2. INDEX DE CONTINGUTS
INTRODUCCIÓ
JUSTIFICACIÓ DEL TEMA
CONTEXTUALITZACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
ACTIVITATS
MATERIALS NECESSARIS
TEMPORALITZACIÓ
Sessió 1
Sessió 2
Sessió 3
Sessió 4
Sessió 5
Sessió 6
Sessió 7
Sessió 8
Sessió 9
AVALUACIÓ
3. ANNEXOS
Conte de la zebra presumida
Quadern de fitxes elaborades per tres infants de 6, 5 i 3 anys
4. INTRODUCCIÓ
Abans de començar m´agradaria aclarar un parell de cosetes.
En primer lloc que el conte de La zebra presumida és inventat meu. Però que
vaig agafar la idea d´una història que vaig llegir per internet i me va agradar.
Les il.lustracions, també les vaig fer jo, però la idea la vaig agafar a na Mercè i
na EriKa, del conte de “El buscador” den Jorge Bucannan que elles van
il.lustrar, i ens el varen regalar a la clase.
Finalment dir que com a annexes present el conte i les fitxes fetes pels meus
filles i fill.
Juntament amb les fitxes hi adjunt una mena de documentació on hi ha
fotografíes i comentaris de com va anar l´experiència. Per tant vul clarificar que
les fitxes no les ha fetes el meu fill de tres anys, que és l´edat a qui va
adreçada la Unitat Didàctica; sinó que els han fet els tres de diferents edats (6,
5 i 3), més que res per “evitar conflictes familiars” innecessaris, ja m´entens.
Un altre aspecte important a tenir en compte és que aquesta unitat didáctica es
pot acabar convertint en un projecte per a treballar els sentiments i els animals
de la selva.
Crec que és important tenir-ho en compte perque jo només me basaré amb la
part més plàstica del tema; però que hi ha tot una part de contingut relacionat
amb els sentiments i els animals de la selva, que dónen perfectament per un
projecte de treball més ampli i llarg en el temps. Però repetesc, jo me
concentraré en la part plàstica perque es tracta de fer una unitat didáctica no
un projecte de treball.
5. JUSTIFICACIÓ DEL TEMA
He escollit treballar diferents tècniques pictòriques perque permeten a l´infant
experimentar I assolir els seus coneixements i aprenentatges a través de la
manipulació. Aquestes idees de l´escola constructiva ens permeten que
l´infant aprengui significativament i el que és més important, ho faci al seu
ritme.
La idea del conte ens serveix de motivació i fil conductor de les activitats, ja
que els infants de tres anys, que és l´edat a la qual dirigiré la Unitat didàctica,
els agraden les històries, i més si són d´animals; a part que ens permetrà
treballar l´expressió oral, un altre punt important pel desenvolupament cognitiu
de l´infant d´aquesta edat.
He escollit un grup de P3 perquè consider que els pot resultar molt més atractiu
el fet de treballar a partir d´un conte d´animals, a més l´experimentació a
través de tocar i moldejar, agafar un pinzell, estampar, pintar amb les seves
mans, etc. permet anar exercitant la grafo-motricitat, aspecte molt important
que hauran d´anar adquirint al llarg de tot el segon cicle d´infantil.
A més, com que aquesta edat suposa la iniciació i la toma de contacte amb la la
lecto-escriptura , me vindrà molt bé treballar conjuntament el llenguatge visual,
juntament amb les lletres de pal, que és amb el que he escrit el text del conte.
Tot això mesclat amb l´expressió artística i el llenguatge plàstic, consider que
ho converteixen en una unitat didáctica ben interessant i engrescadora per
desenvolupar les capacitats cognitives dels infants.
6. CONTEXTUALITZACIÓ
He escollit un grup de P3 perquè consider que dónen més joc en el sentit que
no ténen assolida la motricitat fina, i les activitats que els proposarem en la
Unitat Didàctica els permetràn anar desenvolupant aquesta àrea corporal. A
més consider que el fet de treballar a partir d´un conte amb animals, també
potenciarà el seu desenvolupament cognitiu a través del llenguatge oral i la
comprensió d´imatges, i a més els suposarà una toma de contacte amb les
lletres ja que al conte surten lletres de pal.
He dissenyat una classe hipotètica que té les següents característiques:
25 alumnes: 11 fillets i 14 filletes de tres anys.
