2. Ocupaven les terres de la meseta
i de la costa atlantica de la
península.
Convivien amb altres pobles com
els vascons
Vivien a poblats
enmurallatsanomenats
castres,les cases eren circulars i
es distribuien de manera
desordenada.
S,organitzaven en tribus.
Esproveien de lo que fabricaven
ells mateixos
La majoria de la gent es dedicava
a la ganaderia i agricultura.
Eren especialistes en objectes de
metall
La seva religio no es molt
coneguda es les poques dades
que s’an obtibtingut no son prou
precises.
3. Habitaven a l’est i al sud de la
península
Vivien a poblats enmurallats
construits a zones elevades
Les cases eren rectangulars
ordenades a carrers
Estaben organitzats a tribus
governades per un rey
Es dedicaven a la
agricultura,ganaderia,ramaderia
i també tenien comerci eren
artesans experts i feien espasses i
textits de lli i llana
Tenien propia moneda i feien
intercanvits amb els gregs i
fenicis.
4. Procedien de Grecia
Es van establir a la costa
mediterrània (Catalunya)
Venien atrets per comerciar
amb metalls,la sal i l’espart
de la península
Eren comerciants
Van fundar colonies com:
Rhode(Roses),Empórion
(Empúries),Sagunti
hemeroscopi (Denia)
5. Ells son el major imperi
que s’haja vist mai,ademes
eren constructors exelents
perque utilitzaven metodes
complicats a aquella epoca
i mai ningu els va poder
derrotar fins que van
arribar els barbars que eren
els que van acabar amb
l’imperi més fort que haja
existit fins ara,tambe ells
es van fer un bon imperi.
Ells van construir moltes
coses ademes de conquerir
terres.
6. Els tartessos van
desenvolupar
una llengua i escriptura dif
erent a la dels pobles veïns,
i van tenir influències
culturals d'egipcis i fenicis.
Els assentaments tartessis
s'ubicaven en terres amb
gran riquesa minera i que
fossen privilegiats per
al conreu i llocs de control
dels camins per controlar la
recorreguda dels ramats .
7.
La romanització és quant els hispànics
es van adaptar poc a poc a les
constums dels romans .
La romanització va començar amb els
legionaris que eren els soldats romans.
Es van establir als poblats cèltics i ibèrics
i es van transformar en ciutats romanes.
La població hispanoromana va aprendre
el llatí que va substituir les demes
llengues que es parlaven a la península
abans de la conquesta romana.Nomes es
va mantindre una llengua preromana
(L’euscar).
La religió tambe va canviar. A l’inici de la
conquesta la major part de la població
hispanoromana adorava els deus
romans.En canvi a l’any 380 A.C el
cristianisme es va convertir en la religió
oficial de l’imperi romà.
8. Els romans volien conquerir tot el
mediterrrani,peró els rivals principals per
aconseguir-lo eren els cartaginesos,que
s’avien instal.lat a la península per aixo
els romans i els cartaginesos es van
enfrontar a les guerres puniques.
A l’any 218ª.c els romans van desenvarcar
a Empúries .En poc de temps van vencer
l’exercit cartaguines diriguit per Annibal i
van expulsar els cartaginesosdespres
decidiren ocupar el territori peninsular
atrets per recursos naturals i metalls.
La conquesta va durar més de 200
anys.Els romans van ocupar amb facilitat
la costa mediterrania,es a dir, les zones
que havien mantingut relaccio amb els
pobles colonitzadors,altres pobles van
opondre molt bona resistencia.
L’any 19ª.c,L’emperador august va vencer
els pobles del nord i així va concloure la
conquesta.
9. La Prehistoria, que albarca varis millons d'anys, es el PERIODE comprés entre l'aparicio dels homens i l'invencio de l'escritura. Este PERIODO es conegut per l'interpretacio dels restants (tifells,
construccions, pintures rupestres, etc) deixats per nostres antepassats.
La prehistória es divideix en tres etapes
Paleolític
Sembla ser que els primers sers humans que habitaren la Peninsula Iberica aplegaren, procedents d'Africa, fa aproximadament 1 millo d'anys. Viuen a l'aire lliure en coves, o en senzilles barraques
construides en branques i pelles animals.
