fer preguntes sobre el llibre, però també van parlar de la
situació en que Catalunya es troba en aquests moments, i sobre quin creien que
seria el seu futur. Els alumnes que volien fer qüestions aixecaven la mà i els
acompanyants i ajudants de l’Oriol els passaven el micròfon.
Es va iniciar en l’escriptura quan encara estudiava, i un dia li van proposar que fes
un relat per a nois adolescents, i així va ser com va començar a escriure llibres.
En el seu llibre hi trobem personatges reals (Narcís Feliu de la Penya, mossèn “Pa i
Aigua”, duc Vendôme, Carles II, etc.) i també en trobem de ficticis (Odette,
Jacint, Vicentet, Simone...).
Durant el setge el Born va ser bombardejat de forma constat i es calcula que varen
caure unes 3 bombes a cada habitatge. Malgrat aixó se n’ha conservat bona part.
Durant l’entrevista l’Oriol va explicar que Catalunya, en segons quines situacions,
encara pateix els efectes del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota,
amb l’esperança que Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent.
Resposta a la pregunta:
Què és el que t’ha influït a l’hora d’escriure?
A aquesta pregunta l’Oriol va respondre que veure com els nois i les noies
s’interessen pel passat i la cultura de Catalunya, l’ajuda a l’ hora d’escriure i li dona
l’energia de continuar amb nous projectes per donar a conèixer la història de la
nostra nació. L’entrevista amb l’autor “Dels telers als canons” va ser una
experiència inoblidable pels alumnes, i alguns d’ells van tenir l’oportunitat que els
signés el llibre, i que els fes una dedicatòria.
CONCLUSIÓ
Què creus que és Catalunya?
Catalunya és un país, una nació amb una història mil·lenària. La terra on va néixer el
primer Parlament Europeu i on els drets i les llibertats dels seus ciutadans es van
defensar molt abans que el mateix es fes a la resta d’Europa. Una nació
capdavantera en temes tant diversos com la recerca científica, especialment en
l’estudi de nous mètodes per combatre el càncer, l’arquitectura amb el conjunt
modernista més important del món com és l’Hospital de Sant Pau, etc. Però per
damunt de tot Catalunya és una terra solidària, com ens ho demostra la recaptació
que fa “La Marató” cada any, i lluitadora per aconseguir una llibertat merescuda i
necessària. Catalunya és, en definitiva, la que tots els catalans, els nascuts aquí i
els vinguts d’ arreu hem ajudat a construir, i és aquesta diversitat la fa
immensament rica.
Per tu, quin ha de ser el futur de Catalunya? Per què?
La situació en la que es troba Catalunya ara, només li deixa una sortida: la de ser un
estat independent. La història ens demostra que tots els intents de pactar amb el
govern espanyol no han prosperat ja que mai s’han respectat els acords. Hem
dialogat, hem estat fidels i solidaris al màxim i n’ hem patit les conseqüències. La
retallada de l’Estatut, l’atac a la nostra economia, cultura i sobretot a la nostra
llengua ens demostra que si volem sobreviure com a nació, la única sortida és l’
independència . No és una qüestió de rancúnia ni d’odi , és una qüestió de
supervivència. Fins i tot un grup de castellanoparlants residents a Catalunya han
creat una associació a favor de la independència. Això demostra clarament que la
gent no està disposada a aguantar més. No hem d’oblidar que som contribuents
nets a la CEE. Espantar-nos amb l’expulsió i la represàlia només fa que el sentiment
independentista creixi cada vegada més. Tota Europa se n’adona de la falta de
democràcia del govern espanyol i això té un pes. Catalunya ha d’aconseguir ser un
Estat propi ben estructurat i respectat al món.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Vinyet Coma
Vinyet ComaVinyet Coma
Vinyet Comamambla
 
L'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunyaL'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunyavilamajor
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)arnaupj
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XVLa Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XVarnaupj
 
Miquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsMiquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsllgenesca
 
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIACATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIAmambla
 
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIGRevista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIGAnna Bartoll
 
La crisi dels segles XIV i XV: Guerra civil
La crisi dels segles XIV i XV: Guerra civilLa crisi dels segles XIV i XV: Guerra civil
La crisi dels segles XIV i XV: Guerra civilalberts1999
 
La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)Isabel Barniol
 
Decadència2
Decadència2Decadència2
Decadència2KathyM_
 
Tirant lo blanch
Tirant lo blanch Tirant lo blanch
Tirant lo blanch cesarclaver
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesmbravo1
 
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICL'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIConamenorca
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLluis Rius
 
Carles d'àustria
Carles d'àustriaCarles d'àustria
Carles d'àustriaAresars
 

La actualidad más candente (20)

Vinyet Coma
Vinyet ComaVinyet Coma
Vinyet Coma
 
L'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunyaL'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunya
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XVLa Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XV
 
Miquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsMiquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canons
 
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIACATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
 
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIGRevista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
 
La crisi dels segles XIV i XV: Guerra civil
La crisi dels segles XIV i XV: Guerra civilLa crisi dels segles XIV i XV: Guerra civil
La crisi dels segles XIV i XV: Guerra civil
 