Dels 25 hi ha 3 infants nouvinguts que no enténen res de català ni espanyol,
entre els que trobem dos magrebins que han nascut a Menorca però que mai
han estat escolaritzats, i per tant no han tingut contacte amb la llengua d´aquí;
un anglès acabat d´arribar a Espanya que tampoc entén ni parla res
d´Espanyol ni català, i finalment una filleta amb problemes de concentració a
causa d´una situació familiar conflictiva. La resta els podem considerar
“normals”.
Algunes hores al dia, la mestra conta amb el suport d´ una P.T., i altres dies
ens visita una logopeda que treballa més a fons amb els alumnes que ho han
de menester.
Però bàsicament les diferents sessions que durarà el desenvolupament de la
unitat didáctica, la mestra estarà sola amb els infants.
7. OBJECTIUS DIDÀCTICS:
- Identificar gradualment les pròpies característiques possibilitats i
limitacions, desenvolupant sentiments d´autoestima i autonomia
personal i gaudint de les pròpies descobertes i conquestes.
- Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions necessitats,
vivències o preferències I ser cada cop més capaços de dominar-los,
expressar-los, regular-los I comunicar-los als altres.
- Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments,
emocions, necessitats o preferències dels altres, valorant-los i rebutjant
les actituds discriminatòries.
- Adquirir seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals
d´afecte dins la vida del grup
- Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i
requeriment dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte,
ajuda, col.laboració i responsabilitat, evitant comportaments de
submissió o domini.
- Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les
transformacions d´objectes i materials a través de l´experimentació I la
manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accions
realitzades.
- Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i
satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament
social acceptades col.lectivament i ajustant-hi la pròpia conducta.
- Conèixer i valorar els comportaments bàsics del medi natural i algunes
de les seves relacions, canvis i transformacions, desenvolupant actituds
de cura, respecte i responsabilitat que contribueixin al seu equilibri i
conservació.
8. - Mostrar interès pel coneixement i cura dels éssers vius i pels altres
elements i objectes del medi natural i social, valorant la seva importància
i la de la seva conservació per a la vida humana.
- Conèixer diferents grups socials pròxims a la seva experiència, algunes
de les seves característiques, produccions culturals, valors i formes de
vida, generant actituds d´amistat, confiança, respecte i estimació.
- Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i
satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament
social acceptades col.lectivament i ajustant-hi la pròpia conducta.
- Conèixer alguns elements de l´entorn sociocultural proper identificant el
paper de les persones que hi formen part i valorant la seva feina.
- Respectar les cultures diferents de la pròpia valorant-les com a font
d´enriquiment i d´aprenentatge i aproximar-se al coneixement
d´entorns llunyans significatius.
- Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació,
aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de
relació amb els altres i de regulació de la convivència.
- Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees I fantasies
mitjançant la llengua oral I a través d´altres llenguatges, triant el que
millor s´ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma
progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons...
- Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la
comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada
cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.
- Comprendre les intencions i missatges d´altres nins i adults, adoptant
una actitud positiva envers la llengua, tant pròpia com estrangera.
- Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició
cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.
- Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l´escriptura explorant el seu
funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument
de comunicació, informació i plaer.
9. - Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la
informació com a recurs d´aprenentatge i recerca, d´expressió i de joc,
fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.
- Emprar el llenguatge artístic com a instrument d´expressió personal i de
representació d´experiències i de situacions reals o imaginàries,
mostrant una actitud de curiositat envers la manipulació sensorial
d´objectes i l´experimentació amb diverses tècniques.
- Aproximar-se al coneixement d´obres artístiques expressades en
diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les composen,
realitzant activitats creatives, de representació i expressió artística.
- Interessar-se, apreciar i respectar les produccions artístiques i
expressives pròpies i les dels seus companys.
- Identificar i respectar algunes manifestacions artístiques i expressives
d´altres cultures, significatives per l´infant, representades dins el grup o
llunyanes
10. CONTINGUTS:
Els continguts que treballarem en les diferents activitats que realitzarem
són:
- Llenguatge verbal: Es treballarà a través de les diferents converses que
mantindrem arràn del conte.
- Llenguatge i comunicació: Es treballarà a través de les converses i
“pluges d´idees” que es duguin a terme, a més de les converses que es
mantindran mentre treballin en el seu grup.
- Aproximació a la llengua escrita: Es manifesta a través de les paraules
que la mestra anirà escrivint a la pissarra en lletra de pal.
- Aproximació a la literatura: Es durà a terme a través del conte.
