1. Nom: Lluïsa
Cognoms:Tchilingirian Higuera
Curs: 3r
ESO
Assignatura: Història
Data: 21-5-14

2. ÍNDEX
 RESUM DEL LLIBRE..............................................................................PÀG. 1-2
 VOCABULARI.........................................................................................PÀG. 3-4
 PERSONATGES.....................................................................................PÀG. 5-7
 LLOCS......................................................................................................PÀG. 7-9
 VISITA AL BORN................................................................................PÀG. 10-11
 ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS....................................................PÀG. 12-13
 CONCLUSIÓ.........................................................................................PÀG. 14

3. RESUM DEL LLIBRE
Narcís Feliu de la Penya és un advocat que ha llogat un estable al raval per
construir-hi telers de roba que ha fet arribar des de França de contraban per tal
de modernitzar la indústria tèxtil i enfortir l’economia catalana. En Jacint, és el
seu criat i home de confiança. En Narcís també és escriptor; un dels seus llibre
porta per títol “El Fènix de Catalunya” i l’altre “Els Annals”.
En Brocatfí és un importador de teixits, i en Jeroni de Castellbroc és un noble
arruïnat client seu que per cancel·lar el seu deute està disposat a calar foc als
telers d’en Narcís i d’aquesta manera en Brocatfí no perdrà clients. En Jeroni de
Castellbroc que és l’amant de la duquessa “du clair de la lune” de nom Simone , una
dona molt bella de qui tothom malparla, intentarà que la criada de la duquessa,
l’Odette, “la gateta”, l’ajudi. Afortunadament, l’advocat convoca la burgesia de
Barcelona i també a la duquessa per mostrar-los els seus teixits. La Simone en
queda tant meravellada que no accepta participar en el sabotatge i un cop
s’assabenta que en Castellbroc està arruïnat el deixa.
En Narcís també s’enamorarà de la duquessa, com en Jacint que per amor a ella
robarà el seu amo per poder oferir-li una joia i marxarà al no poder aguantar la
seva vergonya. Tanmateix a la seva vida apareixerà en Déntol un home que ho ha
perdut tot i que li presentarà mossèn Josep Oriol que intentarà fer-lo raonar.
Al pla polític hi ha dos bàndols: els Àustries partidaris de Carles II que no té
hereus i els partidaris dels Borbons de França. Finalment el 15 d’agost de1967 el
duc de Vendôme entra a Barcelona i s’anomena virrei. En Jacint havia decidit anar
a lluitar, mentre la duquessa i l’Odette marxen cap a França amb el Duc de
Vendôme. Durant el camí arresten uns miquelets entre els quals es troba en Jacint
ferit a qui l’Odette reconeix. Junts aconsegueixen escapar amb el permís de la
duquessa que els ofereix el seu palauet del carrer d’en Lledó. En Jacint es
reconciliarà amb el seu amo, que li tornarà a confiar les seves finances. L’Odette i
en Jacint es casaran in tindran fills.
L’any 1700 mort en Carles II sense descendència. El rei d’Espanya havia nomenat
Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV hereu de la corona espanyola. Felip d’Anjou es
converteix en Felip V i el 1701 celebra les sessions de Corts a Barcelona mostrant-
se molt autoritari. Anglaterra i Holanda temen que França i Espanya s’aliïn i per
tant signen junt amb l’Imperi Austríac una aliança a l’Haia per combatre
l’absolutisme francès. El 1704 l’exèrcit anglès i holandès bombardeja Barcelona.
L’advocat és detingut i empresonat per simpatitzar amb els aliats. Desprès serà
alliberat pels seus fidels amics. El seu únic interès és que el comerç es reprengui.

4. L’emperador Josep d’Àustria mor anomenant successor el seu germà Carles.
Anglaterra, Holanda i Portugal no volen un imperi format per Espanya i Àustria i
tampoc no volen un rei Borbó a França i a Espanya. Així doncs les potències
internacionals signen un tractat de pau sense tenir Catalunya en consideració.
L’advocat mort l’any 1712 i és enterrat a l’Església de Santa Maria del Mar.
L’emperadriu austríaca i la seva cort marxen de Barcelona i el 1713 Felip V exigeix
el rendiment de la ciutat volent anul·lar tots els privilegis. L Junta dels Tres
braços de Catalunya decideix lluitar i el 1714 elegeix Rafael Casanova conseller en
cap del Consell de Cent. L’estiu de 1714 Casanova mobilitza els ciutadans i Villarroel
comanda tots els homes.
En Jacint decideix allistar-se i encomana la protecció de la família al seu fill gran
en Bernat. Finalment mor a la batalla. L’onze de setembre al fossar de Santa Maria
del Mar s’enterren els herois catalans.

