1. Tot el poble en va ple
una història per explicar...

2. Text: Margarida Feliu Portabella
Correcció: Anna Puente Llucià
Il—lustració: Antoni Baurier-vabau.com
Color: viladraueducacio.com
Disseny conceptual i realització del programa escolar: viladraueducacio.com
Campanya de recollida d’oli domèstics. Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona. 2010/2011
Campanya: Baula comunicació,

3. Aquest matí a escola tothom en parlava. La Maria, la professora de quart,
explicava que era una de les desgràcies més grans que hi havia hagut mai al
poble. Centenars de morts i una quantitat d’oli que feia angúnia.
Al migdia, en sortir de l’escola, la notícia s’havia escampat com una taca d’oli. Al
forn, al supermercat, a la farmàcia, al bar... tothom en parlava; fins i tot havien
arribat a la plaça del poble els cotxes de les televisions i dels diaris per fer
fotografies i preguntar a la gent què havia passat.
A casa meva, a l’hora de dinar, el meu avi estava molt enfadat. A ell, li
agradava molt anar a passejar al voltant de la riera i deia que mai no havia vist
res com aquell matí.
A la tarda, en sortir d’escola, vaig anar a la riera amb els meus amics. Hi
havia cotxes dels Mossos d’Esquadra, de l’Ajuntament i del Bombers... No ens hi
van deixar acostar. Realment, la cosa devia ser molt greu.
A la nit no vaig poder dormir: milers de peixos morts i una gran taca d’oli
dins de l’aigua de la riera eren el meu malson. Jo no volia que això passés, jo
només jugava i ara tot era culpa meva!

5. Al matí no vaig poder anar a escola; em trobava molt malament. El pare
em va dir que em quedés a casa. La mare em va posar el termòmetre. No tenia
febre, però el cap i la panxa em feien molt mal. Vaig anar a l’ordinador i vaig
buscar informació sobre què passava si es tirava oli per l’aigüera.
Bufff...! Tant de bo no ho hagués sabut: Un litre d’oli contamina un milió
de litres d’aigua... i jo n’havia tirat més d’un!
“Cinc litres d’oli no tractat contaminen l’aire que respira una persona
durant tres anys; Eliminar l’oli a les depuradores d’aigua és molt difícil i es
necessita molta energia per a fer-ho. A més, l’oli serveix d’aliment a les rates de
claveguera i ajuda que cada vegada en siguin més...”

7. Ara sí que estava desesperat: jo només volia fer un experiment! A la
cuina de casa, els pares fa temps que hi tenen unes ampolles on posen tot l’oli
que sobra quan cuinen i quan n’hi ha dues o tres les portem a la deixalleria.
Sempre ens han dit, als meus germans i a mi, que això és el que hem de fer
amb els residus. Però dilluns jo vaig agafar una de les ampolles: volia
comprovar per què l’oli no es barreja amb l’aigua. En abastar l’ampolla em va
patinar i tot l’oli va caure a terra i a l’aigüera. Vaig netejar-ho com vaig poder
però, sense adonar-me’n, una gota va quedar damunt la pica. Perquè els pares
no veiessin que l’oli que havien guardat en una de les ampolles havia
desaparegut, vaig decidir buidar a la claveguera les altres dues.
I quan els pares van arribar els vaig dir que havia portat les tres
ampolles de l’oli fet servir a escola, com molts altres dies havia fet. A la meva
escola es recull l’oli de totes les famílies i es porta directament a la deixalleria.
“Tot arreglat”, vaig pensar, però ara jo era el culpable d’aquell desastre.

9. Estava molt trist! I mentre era a la cuina pensant en els pobres
peixos, la gota d’oli que m’havia oblidat damunt la pica em va dir molt
seriosa:
- No és culpa teva! -
En sentir-la, em vaig estranyar bastant. Jo no coneixia cap gota que parlés,
però aquella era diferent. Aquella es deia L’Oli i sort que no la vaig netejar
perquè el que em va dir va tranquil—litzar-me molt.

11. - Està bé que pateixis pel que has fet. Ja saps que no es pot llençar a l’aigüera;
però el problema de la riera no l’has provocat tu. La fàbrica de pintures del
poble l’ha vessat. Se’ls ha trencat un dels dipòsits i moltes gotes com jo han anat
a parar a la riera.
-Uf!- A partir d’aquí ja vaig respirar millor.
- Ara ja ho estan netejant, però la riera tardarà a ser com abans un quant temps
i s’hi hauran de dedicar diners i esforços de molta gent perquè la vegetació i els
animals tornin a ser els mateixos. Caldrà treballar-hi perquè tot torni a ser unaunaunauna
bassa dbassa dbassa dbassa d’’’’oli.oli.oli.oli.

13. Content de saber que, amb temps i esforç, la riera es podria recuperar,
vaig agafar la L’Oli i me la vaig endur a l’escola perquè expliqués als meus amics
i amigues què havia passat i per què les gotes com ella s’han de portar a reciclar.
Després d’escoltar-la, molts ens hem apuntat a ajudar a fer la neteja de la
riera i amb l’escola hem decidit que hi anirem sovint a veure com, a poc a poc, tot
torna a ser com abans.
Però us he de dir una cosa: mai més llençaré una gota d’oli per l’aigüera.
D’això, tant vosaltres com la L’Oli, en podeu estar segurs.