La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)
 
Decadència2
Decadència2Decadència2
Decadència2
 
Tirant lo blanch
Tirant lo blanch Tirant lo blanch
Tirant lo blanch
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICL'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
 
Isabel II
Isabel IIIsabel II
Isabel II
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Literatura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerraLiteratura catalana de postguerra
Literatura catalana de postguerra
 
L'onze de setembre mirall del futur
L'onze de setembre mirall del futurL'onze de setembre mirall del futur
L'onze de setembre mirall del futur
 
Habsburg 5
Habsburg 5Habsburg 5
Habsburg 5
 
Carles d'àustria
Carles d'àustriaCarles d'àustria
Carles d'àustria
 
Literatura historiogràfica medieval
Literatura historiogràfica medievalLiteratura historiogràfica medieval
Literatura historiogràfica medieval
 

Destacado

Capella de Santa Àgata
Capella de Santa ÀgataCapella de Santa Àgata
Capella de Santa Àgatallgenesca
 
Història de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i DaniHistòria de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i Danillgenesca
 
Història de les dones Nieves, Roger i Marc
Història de les dones Nieves, Roger i MarcHistòria de les dones Nieves, Roger i Marc
Història de les dones Nieves, Roger i Marcllgenesca
 
Santa Maria de Pi
Santa Maria de PiSanta Maria de Pi
Santa Maria de Pillgenesca
 
Peace of mind garden
Peace of mind gardenPeace of mind garden
Peace of mind gardenTCV Scotland
 
Joana I d'Aragó
Joana I d'AragóJoana I d'Aragó
Joana I d'Aragóllgenesca
 
Basílica de la Trinidad del Monte
Basílica de la Trinidad del MonteBasílica de la Trinidad del Monte
Basílica de la Trinidad del Monteclaracan
 
資料探勘
資料探勘資料探勘
資料探勘彥 尤
 
Kori's journey to careers university project
Kori's journey to careers university projectKori's journey to careers university project
Kori's journey to careers university projectkori98clopton
 
Sant Just i Bon Pastor
Sant Just i Bon PastorSant Just i Bon Pastor
Sant Just i Bon Pastorllgenesca
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successióllgenesca
 
Oracle grc install
Oracle grc installOracle grc install
Oracle grc installParas Ali
 
Fiama Di Wills
Fiama Di WillsFiama Di Wills
Fiama Di WillsNirav Naik
 
高齡化社會
高齡化社會高齡化社會
高齡化社會彥 尤
 
Barcelona, Iglesia de Santa María del Mar
Barcelona, Iglesia de Santa María del MarBarcelona, Iglesia de Santa María del Mar
Barcelona, Iglesia de Santa María del MarCarlos Colomer
 
Treasury steps config r12.1
Treasury steps config r12.1Treasury steps config r12.1
Treasury steps config r12.1Paras Ali
 

Destacado (20)

Capella de Santa Àgata
Capella de Santa ÀgataCapella de Santa Àgata
Capella de Santa Àgata
 
Història de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i DaniHistòria de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i Dani
 
Història de les dones Nieves, Roger i Marc
Història de les dones Nieves, Roger i MarcHistòria de les dones Nieves, Roger i Marc
Història de les dones Nieves, Roger i Marc
 
Santa Maria de Pi
Santa Maria de PiSanta Maria de Pi
Santa Maria de Pi
 
Peace of mind garden
Peace of mind gardenPeace of mind garden
Peace of mind garden
 
Joana I d'Aragó
Joana I d'AragóJoana I d'Aragó
Joana I d'Aragó
 
Basílica de la Trinidad del Monte
Basílica de la Trinidad del MonteBasílica de la Trinidad del Monte
Basílica de la Trinidad del Monte
 
資料探勘
資料探勘資料探勘
資料探勘
 
Evaluation 2
Evaluation 2Evaluation 2
Evaluation 2
 
Kebaikan
KebaikanKebaikan
Kebaikan
 
Kori's journey to careers university project
Kori's journey to careers university projectKori's journey to careers university project
Kori's journey to careers university project
 
Sant Just i Bon Pastor
Sant Just i Bon PastorSant Just i Bon Pastor
Sant Just i Bon Pastor
 
Maquiavel
MaquiavelMaquiavel
Maquiavel
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
 
Oracle grc install
Oracle grc installOracle grc install
Oracle grc install
 
Fiama Di Wills
Fiama Di WillsFiama Di Wills
Fiama Di Wills
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
高齡化社會
高齡化社會高齡化社會
高齡化社會
 
Barcelona, Iglesia de Santa María del Mar
Barcelona, Iglesia de Santa María del MarBarcelona, Iglesia de Santa María del Mar
Barcelona, Iglesia de Santa María del Mar
 
Treasury steps config r12.1
Treasury steps config r12.1Treasury steps config r12.1
Treasury steps config r12.1
 

Similar a Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Copia de romanç de cec
Copia de romanç de cecCopia de romanç de cec
Copia de romanç de cecJudy Mateu
 
