3. 2. INTRODUCCIÓ MATEMÀTICA

4. 3. LEONARDO DE PISA, FIBONACCI

5. 4.LEONARDO DA VINCI

6. 5. SALVADOR DALÍ

7. 6. APLICACIONS DEL NOMBRE D’OR

12. INTRODUCCIÓ MATEMÀTICA

15. LEONARDO DE PISA, FIBONACCI LA SUCCESSIÓ DE FIBONACCI I LA SEVA RELACIÓ AMB EL NOMBRE D’OR

16. Successió de Fibonacci La successió de Fibonacci és una successió de nombres en la que cada terme és igual a la suma dels dos termes precedents: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21,34,55,89... i així successivament

17. Problema dels conills Quantes parelles de conills es reproduiran en un any, començant per una parella única, si cada mes qualsevol parella engendra un altra parella, que es reproduirà a la seva vegada a partir del segon mes?

18. Rusc d’abelles Els mascles d'un rusc d'abelles tenen un arbre genealògic que compleix amb aquesta successió. El fet és que els abellots, el mascle de l'abella, no té pare (1), però si que té una mare (1, 1), dos avis, que són els pares de la reina (1, 1, 2), tres besavis, ja que el pare de la reina no té pare (1, 1, 2, 3), cinc rebesavis (1, 1, 2, 3, 5), vuit rere besavis (1, 1, 2, 3, 5, 8) i així successivament, complint amb la successió de Fibonacci

19. Aparició de la successió de Fibonacci en la natura

20. LEONARDO DA VINCI L’HOME DE VITRUVIO I LA GIOCONGA

22. SALVADOR DALÍ UN DELS ARTISTES QUE VA UTILITZAR LA PROPORCIÓ ÀURIA EN LES SEVES OBRES.

24. “La semi tassa volant amb annex inexpicable de 5 m de longitud“.

25. Leda Atòmica

26. La santa cena Dalí en aquesta obra utilitza la proporció àuria en dos aspectes, en primer lloc la relació entre la distància del quadre i la seva altura dóna la proporció àuria. I en segon lloc es mostra el dodecaedre, que per a Plató era el poliedre regular que representava a tot l’univers. El volum i l’àrea d’un dodecaedre de longitud “a” cm es pot expressar en funció del número auri

27. APLICACIONS DEL NOMBRE D’OR ARQUITECTURA, PINTURA, ESCULTURA, EN LA NATURA, EL COS HUMÀ I ASPECTES QUOTIDIANS.

30. EL MODULOR, LI COBUSIER. El sistema de mesures detallat per Li Corbusier (1887-1965) que apareix publicat en els llibres "Li Modulor" (1948) i "Li Modulor 2" (1953) i en els quals dóna a conèixer seu treball, que de certa manera, s'uneix a una llarga tradició vista en personatges com Vitruvio, Da Vinci i Leon Battista Alberti en la recerca d'una relació matemàtica entre les mesures de l'home i la naturalesa. EL NAIXEMENT DE VENUS, BOTICELLI Aplica l'esquema que va descriure Cook, ajustant-se a la proporció àuria

32. La relació entre l’altura d’un esser humà i l’altura del seu melic.

33. La relació entre la distància del muscle als dits i la distància del colze als dits.

34. La relació entre l’altura de la maluc i l’altura de la genoll

35. La relació entre les divisions vertebrals

37. La relació entre la longitud de la cara i la distància des de la punta de la mandíbula a les celles.

43. Al començament del treball tenia com objectiu profunditzar en el nombre d’or i utilitzar-ho com un cànon de bellesa facial i corporal. A través de diferents anàlisis puc deduir que aquesta relació no sempre concorda amb la bellesa que avui en dia interpretem. Una altra conclusió és com un nombre tant estrany, pot arribar a ser tant important per a persones com Mario Livio, un dels autors del llibre que més he utilitzat per a fer aquest treball. I no solament això si no que un nombre com 1,1618... tan insignificant pot arribar a estar tan present en la vida quotidiana de les persones. Una altra conclusió és com les matemàtiques han estat tan presents des de l’època egípcia com un element fonamental a l’hora de construir qualsevol piràmide o d’altres.