SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
ROMA
INDEX
• L’Imperi Romà a la línea del temps
• Extensió de l’ Imperi
• Com vivien
• Societat romana
• Organització política
• Economia: els transports
• Avenços tècnics
• Cultura
• Concepció del món
• Art
• Bibliografia
ELS ROMANS A LA LINEA DEL TEMPS
s. XI aC s. V d C
Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident
EXTENSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ
La civilització romana era fonamentalment urbana, perquè la seva unitat
bàsica eren les ciutats, que, creades a imatge i semblança de Roma, van ser
el principal mitjà per estendre el model romà de vida per totes les terres
sotmeses al domini dels romans.
COM VIVIEN?
Eren emmurallades i disposaven generalment de quatre portes d’accés, a
partir de les quals es traçaven els dos carrers principals perpendiculars,
el cardum i el decumanus. l seu voltant s’hi trobaven les cases disposades
formant illes.
Les ciutats tenien altres edificis públics, com el teatre o les termes (o
banys públics) que eren molt populars i un altre important punt de reunió.
Fora de les muralles es trobaven el cementiri, situat al costat de les vies
que duien cap a la ciutat, i l’amfiteatre, on tenien lloc els espectacles
violents com les lluites de gladiadors i de feres salvatges.
SOCIETAT ROMANASOCIETAT
HOMES
LLIURES ESCLAUS
PATRICIS: Eren rics i es dedicaven a la política.
COMERCIANTS: compraven i venien productes.
SOLDATS: passaven molt de temps fora de casa conquerint
territoris.
LLIBERTS: esclaus alliberats de l’esclavitud.
ESCLAUS: persones que pertayiena un propietari i treballaven
per a ells sense rebre res a canvi.
GLADIADORS: lluitadors professionals en jocs als amfiteatres. Hi
havien esclaus, persones capturades a lesguerra i homes lliures.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Hi ha 3 períodes de la
civilització romana
ImperiRepúblicaMonarquia
Reis Emperador
Senat
Senat
ABANS DE CRIST DESPRES DE CRIST
IX VIII VII VI V IV III II I 0 I II III IV IV V
MONARQUIA
REPÚBLICA IMPERI
ECONOMIA
AGRICULTURA
COMERÇMINERIA
• Mà d’obra esclava.
• Noves tècniques agrícoles:
Agricultura intensiva.
Es cultiva: blat, olivera, vinya,
arbres fruiters, hortalisses…
• Mà d’obra esclava.
• Excaven mines als territoris
conquerits.
• Mines de: or, plata, coure, plom,
ferro, sal…
MARÍTIM: Vaixells pel
Mediterrani.
TERRESTRE: Construeixen
CALÇADES per poder viatjar
per tot l’imperi.
TRANSPORTS
Els romans ens han aportat moltes coses al llarg de la història, coses
que encara conservem tot i que les hem millorat molt.
L’imperi Romà, tant en les seves èpoques paganes (no cristianes)
com cristianes, va donar poc o cap impuls a l’estudi de les ciències.
Roma era una societat pràctica que respectava la tècnica però
considerava la ciència tan poc útil com la pintura i la poesia.
AVENÇOS TÈCNICS
Moltes llengües europees tenen origen en el llatí, com ara el català, el castellà, el
portuguès, el francès,
l’italià, entre d’altres.
Algunes de les coses que ens han aportat:
Calçades: Els romans van fer aquesta mena de “carreteres” per així poder anar més
fàcilment al lloc on volien anar com pot ser al castell de l’emperador o de gent
important (eren obres públiques).
Aqüeductes: Amb els aqüeductes podien transportar l’aigua de les muntanyes fins a
la ciutat i així no havien d’anar fins allà caminant.
Termes: Són una mena de banys públics on les aigües estaven a diferents
temperatures.
Sèquies per regar: Feien una mena de canals a terra des del lloc d’on provenia
l’aigua fins als seus camps i així poder regar amb més facilitat les seves plantes.
L’adob: És una “sorra” que és més tova i per aixó les plantes creixen millor, es fa
amb residus de plantes i excrements d’animal.
Els molins de gra: Servien per poder moldre amb més rapidesa el gra, i així obtenir
la farina en menys temps que fen-ho manualment. Podien vendre amb més
facilitat, en treien molt de profit.
Els nombres romans:El sistema de numeració romana s'utilitza encara avui en
determinats aspectes de la vida quotidiana, va tenir el mèrit de ser capaç
d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres.
CULTURA
Romanització (què ens van
deixar)
A partir de
l’Emperador
Constantí
l’Imperi
Romà adoptà
el
cristianisme.
LLATÍ
DRET ROMÀ
RELIGIÓ CRISTIANA
Deriven totes les
LLENGÜES
ROMÀNIQUES:
Com el català i
el castellà.
Les nostres
lleis es basen
en el dret
romà.
Encara no coneixien moltes
parts del món que avui ens
resulten familiars. Els romans
concebien el món com un orbis
terrarum, és a dir, una "rodona
de les terres" rodeajada
totalment per el mar Oceà i en
el centre estava Roma.
LA CONCEPCIÓ DEL MÓN
Els romans creien que el món (la terra) era com un cub i que quan
arribaven a un extrem del “cub” es queien.
Creien que es queien per aquí
Arquitectura Escultures Mosaics
ART
Van construir nombroses
obres públiques: com les
vies, les calçades i edificis
públics (com els temples)
Van crear moltes
escultures dedicades als
Déus i als emperadors
El mosaic romà és
considerat com
Una pintura
feta amb pedres.
BIBLIOGRAFIA
• Vicens Vives 5
• Text la Galera 5
• Tornassol 5
• Google
• Google Imatges