- Llenguatge artístic: S´anirà desenvolupant durant les nou sessions, a
mide que vagin realitzant les diferents fitxes.
- Coneixement de l´entorn: Es pot desenvolupar si ed du a terme el
projecte al qual pot portar-nos la unitat didáctica. Depén de l´interés
dels infants es podrá treballar a partir dels animals que surten al conte.
- Expressió corporal: Igual que l´anterior, es podría desenvolupar si la
unitat didáctica desemboca en un projecte de treball on es tracti el tema
dels sentiments, també arràn del conte que en tot momento ha d´actuar
de fil conductor.
11. ACTIVITATS:
És important tenir en compte, abans de començar a exposar activitats, que els
que marcaran el ritme serán els infants; açò significa que les activitats s´aniran
desenvolupant segons l´interés que demostrin ells mateixos.
Per tant algunes es duran a terme, i d´altres possiblement no arribaran enlloc,
o si. No ho sabem.
Però no hi ha cap intenció d´avorrir ni cansar els infants amb temes que no els
interessin.
Aclarat açò, pas a descriure les activitats que he pensat:
1- Explicar el conte de La Zebra presumida fent servir com a suport visual
un conte elaborat per la mestra. (adjunt a l´annex)
També es poden fer servir fotografies reals dels animals que apareixen al
conte per a contar-lo al grup. Per contar el conte al grup necessitarem
l´ajut de les interprets d´inglés i d´àrab per tal que els nouvinguts ho
entenguin en cas que l´activitat es fes a principi de curs.
2- Fer una pluja de idees per, arràn del conte, introduir els sentiments. La
mestra els demanarà perque troben que estava maleita la zebra i actuarà
d´animadora per propiciar una conversa on tots els infants participin al
manco un cop, expressant la seva opinió al respecte.
Si aquest tema dels sentiments dóna prou peu es farà el projecte més
llarg per tal de donar cabuda a aquest tema.
3- Parlar dels animals que surten al conte. La mestra farà partíceps als
infants per tal que vagin sortint idees de on viuen aquests animals, quins
aliments prénen, etc.
Segons l´interés dels infants es farà la proposta de treballar per grups
cooperatius i cercar informació, els propis fillets i filletes, fent servir
l´ordinador de l´aula, i mirar per internet de trobar informacions
12. referents a l´animal que hagi tocat al grup. (pot ser part d´un projecte
de treball)
4- Fer fitxes per treballar les diferents tècniques pictòriques:
estampació
pintura amb ditades
pintura amb ceres
pintura amb aquarel.les
puntillisme
tècnica d´esquitx
collage
Moldejament amb fang o plastilina
13. MATERIALS NECESSARIS PER DUR A TERME LES
DIFERENTS ACTIVITATS:
ACTIVITAT DEL CONTE
- Fotografies d´animals reals, si pot ser plastificades perque els fillets i les
filletes els puguin manipular si volen, i contar el conta ells mateixos. Així
potenciem la comunicación i l´expressió oral i la capacitat d´adoptar
diferetns rols dels infants.
- Conte enquadernat fet per la mestra (adjunt )
FITXES
A cada fitxa que será de tamany Din A-3, s´inclourà un petit apartat on
s´especificarà quin tipus de técnica es treballarà, i es demanarà el nom de
l´infant, que el posi com sepi, i s´hi afegiran unes fotografíes amb les imatges
dels materials necessaris per a l´elaboració de la fitxa. D´aquesta manera
l´alumne que no entén el català ni l´espanyol, podrá fer la fitxa igual sense
necessitat de l´ajuda de l´adult per entendre qué ha de fer. És interessant
probar això, per potenciar i fomentar l´autonomia de tots els infants i per dur a
terme una educación inclussiva adaptada a tots els infants.
Exemple:
POSA EL TEU NOM………………………………………………….
FAREM UN COLLAGE
MATERIALS QUE NECESSITEM:
14. Materials que necessitarem per fer les fitxes
- Papers tamany din A3
- Dibuix realitzat per la mestra de tots i cada un dels els animals que
surten al conte (un animal per paper), però sense pintar, activitat que
hauran de fer els infants segons la tècnica que sigui la indicada
- Colors de témpera
- Ceres
- vernís
- Raspalls de dents vells
- Rotuladors
- Pinzells
- Trossos de papers de diferents colors pel collage
- Pegamento de barra
- Esponja quadrada per estampar
- Aquarel.les
- Aigua
- Paper de cuina
15. TEMPORALITZACIÓ
Com he comentat anteriorment, considero molt important respectar els ritmes
individuals de cada infant.