11 De Setembre De 1714 I
11 De Setembre De 1714 I11 De Setembre De 1714 I
11 De Setembre De 1714 IMARSALAT
 
1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Rei1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Reicrpselva1
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió defLibertango
 
11 de setembre de 1714
11 de setembre de 171411 de setembre de 1714
11 de setembre de 1714virusdenespola
 
Guerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya
Guerra Successió Espanyola (1701-15). CatalunyaGuerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya
Guerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunyaxripoll
 
Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)Albert Fuertes
 
EL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒ
EL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒEL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒ
EL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒManel Cantos
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova PlantaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova PlantaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaMARSALAT
 
Cronologia dels fets guerra successió
Cronologia dels fets guerra successióCronologia dels fets guerra successió
Cronologia dels fets guerra successiócpnapenyal
 
Literatura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustracióLiteratura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustraciómsimo6
 
HISTORIA DE CATALUNYA
HISTORIA DE CATALUNYAHISTORIA DE CATALUNYA
HISTORIA DE CATALUNYAmarialiceras
 

Similar a Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons (20)

Copia de romanç de cec
Copia de romanç de cecCopia de romanç de cec
Copia de romanç de cec
 
11 De Setembre De 1714 I
11 De Setembre De 1714 I11 De Setembre De 1714 I
11 De Setembre De 1714 I
 
Romanç de cec
Romanç de cecRomanç de cec
Romanç de cec
 
1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Rei1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Rei
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió def
 
guerra de successió espanyola
guerra de successió espanyolaguerra de successió espanyola
guerra de successió espanyola
 
11 de setembre de 1714
11 de setembre de 171411 de setembre de 1714
11 de setembre de 1714
 
Guerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya
Guerra Successió Espanyola (1701-15). CatalunyaGuerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya
Guerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya
 
Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)
 
EL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒ
EL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒEL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒ
EL BORN LA GUERRA DE SUCCESSIÒ
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova PlantaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta
 
11 setembre 1714
11 setembre 171411 setembre 1714
11 setembre 1714
 
Moliere
MoliereMoliere
Moliere
 
Moliere
MoliereMoliere
Moliere
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Cronologia dels fets guerra successió
Cronologia dels fets guerra successióCronologia dels fets guerra successió
Cronologia dels fets guerra successió
 
Literatura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustracióLiteratura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustració
 
HISTORIA DE CATALUNYA
HISTORIA DE CATALUNYAHISTORIA DE CATALUNYA
HISTORIA DE CATALUNYA
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 

Más de llgenesca

Carrer Montcada
Carrer MontcadaCarrer Montcada
Carrer Montcadallgenesca
 
Monestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de BarcelonaMonestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de Barcelonallgenesca
 
Reials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de BarcelonaReials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de Barcelonallgenesca
 
Sant Pere Puelles
Sant Pere PuellesSant Pere Puelles
Sant Pere Puellesllgenesca
 
El Palau Reial Major
El Palau Reial MajorEl Palau Reial Major
El Palau Reial Majorllgenesca
 
El monestir de Pedralbes
El monestir de PedralbesEl monestir de Pedralbes
El monestir de Pedralbesllgenesca
 
La Ciutadella
La CiutadellaLa Ciutadella
La Ciutadellallgenesca
 
George Washington
George WashingtonGeorge Washington
George Washingtonllgenesca
 
Leonardo da Vinci
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Leonardo da Vincillgenesca
 
La societat barcelonina del 1700
La societat barcelonina del 1700La societat barcelonina del 1700
La societat barcelonina del 1700llgenesca
 
La batalla d’Almansa
La batalla d’AlmansaLa batalla d’Almansa
La batalla d’Almansallgenesca
 
Dones i la Guerra de Successió
Dones i la Guerra de SuccessióDones i la Guerra de Successió
Dones i la Guerra de Successióllgenesca
 
El setge a Barcelona
El setge a BarcelonaEl setge a Barcelona
El setge a Barcelonallgenesca
 

Más de llgenesca (13)

Carrer Montcada
Carrer MontcadaCarrer Montcada
Carrer Montcada
 
Monestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de BarcelonaMonestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de Barcelona
 
Reials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de BarcelonaReials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de Barcelona
 
Sant Pere Puelles
Sant Pere PuellesSant Pere Puelles
Sant Pere Puelles
 
El Palau Reial Major
El Palau Reial MajorEl Palau Reial Major
El Palau Reial Major
 
El monestir de Pedralbes
El monestir de PedralbesEl monestir de Pedralbes
El monestir de Pedralbes
 
La Ciutadella
La CiutadellaLa Ciutadella
La Ciutadella
 
George Washington
George WashingtonGeorge Washington
George Washington
 
Leonardo da Vinci
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Leonardo da Vinci
 
La societat barcelonina del 1700
La societat barcelonina del 1700La societat barcelonina del 1700
La societat barcelonina del 1700
 
La batalla d’Almansa
La batalla d’AlmansaLa batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa
 
Dones i la Guerra de Successió
Dones i la Guerra de SuccessióDones i la Guerra de Successió
Dones i la Guerra de Successió
 
El setge a Barcelona
El setge a BarcelonaEl setge a Barcelona
El setge a Barcelona
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

