1. Cançó nº 1 PRÒLEG (Pàg. 25)
“Balada del Flautista d’Hamelín”
(Lisbeth)
A la vora del Weser
Hi ha una vila
Que patí un gran flagell
Rates hi havia.
Eren tantes i tan grans
Que els gats fugien
I els pobres vilatans
de fam morien.

2. Cançó nº 2 ESCENA I (Pàg. 28)
“Cançó de les Vies Legals” (Vilatans)
SABATER: Vaig escriure al Burgmestre VILATÀ 2: Ja fa prop d’una setmana
una carta i li vaig dir: me’l vaig trobar pel carrer,
“Això és pitjor que la pesta, gairebé no m’escoltava
ja ningú no viu tranquil.” i em va dir “m’ho pensaré”.
Han passat més de vuit dies, L’endemà tenia pressa
no s’ha dignat contestar, però es va aturar un moment,
i la carta jo diria i em va dir que allò no era
que se li ha traspaperat. cosa de l’Ajuntament.
Jo, sol, fer res no puc, ELS TRES: Ell, sol, no pot fer res,
ningú no m’escolta, ningú no l’escolta,
jo, sol, fer res no puc, ell, sol, no pot fer res,
tot sol com un cuc. ara ja som tres.
VILATÀ 1: Jo li vaig dir en audiència: VILATANA: Jo vaig anar a comprar-li
“és un afer col·lectiu, una peça de teixit
perquè aquestes males bèsties i també vaig explicar-li
a tot arreu fan el niu. que de rates estem tips.
“A la casa de la vila
Patirem molta misèria us podeu anar a queixar,
si no les traiem aviat.” quan estic a la botiga
Em va escoltar amb paciència tinc uns altres maldecaps.”
i va dir-me “exagerat!”.
TOTS: Tots, tot ho podem fer
ELS DOS: Tu, sol, fer res no pots, si anem colze a colze,
ningú no t’escolta, tots, tot ho podem fer,
tu, sol, fer res no pots, ja som un miler.
dos ja son més forts.
(bis)

3. Cançó nº 3 ESCENA I (Pàg. 35)
“Sermó sobre els Càstigs Divins.” (Grundig)
Nostre Senyor, estimat ramat,
una gran plaga ens ha enviat.
Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.
Penseu que Egipte fou assotat
amb deu flagells pels seus pecats.
I que el Senyor, enfurismat,
llançà un dia tan gran ruixat
que ofegà, com ja he contat,
gairebé tota la humanitat.
Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.
I obrint el cel de bat a bat
anorreà dues ciutats
molt conegudes per cert pecat
amb foc i d’altres calamitats.
Grans rogatives he organitzat
per a merèixer ser perdonats.
Feu penitència, feu bondat,
qui tingui fe serà escoltat.
Resignació, conformitat, /tinguem paciència i humilitat.

4. Cançó nº 4 ESCENA I (Pàg. 37)
“Gospel-song de la Resistència Passiva”
(Vilatans i Frida)
VILATANS: No ens n’anirem d’ací,
no ens n’anirem,
fins que ens treguin per la força,
fins que ens treguin!
Queda’t amb el cul a terra
l’empedrat has d’escalfar,
si t’agafen i et treuen
un altre s’hi asseurà.
Per més coses que ens expliquin
sabem que tenim raó,
i ja cal que s’espavilin
a trobar una solució.
FRIDA: La resistència passiva
no sabem si servirà,
però si és col·lectiva
ja està bé per a començar.
VILATANS: No ens n’anirem d’aquí,
no ens n’anirem,
fins que ens treguin per la força,
el que cal és resistir.
Vine i seu al costat nostre,
vine i seu al costat nostre...

5. Cançó nº 5 ESCENA II (Pàg. 41)
“Cançoneta de la Investigació Medieval.”
(Síndics Weis i Baun)
WEIS: Hem provat.
BAUN: Hem forjat.
WEIS: Barrejat.
BAUN: Hem omplert,
WEIS: establert,
BAUN: descobert.
WEIS: Hem bullit,
BAUN: afegit,
WEIS: rebullit,
BAUN: i hem mòlt
WEIS: hem dissolt,
BAUN: hem resolt,
WEIS: concebut,
BAUN: obtingut.
WEIS: I finalment?
BAUN i WEIS: Hem vençut!

