1. LES DROGUES
LA COCAÏNA
La cocaïna és una substància
estimulant, de acció ràpida amb curta
duració, que s’obté de la planta de la
coca. A partir de la planta de la coca i
després de sotmetre-la a diversos
processos es poden obtenir diversos
derivats com : clorhidrat de cocaïna,
sulfat de cocaïna, el crack. Aquesta última és la més coneguda, que es
fuma mesclada amb tabac.
Els efectes de la cocaïna poden ser psicològics i físics. Els trets físics
més habituals són: la dilatació de les pupil·les, l’augment de la pressió
sanguina, el ritme cardíac, disminució del fred, relaxament muscular etc.
Els efectes psicològics són: eufòria, poderosa sensació de benestar,
molta confiança, en general, alegria.
Prendre aquest tipus de droga comporta riscos: Produeix una
dependència psíquica molt gran. Potser en el moment que prens
cocaïna tens una pujada d’ànims, però quan s’acaben els efectes
apareix els cansament, sensacions negatives, impotència sexual...
El consum continuat comporta un augment dels efectes secundaris: com
convulsions, pèrdua de l’apetit, reducció de la funció sexual...
Un consum intens pot produir una intoxicació aguda, amb tot el que
comporta.
Quan es crea una addicció psicològica es per el control i la dependència
comporta problemes com dificultat per la concentració, ansietat,
amnèsia...
Les complicacions més freqüents per el consum de la cocaïna són
trastorns depressius, paranoies , fins i tot, al·lucinacions.
Si en prens….
-Per danyar menys les fosses nasals, alterna-les i evita les pedres,
convé aspirar una mica d’aigua tèbia per eliminar-ne les restes.
-Sigues conscient que els efectes de la coca s’acaben. Voler
continuar ‘’pujant’’, pot provocar que la baixada sigui més forta.
-Els efectes de l’alcohol es contrasten amb els de la cocaïna i

2. intensifiquen el desig de prendre’n més.
-Si només penses en la coca, coca, coca… Si t’estàs gastant més del
que desitjaries, Si dius que no i després és que si. Llavors t’estàs
passant.
Riscos:
-Amb el consum esnifat pot danyar-te la fossa nasal, i quan es
comparteix el rul·lo, augmenten les possibilitats de contraure malalties
infeccioses.
-A dosis altes,algunes persones presenten una intensa ansietat,
insomni, paranoies i al·lucinacions que poden conduir-les a un
comportament violent.
-La cocaïna provoca una alta dependència psicològica caracteritzada
per un fort impulsa continuar consumint. També genera una tolerància
alta, que fa que s’hagi d’augmentar la dosi per a aconseguir els
mateixos efectes.

3. ELS AL·LUCINÒGENS
Els al·lucinògens, són drogues que
quan arriben al cervell afecten a la
manera de percebre la realitat. Solen
donar trastorns sensorials i fins i tot
autèntiques
al·lucinacions. Alteren la percepció del
so, de la llum, del tacte, del temps i has
de la persona mateixa.
Un dels al·lucinògens que més coneixem és el LSD, coneguts
popularment com els tripis. Els riscos més habituals dels tripis són
al·lucinacions terrorífiques, agitacions, idees de persecució i pànic.
Un altre dels al·lucinògens més coneguts és la ketamina. És un
anestèsic que té propietats al·lucinatòria. Al principi dóna un mareig molt
semblant al de l'alcohol, amb sensacions psicodèliques.
Altres substàncies al·lucinògenes són: psilocibina, mescalina,
estramoni, belladona, ayahuasca-yajé, mandràgora.
Efectes Psicològics:
• Alteració de la percepció, incloent la pròpia autoimatge.
• Hipersensibilitat sensorial.
• Deformació de la percepció del temps i l'espai.
• Al·lucinacions.
• Idees delirants.
• Eufòria.
• Confusió mental.
• Verborrea.
• Hiperactivitat.
• Experiència mística.
Efectes fisiològics:
• Taquicàrdia.
• Hipertèrmia.
• Hipotensió.
• Dilatació de la pupil · la.

