1. CCHLOE CAMPBELL - MARINA DANIELVIDA, EVOLUCIÓ I MORT DE LES ESTRELLES-1054735-897255C<br />VIDA, EVOLUCIÓ I MORT DE LES ESTRELLES<br />228600085090Què és una estrella?<br />- En termes generals, es pot dir que una estrella es tot tipus de cos celeste que brilla amb llum pròpia.<br />Pero per als astrónoms una definició d'estrella seria la següent: una enorme esfera de gas, aïllada en l'espai, la qual produeix energía en el seu interior, la qual es transportada cap a la seva superfície i irradia energia en totes les parts cap a l'exterior.<br />Com neix una estrella?<br />- Les estrelles neixen a partir d'un núvol de gas el qual ha de ser suficientment gran, com perque aquesta pugui començar a contraure. La densitat i la temperatura augmenten, de manera que la fusió nuclear, pot començar. Això és quan l'hidrógen (1) es converteix en heli (2). <br />En el moment en que l'hidrogen comença a 'cremar o combustionar' la contracció es para. En aquest moment el gas es converteix en estrella. <br />(El nostre mateix sol, per exemple es troba en aquesta fase, la qual es anomenada també seqüència principal).<br />Després de billons d'anys la major part d'aquest hidrogen combustible s'acaba i l'estrella comença a contraures de nou. Aleshores l'estrella té que utilitzar un nou combustible l'heli (2).<br />Cal dir que alhora d'explicar el naixement d'una estrella no cal diferenciar-ne els tipus, perque els naixements solen ser igual en totes les estrelles.<br />Evolució i mort d'una estrella en termes generals:<br />L'etapa següent en la vida d'una estrella és l'anomenada 'gegant vermella'. L'estrella en aquests moments es molt mes gran que al principi. Quan a la gegant vermella se li acaba el combustible comença a contraures novament.<br />Aquesta contracció calenta molt el nucli de l'estrella de manera que es formen elements cada cop més pesants, però el màxim element al qual poden arribar és el ferro (23) ja que si volguéssin arribar al següent necessitarien molta més temperatura. En el moment que el combustible que dona vida a l'estrella s'esgota, aquesta mort.<br />Arribat a aquest punt, l'estrella comença a desprendres de les capes superiors perque ja no pot contenir-les més. Aquestes capes formen aleshores una nebulosa planetària i el centre d'aquesta nebulosa es una nana blanca (el que abans havia sigut una estrella), la nana blanca és d'una extrema densitat i te el tamany d'un planeta. Finalment, quan la nana blanca ha esgotat tota la seva energia que fa que brilli aquesta passa a ser una nana negra, és a dir una estrella morta (s'especula que la mort del nostre Sol sera com aquest model).<br />Per les estrelles de masses majors que la del Sol (fins 40 cops més grans), les capes externes serán expulsades amb molta més força i per tant es creará el que se'n diu una supernova, la qual pot derivar en un forat negre.<br />Fins aqui hem explicat molt per sobre de que tracta la vida d'una estrella, pero cal saber que no totes les estrelles són iguals i que no totes moren de maneres iguals.<br />EVOLUCIÓ I MORT DE LES ESTRELLES SEGONS EL TIPUS:<br />457200021590- Estrelles de tipus solar: aquestes són les més freqüents, podríem dir que un 90% de les estrelles que visualitzem en el cel, són d'aquest tipus. En el diagrama de Hertzsprung-Russel, les trovaríem en el que se'n diu seqüència principal. Un cop aquestes han cremat tot l'hidrogen, passen a ser el que se'n diuen gegants vermelles, les quals un cop acaben el seu combustible, no tenen la poténcia suficient per fer una supernova, per tant es converteixen en una nana blanca, la qual més endavant com hem esmentat abans acabará sent una nana negra.<br />- Estrelles massives: són les que neixen fora de la seqüència principal, és a dir que ja neixen gegants, se les solen dir gegants vermelles. Aquestes quan sel's acaba l'hidrogen es converteixen 4229100131445en super gegants. Posseixen una gravetat immensa i poden arribar a crear àtoms fins al níquel, aquests s'acumulen al nucli i fan que aquesta tingui una gravetat més i més gran. Quan l'hidrogen s'acaba, aquesta es va refredant i la gravetat es tan gran que el nucli explota i crea el que se'n diu una supernova. D'aquesta supernova es crea el que se'n diu un púlsar (cos de molta gravetat que gira molt rapid i que emet ones de ràdio). En aques estat es donen unes temperatures tant altes que es formaran elements fins a l'urani 92.<br />Després es forma la pols cósmica en la qual es troben tots els elements de la taula periodica.<br />Aquests tipus d'estrelles poden acabar o no en forats negres.<br />- Estrelles super massives: aquestes són el cas de les super gegants vermelles. En el moment que deixa de combustionar, aquesta es refreda i realitza una contracció tant brusca que es contrau i rebota convertint-se en un forat negre.<br />- Gegants blaves (massives): són les estrelles massives de més alta temperatura (10.000º aprox). Aquestes en comparació amb les altres tenen una esperança de vida molt curta ja que a causa de la seva alta temperatura, cremen l'hidrogen molt ràpidament. Aquestes quan ja no poden combustionar més, exploten creant una supernova i forats negres.<br />- Super gegants blaves (super massives): com en el cas de les gegants blaves, aquestes cremen l'hidrogen molt ràpid, per tant tenen una vida curta i acaben sent forats negres.<br />Aquestes dues últimes són molt semblants a les gegants i super gegants vermelles respectivament, l'únic que les distingeix es la temperatura, que segons el diagrama d' HR, quan més blava és una estrella, més calenta és aquesta.<br />40005003446145En la primera imatge a l'esquerra, tenim el que se'n diu un PÚLSAR.La segona imatge a la dreta seria un forat negre.I la tercera i última fotografia seria una nana blanca envoltada per la nebulosa planetària.3543300-440055-114300-440055<br />