5. VOCABULARI
Chéri: estimat.
Bocamànigues: part de la màniga per on surt la mà.
Rebec: persona difícil de controlar a causa del seu caràcter.
Brocat: teixit amb fils d’argent o d’or.
Barreters d’Agulla: artesà que fabrica barrets de diversos materials com la seda,
utilitza l’agulla. A partir del segle XVI seran els teixidors de barrets cars.
Heura: planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins
a 500 anys. És una planta paràsit.
Còfia: espècie de barret utilitzat per les persones que servien e una casa.
Normalment era per a dones.
Escrivania: conjunt d’elements d’escriptura que es disposaven sobre la taula de
despatx. Formada per la tinta, el tinter, la ploma, l’estilet, el paper secant i les
pólvores secants. També és el lloc on treballa l’escrivent.
Pólvores: pólvores secants.
Consell d’Aragó: institució que s’encarrega dels afers dels regnes de la Corona
d’Aragó, des del segle XV fins el XVIII. S’ocupa del poder judicial i de l’executiu.
Consell de Cent: institució de govern a la ciutat de Barcelona establerta el segle
XIII i que dura fins el XVIII. El seu nom té origen al nombre dels seus membres,
que eren cent. A partir del segle XV, els 128 ciutadans escollien els 5 consellers.
Generalitat de Catalunya: és una institució. Té el seu origen en les diputacions
permanents creades per governar l’administració entre reunions de les Corts als
diferents territoris de la Corona d’Aragó. Es crea el segle XV i desapareix al 1716.
El rei es troba amb les corts per:
-Anar a la guerra -Aprovar impostos. -Escriure lleis.
Miquelets: membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari,
reclutada per les juntes de la Corona d’Aragó, per a accions especials o com a
reforç de les forces regulars.
Guerra dels Segadors: conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de
Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a afecte més perdurable la
signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659 entre les Espanyes i França.

6. Guerra dels segadors: conflicte bèl·lic i revolta pagesa que afectà bona part del
Principat de Catalunya al segle XVII, les causes es basaven en els estats
monàrquics absolutistes i el règim senyorial. La guerra va acabar amb el tractat
dels Pirineus.
Coronel·la: força militar formada per ciutadans, encarregada de la defensa de la
ciutat, vigilaven els portals i les muralles fins el 1714. La coronel·la està formada
per 4000 homes formats per batallons d’un gremi. Hi ha mes soldats que habitants
de Barcelona. Hi havia el doble de militars francesos que de catalans, i tenien
armes. Cada gremi vestia d’un color diferent.
Botifler: insult que s’aplica als partidaris de Felip V. Se’ls anomena a les persones
considerades traïdores de Catalunya. Hi havia diverses teories:
1) Hi havia un general de l’exèrcit felipista que es deia beauffleurs.
2) Hi ha qui diu que deriva del símbol dels borbons, la flor de lis, d’aquí
derivaria que els felipistes, partidaris dels borbons, serien els seguidors de
la “flour bonique”.
Cant dels ocells: cançó tradicional catalana de Nadal que va acabar sent de
bressol. És una cançó d’autor desconegut, però pau casals la va interpretar i
popularitzar. Comença a principis del segle XVIII. Als 70 pau casals era un català
exiliat per Franco. Pau casals va ser convidat per tocar davant de l’assemblea de la
ONU, i va fer un discurs que començava així: I am a Catalan.
Batalla d’Almansa: guerra entre les forces de Felip V, comandades pel duc de
Berwick i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI. Les tropes borbòniques
conquisten València i s’escriu un decret de Nova Planta, Valencia deixa de ser un
estat. El 1707 la resistència en ciutats va ser tan gran, que quan els felipistes van
entrar, van enderrocar la ciutat sencera.
Junta de braços: institució que convocava la diputació del general en casos
d’emergència amb els representants de les corts. La formaven els tres estaments.
Tractat d’Utrecht: va ser el 1713. És la cort de tots els països d’Europa que van
participar a la guerra de successió.
Penó de Santa Eulàlia: representava la ciutat de Barcelona. Bandera vermella amb
la imatge de la verge i amb una creu. La bandera es troba dins del Consell de Cent.
La portava el conseller segon.