4. • Descoordinació motora.
Riscos:
Els principals riscos dels al·lucinògens és que poden provocar greus
trastorns psiquiàtrics, i en persones amb trastorns emocionals tenen
major risc de que els passi un "mal viatge".
Un consum excessiu pot ocasionar problemes psicològics (depressions,
paranoies ,...). En persones predisposades els pot passar amb un sol
consum.
El LSD produeix tolerància (com més preses de manera continuada
disminueixen els efectes). No causa dependència psicològica, ni física.
El consum de ketamina té riscos, entre els quals destaquen la
possibilitat de tenir un mal viatge i flashbacks. També, es pot produir
una parada cardiorespiratòria si consumeixes una dosi elevada.
La ketamina crea dependència psíquica i tolerància.
La PCP consumida de manera excessiva pot causar un coma. No
s'ha de consumir si tens antecedents de problemes mentals. Té una
forta davallada, que dura dies, amb períodes de son i vigília alternats i
pèrdua de memòria. També ocasiona ansietat, atacs de pànic, paranoia
i depressió.

5. ELS SOLVENTS
Els solvents són drogues que es
consumeixen per via respiratòria, oral
(per la boca) o nasal (pel nas). Són
productes comercials utilitzats de
manera inadequada. El seu ús il·legítim
té origen als Estats Units dels anys 50,
concretament a zones marginals. Els
solvents són en realitat productes
comercials (coles, aerosols, pintura,
benzina,…).
L’addicció a aquest tipus de narcòtics sol venir provocada en una
situació de: pobresa, abandonament o marginalitat d’un sol individu o
de tot un col·lectiu. Als únics punts de l’estat espanyol en que es dóna
el consum d’aquesta classe de drogues són precisament llocs amb
aquestes característiques.
Des del moment en que es comencen a consumir se succeeixen
una sèrie d’efectes, uns a curt termini i altres a llarg termini. Les
conseqüències immediates són una pujada sobtada de l’estat d’ànim
que està associada a una pèrdua del control de la personalitat. A
més a més, una inhalació excessiva pot provocar una intoxicació (per
això aquests productes s’han de tenir guardats, tractar-los amb cura i
mantenir-los fora de l’abast dels infants) i, fins i tot, una defunció per
asfixia: l’oxigen és substituït per la substància i el sistema nerviós queda
incapacitat d’enviar l’ordre als pulmons per a que es dilatin i contreguin.
Passat més temps, també pot provocar-se la mort, així com càncer,
deficiència motriu, dany de vísceres i altres òrgans (fins aquí per la
part física), aïllament social i canvi negatiu de la conducta (per la part
psíquica).

6. DROGUES SINTÈTIQUES
Les drogues sintètiques solen ser de
les més perilloses, són utilitzades per
gent que consumeix tot tipus de
drogues, generalment en festes o
raves, són mescles químiques de
laboratori, mai es pot estar segur de
quina és la composició real i què
poden fer a l'organisme .
El GHB, ketamina, LSD, MDMA, el vidre .., en general poden ser
cridades drogues de club. Les pastilles donen sorpreses, moltes d'elles
molt desagradables. Algunes d'aquestes drogues canvien, i de tant en
tant apareixen nous compostos el dany a la salut pot ser desconegut
però molt nociu, algunes drogues que es mouen darrerament són
conegudes com yaba, "palets mullats", pope ...
El pujada químic que produeixen ve acompanyat d'una baixada que
provoca depressions, drogodependència ...
Els instruccions d'ús de les diferents drogues sintètiques com semi-
sintètiques, varia depenent la substància. El consum pot realitzar-
se per via oral en el cas de pastilles, càpsules o elixirs, per via nasal,
directament o indirectament si s'és aspirada o si es respira seus vapors
en ser cremada, i per via intravenosa o intramuscular.Els efectes també
radiquen en el tipus de substància. Poden es drogues estimulants del
sistema nerviós central, com la cocaïna, les amfetamines o l'èxtasi, així
com drogues depressores, com els opiacis, els sedants, els inhalants i
els somnífers.La legalitat d'aquestes substàncies, es dóna en la majoria
dels casos, per raons mèdiques, adquirint-sota supervisió i prescripció.
No obstant això, moltes no són legals per cas metges, i es troben igual
que les drogues legals, de manera clandestina.

