2. Índex
04
1. El procés de creació de la Unió Europea
2. La Unió Europea
3. Les institucions de la Unió Europea
4. La política agrària i pesquera de la Unió Europea
5. Els grans eixos industrials de la Unió Europea
6. Els serveis, el comerç i les comunicacions a la Unió
Europea
7. L’Estat espanyol a la Unió Europea
4. Introducció
04
• El 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, es va crear la
Comunitat Econòmica Europea (CEE) formada per
Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i
Luxemburg.
• El seu objectiu era crear una unió duanera que permetés la
lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis
entre els països membres.
• Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant.
• L’Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de
cohesió econòmica i social per tal que fos possible un
desenvolupament equilibrat de tots els membres.
5. 1. El procés de creació de la Unió
Europea
04
1.1. La necessitat d’un bloc comercial europeu
1.2. La Unió Europea
1.3. La unitat d’Europa
Construcció de la Unió Europea
7. 1.1. La necessitat d’un bloc comercial
europeu
04
• Les primeres propostes per a la creació d’un mercat comú
europeu es van plasmar al Tractat de Roma, signat el 1957 per
Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
• El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat
Econòmica Europea (CEE) dependria d’un mercat interior únic.
• Per aconseguir-ho, la CEE establí una sèrie de polítiques
concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i
capitals.
• La CEE també fomentà la llibertat de competència i el
desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es
governarien els Estats membres.
8. 1.2. La Unió Europea
04
• El 1992, amb el Tractat de la Unió Europea, l’espai de lliure
circulació va començar a ser una realitat.
• Aquest Tractat decidí la unió monetària, creà mecanismes de
participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament
Europeu, establí nous drets per als ciutadans, etc.
• Una de les iniciatives amb efectes més importants ha estat
l’aprovació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).
9. 1.3. La unitat d’Europa
05
• Malgrat la diversitat, els països de la UE es regeixen per uns
mateixos valors fonamentals: la pau, la democràcia, l’Estat
de dret i el respecte dels drets humans.
• Durant mig segle, la UE ha augmentat el nivell de vida dels
seus ciutadans fins a nivells sense precedents. Ha creat un
mercat comú sense fronteres interiors i una moneda
única, l’euro.
10. 2. La Unió Europea
04
2.1. Objectius de la Unió Europea
2.2. La Unió Europea i l’heterogeneïtat
2.3. Una política econòmica regional solidària
2.4. L’ampliació de la Unió Europea
European Union Capital Cities
11. 2.1. Objectius de la Unió Europea
04
Els objectius bàsics de la Unió Europea són:
• L’impuls del progrés econòmic i social.
• L’afirmació de la identitat europea en l’àmbit internacional.
• La implantació d’una ciutadania europea.
• El desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia.
• El manteniment i el desenvolupament del sentit comunitari.
12. 2.2. La Unió Europea i
l’heterogeneïtat
04
• La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats.
L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de
desenvolupament com en la seva diversitat cultural.
• Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va fer
més urgent la necessitat de reduir les diferències regionals.
13. 2.3. Una política econòmica regional
solidària
04
• Per corregir els desequilibris dintre dels països de la
UE, actualment existeix una política econòmica regional.
• Aquesta política econòmica es basa en el desenvolupament
dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del
pressupost europeu que es destinen a diferents fins.
14. 2.4. L’ampliació de la Unió
Europea
04
• El procés d’ampliació de la UE ha remarcat l’existència de
desequilibris entre els nous i els antics membres.
• Es tracta de països amb un grau de desenvolupament molt
diferent, tant social, com polític, econòmic, etc. Per això i per poder
reduir diferències, una part important dels fons comunitaris es
destinaran als nous països membres.
• Per arranjar l’estructura i el funcionament d’una unió d’Estats cada
vegada més nombrosa s’ha desenvolupat el projecte de la
Constitució Europea.
• Els objectius de la Constitució Europea són aconseguir una major
integració política i la creació d’un espai comú de
llibertat, seguretat i justícia.
15. 3. Les institucions de la Unió Europea
04
3.1. El Consell Europeu
3.2. El Consell de Ministres
3.3. El Parlament Europeu
3.4. La Comissió Europea
3.5. El Tribunal de Justícia
3.6. El Defensor del Poble
3.7. Altres institucions
16. 3.1. El Consell Europeu
04
• El Consell Europeu està format pels caps d’Estat o de Govern dels
estats membres, acompanyats dels seus ministres d’Afers Exteriors.
• És el màxim organisme polític de la UE i s’encarrega de definir les
orientacions generals d’actuació i de desenvolupament.
Consell d’Eruopa
17. 3.2. El Consell de Ministres
04
• El Consell de Ministres està format per representants dels Estats que
integren la UE. Generalment, es reuneixen els ministres d’Afers
Exteriors dels països membres.