A més amb aquesta activitat es pretén , que l´infant gaudesqui i s´expressi a
través de la plàstica, i per a gaudir d´un aconteixament no es pot anar marcat
pel temps. A més hem de tenir en compte el que he comentat anteriorment,
que aquesta unitat didáctica es pot convertir en un gran projecte de treball, ja
que la transversalitat del tema ens pot donar, sempre tinguent en compte
l´interés dels infants, per moltes més activitats que poden sortir arràn del
conte; per exemple els animals que viven a la selva, els animals que surten al
conte i que són domèstics, les papallones, els peixos, els sentiments..... per
tant no vull donar una temporalització molt precisa per evitar caure en la
“trampa del temps”.
En un principi dedicarem una sessió per activitat, però sense olvidar que no
volem donar frisseres als infants perqué la nostra prioritat serà pasar-nos-ho
bé.
SESSIÓ 1
Contem el conte de la zebra presumida
METODOLOGIA:
La mestra els mostrarà una capsa mentre tots estàn asseguts en rotllana. Els
començarà a fer preguntes sobre qué troben que hi ha a dins, miraran de quin
color és la capsa, si fa renou, si és molt grossa o molt petita,......
Després els descobrirà l´interior.
Els explicarà que es tracta d´un conte d´una zebra que era molt presumida i
orgullosa.
16. Els demanarà als infants si el volen escoltar. En cas afirmatiu començarà el
relat. Com a suport visual, la mestra farà servir les diferetns fotografíes
plastificades dels animals que apareixen a la historia.
Finalitzada , parlarem de quins animals surten i les característiques que ténen:
de quin color és ?; si és gran o petit? Si recorden quin animal surt primer; es
tracta de fer parlar els infants per avaluar bàsicament el grau de comprensió
del relat i per veure el seu nivell de parla i vocabulari, sobretot als nouvinguts,
que amb el suport de les intérprets, podrán anar afegint vocabulari.
SESSIÓ 2
FEIM LA PRIMERA FITXA
METODOLOGIA:
Per fer aquesta fitxa la mestra seurà els infants en rotllana i els mostrarà el
conte de la zebra, però aquest cop, amb les il.lustracions fetes per ella. Els
anirà passant el conte a tots i quan hagin acabat els demanarà si els fa il.lussió
pintar les retxes a la zebra del conte. Els demanarà de quin color han de ser les
retxes; si els infants no ho saben es miraràn la il.lustració del conte i la foto de
la zebra plastificada. Quan hagin averiguat el color es prepararan amb els babis
posats per a començar l´activitat. Per fer-ho els seurà en petits grups a taules
on hi trobaràn un full gros amb una zebra sense pintar i uns platets amb
témpera negre.
La mestra els explicarà que només poden pintar les retxes; “qué passarà si la
pintem tota de color negre? Que será una zebra si la pintem tota?” segons les
respostes que es donin, la mestra explicarà amb l´ajut d´algún infant, que si la
pintem de negre no será una zebra, sinó que será un cavall, i açò ja no serà el
nostre conte.
A mide que vagin acabant, la mestra anirà penjant els dibuixos al fil per que
s´aixuguin i els infants s´hauran d´anar a rentar les mans i llevar-se els babis
sols i deixar-los al seu lloc.
Després els encarregats de neteja de la clase l´hauran de deixar neta i tot
recollit.
17. SESSIÓ 3
FEIM LA SEGONA FITXA:
METODOLOGIA:
Per a l´elaboració d´aquesta fitxa la mestra els seurà en rotllana i els repetirà
el conte de la zebra presumida, però demanant la col.laboració als fillets i
filletes. Entre tots hem d´esbrinar quin animal és el que troba primer la zebra.
És la jirafa. A partir d´aquí ens posarem els babis i ens prepararem per fer la
fitxa on hi haurà un dibuix d´una jirafa fet per la mestra, en un paper de Din-A-
3.
Els encarregats del día aniran repartint una esponja de forma quadrada per
hom i els repartiran un platet per cada dos infants.
Per esbrinar el color de les taques, veurem la foto real de la jirafa que tenim
per contar el conte a la clase, i quan sapiguem quin color és, els encarregats
hauran de repartir un poc de pintura dins cada plat.