7. ALCOHOL
L’alcohol pot ser de dos tipus:
Begudes fermentades, obtingudes per
fermentació d’un most abundant en sucres.
Parlem de sidra, cava, vi i cervesa. El seu
grau d’alcohol pot anar entre 5 i 15 graus.
Begudes destil·lades, s’obtenen mitjançant
un procés artificial, destil·lant una beguda
fermentada i i augmentant la seva
concentració d’alcohol pur. És el cas de la ginebra, el ron, el whisky,
vodka, anís, conyac, aiguardent, licors afruitats i determinats aperitius.
El seu grau d’alcohol pot anar entre 17 i 45 graus.
El grau d’alcohol o graduació alcohòlica d’una beguda està indicat a la
seva etiqueta.
El consum d’alcohol és un “hàbit” que està ven vist per la majoria dels
països occidentals. És una droga legal.
En quantitats petites, normalment no porta conseqüències negatives.
L’abús pot tenir conseqüències molt negatives. La dependència són
les persones bevedores habituals que ja han desenvolupat tolerància
a l’alcohol i per això, cada vegada han de beure més per aconseguir el
mateix efecte.
La defensa metabòlica davant l’alcohol és més baixa en els adolescents
i pot produir problemes, com ara: alteracions de les relacions amb la
família, companys i mestres, baix rendiment escolar, empitjorament
de l’aspecte físic, agressions, violències i alteracions de l’ordre públic i
l’adopció de conductes d’alt risc (conduir després d’haver begut o pujar
en cotxe o moto d’un amic que ha begut, activitats sexuals de risc, etc.)

8. El TABAC
L’hàbit de fumar cigarretes ha estat
el mètode més popular de consum
de nicotina des de començaments
del segle XX. El 1989, el Director
General de Salut Pública dels
Estats Units va publicar un informe
en el que es va determinar que les
cigarretes i altres productes de
tabac, com ara purs, tabac per a pipa o rapé (en pols), són addictius i
que la nicotina és la droga del tabac causant d’adicció.
La nicotina és extremadament addictiva. Actua como estimulant i sedant
del sistema nerviós central. S’absorveix amb facilitat del fum del tabac
en els pulmons i no importa si aquest fum procedeix de cigarretes o
de purs. També s’absorveix fàcilment quan es matega el tabac. Amb
l’ús regular s’acumulen concentracions de nicotina en el cos durant el
dia, que persisteixen durant la nit. Per tant, les persones que fumen
cigarretes a diari estan exposades als efectes de la nicotina 24 hores al
dia. La nicotina que s’absorveix al fumar cigarretes o purs tarda només
segons en arribar al cervell i el seu efecte directe en el cos pot durar fins
30 minuts.
La tensió nerviosa i l’ansietat afecten la tolerància a la nicotina i la
dependència d’ella. L’hormona produida per la tensió nerviosa redueix
els efectes de la nicotina i, per tant, és necessari consumir major
quantitat de la substància per arribar al mateix efecte. Això augmenta la
tolerància a la nicotina i duu a una major dependència d’ella

9. CÀNNABIS
El cànnabis és perillós des de tot
punt de vista, ja sigui físic, mental o
social. Del cànnabis podem obtenir
dues substàncies:
- Marihuana: és una combinació
de fulles, brots, llavors i flors del cànem.
Una vegada està tot sec es
piquen finament.
A les farmàcies es trobava un producte com “Tintura o extracte de
cànem Indià”, que s’utilitzava en medicina.
- Hachís: És un preparat de la resina de la planta del cànnabis. Es
presenta com un pols fi, comprimit en pastilles o tabletes de color
marró fosc.
En totes les seves modalitats la marihuana afecta a la ment. És a dir,
altera la funció normal del cervell degut a que conté l’ingredient químic
actiu anomenat THC.
Entre els efectes a curt termini es troben:
- Problemes amb la memòria i l’aprenentatge.
- Problemes per pensar clarament i per resoldre problemes.
- Menor coordinació física.
- Ansietat i acceleració del cor.
Aquests efectes són encara més greus quan es mescla la marihuana
amb altres drogues. En moltes ocasions, la persona ni tan sols sap quin
altre tipus de drogues poden haver estat afegides a la marihuana.
Els efectes van a dependre de nombroses variables: estat d'ànim,
consum en grup o en solitari, expectatives, vies d'administració,
freqüència de consum, dosis utilitzades, barreges.