7. PERSONATGES
Narcís Feliu de la Penya: advocat i escriptor. Va impulsar l’economia de
Catalunya. Va ser un personatge emblemàtic. El seu pare tenia el mateix nom, i la
seva mare es deia Maria Farrell, també tenia un germà anomenat Salvador.
Jacint Moliner: criat i home de confiança de Narcís. Va ser l’amant de la
duquessa, però finalment es va casar amb Odette i van tenir quatre fills.
Duquessa du Claire de la Lune: duquessa francesa rica. Amant d’en Castellbroc i
d’’en Cinto.
Odette: criada de la duquessa. Coneguda com la “gateta”. És la dona d’en Jacint.
Brocatfí: importador de teixits.
Jeroni de Castellbroc: noble arruïnat, client d’en Brocatfí. Es torna miquelet, i
mort a la guerra de successió.
Vicentet: era un noi de València que vivia a Barcelona. Tenia un do per la música.
Joan Baptista Cabanilles: compositor de musica barroca. És el segon organista.
Josep Oriol: rector de Santa Maria del Pi conegut com a: pa i aigua. Donava els
diners que guanyava als pobres, i el seu menjar als malalts, nomes s’alimentava de
pa i aigua, d’aquí li ve el nom. La seva mort va ser molt sentida a Barcelona.
Martí Piles: va ser un comerciant i membre de la cofradia de botiguers de teles.
Marià Julian: va participar amb el contraban de telers amb narcís.
Joan Baptista Vivers: era un mercader conegut a la ciutat per els seus negocis no
gair4e nets segons algunes persones.
Ripollàs: home gran que treballava amb ferro i arreglava tota mena de metalls.
Déntol: pescador que ho ha perdut tot. Viu amb en Cinto durant un temps.
Maria Teresa d’Àustria: infanta d’Espanya, reina consort de França i Navarra.
Casada amb Lluís XIV. Àvia de Felip V.
Maria Lluïsa d’Orlêans: va ser una princesa de França. Va ser filla del duc Felip
d’Ôrleans. Es va casar amb Carles II.
Duc de Noaïlles: va ser un general de Lluís XIV. Era aristòcrata. Estarà a la
frontera entre França i Àustria.

8. Duc de Vendôme: era un borbó. Va ser militar i aristòcrata francès al servei de
Lluís XIV durant la guerra de successió. Va morir a València el 1712.
Jordi de Hesse-Darmsadt: va ser un militar alemany, va ser molt famós en
diverses guerres, una d’elles la guerra de successió. Va conquerir Gibraltar.
Lluís XIII de França: monarca francès i rei de França i Navarra. Era el pare de
Lluís XIV.
Fernández de Velasco de Tovar: va ser una de les famílies més poderoses i
influents en la noblesa castellana.
Josep Ferran de Baviera: va ser un príncep de Baviera. Abans de la guerra de
successió, Josep Ferran va ser el candidat recolzat per Anglaterra i els Països
Baixos per succeir al rei Carles II, però mort un any abans que ell.
Felip V d’Anjou: era nét de Lluís XIV. Va néixer a Versalles. Després de la mort
de Carles II, Felip V va ser reconegut rei. Això provoca la guerra de successió.
Duc de Berwick: títol nobiliari d’Anglaterra. Era un general. Va aconseguir la
victòria d’Almansa. És el fill bastard de Jaume II d’Anglaterra.
Antoni Villarroel: militar espanyol que anava amb Felip V a la guerra de successió.
Es va fer general comandant de l’exèrcit de Catalunya.
Antoni Peguera: va ser un intel·lectual català. El 1705 es va convertir en el primer
coronel del regiment d’infanteria de les Guàrdies Catalanes.
Rafael Casanova i Comes: conseller en cap de Barcelona. Va defensar Barcelona
durant el setge de les tropes borbòniques.
Bac de Roda: havia estat comandant d’una esquadra dels miquelets. Va ser
coronel.
Lluís Domènech i Muntaner: arquitecte del modernisme català, dissenyador,
il·lustrador, polític, historiador i humanista.
Alexandre de Bournonville: va ser el conseller de la guerra de Carles II. Noble i
militar. Tenia molts i diferents títols.
Pere Joan Barceló: era un miquelet austriacista durant la guerra de successió.
Duc de Pòpuli: s’ocupava del setge a l’oest. Era cap d’una força.
Carles II d’Aragó: va ser l’últim rei hispànic de la dinastia dels Àustries. Va morir
sense descendència, això provoca la guerra de successió. Durant l’entrevista l’Oriol