S'alimenten de lo que troben en la naturalea: recolecten fruits silvestres i arraïls, peixquen peixos i moluscs, cacen cervols, bisonts, MAMUTS, ... Visten en pelles d'animals que cacen. Coneixen el foc i ho
utilisen per a calfar-se, defendre's dels animals i cuinar aliments
Viuen en menuts grups, tribus, formats per varies families
Fabriquen ferramentes en pedres i ossos: agulles, arpons per a peixcar, astrals, gavinets, puntes de flecha, etc.
Neolitic
Neolitic significa "nova edat de la pedra", encara que segons la majoria dels historiadors se deuria cridar edat de la pedra polimentada
El Neolitic escomença fa aproximadament 10.000 anys, encara que no se desenrolla simultaneament en tots els llocs. En Europa, podem dir, com afirma el llibre de text, que escomença fa aproximadament
uns 7.000 anys.
El començament del Neolitic ho marquen dos fets molt importants: el descobriment de l'agricultura i la ganaderia.
Els homens deprenen a conrear llavores; primer blat i arros, despres atres plantes.
Per atre costat, deprenen a domesticar animals, cabres, ovelles, bous, que guarden en voltats.
Estos dos fets importantísmos permeten a l'home del Neolitic canviar la seua forma de vida. Ya no es necessari que se desplace d'un lloc a atre en busca de menjar i se fa sedentari, es dir, s'assenta en un lloc
a on construixen poblats cada volta majors.
Els llogarets i poblats del Neolitic se sitüen prop dels rius, per a poder dispondre d'aigua prop, i se rodegen en tanques i tancades de troncs o empalizada, que servia per a defendre-la.
En esta epoca, els homens comencen a especialisar-se en algunes tasques, aixina uns eren agricultors, atres caçadors i atres artesans.
En el Neolitic se construiren ferramentes de pedra tals com aixades, segadores, molinos de ma per a moler els grans, etc. Estes ferramentes se feen de pedra polimentada, mes resistent que la pedra colpejada
del Paleolitic.
En esta epoca es produiren dos invents importants:
•Los teixits, fabricats en llana d'animals en telers molt senzills.
•La ceramica, en fanc modelat en les mans i cuit al foc en una foguera. Se fabricaven vaixelles, plats, cuencos, etc, per a guardar el gra i per a cuinar, menjar i beure en ells.
Les pintures del Neolitic representaven escenes de caça, de recoleccions i de grups ballant.
Les figures son molt esquematiques i d'un nomes color (monocromes)
L'Edad dels metalls
En l'ultima etapa de la Prehistoria, fa aproximadament, 6.000 anys, els homens deprengueren a fabricar objectes de metal.
Primer ampraren el coure, mes tart el bronze i, posteriorment, el ferro.
En estos metals feen armes, com espases, astrals, llances; adorns, com collares i fermalis; i ferramentes com aixades i segadores.
Estes armes i ferramentes, fabricades en metal, eren mes forts i resistents que les fabricades en pedra.
10. LES CIUTATATS
En les zones a on se
trobaven estos metals se
desenrollaren menudes
ciutats, rodejades de
muralles de pedra per a
defendre-les.
11.
Se conoce como romanización el proceso por el que la cultura romana se implantó en la Península ibérica.
Los romanos llegaron a España no para conquistarla,si no para combatir con los cartagineses, sus enemigos más Poderosos.Además del interés puramente militar, Roma sueña
con reconstruir el imperio económico griego y además la Península es rica en materiales que en Italia escasean (oro, plata, cobre y hierro), así como materiales para la
construcción naval: madera y esparto. La Península puede suministrar miles de soldados para el ejército romano, y les interesa dominar las zonas productoras de cereales para
alimentar a un ejército y una población en expansión. Como consecuencia de la primera guerra púnica,en el año 226, Roma y Cartago firmaron un acuerdo para repartirse su
influencia en el territorio de Hispania: Roma al norte del Ebro y Cartago al sur.En el año 218 a.c. las legiones romanas desembarcaron en Ampurias. La conquista duró
doscientos años hasta que en el 19 a.c., consiguieron someter a cántabros y astures. Durante estos doscientos años, a pesar de la tolerancia mostrada por los romanos, tuvo
lugar la adaptación al modo de vida romano, lo que se conoce como romanización. Ello supuso un cambio de vida tales como la lengua, la religión, el urbanismo, el comercio,
las costumbres... La cultura romana tuvo mayor influencia en el sur y el sureste, por el contrario, los pueblos del Norte y del interior sufrieron una influencia mucho menor.