  • 1. Nom: Lluïsa Cognoms:Tchilingirian Higuera Curs: 3r ESO Assignatura: Història Data: 21-5-14
  • 2. ÍNDEX  RESUM DEL LLIBRE..............................................................................PÀG. 1-2  VOCABULARI.........................................................................................PÀG. 3-4  PERSONATGES.....................................................................................PÀG. 5-7  LLOCS......................................................................................................PÀG. 7-9  VISITA AL BORN................................................................................PÀG. 10-11  ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS....................................................PÀG. 12-13  CONCLUSIÓ.........................................................................................PÀG. 14
  • 3. RESUM DEL LLIBRE Narcís Feliu de la Penya és un advocat que ha llogat un estable al raval per construir-hi telers de roba que ha fet arribar des de França de contraban per tal de modernitzar la indústria tèxtil i enfortir l’economia catalana. En Jacint, és el seu criat i home de confiança. En Narcís també és escriptor; un dels seus llibre porta per títol “El Fènix de Catalunya” i l’altre “Els Annals”. En Brocatfí és un importador de teixits, i en Jeroni de Castellbroc és un noble arruïnat client seu que per cancel·lar el seu deute està disposat a calar foc als telers d’en Narcís i d’aquesta manera en Brocatfí no perdrà clients. En Jeroni de Castellbroc que és l’amant de la duquessa “du clair de la lune” de nom Simone , una dona molt bella de qui tothom malparla, intentarà que la criada de la duquessa, l’Odette, “la gateta”, l’ajudi. Afortunadament, l’advocat convoca la burgesia de Barcelona i també a la duquessa per mostrar-los els seus teixits. La Simone en queda tant meravellada que no accepta participar en el sabotatge i un cop s’assabenta que en Castellbroc està arruïnat el deixa. En Narcís també s’enamorarà de la duquessa, com en Jacint que per amor a ella robarà el seu amo per poder oferir-li una joia i marxarà al no poder aguantar la seva vergonya. Tanmateix a la seva vida apareixerà en Déntol un home que ho ha perdut tot i que li presentarà mossèn Josep Oriol que intentarà fer-lo raonar. Al pla polític hi ha dos bàndols: els Àustries partidaris de Carles II que no té hereus i els partidaris dels Borbons de França. Finalment el 15 d’agost de1967 el duc de Vendôme entra a Barcelona i s’anomena virrei. En Jacint havia decidit anar a lluitar, mentre la duquessa i l’Odette marxen cap a França amb el Duc de Vendôme. Durant el camí arresten uns miquelets entre els quals es troba en Jacint ferit a qui l’Odette reconeix. Junts aconsegueixen escapar amb el permís de la duquessa que els ofereix el seu palauet del carrer d’en Lledó. En Jacint es reconciliarà amb el seu amo, que li tornarà a confiar les seves finances. L’Odette i en Jacint es casaran in tindran fills. L’any 1700 mort en Carles II sense descendència. El rei d’Espanya havia nomenat Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV hereu de la corona espanyola. Felip d’Anjou es converteix en Felip V i el 1701 celebra les sessions de Corts a Barcelona mostrant- se molt autoritari. Anglaterra i Holanda temen que França i Espanya s’aliïn i per tant signen junt amb l’Imperi Austríac una aliança a l’Haia per combatre l’absolutisme francès. El 1704 l’exèrcit anglès i holandès bombardeja Barcelona. L’advocat és detingut i empresonat per simpatitzar amb els aliats. Desprès serà alliberat pels seus fidels amics. El seu únic interès és que el comerç es reprengui.
  • 4. L’emperador Josep d’Àustria mor anomenant successor el seu germà Carles. Anglaterra, Holanda i Portugal no volen un imperi format per Espanya i Àustria i tampoc no volen un rei Borbó a França i a Espanya. Així doncs les potències internacionals signen un tractat de pau sense tenir Catalunya en consideració. L’advocat mort l’any 1712 i és enterrat a l’Església de Santa Maria del Mar. L’emperadriu austríaca i la seva cort marxen de Barcelona i el 1713 Felip V exigeix el rendiment de la ciutat volent anul·lar tots els privilegis. L Junta dels Tres braços de Catalunya decideix lluitar i el 1714 elegeix Rafael Casanova conseller en cap del Consell de Cent. L’estiu de 1714 Casanova mobilitza els ciutadans i Villarroel comanda tots els homes. En Jacint decideix allistar-se i encomana la protecció de la família al seu fill gran en Bernat. Finalment mor a la batalla. L’onze de setembre al fossar de Santa Maria del Mar s’enterren els herois catalans.