6. Cançó nº 6 ESCENA III (Pàg. 46)
“Ball de Regidors.” (Regidors)
Som, som, som, Dir i decidir
som els regidors les coses de la vila,
d’aquest municipi, dir i decidir,
doncs som els millors: i els impostos repartir.
qüestió de principis.
Som, som, som,
Manar i manegar som els consellers,
les coses de la vila, som bones persones,
manar i manegar, som els més sincers
tallem el bacallà. defensors de l’ordre.
Som, som, som, Amb seny i amb raó
som l’autoritat, les coses de la vila,
som incorruptibles, amb seny i amb raó,
som els més honrats i si convé amb el bastó.
de tota la vila.
Som, som, som,
Fem i desfem som molt liberals,
les coses de la vila, els crítics hem d’admetre
fem i desfem, mentre es fiquin en detalls
les cireres remenem. i no ens vulguin treure.
Som, som, som, Fem lleis sense embuts
som representants a la casa de la vila,
delegats del poble, Batts, Webs, Schmid, Kost, Rush,
tots som vilatans, i el Cap de la Milícia.
no hi ha rics ni pobres.

7. Cançó nº 7 ESCENA V (Pàg. 59)
“Balada del Flautista d’Hamelín.”
(Lisbeth)
LISBETH: Van anar a protestar
a l’alcaldia,
quan de sobte es presentà
un gran flautista.
“Les rates m’emportaré,
m’emportaria,
si em pagueu ara mateix
quatre mil lliures,”
“Dotze mil te’n donaré,
te’n donaria,
i rebràs l’agraïment
d’aquesta vila.”

8. Cançó nº 8 ESCENA V (Pàg. 67)
“Cançó Publicitaria del Flautista.”
(Walter, Lisbeth, Scmid)
WALTER: Si una plaga us arruïna LISBETH: Oh, pare, és prodigiós!
i la voleu destruir, SCHMID: Jo m’he quedat tot confós!
cal que crideu de seguida
el Flautista d’Hamelín. WALTER: Des del regne de Turquia
em cridà el Gran Visir,
LISBETH: Bonica la cançó. quan ja el cel enfosquia
un gran núvol de mosquits.
WALTER: Escolteu amb atenció: La flauta vaig tocar
A la vila de Verona i al Mar Negre es van negar.
em van cridar amoïnats:
una plaga de llagostes LISBETH: És Déu qui us ha enviat!
els deixava sense blat. SCHMID: M’he quedat bocabadat!
La flauta vaig tocar
i al riu es van ofegar. WALTER: L’Emperador de la Xina
em donà aquest diamant
LISBETH: Oh, pare, que bonic! quan li vaig treure en tres dies
SCHMID: M’he quedat bocabadat! els gripaus dels arrossars.
La flauta vaig tocar
WALTER: Un gran eixam de i el Iang-Tsé se’ls va emportar.
mosques Contra plagues el Flautista
envaí Pèrsia Oriental, és el millor especialista.
es van quedar a les fosques
no tenien ni un fanal. ELS TRES: Contra plagues el
La flauta vaig tocar Flautista
i al desert les vaig portar. és el millor especialista!

9. Cançó nº 9 ESCENA VI (Pàg. 71)
“Pregó.” (Pregoner)
Per ordre del Burgmestre ha resolt el problema
es fa saber a tothom immediatament.
referent al problema Aneu tots cap a casa
que a tots ens treu la son: i estigueu preparats
He llogat el flautista perquè el concert de flauta
que va salvar Hamelín aviat començarà.
i ell traurà de la vila Obriu bé les finestres,
rates i ratolins. portes i porticons,
Després de molts obstacles armaris, calaixeres,
per a fer-lo venir gateres i balcons.
ha acceptat l’encàrrec Ho firma i ho promulga
i ara ja és aquí. el Burgmestre Schmid,
Tal com us vaig prometre a Pimburg deu d’octubre
aquest Ajuntament de mil tres-cents divuit.