Bajo la dominación romana Hispania fue objeto de varias divisiones. La primera en dos provincias: Citerior y Ulterior, aplicando criterios militares. En tiempos de Augusto,
Hispania seguía dividida en dos provincias: Citerior o Tarreconensis y Ulterior que a su vez estaba dividida en Lusitania y Bética.
Ya en tiempos de Diocleciano, Hispania estaba dividida en cinco Provincias: Tarraconensis, Cartaginensis, Bética, Lusitania y Gaélica. El romano libre es ante todo, un
ciudadano, según este ideal, la soberanía pertenece al conjunto de los ciudadanos que forman las ciudades. La mayoría de las ciudades actuales fueron fundadas por los
romanos.
Los romanos consiguen la unificación lingüística. El latín acaba por imponerse como lengua común y de él derivarán todas las lenguas románicas. En el proceso de
romanización tuvieron un papel decisivo las vías de comunicación. Partiendo de Roma se construyeron las primeras calzadas por razones militares y para facilitar el transporte
de mercancías uniendo áreas productivascon las consumidoras. Abrieron rutas por todo el país, poniendo en contacto zonas que hasta entonces habían estado aisladas.
Los constructores romanos fueron los creadores de técnicas de construcción, herramientas y materiales. En la arquitectura romana no hay ningún edificio dominante, sino una
diversidad de obras: hidráulicas, como puentes, acueductos y complejos termales; circos, templos, teatros y anfiteatros... El Derecho romano es una de las mayores creaciones
del pueblo romano y una de las mayores aportaciones a la civilización occidental que no desapareció con la caída del Imperio, ya que ha sido adaptado desde la Edad Media,
pasando por la modernidad. El sistema jurídico de Roma es el núcleo del Derecho de todo occidente. Reivindica los derechos del individuo y especialmente el derecho a la
propiedad.
El cristianismo se difundió rápidamente por todo el Imperio romano, llegando también a la Península. El proceso de romanización fue lento y difícil.
Tardó más de doscientos años, y los pueblos lusitanos y celtibéricos se sublevaron en diversas ocasiones.
La ciudad de Numancia, cuyos habitantes resistieron durante ocho meses al asedio romano, acabaron suicidándose colectivamente antes de rendirse.
También Hispania hizo aportaciones importantes al Imperio Romano. Los emperadores Trajano, Adriano y Teodosio nacieron en España. Séneca nació en Córdoba y se educó
en Roma, fue un gran filósofo.
12. La península ibérica era
dividida en regnes de
l’epoca com els visigots que
van arribar l’any 400
provenien del nord
d’europa.Musulmans que
van vindre cap a l’any 711
des d’Àfrica per envair el
regne visigot,i els pobles
cristians habitaven al nord
de la península i van oferir
una forta resistencia als
musulmans
(conquestadors)
13.
Anníbal Giscó (300-290 aC - 260 aC) fou un general
cartaginès al càrrec de les tropes púniques (navals i
terrestres) durant la primera guerra punica contra
la república romana . Les diverses derrotes que patí
davant de l'enemic el portaren a ser crucificat pels
seus propis homes. Anníbal dirigia les forces púniques
a Agrigent, quan aquesta ciutat fou assetjada pels
romans a la Primera Guerra Púnica (262 aC). Anníbal
no es va arriscar a un enfrontament i es va defensar
darrera les muralles. Les tropes romanes Luci i
Postumi , Megel i Quint Mamili Vitul van establir dos
camps separats i van bloquejar la ciutat que aviat va
patir els efectes de la manca de subministraments;
Anníbal esperava el socors d'Hannó el Vell que estava
avançant cap a Heraclea en el seu ajut, però Hannó no
va poder seguir endavant i encara que es va arriscar a
una batalla, fou derrotat a la Batalla d'Agrigentum.
Anníbal va fer una sortida contra els romans que
tampoc no va reeixir i va decidir evacuar la ciutat, cosa
que va poder fer de nit forçant les línees enemigues i
fent una bona retirada fins a Panormos. Agrigent fou
saquejada i cremada pels romans, que esclavitzaren a
tota la població. Llavors Anníbal va dirigir la seva
atenció a la guerra en el mar i amb una flota de
seixanta vaixells va assolar les costes del sud d'Itàlia