9. va explicar que Catalunya, en segons quines situacions, encara pateix els efectes
del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota, amb l’esperança que
Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent.
LLOCS
La Rambla : la paraula Rambla té origen en la paraula rámla que significava areny
(sorral). Una rambla, és un curs fluvial normalment sec per on només hi transcorren
aigües, torrent.
La Porta Ferrissa : és una de les portes de l’antiga muralla de Barcelona, situada a
la rambla. Actualment hi ha una font. A la Porta Ferrissa hi havia una barra de
ferro que servia per mesurar l’alçada d’objectes. En l’Edat Mitjana les mesures es
comprovaven amb la distància.
Raval :barri de Barcelona del segle XIV. El Raval es una zona plena de convents (el
Convent del Carme, l’hospital de Santa Clara)...
Convent del Carme : convent actualment desaparegut. Amb ubicació al barri del
Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle XIII per l’orde carmelita.
Portal de Sant Antoni : era l’entrada més il·lustre de la Barcelona emmurallada
del segle XVI. Accés principal de reis, prínceps i ambaixadors. Situat al camí que
venia d’Aragó i comunicava en línia recta amb el Portal Nou.
L’hospital de la Santa Creu : edifici gòtic, català construït entre 1401 i 1927. Es
va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi
havia a la ciutat.
Plaça Nova : és una plaça construïda el 1358 que s’obre davant d’una de les portes
de la ciutat romana de Barcelona situada al barri gòtic.
L’església de Betlem : església barroca situada a la rambla de Barcelona. Va ser
l’església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d’Espanya.
Universitat de Barcelona: fundada l’any 1717. Els seus orígens resideixen en
l’Estudi General de Medicina i arts que Martí I l’Humà volgué atorgar a la ciutat.
Convent de la Mercè : Edifici religiós d’estil barroc, construït entre els segles
XVI i XVII . L’edifici s’articula al voltant d’un gran claustre de dos pisos, fet amb
arc de mig punt sobre columnes clàssiques. Dedicat a la verge de la Mercè patrona
de Barcelona.

10. Santa Maria del Mar : es una església gòtica de Barcelona situada al Barri de la
Rivera i construïda entre 1329 i 1383. Constructors d’aquesta obra van ser :
Berenguer de Montagut i Ramon Despuig . Construïda amb pedra de Montjuic.
Portal Nou : és un dels portals més importants de la muralla de Barcelona per on
atacaren més durant la Guerra de Successió.
Casa de la Convalescència : és una de les obres del modernisme català. Formava
part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fet a finals del segle
XIX. Destinat a albergar persones convalescents.
Carrer dels Brocaters : carrer dels artesans que es dedicaven a la fabricació de
teixits i de brocats.
Palau de Versalles : és un gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li
dóna el nom. A 20 km de París fou fet construir per Lluís XIII. D ‘estil Barroc,
construït amb pedra, marbre i miralls.
Barri de Sant Just i Bon Pastor : barri que es troba dins del barri gòtic de
Barcelona.
Carrer d’En Lledó : situat dins de l’Antiga muralla romana. S’inicia a la plaça de
Sant Just i finalitza a la baixada de Vila de Cols. En aquest carrer s’instal·laven els
nobles majoritàriament.
Carrer Regomir : estava situat dins la Rambla.
Portal Regomir : una de les quatre portes de la ciutat romana.
Portal de Sant Pere : era un dels accessos principals a la vila medieval, és l’única
de les portes que queda en peu del que va ser la ciutat emmurallada.
Portal de Sant Daniel : portal de la Barcelona Medieval, hi va haver el primer
assalt borbònic. Va ser destruït l’agost de 1714 en un assalat.
La Catedral de la Santa Creu : dedicada a la Santa Eulàlia. És un edifici que va
ser edificat sobre l’antiga catedral.
Monestir de Montserrat : monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat,
a una alçària de 720 metres. És molt important per a Catalunya. Es troba al Bages.
La Ribera : barri de Barcelona. Va ser el centre econòmic de la ciutat entre els
segles XIII i XV.