  • 5. VOCABULARI Chéri: estimat. Bocamànigues: part de la màniga per on surt la mà. Rebec: persona difícil de controlar a causa del seu caràcter. Brocat: teixit amb fils d’argent o d’or. Barreters d’Agulla: artesà que fabrica barrets de diversos materials com la seda, utilitza l’agulla. A partir del segle XVI seran els teixidors de barrets cars. Heura: planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys. És una planta paràsit. Còfia: espècie de barret utilitzat per les persones que servien e una casa. Normalment era per a dones. Escrivania: conjunt d’elements d’escriptura que es disposaven sobre la taula de despatx. Formada per la tinta, el tinter, la ploma, l’estilet, el paper secant i les pólvores secants. També és el lloc on treballa l’escrivent. Pólvores: pólvores secants. Consell d’Aragó: institució que s’encarrega dels afers dels regnes de la Corona d’Aragó, des del segle XV fins el XVIII. S’ocupa del poder judicial i de l’executiu. Consell de Cent: institució de govern a la ciutat de Barcelona establerta el segle XIII i que dura fins el XVIII. El seu nom té origen al nombre dels seus membres, que eren cent. A partir del segle XV, els 128 ciutadans escollien els 5 consellers. Generalitat de Catalunya: és una institució. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l’administració entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d’Aragó. Es crea el segle XV i desapareix al 1716. El rei es troba amb les corts per: -Anar a la guerra -Aprovar impostos. -Escriure lleis. Miquelets: membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari, reclutada per les juntes de la Corona d’Aragó, per a accions especials o com a reforç de les forces regulars. Guerra dels Segadors: conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a afecte més perdurable la signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659 entre les Espanyes i França.
  • 6. Guerra dels segadors: conflicte bèl·lic i revolta pagesa que afectà bona part del Principat de Catalunya al segle XVII, les causes es basaven en els estats monàrquics absolutistes i el règim senyorial. La guerra va acabar amb el tractat dels Pirineus. Coronel·la: força militar formada per ciutadans, encarregada de la defensa de la ciutat, vigilaven els portals i les muralles fins el 1714. La coronel·la està formada per 4000 homes formats per batallons d’un gremi. Hi ha mes soldats que habitants de Barcelona. Hi havia el doble de militars francesos que de catalans, i tenien armes. Cada gremi vestia d’un color diferent. Botifler: insult que s’aplica als partidaris de Felip V. Se’ls anomena a les persones considerades traïdores de Catalunya. Hi havia diverses teories: 1) Hi havia un general de l’exèrcit felipista que es deia beauffleurs. 2) Hi ha qui diu que deriva del símbol dels borbons, la flor de lis, d’aquí derivaria que els felipistes, partidaris dels borbons, serien els seguidors de la “flour bonique”. Cant dels ocells: cançó tradicional catalana de Nadal que va acabar sent de bressol. És una cançó d’autor desconegut, però pau casals la va interpretar i popularitzar. Comença a principis del segle XVIII. Als 70 pau casals era un català exiliat per Franco. Pau casals va ser convidat per tocar davant de l’assemblea de la ONU, i va fer un discurs que començava així: I am a Catalan. Batalla d’Almansa: guerra entre les forces de Felip V, comandades pel duc de Berwick i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI. Les tropes borbòniques conquisten València i s’escriu un decret de Nova Planta, Valencia deixa de ser un estat. El 1707 la resistència en ciutats va ser tan gran, que quan els felipistes van entrar, van enderrocar la ciutat sencera. Junta de braços: institució que convocava la diputació del general en casos d’emergència amb els representants de les corts. La formaven els tres estaments. Tractat d’Utrecht: va ser el 1713. És la cort de tots els països d’Europa que van participar a la guerra de successió. Penó de Santa Eulàlia: representava la ciutat de Barcelona. Bandera vermella amb la imatge de la verge i amb una creu. La bandera es troba dins del Consell de Cent. La portava el conseller segon.
  • 7. PERSONATGES Narcís Feliu de la Penya: advocat i escriptor. Va impulsar l’economia de Catalunya. Va ser un personatge emblemàtic. El seu pare tenia el mateix nom, i la seva mare es deia Maria Farrell, també tenia un germà anomenat Salvador. Jacint Moliner: criat i home de confiança de Narcís. Va ser l’amant de la duquessa, però finalment es va casar amb Odette i van tenir quatre fills. Duquessa du Claire de la Lune: duquessa francesa rica. Amant d’en Castellbroc i d’’en Cinto. Odette: criada de la duquessa. Coneguda com la “gateta”. És la dona d’en Jacint. Brocatfí: importador de teixits. Jeroni de Castellbroc: noble arruïnat, client d’en Brocatfí. Es torna miquelet, i mort a la guerra de successió. Vicentet: era un noi de València que vivia a Barcelona. Tenia un do per la música. Joan Baptista Cabanilles: compositor de musica barroca. És el segon organista. Josep Oriol: rector de Santa Maria del Pi conegut com a: pa i aigua. Donava els diners que guanyava als pobres, i el seu menjar als malalts, nomes s’alimentava de pa i aigua, d’aquí li ve el nom. La seva mort va ser molt sentida a Barcelona. Martí Piles: va ser un comerciant i membre de la cofradia de botiguers de teles. Marià Julian: va participar amb el contraban de telers amb narcís. Joan Baptista Vivers: era un mercader conegut a la ciutat per els seus negocis no gair4e nets segons algunes persones. Ripollàs: home gran que treballava amb ferro i arreglava tota mena de metalls. Déntol: pescador que ho ha perdut tot. Viu amb en Cinto durant un temps. Maria Teresa d’Àustria: infanta d’Espanya, reina consort de França i Navarra. Casada amb Lluís XIV. Àvia de Felip V. Maria Lluïsa d’Orlêans: va ser una princesa de França. Va ser filla del duc Felip d’Ôrleans. Es va casar amb Carles II. Duc de Noaïlles: va ser un general de Lluís XIV. Era aristòcrata. Estarà a la frontera entre França i Àustria.