La mestra els explicarà que aquella técnica pictòrica es diu ESTAMPACIÓ, i ho
escriurà a la pissarra amb lletra de pal.
A continuació els demanarà si algú sap que és estampar i que ho expliqui als
altres. Es tracta que entre tots averigüin qué és i que ho facin sense l´ajut de la
mestra que actuarà com a observadora i ajudarà , si cal.
Aclarit el tema del material i del concepte els infants hauran d´anar estampant
l´esponja plena de pintura al dibuix del paper.
Finalitzada l´activitat la mestra anirà penjant els dibuixos d´un cordell per que
s´aixuguin i els infants s´aniràn a rentar les mans a mide que entreguin el seu
dibuix, i deixràn els babis al seu lloc. Els encarregats de fer la netetja, han de
deixar la clase neta i els altres han d´ajudar a recollir.
SESSIÓ 4
PINTEM LA TERCERA FITXA
METODOLOGÍA:
La tercera fitxa equival a pintar la serp amb colors de cera. En un principi les
ceres no ténen cap misteri pels infants de tres anys, ja que molts dels que
vénen d´escoletes de zero a tres, están acostumats a fer-les servir. Per tant la
18. mestra seurà els infants en rotllana i els demanarà si recorden quin va ser el
següent animal que es va trobar la zebra. Per ajudar-los a adivinar-ho la mestra
els donarà pistes per tal que ho endevinin els propis infants si és que no ho han
encertat. Per exemple: “és un animal llarg que va pel terra”.
Un cop aclarat quin animal toca pintar, la mestra els explicarà que pintaràn amb
ceres i si saben que son. Els mostrarà un paquet de ceres i els explicarà que
per pintar amb ceres s´han de posar els babis per no embrutar-se. Així que
mentre els infants van a cercar i posar-se els babis, la mestra treurà les ceres i
les posarà sobre les taules on hagin de pintar.
Quan tothom estigui llest, els seurà en petits grups i els dirà que pintin la serp
dels colors que vulguin.
Va molt bé treballar en petits grups perque es poden ajudar entre ells. A més,
si la mestra ho troba convenient, podrá posar musiqueta per afavorir un
ambient de feina i tranquilitat.
A mide que vagin acabant la mestra els explicarà que perque la cera quedi ben
fixada i no ho embruti tot han de posar una capa de vernís i així queda fixada.
Aquesta feina de posar el vernís la farà la mestra mentre els infants es fan net
les mans i es lleven els babis.
Com sempre, tots han d´ajudar a recollir, i els encarregats de netejar ho han
de fer i deixar-ho tot com si “aquí no hagués passat res”.
SESSIÓ 5
PINTEM AMB AQUAREL.LES
METODOLOGIA:
Amb aquesta fitxa els infants hauran de pintar el pardal i faran servir les
aquarel.les.
Possiblement mai hagin fet servir aquests colors, per la qual cosa, la mestra els
haurà d´ensenyar a emprar correctament el pinzell. Me ve al cap la idea que si
el tema suposa molts problemes, els infants pintaran aquarel.les però fent
servir les mans.
Es tracta de banyar-se el ditet amb la mà i anar agafant pintura i després
posar-la al paper. Pot resultar interessant i més divertit pels infants; d´aquesta
19. forma el que vulgui fer servir el pinzell ho pot fer, i el que vulgui fer servir els
propis dits també.
Abans de posar-se a pintar, la mestra els seurà en petits grups a punt de
treballar en les fitxes, però els demanarà un poc d´atenció. A la pissarra
escriurà amb lletres de pal: AQUAREL.LES i els demanarà si saben que són
aquelles pintures i si n´han vist mai.
Seguidament els dirà que aquelles pintures ténen un truco de “màgia”, i resulta
que només pinten si ténen aigua.
Els farà la prova amb un pinzell eixut. La mestra anirà passant per les taules i
mullarà el pinzell sense aigua a la pintura. “véis? Demanarà als infants, pintant
damunt un paper; - “no hi ha aigua i no hi ha pintura”; però si hi pos un poc
d´aigua al pinzell…. Farà la prova i ….véis! amb aigua el pinzell i la pintura
pinten!
Els explicarà que aquell és el motiu que aquestes pintures es diguin aquarel.les,
perque necessiten de l´aigua per funcionar.
A continuació convidarà als infants que ho provin amb el pinzell o amb el dit.
Posteriorment els dirà que ells hauran de pintar el seu pardal amb aquelles
pintures.
