Pla del port: 10 motius per al no Regidora Grup Municipal CiU Vilanova i la Geltrú Diari de Vilanova, 14 de juliol del 2006 Vilanova i la Geltrú

1. El mirall
A punts
El nou carnet de conduir per punts s’ha instal·lat a les
carreteres del país i com era de rigorosa prescripció també a
les carreteres de la nostra comarca i ciutats. Però passa que la
gran majoria de conductors, per no dir la majoria, pensaven
que això serien afers de més enllà de les nostres contrades,
que aquí tot seguiria igual, i no senyors, res més lluny de la
realitat i de la naturalitat de la qüestió. O és que els de la
comarca del Garraf havíem de ser diferents? Què passa, que
les nostres carreteres són de diferents, i més encara, la nostra
xarxa viària local ha de quedar fora de la mirada dels agents
de trànsit?
La idea del carnet per punts és una idea que pot ser bona i
pot ser eficaç, si més no per fer agafar consciència als con-
ductors que encara són capaços de mantenir aquesta consci-
ència activa.
Perquè lamentablement es veuen cada cop més sovint in-
fraccions absolutament injustificades que posen en perill l’au-
tonomia dels vianants, sobretot si es tracta de gent gran o mai-
nada que comença a desplaçar-se tota sola per la via pública.
Com poden restar tranquils llurs familiars quan només d’es-
tar-se davant d’un pas de vianants tot esperant que el semàfor
es posi en verd s’observen autèntiques barbaritats?
La gent al damunt d’un vehicle té pressa, això està clar, i
molt poca o cap paciència, això també està clar, però aquesta
pressa és per arribar a on? En masses ocasions ja ho sabeu a
on els porta... No cal que ho escrigui jo, oi?
Que els posa tan nerviosos? No se m’acut cap resposta
que pugui justificar que ningú agafi estrès al damunt d’un
mitjà de desplaçament veloç de per si. Per tant, està clar que
aquests estresats del volant necessiten un calmant i un fre
alhora. Així doncs, és una qüestió de punts, com quan anà-
vem a escola i ens donaven punts si estàvem callats, punts
que després es podien bescanviar per alguna cosa llaminera,
com llapis, gomes, maquinetes... Quants més punts, més ma-
terial.
Ara, quan millor conductor, més seguretat per a tots. La
recompensa és la vida, que no es pot bescanviar.
Isabel Laso
Política
Pla del port: 10 motius per al no
ElGrupMunicipaldeCiUde
Vilanova i la Geltrú hagués vol-
gut votar sí a l’aprovació provi-
sional del Pla Especial del Port
(P.E.P.),enlasessióextraordinà-
ria del Ple de l’Ajuntament del
passat dilluns 10 de juliol, però,
hi ha motius de pes que han im-
pedit fer-ho. Han estat uns me-
sos d’estudi, diagnosi, avaluació
i crítica raonada en el si del grup
de treball de CiU, on gent amb
molta voluntat de treball, exper-
tesa i sentit comú, ha deliberat
llargament envers la bondat de
l’aprovació del PEP Per això, no
trobareu en les nostres conclusi-
ons cap element electoralista o
d’interès polític particular, si no
que hem tractat en tot moment
de ser objectius i realistes en les
nostresconsideracions,assumint
la responsabilitat vers els ciuta-
dans de Vilanova i la Geltrú, da-
vantd’unPlaqueensafectaràen
el propers anys que han de venir.
Iésperaquestaresponsabili-
tat davant la nostra vila que vull
ferunaenumeraciódirectaisen-
se massa retòrica dels principals
motius del no, tractant de resu-
mirelsmoltselementsvaloratius
que hem tingut presents.
1. El P.E.P. implica un elevat
impacte paisatgístic i visual que
condicionarà per molts anys la
nostre estimada i meravellosa
façana marítima, molt especial-
ment des de l’emblemàtica plat-
ja de Ribes Roges, que modifi-
carà i desvirtuarà l’actual visió
vers un concepte industrial del
Port. Lamentablement, la pro-
postadeCiUpercanviarlaposi-
ció de la zona tècnica just a l’al-
trabanda,fetquedisminuiriafor-
ça l’impacte visual, ni tant sols
s’ha tingut en consideració.
2. El preceptiu estudi
d’Avaluaciód’ImpacteAmbien-
tal que cal presentar conjunta-
ment al Pla no s’ha actualitzat
segonselPEPaprovat,demane-
ra que s’ha dit sí a un projecte
incomplet, que no permet una
avaluació responsable, i que no
indica apropiadament les possi-
blesafectacionsmediambientals
de les darreres modificacions.
Afectacions, que poden ser im-
portantssobremovimentsdesor-
res, fauna marina, pesca i altres
elements que sincerament a mi
sem’escapen.Iaixòtampocs’ha
fet.