11. Església de Sant Just i Bon Pastor : església gòtica situada a la Plaça del mateix
nom i dedicada a Sant Just i Bon Pastor. Construïda sobre els fonaments de
l’anterior església romànica.
Santa Maria del Pi : Església situada a la Plaça del Pi, és d’estil gòtic català.
Carrer de la Bòria : antiga barriada de Barcelona, formada al voltant de la via
romana. Camí que porta cap al maresme, era l’entrada de mercaderies.
La Fusina : Es troba al nord del mercat del Born. Era un lloc de molta activitat
comercial/industrial.
Montjuïc : muntanya de Barcelona amb una altura de 173 metres. És molt
important per a Catalunya.
Les drassanes : van ser el centre de construcció naval més important de la
Mediterrània.
Castell de Cardona : Castell i fortalesa medieval més important de Catalunya.
Fortalesa de Roses : va ser un monument Renaixentista que va fer construir
Carles I d’Espanya.
Convent de les Magdalenes: entre els segles XV, XVI, XVII i XVIII, el consell de
Cent va acordar l’any 1365 la creació d’un lloc on es poguessin aplegar un bon
nombre de dones “penedides”, és a dir, prostitutes que volien refer la seva vida
segons les normes d’aquell temps. Amb aquesta finalitat van fer una dotació
econòmica per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria
Magdalena.

12. VISITA AL BORN
Els alumnes de tercer d’ ESO de l’escola Roig Tesalia van fer una visita al museu
arqueòlogic del Born, acompanyats d’uns guies que els van explicar totes les seves
parts, i els van fer un recorregut ensenyant-los les construccions, i el més
destacat del centre cultural. El Born és el jaciment més ben conservat d’Europa
desprès del Vaticà.
Introducció:
Durant el setge de 1714, la ciutat de Barcelona va ser atacada i es van enderrocar
construccions per establir-hi una fortalesa : la Ciutadella, des d’ on es podia vigilar
i atacar la ciutat.
Es va obligar als habitants de les cases a destruir-les.
Moltes altres zones de Barcelona també van ser afectades, i bona part de l’antiga
ciutat ja no existeix.
Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos.
Al Born s’hi troben algunes restes, i gràcies a elles, tenim l’oportunitat de saber
informació d’aquella època, els noms i cognoms de la gent que vivia al Born, de què
treballaven...
Unes de les parts més importants del jaciment era el barri de la Ribera, que es
trobava al subsòl del mercat del Born.
Visita:
- Casa dels Duran: eren comerciants. Tenien una drogueria. Venien sucre, tabac,
espècies, fruits secs, xocolata, medicaments... en Pau Duran (regidor de la casa)
compra 13 cases.
-Rec Comtal: canalització a l’aire lliure que portava l’aigua fins a la ciutat. Passava
pel mig del born. No era aigua comestible perquè la gent hi llençava residus i també
perquè era el final de la canalització, i per tant tota l’aigua que hi arribava era
bruta. La gent aconseguia l’aigua gracies a pous, i si no en tenien, gràcies a les
fonts.
- Triquets: eren les cases de joc. S’han trobat peces de fusta tallades en forma
de dau i d’altres les quals les feien servir per jugar a jocs tradicionals.
-Casa dels Boxadors: és la casa mes gran del born formada per tres edificis,
estava situats entre els carrers del Joc de la Pilota, Xuclés i Bon Aire. Els
propietaris eren productors d’aiguardent. Vicenç Duran més endavant va llogar la
casa.

13. - Carrer dels Corders de Viola: a partir de budells i òrgans d’animals es feien
cordes per a diferents instruments. Es veu que aquell carrer feia molta pudor.
- Merdençà: es trobava al carrer del Born al Llull. Eren on s’hi tiraven
excrements.
-Carrer Bonaire: era la zona on hi havia els pescadors. Es feia molt comerç.
-Casa de Gabriel colomar: era on es venien productes a granel.
-Casa del nét de Joan duran: tenia una drogueria on es venien productes com
infusions de cacau, xocolata...
- Els Cirurgians: eren els anomenats barbers d’aquella època, però també et
treien les dents...
- Casa de la Neu: era on es venia el gel. El gel es mantenia a l’estiu, perquè el gel
estava cobert d’espart i així es conservava el fred. El gel es portava des del
Montseny, i també s’aprofitava per conservar diversos aliments.
Tots els terres estaven fets de pedres, i eren irregulars, en alguns d’ells encara es
veuen les marques de carros de cavalls. En d’altres s’hi troba sorra. Davant de les
cases molta gent es feia una mena d’entrada amb pedra i graons, d’altres no.
Al final del recorregut, van ensenyar als alumnes, algunes bombes de canó, n’hi
havia de 30 tipus diferents, cadascuna d’elles feta amb un material concret, i una
mida específica.

14. ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS
Desprès de la visita al Born, els alumnes de l’escola Roig Tesalia de 3r d’ESO van
entrevistar l’Oriol Vergés, l’autor del llibre “Dels telers als canons”, i també
d’altres volums. Quan hi van arribar, van entrar en una sala on també hi havia
altres alumnes d’escoles diferents, però s’ha de recordar, que la Roig Tesalia va
ser la que va participar més. A l’entrar, l’Oriol els va fer una petita introducció, la
qual ja va respondre algunes preguntes que els alumnes duien preparades.
Explicació:
Va estudiar a Barcelona i es va llicenciar en Geografia i Història, exercint de
mestre i escriptor.
En l’entrevista, li van fer preguntes sobre el llibre, però també van parlar de la
situació en que Catalunya es troba en aquests moments, i sobre quin creien que
seria el seu futur. Els alumnes que volien fer qüestions aixecaven la mà i els
acompanyants i ajudants de l’Oriol els passaven el micròfon.
Es va iniciar en l’escriptura quan encara estudiava, i un dia li van proposar que fes
un relat per a nois adolescents, i així va ser com va començar a escriure llibres.
En el seu llibre hi trobem personatges reals (Narcís Feliu de la Penya, mossèn “Pa i
Aigua”, duc Vendôme, Carles II, etc.) i també en trobem de ficticis (Odette,
Jacint, Vicentet, Simone...).
Durant el setge el Born va ser bombardejat de forma constat i es calcula que varen
caure unes 3 bombes a cada habitatge. Malgrat aixó se n’ha conservat bona part.
Durant l’entrevista l’Oriol va explicar que Catalunya, en segons quines situacions,
encara pateix els efectes del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota,
amb l’esperança que Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent.
Resposta a la pregunta:
Què és el que t’ha influït a l’hora d’escriure?
A aquesta pregunta l’Oriol va respondre que veure com els nois i les noies
s’interessen pel passat i la cultura de Catalunya, l’ajuda a l’ hora d’escriure i li dona
l’energia de continuar amb nous projectes per donar a conèixer la història de la
nostra nació. L’entrevista amb l’autor “Dels telers als canons” va ser una
experiència inoblidable pels alumnes, i alguns d’ells van tenir l’oportunitat que els
signés el llibre, i que els fes una dedicatòria.

16. CONCLUSIÓ
Què creus que és Catalunya?
Catalunya és un país, una nació amb una història mil·lenària. La terra on va néixer el
primer Parlament Europeu i on els drets i les llibertats dels seus ciutadans es van
defensar molt abans que el mateix es fes a la resta d’Europa. Una nació
capdavantera en temes tant diversos com la recerca científica, especialment en
l’estudi de nous mètodes per combatre el càncer, l’arquitectura amb el conjunt
modernista més important del món com és l’Hospital de Sant Pau, etc. Però per
damunt de tot Catalunya és una terra solidària, com ens ho demostra la recaptació
que fa “La Marató” cada any, i lluitadora per aconseguir una llibertat merescuda i
necessària. Catalunya és, en definitiva, la que tots els catalans, els nascuts aquí i
els vinguts d’ arreu hem ajudat a construir, i és aquesta diversitat la fa
immensament rica.
Per tu, quin ha de ser el futur de Catalunya? Per què?
La situació en la que es troba Catalunya ara, només li deixa una sortida: la de ser un
estat independent. La història ens demostra que tots els intents de pactar amb el
govern espanyol no han prosperat ja que mai s’han respectat els acords. Hem
dialogat, hem estat fidels i solidaris al màxim i n’ hem patit les conseqüències. La
retallada de l’Estatut, l’atac a la nostra economia, cultura i sobretot a la nostra
llengua ens demostra que si volem sobreviure com a nació, la única sortida és l’
independència . No és una qüestió de rancúnia ni d’odi , és una qüestió de
supervivència. Fins i tot un grup de castellanoparlants residents a Catalunya han
creat una associació a favor de la independència. Això demostra clarament que la
gent no està disposada a aguantar més. No hem d’oblidar que som contribuents
nets a la CEE. Espantar-nos amb l’expulsió i la represàlia només fa que el sentiment
independentista creixi cada vegada més. Tota Europa se n’adona de la falta de
democràcia del govern espanyol i això té un pes. Catalunya ha d’aconseguir ser un
Estat propi ben estructurat i respectat al món.