Els encarregats d´aquell dia aniràn repartint els dibuixos a cada infant.
Quan s´hagi acabat l´activitat, la mestra posarà a secar els dibuixos, aquest
cop però, no els penjarà, i aprofitarà per explicar que si l´aquarel.la se penja,
se correrà tota l´aigua i el dibuix quedarà fet malbé; per la qual cosa els
dibuixos pintats amb aquesta técnica s´han d´eixugar en pla.
Seguidament els encarregats faràn net mentres els altres es renten les mans ,
deixen els babis al seu lloc i recullen la classe.
SESSIÓ 6
LA TÈCNICA DE L´ESQUITX
Per dur a terme aquesta activitat tenim dues possibilitats.
La primera és fer servir les témperes i el raspall de dents i el pal per “raspar” i
que la pintura esquitxi el dibuix; la qual vaig poder comprovar amb la meva filla
20. que resultava un poc complicada per l´edat de sis anys, per tant per l´edat de
tres, he de suposar que ho será encara més.
La segona possibilitat, i la més recomenable, donat el cas, és fer servir els
rotuladors “aerógrafos” ja que el resultat és el mateix estèticament parlant, i la
manera de fer-ho és molt més fàcil ja que consisteix en bufar per un cap del
rotulador damunt la zona del dibuix que es vol pintar, i automàticament el color
va sortint.
L´únic problema que hi pot haver és l´aspecte higiènic, ja que els infants han
de bufar els rotuladors, i podría ser un focus d´infeccions; per tant la solució
pot ser comprar un paquet de rotuladors per infant i així cada un fa servir els
seus.
El preu no varia molt dels rotuladors normals, per tant no suposarà cap despesa
exagerada pel centre.
Bé, alcarat açò, seguim amb la fitxa.
METODOLOGIA:
La mestra els seurà a tots a la rotllana i entre tots farem memòria per veure
quins animals que sortien al conte hem pintant i quins ens falten a pintar. Entre
tots ho hem d´anar diguent, la mestra farà de moderadora per evitar que
sempre parlin els mateixos infants.
A mide que surtin noms, els apuntarem a la pissarra amb lletra de pal.
“Com ho podem fer per saber quins hem pintat i quins no?” Els demanarà la
mestra i els anirà guiant per veure si surt la idea de fer dues columnes: una
amb els noms dels animals que ja han pintat, i l´altre amb els que ténen
pendents.
Quan hagin sortit tots els noms, la mestra els demanarà si recorden quin animal
es va trobar la zebra a continuació del pardalet. Si no ho endevinen la mestra
els anirà donant pistes tipus: “és un insecte que vola i te unes ales molt polides
i n´hi ha de molts colors diferents”.
Quan ja hagin averiguat de quin animal se tracta, s´aniran a seure per grups i
els encarregats repartirán un paper per hom i un paquet de rotuladors per cap.
La mestra els explicarà que la técnica que faran servir es diu aerògrafs i els
demanarà si havien sentit mai aquesta paraula. L´Escriurà a la pissarra amb
21. lletra de pal i segons el que diguin els infants, la mestra els explicarà perque es
diu aerògraf.
A continuació els farà una mostra de com han de fer servir aquells rotuladors i
faran una prova en un racó del paper.
Quan tots ho sepin fer els dirà que poden pintar amb els colors que vulguin.
Finalitzada la fitxa, recolliran i es llevaran els babis i deixaran els dibuixos en pla
per que s´aixuguin bé i no regalimi el rotulador pel full.
La mestra els explicarà que en aquest cas per aixugar-se passsa el mateix que
amb l´aquarel.la i que han de deixar aixugar el full en pla per evitar que es
corri la pintura que encara no s´hagi aixugat.
SESSIÓ 7
COLLAGE
METODOLOGIA:
Per fer aquesta fitxa la mestra escriurà la paraula COLLAGE a la pissarra en
lletra de pal i els demanarà als infants q ue estarán asseguts a la rotllana, si
saben que deu ser aquella paraula. Segons el que els infants li diguin els
explicarà que un collage és pintar un dibuix amb diferents coses que no siguin
pintura. Els pot posar exemples amb fotos de quadres que siguin collages o
millor, portar-ne a la clase perque els infants ho vegin en viu.
A continuació els dirà que ells faran un collage però que el faran amb papers de
diferents colors.