  • 8. Duc de Vendôme: era un borbó. Va ser militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV durant la guerra de successió. Va morir a València el 1712. Jordi de Hesse-Darmsadt: va ser un militar alemany, va ser molt famós en diverses guerres, una d’elles la guerra de successió. Va conquerir Gibraltar. Lluís XIII de França: monarca francès i rei de França i Navarra. Era el pare de Lluís XIV. Fernández de Velasco de Tovar: va ser una de les famílies més poderoses i influents en la noblesa castellana. Josep Ferran de Baviera: va ser un príncep de Baviera. Abans de la guerra de successió, Josep Ferran va ser el candidat recolzat per Anglaterra i els Països Baixos per succeir al rei Carles II, però mort un any abans que ell. Felip V d’Anjou: era nét de Lluís XIV. Va néixer a Versalles. Després de la mort de Carles II, Felip V va ser reconegut rei. Això provoca la guerra de successió. Duc de Berwick: títol nobiliari d’Anglaterra. Era un general. Va aconseguir la victòria d’Almansa. És el fill bastard de Jaume II d’Anglaterra. Antoni Villarroel: militar espanyol que anava amb Felip V a la guerra de successió. Es va fer general comandant de l’exèrcit de Catalunya. Antoni Peguera: va ser un intel·lectual català. El 1705 es va convertir en el primer coronel del regiment d’infanteria de les Guàrdies Catalanes. Rafael Casanova i Comes: conseller en cap de Barcelona. Va defensar Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques. Bac de Roda: havia estat comandant d’una esquadra dels miquelets. Va ser coronel. Lluís Domènech i Muntaner: arquitecte del modernisme català, dissenyador, il·lustrador, polític, historiador i humanista. Alexandre de Bournonville: va ser el conseller de la guerra de Carles II. Noble i militar. Tenia molts i diferents títols. Pere Joan Barceló: era un miquelet austriacista durant la guerra de successió. Duc de Pòpuli: s’ocupava del setge a l’oest. Era cap d’una força. Carles II d’Aragó: va ser l’últim rei hispànic de la dinastia dels Àustries. Va morir sense descendència, això provoca la guerra de successió. Durant l’entrevista l’Oriol
  • 9. va explicar que Catalunya, en segons quines situacions, encara pateix els efectes del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota, amb l’esperança que Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent. LLOCS La Rambla : la paraula Rambla té origen en la paraula rámla que significava areny (sorral). Una rambla, és un curs fluvial normalment sec per on només hi transcorren aigües, torrent. La Porta Ferrissa : és una de les portes de l’antiga muralla de Barcelona, situada a la rambla. Actualment hi ha una font. A la Porta Ferrissa hi havia una barra de ferro que servia per mesurar l’alçada d’objectes. En l’Edat Mitjana les mesures es comprovaven amb la distància. Raval :barri de Barcelona del segle XIV. El Raval es una zona plena de convents (el Convent del Carme, l’hospital de Santa Clara)... Convent del Carme : convent actualment desaparegut. Amb ubicació al barri del Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle XIII per l’orde carmelita. Portal de Sant Antoni : era l’entrada més il·lustre de la Barcelona emmurallada del segle XVI. Accés principal de reis, prínceps i ambaixadors. Situat al camí que venia d’Aragó i comunicava en línia recta amb el Portal Nou. L’hospital de la Santa Creu : edifici gòtic, català construït entre 1401 i 1927. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat. Plaça Nova : és una plaça construïda el 1358 que s’obre davant d’una de les portes de la ciutat romana de Barcelona situada al barri gòtic. L’església de Betlem : església barroca situada a la rambla de Barcelona. Va ser l’església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d’Espanya. Universitat de Barcelona: fundada l’any 1717. Els seus orígens resideixen en l’Estudi General de Medicina i arts que Martí I l’Humà volgué atorgar a la ciutat. Convent de la Mercè : Edifici religiós d’estil barroc, construït entre els segles XVI i XVII . L’edifici s’articula al voltant d’un gran claustre de dos pisos, fet amb arc de mig punt sobre columnes clàssiques. Dedicat a la verge de la Mercè patrona de Barcelona.
