2. VIDA.
Biografia de Charles Spencer Chaplin: (Londres, 1889 - Suïssa, 1977).
Va néixer en un barri pobre de Londres el 16 d'abril de 1889. Els seus pares van ser uns còmics sense sort. La
seva mare, Hannah Hill, d'origen irlandès i espanyol, havia fugit de casa als 16 anys treballant de ballarina.
Seguint a un home del qual estava enamorada, va viatjar a l'Àfrica del Sud, on va tenir el seu primer fill
(Sydney), amb qui va haver de tornar soltera i sola a Londres.
Allà va contraure matrimoni amb un vocalista jueu d'origen francès (Charles Chaplin), pare de qui seria el
còmic més cèlebre de tots els temps. El pare va morir jove per culpa de l’alcoholisme.
Hannah va perdre la veu, i obligada a deixar el teatre, va refugiar-se en un asil, abandonant a Sydney i a
Charles en un orfenat. Hannah aviat va perdre la raó i va ser internada llargues temporades a sanatoris,
mentre Charles deambulava pels carrers, exercint diferents oficis.
Als quaranta anys, Charles Chaplin va tenir un èxit fulminant amb el personatge de "Charlot", un personatge
patètic i vulnerable.
Algunes de les seves pel·lícules més conegudes: "El chico" (1920), "Una mujer de París" (1923), "La quimera del
oro" (1925), "Luces de la ciudad" (1931), " Tiempos Modernos" (1936).
Charles Chaplin va ser perseguit durant la cacera de bruixes liderada pel senador McCarthy, ja que se’l va
acusar de comunista. Molts companys seus de professió van patir la mateixa persecució característica de
l’ambient de la guerra freda.
Davant d’aquest fet, Chaplin va marxar amb la seva família a Suïssa, on va trobar la tranquil·litat. Va redactar
les seves memòries ("My Autobiography", 1964), que no va despertar gaire interès.
Va morir el 25 de Desembre del 1977 a Suïssa, on havia viscut els últims anys de la seva vida. Misteriosament,
la seva tomba fou saquejada, el seu cadàver va ser exhumat i encara avui dia es desconeix el lloc on va ser
enterrat.
OBRA.
Fitxa tècnica de "El gran dictador"(1940):
Títol original: "The great dictator"
Direcció, producció i guió: Charles Chaplin
Fotografia: Karl Struss i Roland Totheroh
Música: Meredith Wilson i Charles Chaplin
Direcció artística: J. Russell Spencer
Muntatge: Willard Nico
Interpretació: Charles Chaplin (El barber jueu/Adenoid Hynkel, dictador de Tomania), Paulette Goddard
(Hannah), Jack Oakie (Benzino Napoloni, dictador de Bactèria), Reginalk Gardiner (Schulz), Henry Daniell
(Garbitsch), Billy Gilbert (Herring), Maurice Moscovich (Senyor Jaeckel), Emma Dunn (Senyora Jaeckel),
Bernard Gorcey (Senyor Mann).
3. Sinopsi:
Un barber jueu que va combatre amb l'exèrcit de Tomania a la primera guerra mundial torna a casa seva
després de la fi del conflicte. Amnèsic a causa d'un accident d'avió, no recorda pràcticament res de la seva
vida passada i no coneix la situació política actual del país: Adenoid Hynkel, un dictador feixista i racista, ha
arribat al poder i ha iniciat la persecució del poble jueu, a qui considera responsable de la situació de crisi que
viu el país. Paral·lelament, Hynkel i els seus col·laboradors han començat a preparar una ofensiva militar
destinada a la conquesta de tot el món.
"El gran dictador" i la realitat històrica
França i Gran Bretanya havien declarat la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939, dos dies després de la
invasió de Polònia per part de l'exèrcit nazi (pocs dies abans de l'inici del rodatge de “El gran dictador").
Entre el maig i juny de 1940, Alemanya va ocupar Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França. Així doncs,
l'estrena de la pel·lícula va coincidir amb l’etapa de màxima glòria i d’èxits d’Adolf Hitler.
"El gran dictador" s'estrenà el 15 d'octubre de 1940 rodejada de fortes pressions i crítiques, ja que aquesta
pel·lícula era una crítica satírica contra els nazis i el seu líder. Evidenciant el rebuig del director i actor
principal, Charles Chaplin, per Hitler.
Aquesta pel·lícula va ser prohibida de manera fulminant a Alemanya, Itàlia i a tots els països ocupats per
aquestes dues potències -Hitler va prohibir de manera explícita les pel·lícules de Chaplin l'any 1937-. Tampoc
es va estrenar al Brasil, Argentina i Costa Rica. A Espanya la pel·lícula va ser prohibida fins l'any 1976.
COMENTARI DEL FILM.
1. Durant la pel·lícula apareixen diferents portades de diari, en dues d'elles apareixen els següents
titulars: "Armistici" i "Depressió". A què fan referència?
2. A la pel·lícula apareix un gueto, quines són les característiques principals? Qui viu en guetos? Per què?
3. Podries donar una correspondència amb la realitat d'aquests elements que surten a la pel·lícula?
Adenoid Hynkel
Tomania
Bacteria
Benzino Napoloni
XX
4. A la realitat, a què correspon la invasió d'Ostelrich per part de l'exèrcit de Tomania?
4. 5. Comenta el significat de l’escena en què Hynkel juga amb una bola del món i finalment explota.
6. Quina imatge presenta Chaplin del dictador? Creus que en dóna una bona imatge?
7. Al discurs final de Chaplin, hi ha alguna diferència física entre en Hynkel i el barber jueu? Apareix
algun element relacionat amb el règim totalitari?
ANÀLISI TEXTUAL.
“La desgràcia que ha caigut sobre nostre, no és més que el pas de l’amargura dels homes, que temen el camí
del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder robat al poble serà retornat
al poble. Els homes poden morir, però la llibertat mai no morirà.”
“Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear màquines. El poder de crear felicitat! Vosaltres, el
poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, fer que aquesta vida sigui una meravellosa
aventura. Per tant, en nom de la democràcia, utilitzem aquest poder, unim-nos tots. Lluitem per un món
nou, per un món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur, i
als ancians seguretat. Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han
complert cap de les seves promeses. No les compliran! Els dictadors es donen la llibertat a sí mateixos,
però esclavitzen el poble. Ara, unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per
acabar amb la cobdícia, amb l’odi, i amb la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i
el progrés portin felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!”
El Gran Dictador, Charles Chaplin
1. Resumeix les tesis que defensa aquest text.
2. Quina ideologia està defensant Charles Chaplin amb aquest text de l’escena final del film?
3. Explica a què fan referència les expressions següents del text:
el poder robat al poble serà retornat al poble:
en nom de la democràcia, utilitzem aquest poder, unim-nos tots:
4. Com defineix Charles Chaplin un món digne?