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La Romanització a Catalunya
La Romanització a CatalunyaLa Romanització a Catalunya
La Romanització a Catalunyamjvercher
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsmpique1
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)David de A
 
Els orígens del llatí i la fundació de Roma
Els orígens del llatí i la fundació de RomaEls orígens del llatí i la fundació de Roma
Els orígens del llatí i la fundació de RomaAinoaim
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Pptguest48477a39
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀjcorbala
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Olmo Heras
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)professor_errant
 
Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207finamorenoo
 
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)David de A
 

La actualidad más candente (20)

La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
La Romanització a Catalunya
La Romanització a CatalunyaLa Romanització a Catalunya
La Romanització a Catalunya
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
 
Els orígens del llatí i la fundació de Roma
Els orígens del llatí i la fundació de RomaEls orígens del llatí i la fundació de Roma
Els orígens del llatí i la fundació de Roma
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Mon roma (ii)
Mon roma (ii)Mon roma (ii)
Mon roma (ii)
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207
 
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
Unitat 13. l'Imperi Romà (Part 2)
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 

Similar a Roma sise turo (20)

El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
L’expansió dels romans
L’expansió dels romansL’expansió dels romans
L’expansió dels romans
 
Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 

Más de publica

Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernapublica
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turopublica
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2publica
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanyapublica
 
Geografia d'Europa
Geografia d'EuropaGeografia d'Europa
Geografia d'Europapublica
 
Geografia Catalunya
Geografia CatalunyaGeografia Catalunya
Geografia Catalunyapublica
 

Más de publica (7)

Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
 
Geografia d'Europa
Geografia d'EuropaGeografia d'Europa
Geografia d'Europa
 
Geografia Catalunya
Geografia CatalunyaGeografia Catalunya
Geografia Catalunya
 

Roma sise turo

  • 2. INDEX • L’Imperi Romà a la línea del temps • Extensió de l’ Imperi • Com vivien • Societat romana • Organització política • Economia: els transports • Avenços tècnics • Cultura • Concepció del món • Art • Bibliografia
  • 3. ELS ROMANS A LA LINEA DEL TEMPS s. XI aC s. V d C Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident
  • 5. La civilització romana era fonamentalment urbana, perquè la seva unitat bàsica eren les ciutats, que, creades a imatge i semblança de Roma, van ser el principal mitjà per estendre el model romà de vida per totes les terres sotmeses al domini dels romans. COM VIVIEN? Eren emmurallades i disposaven generalment de quatre portes d’accés, a partir de les quals es traçaven els dos carrers principals perpendiculars, el cardum i el decumanus. l seu voltant s’hi trobaven les cases disposades formant illes. Les ciutats tenien altres edificis públics, com el teatre o les termes (o banys públics) que eren molt populars i un altre important punt de reunió. Fora de les muralles es trobaven el cementiri, situat al costat de les vies que duien cap a la ciutat, i l’amfiteatre, on tenien lloc els espectacles violents com les lluites de gladiadors i de feres salvatges.
  • 6.
  • 7. SOCIETAT ROMANASOCIETAT HOMES LLIURES ESCLAUS PATRICIS: Eren rics i es dedicaven a la política. COMERCIANTS: compraven i venien productes. SOLDATS: passaven molt de temps fora de casa conquerint territoris. LLIBERTS: esclaus alliberats de l’esclavitud. ESCLAUS: persones que pertayiena un propietari i treballaven per a ells sense rebre res a canvi. GLADIADORS: lluitadors professionals en jocs als amfiteatres. Hi havien esclaus, persones capturades a lesguerra i homes lliures.
  • 8. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Hi ha 3 períodes de la civilització romana ImperiRepúblicaMonarquia Reis Emperador Senat Senat ABANS DE CRIST DESPRES DE CRIST IX VIII VII VI V IV III II I 0 I II III IV IV V MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
  • 9. ECONOMIA AGRICULTURA COMERÇMINERIA • Mà d’obra esclava. • Noves tècniques agrícoles: Agricultura intensiva. Es cultiva: blat, olivera, vinya, arbres fruiters, hortalisses… • Mà d’obra esclava. • Excaven mines als territoris conquerits. • Mines de: or, plata, coure, plom, ferro, sal… MARÍTIM: Vaixells pel Mediterrani. TERRESTRE: Construeixen CALÇADES per poder viatjar per tot l’imperi.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20. Els romans ens han aportat moltes coses al llarg de la història, coses que encara conservem tot i que les hem millorat molt. L’imperi Romà, tant en les seves èpoques paganes (no cristianes) com cristianes, va donar poc o cap impuls a l’estudi de les ciències. Roma era una societat pràctica que respectava la tècnica però considerava la ciència tan poc útil com la pintura i la poesia. AVENÇOS TÈCNICS
  • 21. Moltes llengües europees tenen origen en el llatí, com ara el català, el castellà, el portuguès, el francès, l’italià, entre d’altres. Algunes de les coses que ens han aportat: Calçades: Els romans van fer aquesta mena de “carreteres” per així poder anar més fàcilment al lloc on volien anar com pot ser al castell de l’emperador o de gent important (eren obres públiques). Aqüeductes: Amb els aqüeductes podien transportar l’aigua de les muntanyes fins a la ciutat i així no havien d’anar fins allà caminant. Termes: Són una mena de banys públics on les aigües estaven a diferents temperatures. Sèquies per regar: Feien una mena de canals a terra des del lloc d’on provenia l’aigua fins als seus camps i així poder regar amb més facilitat les seves plantes.
  • 22. L’adob: És una “sorra” que és més tova i per aixó les plantes creixen millor, es fa amb residus de plantes i excrements d’animal. Els molins de gra: Servien per poder moldre amb més rapidesa el gra, i així obtenir la farina en menys temps que fen-ho manualment. Podien vendre amb més facilitat, en treien molt de profit. Els nombres romans:El sistema de numeració romana s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana, va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres.
  • 23. CULTURA Romanització (què ens van deixar) A partir de l’Emperador Constantí l’Imperi Romà adoptà el cristianisme. LLATÍ DRET ROMÀ RELIGIÓ CRISTIANA Deriven totes les LLENGÜES ROMÀNIQUES: Com el català i el castellà. Les nostres lleis es basen en el dret romà.
  • 24. Encara no coneixien moltes parts del món que avui ens resulten familiars. Els romans concebien el món com un orbis terrarum, és a dir, una "rodona de les terres" rodeajada totalment per el mar Oceà i en el centre estava Roma. LA CONCEPCIÓ DEL MÓN
  • 25. Els romans creien que el món (la terra) era com un cub i que quan arribaven a un extrem del “cub” es queien. Creien que es queien per aquí
  • 26. Arquitectura Escultures Mosaics ART Van construir nombroses obres públiques: com les vies, les calçades i edificis públics (com els temples) Van crear moltes escultures dedicades als Déus i als emperadors El mosaic romà és considerat com Una pintura feta amb pedres.
  • 27. BIBLIOGRAFIA • Vicens Vives 5 • Text la Galera 5 • Tornassol 5 • Google • Google Imatges