• Al Consell de Ministres es prenen les decisions més importants i es
coordinen les actuacions dels diferents estats de la UE.
• Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria.
Consell de Ministres
18. 3.3. El Parlament Europeu
04
• El Parlament Europeu és elegit per sufragi universal. Cada
Estat tria els seus eurodiputats, és a dir, als seus
representants al Parlament Europeu.
• El Parlament exerceix la funció legislativa, és a dir, pot fer i
reformar lleis i aprova els pressupostos de la UE.
S’organitza en comissions per treballar temes concrets.
Parlament Europeu
19. 3.4. La Comissió Europea
04
• La Comissió Europea fa la funció executiva. Garanteix el
compliment de les normatives europees, proposa els textos
de llei que es presenten al Parlament i al Consell de
Ministres.
• La Comissió Europea controla el compliment dels acords i
tractats i elabora els pressupostos per al Parlament i el
Consell.
• La Comissió està formada pel President i els Comissaris.
Comissió Europea
20. 3.5. El Tribunal de Justícia
04
• El Tribunal de Justícia exerceix la funció judicial. Garanteix
el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis
comunitàries.
• Està format per un jutge de cada país membre, que es
renova cada cinc anys. Aquest tribunal atén els ciutadans i
institucions comunitaris ho necessiten.
Tribunal de Justícia
21. 3.6. El Defensor del Poble
04
• El Defensor del Poble pot ser consultat pels ciutadans dels
estats membres si consideren que han estat tractats
injustament per alguna institució de la Unió Europea.
Defensor del poble
22. 3.7. Altres institucions
04
• Altres institucions de la UE són el Banc Central
Europeu, que gestiona l’euro i la política monetària de la
UE, i el Tribunal de Comptes, que controla les despeses de
la Unió.
• També pertanyen a la UE el Comitè de les Regions, el Banc
Europeu d’Inversions i el Consell Econòmic i Social.
Banc central europeu Tribunal de comptes
Comité de les Regions Banc europeu Inversions
Consell Econòmic i Social
25. S ub m it
4. La política agrària i pesquera de la
Unió Europea
04
4.1. Una política agrària comuna
4.2. Objectius de la Política Agrària Comunitària (PAC)
• El pressupost de la Unió Europea el 2011 Pressupost 2011
4.3. El sector pesquer comunitari
26. 4.1. Una política agrària comuna
04
• La Unió Europea, al començament, va potenciar molt l’agricultura
per proveir els estats comunitaris sense haver de dependre
d’altres països.
• Aquesta política va ajudar a la modernització del camp i va
justificar grans despeses per fomentar una agricultura intensiva i
millorar la producció.
• Per aconseguir aquests canvis, la UE va afavorir la concentració
d’explotacions massa petites i va donar crèdits agrícoles barats.
• També va assegurar als agricultors un preu interessant per als
seus productes i va limitar les importacions d’aliments procedents
de fora de la UE.
27. 4.2. Objectius de la Política Agrària
Comunitària (PAC)
04
• La Política Agrària Comunitària (PAC) ha donat com a resultat un gran
augment de la producció agrícola i ramadera. Però aquest augment ha
estat tan considerable que supera la capacitat de consum dels
europeus.
• Per resoldre aquest problema de l’excés de producció la UE té noves
propostes:
– Reduir la superfície dedicada als conreus, especialment las terres
menys fèrtils.
– Convertir una part de les terres de conreu en zones forestals o en
espais d’oci.
– Reduir els preus de garantia que paga la UE als agricultors i
ramaders per acostar-los als preus mundials.
28. 4.3. El sector pesquer comunitari
04
• La Política Pesquera Comuna (PPC) de la Unió Europea
s’encarrega d’establir les zones exclusives de pesca, el
volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de
tractats amb estats que es troben fora de la UE.
Assumpte marítim i pesca
29. 5. Els grans eixos industrials de la
Unió Europea
04
5.1. Les principals zones
industrials de la UE
5.2. La producció industrial
• Les regions
industrials de la Unió
Europea
Panorama dels sectors industrials
d’Europa
30. 5.1. Les principals zones
industrials de la UE
04
• L’activitat industrial és l’origen del desenvolupament econòmic
europeu i dóna feina a gairebé el 25% de la població activa ocupada
de la UE.
• La principal zona de desenvolupament industrial de la UE és un eix
que va des del sud-est del Regne Unit fins al nord d’Itàlia, seguint la
vall del Rin a Alemanya.
• Aquesta zona s’ha caracteritzat per tenir indústries de tipus
tradicional (tèxtils, metal·lúrgiques, químiques, etc.) que s’han
reconvertit en d’altres de més modernes.
31. 5.2. La producció industrial
04
• Actualment a la UE les indústries d’alta tecnologia es troben en una
fase de dinamisme important.