3. S’aprovalaubicaciód’un
hotel a la plaça delTrajo de Gar-
bí, fet incompatible amb la pres-
cripció de Costes que justament
DIARI DE VILANOVA14 de juliol del 200612 Opinió
no permet fer hotels dins de la
zona marítima-terrestre. Aquest
éselmotiupelqualharebutl’es-
tranyaconsideraciód’ústurístic,
usantunanomenclaturaeufemís-
tica i absurda.Amés, la voluntat
ciutadana majoritària demana
una plaça per a la gent, una pla-
ça oberta per a tots i totes, i al
nostre entendre l’hotel desvirtu-
arà totalment aquest concepte
d’úspúblic,peresdevenirnomés,
parcialment públic.
4. L’ús de la zona logística
per instal·lar un centre de recer-
ca marina i de transferència tec-
nològica i ensenyament univer-
sitari, ens sembla una oportuni-
tat única. Per què, doncs condi-
cionar-la a cinc anys? Si és una
oportunitat, no té sentit limitar el
seu esdevenir a un termini, que
aquellsquetenencertaexperièn-
cia en l’àmbit de la investigació,
saben que és massa curt. Val a
direnaquestpunt,quelapresen-
tació d’aquesta al·legació no
aportacapdocumentacióquede-
mostri la seva viabilitat, amb els
necessariscompromisosd’inver-
sió. En justícia, sembla un llistat
de voluntats i bons propòsits,
però que de cap manera expli-
quen, d’on sortiran els molts mi-
lionsd’eurosperconstruirlestres
hectàrees preses al mar que ca-
len.
5. Ara bé, si el projecte de
la Universitat no tira endavant,
algú pot respondre’m qui pot te-
nir l’interès en invertir els mili-
onsd’eurosnecessarisperferuna
zona logística de 55.000 m2 (Sí,
Sí 5,5 hectàrees) guanyades al
marenelnostrePort?ElSr.Jordi
Valls va respondre’m en comis-
sió de territori que mai no es per-
metrialaubicaciódecontenidors.
Desitjo de tot cor que sigui així,
malgrat el seu contrastat filibus-
terisme en el tema Platja Llarga.
6. És un Pla que recull i
s’adapta a la concessió a una
empresa adjudicada prèviament
a la realització del projecte, de
manera que la seva concepció
inicial parteix d’un treball basat
en els interessos d’uns particu-
lars, del tot lloables, però lògica-
ment amb clara orientació mer-
cantil.Ésadir,noparteixdecon-
siderar què necessita Vilanova o
quèvolenelsseusvilatans,ides-
prés tractar de fer-ho compatible
amb allò que requereix l’empre-
sa, si no al revés.
7. Dita concessionària durà
a terme la reparació de luxosos
vaixells i iots, i en cap lloc es
comprometaarranjarvaixellsde
dimensionsméspetites,diguem-
ne, populars: respon això a les
necessitats dels vilanovins? Què
potser teniu cap conegut amb un
barco de 50 m d’eslora, dels que
ocuparan el nostre port?
8. Elsactualsestibadorsque
han d’ocupar la zona comercial
prefereixen una altre disposició
delselementscontemplatsalPEP
reduint terreny guanyat al mar i
creantuncanald’aiguamoltmés
útil per a les seves activitats. A
més les restriccions de seguretat
i els moviments d’aquesta acti-
vitat, impedeixen el pas a perso-
nes alienes a la zona comercial,
fetcontradictoriambl’úsuniver-
sitari previst a la zona contigua:
peronpassaranelsinvestigadors
o els alumnes?
9. Un altre element impor-
tant que condiciona un vot des-
favorable a la seva aprovació és
l’increment de trànsit que impli-
ca, no només en la fase de cons-
trucció, si no en la de funciona-
ment. Si sumem al creixement
intrínsec de la població de Vila-
nova, la nova zona residencial
del’Eixample deMar(1.000ha-
bitatges), la millora de les co-
municacionsambl’interior(des-
doblamentC-15)i elsaproxima-
dament 18 camions a l’hora no-
més pels estibadors, més el que
calgui per a la zona tècnica (ja
tremolo si ha d’entrar un motor
nou per al iot de 50 m), la capa-
citat actual viària de la zona no
podrà assumir-ho. Serà un caos,
que enriute’n del que ja hi ha ara
algundiumengedejuliol!Perme-
teu-me la broma, però el pla de
la bicicleta no crec que ho solu-
cioni...
10. Enpolítica,comalavida,
hi ha molt de canvi de cromos, i
les darreres inversions de la Ge-
neralitataVilanovanosésis’han
compromès, en part, a canvi de
cert cromo on apareix una faça-
na marítima desvirtuada. Des de
Barcelona se’ns comencen a im-
posar massa coses: una organit-
zació territorial, un alcalde, i ara
un port. Que ningú no ens impo-
si el model de ciutat.
És aquest el Port que volem?
Lamentablement, 14 dels 25 re-
gidors del nostreAjuntament (el
rodet tripartit) ja ha decidit que
sí, però aquesta proposta no pot
ser l’opció de Convergència i
Unió.|
Ariadna Llorens.
Regidora Grup Municipal CiU
Vilanova i la Geltrú