  • 10. Santa Maria del Mar : es una església gòtica de Barcelona situada al Barri de la Rivera i construïda entre 1329 i 1383. Constructors d’aquesta obra van ser : Berenguer de Montagut i Ramon Despuig . Construïda amb pedra de Montjuic. Portal Nou : és un dels portals més importants de la muralla de Barcelona per on atacaren més durant la Guerra de Successió. Casa de la Convalescència : és una de les obres del modernisme català. Formava part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fet a finals del segle XIX. Destinat a albergar persones convalescents. Carrer dels Brocaters : carrer dels artesans que es dedicaven a la fabricació de teixits i de brocats. Palau de Versalles : és un gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li dóna el nom. A 20 km de París fou fet construir per Lluís XIII. D ‘estil Barroc, construït amb pedra, marbre i miralls. Barri de Sant Just i Bon Pastor : barri que es troba dins del barri gòtic de Barcelona. Carrer d’En Lledó : situat dins de l’Antiga muralla romana. S’inicia a la plaça de Sant Just i finalitza a la baixada de Vila de Cols. En aquest carrer s’instal·laven els nobles majoritàriament. Carrer Regomir : estava situat dins la Rambla. Portal Regomir : una de les quatre portes de la ciutat romana. Portal de Sant Pere : era un dels accessos principals a la vila medieval, és l’única de les portes que queda en peu del que va ser la ciutat emmurallada. Portal de Sant Daniel : portal de la Barcelona Medieval, hi va haver el primer assalt borbònic. Va ser destruït l’agost de 1714 en un assalat. La Catedral de la Santa Creu : dedicada a la Santa Eulàlia. És un edifici que va ser edificat sobre l’antiga catedral. Monestir de Montserrat : monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, a una alçària de 720 metres. És molt important per a Catalunya. Es troba al Bages. La Ribera : barri de Barcelona. Va ser el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV.
  • 11. Església de Sant Just i Bon Pastor : església gòtica situada a la Plaça del mateix nom i dedicada a Sant Just i Bon Pastor. Construïda sobre els fonaments de l’anterior església romànica. Santa Maria del Pi : Església situada a la Plaça del Pi, és d’estil gòtic català. Carrer de la Bòria : antiga barriada de Barcelona, formada al voltant de la via romana. Camí que porta cap al maresme, era l’entrada de mercaderies. La Fusina : Es troba al nord del mercat del Born. Era un lloc de molta activitat comercial/industrial. Montjuïc : muntanya de Barcelona amb una altura de 173 metres. És molt important per a Catalunya. Les drassanes : van ser el centre de construcció naval més important de la Mediterrània. Castell de Cardona : Castell i fortalesa medieval més important de Catalunya. Fortalesa de Roses : va ser un monument Renaixentista que va fer construir Carles I d’Espanya. Convent de les Magdalenes: entre els segles XV, XVI, XVII i XVIII, el consell de Cent va acordar l’any 1365 la creació d’un lloc on es poguessin aplegar un bon nombre de dones “penedides”, és a dir, prostitutes que volien refer la seva vida segons les normes d’aquell temps. Amb aquesta finalitat van fer una dotació econòmica per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria Magdalena.
  • 12. VISITA AL BORN Els alumnes de tercer d’ ESO de l’escola Roig Tesalia van fer una visita al museu arqueòlogic del Born, acompanyats d’uns guies que els van explicar totes les seves parts, i els van fer un recorregut ensenyant-los les construccions, i el més destacat del centre cultural. El Born és el jaciment més ben conservat d’Europa desprès del Vaticà. Introducció: Durant el setge de 1714, la ciutat de Barcelona va ser atacada i es van enderrocar construccions per establir-hi una fortalesa : la Ciutadella, des d’ on es podia vigilar i atacar la ciutat. Es va obligar als habitants de les cases a destruir-les. Moltes altres zones de Barcelona també van ser afectades, i bona part de l’antiga ciutat ja no existeix. Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos. Al Born s’hi troben algunes restes, i gràcies a elles, tenim l’oportunitat de saber informació d’aquella època, els noms i cognoms de la gent que vivia al Born, de què treballaven... Unes de les parts més importants del jaciment era el barri de la Ribera, que es trobava al subsòl del mercat del Born. Visita: - Casa dels Duran: eren comerciants. Tenien una drogueria. Venien sucre, tabac, espècies, fruits secs, xocolata, medicaments... en Pau Duran (regidor de la casa) compra 13 cases. -Rec Comtal: canalització a l’aire lliure que portava l’aigua fins a la ciutat. Passava pel mig del born. No era aigua comestible perquè la gent hi llençava residus i també perquè era el final de la canalització, i per tant tota l’aigua que hi arribava era bruta. La gent aconseguia l’aigua gracies a pous, i si no en tenien, gràcies a les fonts. - Triquets: eren les cases de joc. S’han trobat peces de fusta tallades en forma de dau i d’altres les quals les feien servir per jugar a jocs tradicionals. -Casa dels Boxadors: és la casa mes gran del born formada per tres edificis, estava situats entre els carrers del Joc de la Pilota, Xuclés i Bon Aire. Els propietaris eren productors d’aiguardent. Vicenç Duran més endavant va llogar la casa.