10. Cançó nº 10 ESCENA VII (Pàg. 82)
“Tango d’Alfred” (Schmid)
Quan van fer-me cap de vila Això és molt pelut,
vaig jurar davant el Sant i jo faig el que puc.
que només cura tindria
de mirar pels vilatans. Abans de fotre’s de gana
Si ara el Sant no vol permetre els incrèduls vilatans
que m’ajudi un nigromant, prefereixen condemnar-se
llavors bé haurà d’admetre i el Flautista exigiran.
que jo me’n renti les mans. Si algú, sigui qui segui,
m’avalota l’aviram,
Això no és gens clar, llavors jo, peti qui peti, (2)
no m’ho podeu negar. m’hauré d’embrutar les mans.
Si és cert que aquest flautista, D’això, d’això també,
tot salvant-nos de la fam, les mans me’n rentaré.
l’ànima ens perjudica
els rats que vagin criant.
Doctors savis té l’Església,
en això jo he d’anar a pams,
si el cremen a la foguera
me n’he de rentar les mans.

11. Cançó nº 11 ESCENA VIII (Pàg. 92)
“Cançó dels Soldats Avergonyits.”
(Soldats 1 i 2)
SOLDAT 1: La milícia m’ha cridat SOLDAT 2: El vestit s’han cruspit
a defensar la ciutat, dues rates, mal profit.
però m’han ben enredat:
contra ella m’han llançat. SOLDAT 1: Varen dir-me “tu que
ets fort
faràs fugir aquells porcs”.
SOLDAT 2: Un vestit m’he comprat
M’ho vaig creure, carallot!
amb la paga de soldat.
Sort que no hi ha cap mort.
SOLDAT 1: Quan la gent ha
escomès SOLDAT 2: Cobrem un escut d’or
tenien raons de pes. i a les rates fem el joc.
Hi ha hagut un malentès
d’això no me’n van dir res. SOLDAT 1: Em negaran el salut
Sort que no hi ha cap mort,
SOLDAT 2: Un vestit holandès i ho tindré ben merescut.
que semblava de burgès. Si jo ho hagués sabut!
SOLDAT 1: No és pas a l’enemic SOLDAT 2: Contra mi m’he venut
sinó al meu cunyat Enric i la paga tururut!
a qui he fet un bon estrip
a la vora del melic.

12. Cançó nº 12 ESCENA X (Pàg. 101)
“Song dels Negociants.”
(Síndics Weis i Baun)
BAUN: El negoci no té cor
el negoci no té entranyes.
Ara manen les finances,
ara mana qui té l’or.
WEIS: No és pas qüestió de sort
ni de néixer amb sang blava,
pren la paella pel mànec
el negoci no té cor.
BAUN: La llei la fan els més forts
no sé pas de què t’estranyes,
ni barons, ni reis, ni papes,
ara mana qui té l’or.
WEIS: El negoci no té cor,
per això passa el que passa,
el negoci no té entranyes.
Per això el món va com Déu vol.
ELS DOS: El negoci no té cor
el negoci no té entranyes.
Ara manen les finances,
ara mana qui té l’or.

13. Cançó nº 13 ESCENA X (Pàg. 107)
“Soul de les Calamitats Públiques.”
(Vilatans)
Si cau a la nostra vila Tu i jo, la mare i l’avi,
una gran calamitat, estarem contaminats
uns pocs se’n beneficien i ens vendran escapularis
mentre molts han d’encaixar. això sí, garantitzats.
Tu i jo preguntaríem Quan la fam ens amenaça
com es pot solucionar, i ens grinyolen els budells,
i ells calculen de seguida per a tots no vol dir gana:
quants diners poden guanyar. tu badalles, no pas ells.
Si a la vila vénen rates A mi em fan figa les cames,
tal com és el cas ací, a tu ja et cauen les dents,
quan se t’han ficat a casa però s’inflen les butxaques
vol dir que no pots dormir. dels qui venen aliments.
Però uns quants en canvi Per als qui han de portar les
canten: armes
“Com deia el meu padrí, la guerra vol dir morir,
si et fan nosa les mates, per als qui les han fabricades
compra ratera i verí.” la guerra vol dir profit.
La pesta la vila delma “La guerra ja dura massa”
i causa gran mortaldat: repetim tu i jo ensems,
sense fer ni la maleta i els que en treuen cullerada,
fugiran de la ciutat. com més dura més contents.