Prèviament s´haurà passat una circular als pares i mares (més o manco amb
una semana d´antelació) perque ens ajudin a recollir el material per dur a
terme aquesta fitxa.
Quan els infants estiguin asseguts per grups, els encarregats aniran repartint
els papers per les taules.
Per saber que hem de fer amb aquells papers la mestra els demanarà si troben
que per fer el seu collage els papers han de tenir alguna mida. Entre tots haurà
de sortir la idea que els papers pel collage han de ser més petits, i més o
manco de la mateixa mide. La mestra agafarà un paper i amb les mans el
22. retallarà perque els infants vegin com ho han de fer i perque vegin la mide que
han de tenir els trossos de papers.
Aquí he d´especificar, que quan jo vaig fer el collage amb els meus fills, varen
tallar els papers molt petitons i va resultar una activitat molt pesada pels meus
fills, per tant per infants de tres anys, el millor serà fer els papers de la mide,
més o manco, d´una capseta de mistos, així resultarà més fácil de tallar i
aferrar.
Un cop aclarit açò i un cop la mestra hagi explicat als infants com ho han de
fer, primer se dedicaran a retallar els papers i després els aferraran.
La mestra en tot moment els ajudarà, i crec que possiblement seria oportú
demanar prèviament l´ajut d´un o dos adults que ens poguessin venir a ajudar
el dia que es faci aquesta fitxa. D´aquesta manera ens assegurem que podrem
fer la feineta en una sessió, i a més incorporem la figura dels pares, mares, avis
o àvies, que vénen a ajudar a l´escola.
SESSIÓ 8
PUNTILLISME
Per fer aquesta fitxa hi ha dues alternetives a la dels rotuladors de punta fina:
la primera, que es pot aplicar amb els infants més grossets o més “avançats”,
poden fer servir rotuladors gruixats; i la segona poden fer servir témperes i
anar fent ditades de colors.
Personalment crec que primer s´ha de probar amb els rotuladors, ja que els
infants han d´aprendre i practicar de fer la “pinça” per agafar el llapis bé, per
tal d´anar adquirint la motricitat fina, i l´exercici de puntillisme, és una
oportunitat de practicar-ho perfectament; per tant en un principi es faria amb
rotuladors gruixats.
METODOLOGIA:
Asseguts tots a la rotllana, la mestra els demanarà quin és l´últim animal que
es va trobar la zebra.
La idea és que els propis infants vagin pensant i xerrant en veu alta, i
descobreixin entre tots quin animal és. A manera de joc, es podría fer que si hi
ha algún infant que ho sepi, els faci endevinalles perque els altres o averigüin.
23. D´aquesta forma practiquen vocabulari, i recursos lingüístics en forma de joc,
la qual cosa és prou interessant.
Un cop s´hagi averiguat de quin animal es tracta, la mestra els dirà als infants
que la técnica que hauran de fer servir per pintar el tigre es diu PUNTILLISME.
Ho escriurà a la pissarra en lletres de pal i demanarà si algú pensa o sap que
pot ser. La mestra farà de guía per esbrinar entre tots que pot ser aquella
técnica. Un cop hagin averiguat qué és, s´asseuran en grups i la mestra els
demanarà que només pintin les retxes del tigre, però que si algú el vol pintar
tot ho podrá fer, però la condició será que el pintin fent puntets. La mestra els
farà una mostra en un paper i anirà passant per cada grup perque ho
entenguin bé i per si hi ha algún dubte.
Acabada la fitxa reculliran i posaran els babis al seu lloc.
SESSIÓ 9 I DARRERA
MOLDETJAR AMB PLASTILINA
METODOLOGIA:
Per dur a terme aquesta darrera sessió, la mestra els explicarà als infants que
per ser la darrera sessió, podrán escollir l´animal del conte que més els hagi
agradat. Per això, penjarà les fotos dels diferents animals a la pissarra.
Seguiament els dirà que s´asseguin per grups i els demanarà qué els agradaría
fer per representar aquell animal que hagin escollit.
Mentre els anirà repartint trossos de palstilines de diferents colors, i els dirà que
la darrera técnica artística que han de fer es diu modelatge, en el seu cas amb
plastilina.
La idea és que facin tants animals com vulguin; però han de ser dels que
apareixen al conte.
A mide que els vagin acabant, la mestra els hi posarà vernís per fer-los tornar
forts i que no es desmotllin.