  • 13. - Carrer dels Corders de Viola: a partir de budells i òrgans d’animals es feien cordes per a diferents instruments. Es veu que aquell carrer feia molta pudor. - Merdençà: es trobava al carrer del Born al Llull. Eren on s’hi tiraven excrements. -Carrer Bonaire: era la zona on hi havia els pescadors. Es feia molt comerç. -Casa de Gabriel colomar: era on es venien productes a granel. -Casa del nét de Joan duran: tenia una drogueria on es venien productes com infusions de cacau, xocolata... - Els Cirurgians: eren els anomenats barbers d’aquella època, però també et treien les dents... - Casa de la Neu: era on es venia el gel. El gel es mantenia a l’estiu, perquè el gel estava cobert d’espart i així es conservava el fred. El gel es portava des del Montseny, i també s’aprofitava per conservar diversos aliments. Tots els terres estaven fets de pedres, i eren irregulars, en alguns d’ells encara es veuen les marques de carros de cavalls. En d’altres s’hi troba sorra. Davant de les cases molta gent es feia una mena d’entrada amb pedra i graons, d’altres no. Al final del recorregut, van ensenyar als alumnes, algunes bombes de canó, n’hi havia de 30 tipus diferents, cadascuna d’elles feta amb un material concret, i una mida específica.
  • 14. ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS Desprès de la visita al Born, els alumnes de l’escola Roig Tesalia de 3r d’ESO van entrevistar l’Oriol Vergés, l’autor del llibre “Dels telers als canons”, i també d’altres volums. Quan hi van arribar, van entrar en una sala on també hi havia altres alumnes d’escoles diferents, però s’ha de recordar, que la Roig Tesalia va ser la que va participar més. A l’entrar, l’Oriol els va fer una petita introducció, la qual ja va respondre algunes preguntes que els alumnes duien preparades. Explicació: Va estudiar a Barcelona i es va llicenciar en Geografia i Història, exercint de mestre i escriptor. En l’entrevista, li van fer preguntes sobre el llibre, però també van parlar de la situació en que Catalunya es troba en aquests moments, i sobre quin creien que seria el seu futur. Els alumnes que volien fer qüestions aixecaven la mà i els acompanyants i ajudants de l’Oriol els passaven el micròfon. Es va iniciar en l’escriptura quan encara estudiava, i un dia li van proposar que fes un relat per a nois adolescents, i així va ser com va començar a escriure llibres. En el seu llibre hi trobem personatges reals (Narcís Feliu de la Penya, mossèn “Pa i Aigua”, duc Vendôme, Carles II, etc.) i també en trobem de ficticis (Odette, Jacint, Vicentet, Simone...). Durant el setge el Born va ser bombardejat de forma constat i es calcula que varen caure unes 3 bombes a cada habitatge. Malgrat aixó se n’ha conservat bona part. Durant l’entrevista l’Oriol va explicar que Catalunya, en segons quines situacions, encara pateix els efectes del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota, amb l’esperança que Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent. Resposta a la pregunta: Què és el que t’ha influït a l’hora d’escriure? A aquesta pregunta l’Oriol va respondre que veure com els nois i les noies s’interessen pel passat i la cultura de Catalunya, l’ajuda a l’ hora d’escriure i li dona l’energia de continuar amb nous projectes per donar a conèixer la història de la nostra nació. L’entrevista amb l’autor “Dels telers als canons” va ser una experiència inoblidable pels alumnes, i alguns d’ells van tenir l’oportunitat que els signés el llibre, i que els fes una dedicatòria.
  • 15.
  • 16. CONCLUSIÓ Què creus que és Catalunya? Catalunya és un país, una nació amb una història mil·lenària. La terra on va néixer el primer Parlament Europeu i on els drets i les llibertats dels seus ciutadans es van defensar molt abans que el mateix es fes a la resta d’Europa. Una nació capdavantera en temes tant diversos com la recerca científica, especialment en l’estudi de nous mètodes per combatre el càncer, l’arquitectura amb el conjunt modernista més important del món com és l’Hospital de Sant Pau, etc. Però per damunt de tot Catalunya és una terra solidària, com ens ho demostra la recaptació que fa “La Marató” cada any, i lluitadora per aconseguir una llibertat merescuda i necessària. Catalunya és, en definitiva, la que tots els catalans, els nascuts aquí i els vinguts d’ arreu hem ajudat a construir, i és aquesta diversitat la fa immensament rica. Per tu, quin ha de ser el futur de Catalunya? Per què? La situació en la que es troba Catalunya ara, només li deixa una sortida: la de ser un estat independent. La història ens demostra que tots els intents de pactar amb el govern espanyol no han prosperat ja que mai s’han respectat els acords. Hem dialogat, hem estat fidels i solidaris al màxim i n’ hem patit les conseqüències. La retallada de l’Estatut, l’atac a la nostra economia, cultura i sobretot a la nostra llengua ens demostra que si volem sobreviure com a nació, la única sortida és l’ independència . No és una qüestió de rancúnia ni d’odi , és una qüestió de supervivència. Fins i tot un grup de castellanoparlants residents a Catalunya han creat una associació a favor de la independència. Això demostra clarament que la gent no està disposada a aguantar més. No hem d’oblidar que som contribuents nets a la CEE. Espantar-nos amb l’expulsió i la represàlia només fa que el sentiment independentista creixi cada vegada més. Tota Europa se n’adona de la falta de democràcia del govern espanyol i això té un pes. Catalunya ha d’aconseguir ser un Estat propi ben estructurat i respectat al món.