Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
Els Trobadors
Els Trobadors
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 10 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Similares a Literatura poesia (20)

Anuncio

Más reciente (20)

Literatura poesia

  1. 1. INTRODUCCIÓ A LA POESIA 1r BATXILLERAT
  2. 2. Algunes cites sobre la poesia  Podrà no haver-hi poetes, però sempre hi haurà poesia. Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) Poeta espanyol.  La poesia és l’eco de la melodia de l’univers en el cor dels humans. Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof i escriptor indi.  El llenguatge és poesia. ser poeta significa copsar la veritat i la bellesa amb paraules. Percy B. Shelley.  Poesia és la unió de dues paraules que hom mai va suposar que poguessin ajuntar-se, i que formen quelcom així com un misteri. Federico García Lorca. Poeta i dramaturg espanyol.
  3. 3. Què és la poesia? La poesia són una sèrie de composicions que presenten la realitat des de subjectivitat de l’autor, ja que reflecteixen les seves idees, sentiments, emocions o vivències personals. En els seus orígens, les composicions líriques eren creades per ser cantades davant d’un auditori culte, amb acompanyament d’un instrument musical (per exemple, la lírica trobadoresca). Aquest conjunt de composicions reben el nom de POEMES. Estan formades per VERSOS, que a la vegada formen ESTROFES. Els versos estan construïts amb una MÈTRICA determinada (síl·labes, rima i accent).
  4. 4. Elements de la poesia El vers L’estrofa La rima
  5. 5. El vers Recompte sil·làbic Nombre de síl·labes Fins a l’última síl·laba tònica Contactes vocàlics Elisió: supressió d'una de dues vocals en contacte (sempre són a o e en posició àtona, vocal neutra): Re-cor-da – sem- pr(e) ai-xò, Se-pha-rad. Sinalefa: pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals en contacte: A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc Hiat: pronunciació separada de dues vocals en contacte: Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple D’art major (majúscula): més de 8 D’art menor (minúscula): fins a 8 Vers més habitual poesia catalana decasíl·lab: 10 s. Un vers és una successió de síl·labes que mantenen un cert ritme i s’escriuen en una sola línia
  6. 6. Tipus de versos ART MAJOR (+ 8) ART MENOR (= / - 8) Tetrasíl·lab i quadrisíl·lab: 3 i 4 Pentasíl·lab: 5 Hexasíl·lab: 6 Heptasíl·lab: 7 Octosíl·lab: 8 Eneasíil·lab: 9 (molt poc usat) Decasíl·lab: 10 (el més emprat) Hendecasíl·lab: 11 Dodecasíl·lab: 12 (hemistiquis 6+6): alexandrins
  7. 7. L’estrofa Agrupació de versos en un poema Les més habituals en literatura catalana Apariat: els versos rimen de dos en dos Tercet: 3 versos Quartet: 4 versos art major Quarteta: 4 versos art menor Octava: 8 versos gen. art major Composicions d’estrofes Sonet (14): 2 quartets, 2 tercets Decasíl·labs o alexandrins (12) Corranda: Popular 4 versos Heptasíl·labs Romanç: Nombre indefinit versos heptasíl·labs - Parells: assonats - Senars: blancs
  8. 8. La rima Repetició total o parcial dels sons finals dels versos Assonant Consonant Repetició dels sons vocàlics Repetició de Sons vocàlics i consonàntics Versos sense rima Versos amb rima Creuada: abba Encadenada: abab Blancs: regularitat Mètrica (p.ex, nombre síl.) Lliures: irregularitat mètrica Al mirador del castell Blancaflor està asseguda. Amb una pinteta d'or sos cabells pentina i nua. (Anònim) Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet. (Pere Quart) Mudarà el gest la mia forma en pedra, Quan llegiran aquest mot en la tomba: ROÍS DE CORELLA Retorno a les festes llunyanes, Quan la muralla de ponent Plena d´estàtues blanques sobre el mar... la primera vegada, cosins, amb marineres blaves. ROSSELLÓ-PÒRCEL
  9. 9. El món és una al·legoria... El món és una al·legoria. És cabalístic el dibuix amb què el cel nítid expia l’ocell, ombra sense gruix. No res: tan sols una unglada en la llisor asserenada del firmament esbandit. Clarianes! La contrada n’estrafà una altra, celada en un invisible escrit. Pere Gimferrer PRACTIQUEM Anàlisi formal del poema:  Recompte sil·làbic (nombre de síl·labes dels versos): tenint en compte fenòmens com sinalefa, elisió i hiat. Ho apuntem al costat del vers.  Tipus de versos (art major/menor). Tipus d’estrofa.  Tipus de rima (consonant, assonant, blancs, lliures).
  10. 10. FIGURES RETÒRIQUES POESIA

×