• Aquestes indústries d’alta tecnologia creixen al voltant de les àrees
i nuclis urbans principals i també al voltant de les xarxes de
transport i comunicacions.
• Tot i així, la producció industrial de la UE té un problema
fonamental: la manca de recursos energètics i de matèries
primeres, que han de ser, en gran mesura, importats.
• La recerca constant per aconseguir uns costos de producció més
baixos ha significat el trasllat de la fabricació a països
extracomunitaris, amb la consegüent deslocalització industrial.
33. 6. Els serveis, el comerç i les
comunicacions a la Unió Europea
04
6.1. Cap a una economia de serveis
6.2. El comerç
6.3. Els transports
• Els transports a la Unió Europea
Xarxa de transports
34. 6.1. Cap a una economia de serveis
04
• Els països de la UE obtenen la major part de la riquesa i ocupen
més del 65% de la població activa en el sector serveis:
comerç, transports, banca, ensenyament, etc.
• El gran desenvolupament tecnològic actual ha permès una enorme
producció de béns agrícoles i industrials que requereixen poca mà
d’obra.
• Per això, una part important de la població activa es va desplaçant
cap a les activitats de serveis.
35. 6.2. El comerç
04
• Els intercanvis
comercials entre els
països membres de la
UE i d’aquesta amb la
resta del món
adquireixen un gran
volum.
36. 6.3. Els transports 04
04
• Per a la circulació de mercaderies i persones, la UE té una
potent xarxa de transports i centra una part de la seva política
comunitària a millorar i actualitzar aquesta xarxa.
• La majoria del transport de la UE es fa per carretera.
• La UE també té previst millorar la xarxa ferroviària amb el Pla
General de Xarxa d’Alta Velocitat per al 2010.
• El transport marítim de mercaderies entre els països de la UE
representa un 90% del comerç amb la resta del món.
• El transport aeri és un element clau per al mercat únic i la
cohesió econòmica i social de la UE.
38. Descobreix la Unió Europea
• http://neurodyssee.org/2011/inscription.php
• http://ec.europa.eu/languages/quiz/quiz_es.h
tm
• http://www.toporopa.eu/es/index.html
39. 7. L’Estat espanyol a la Unió
Europea
04
7.1. L’Estat espanyol a Europa
7.2. La CEE després de la incorporació espanyola
7.3. Balanç de la incorporació de l’Estat espanyol a la UE
7.4. La utilització dels fons europeus
40. 7.1. L’Estat espanyol a Europa
04
• El febrer de 1979, amb l’Estat espanyol en democràcia, es
van obrir les negociacions per a l’adhesió espanyola a la
CEE.
• Aquestes negociacions es caracteritzaren per la necessitat
d’adaptació de l’economia espanyola a l’economia
comunitària, sobretot en l’àmbit de la producció agrària i
pesquera.
http://web.educastur.princast.es/cursos/cursowqp/aplic//ingacio
%20orviz/plantilla_webquest.htm
41. 7.2. La CEE després de la
incorporació espanyola
04
• Amb l’entrada d’Espanya i Portugal a la Comunitat
Econòmica Europea el 1986, aquest organisme va passar a
tenir 329 milions d’habitants.
• L’Estat espanyol va tenir 8 vots al Consell de
Ministres, mentre que la Comissió Europea va passar a
estar integrada per 17 comissaris, dos d’ells espanyols.
• Actualment Espanya compta amb un únic comissari i amb
54 diputats al Parlament Europeu de 736 membres.
42. 7.3. Balanç de la incorporació de
l’Estat espanyol a la Unió Europea
04
• El desenvolupament econòmic i social de què gaudeix avui dia
Espanya és degut, en part, al propi procés d’integració europea.
• L’Estat espanyol ha rebut fons de la UE per valor del 0,8% del
PIB cada any des de 1987.
• La renda per càpita espanyola el 1986 amb prou feines arribava
a un 68% respecte de la mitjana comunitària, mentre que
actualment se situa en el 97,7%.
• A més, un 90% de la inversió que rep Espanya de l’exterior
prové de la Unió Europea.
43. 7.4. La utilització dels fons
europeus
04
• Els fons comunitaris han contribuït al finançament de molts
projectes a l’Estat espanyol, com:
• La construcció del 40% dels trams d’autovia que travessen
l’Estat espanyol.
• Les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona, el metro
de Sevilla, etc.
• Programes educatius com Lingua o Erasmus.
• La Targeta Sanitària Europea.
• La restauració del pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada.
44. Ajudes que ha rebut Espanya de la
política regional europea
04
45. Crèdits
• Llibre de Vicens Vives: Polis 3r ESO.
• Imatges del google
• Pàgina de la Unió Europea
• Altres presentacions