Un cop envernissats, els anirem posant dins una capsa de sabates que els
alumnes hauran anat portant a clase, prèvia circular reclamantla als pares i
mares, per tal de poder guardar el seu material i saber de qui és.
24. Finalment quan tots hagin acabat els seus animals es recollirà la clase i es farà
net i posaran els babis al seu lloc.
AVALUACIÓ:
Aspectes que se tindràn en compta a l´hora d´avaluar:
- S´avaluarà el desenvolupament de les habilitats expressives per mitjà de
diferents materials, instruments i tècniques pròpies del llenguatge
plàstic .
- S’observarà el plaer per experimentar i explorar les possibilitats
expressives del color i la textura . Es valorarà també el
desenvolupament de la sensibilitat estètica i d’actituds positives cap a les
produccions artístiques en distints medis, juntament amb l’ interès per
compartir les experiències estètiques.
- S’Avaluarà si els infants valoren i s’interessen per la llengua escrita i si
s’inicien en l’ús funcional de la lectura i de l’escriptura com a mitjans de
comunicació, d’informació i de plaer. Aquest interès se mostra en primer
lloc en l’atenció i curiositat pels actes de lectura i d’escriptura que es
realitzen a l’aula.
- S’observarà l’ús adequat del material i es valorarà l’interès per explorar
els mecanismes bàsics del codi escrit, el coneixement de característiques
i convencions de la llengua escrita i la valoració de l’estadi de lectura i
d’escriptura segons el nivell maduratiu.
- S´Avaluarà la capacitat d’escoltar i comprendre missatges, relats,
produccions literàries, descripcions i informacions que els permetin
participar en la vida de l’aula.
- Es tindrà atenció especial per observar l´actitud de respecte pels altres
que es manifesta en l’interès i atenció cap allò que diuen i en l’ús de les
convencions socials (torn de paraula, escoltar, mirar els interlocutors,
mantenir el tema) així com en l’acceptació de la diversitat.
- S’Avaluarà el desenvolupament de la capacitat d’expressar-se i
comunicar-se oralment, amb claredat i correcció suficients, de dur a
terme diverses intencions comunicatives (demanar ajuda, informar
25. d’algun fet, donar instruccions senzilles, participar en converses de
grup...).
- Es valorarà l’interès i el gust per la narració participativa, per regular la
pròpia conducta, per relatar vivències, raonar, resoldre situacions
conflictives, comunicar els seus estats d’ànim i compartir-los amb els
- Valoraré el grau d’iniciativa i autonomia de l’infant per satisfer
necessitats bàsiques com la higiene.
- També es tindrà en compte la capacitat de planificar la pròpia acció i
organitzar el seu treball (planificar la feina, preveure els recursos
necessaris per a dur-la a terme...), la capacitat d’esforç i constància, i la
comprovació dels aprenentatges i avanços que va fent.
- Es valorarà el desenvolupament de la seguretat en ell mateix i en els
seus actes.
- Que sepi expressar les seves idees i els seus sentiments.
- Que sigui capaç de manifestar les dificultats o desitjos, si es mostra
alegre i participatiu, si expressa allò que li agrada o li molesta...
- Si manifesta interès per superar-se, si accepta que l’aprenentatge és un
procés en què l’error no és considerat negatiu, sinó un punt de partida
per conèixer les dificultats. Cal observar si l’infant aborda l’aprenentatge,
si demostra iniciativa en afrontar nous reptes, en superar dificultats i
resoldre problemes.
- Valoraré si L’infant estableix vincles fluïts de relació amb els adults i amb
els iguals quan demostra interès per relacionar-s’hi i comunicar-s’hi,
quan va augmentant la seva capacitat de respondre als sentiments
d’afecte, quan respon de forma adequada a les provocacions i agressions
dels altres, quan participa amb interès en activitats conjuntes
desenvolupant activitats d’ajuda, participació i col·laboració, respectant
les normes i els hàbits que regulen la convivència dins el grup, quan és
conscient de la necessitat de repartir i d’assumir tasques i
responsabilitats que el funcionament del grup requereix; quan mostra
interès per ampliar progressivament l’àmbit de les relacions socials...
26. - S´Avaluarà la coordinació i control de les habilitats manipulatives de
caràcter fi que cada activitat requereix.
- Es valorarà també si mostra actituds de col·laboració i ajuda en les
diferents activitats que es duguin a terme.
- A més es tindrà en compte el respecte per mantenir un entorn net i
aclarit i que es valori l´aspecte estètic de les coses que els envolten.
