1. Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

2. 1-Un nou concepte de llibertat 1.1Llibertat dels antics i llibertat dels moderns Llibertat dels antics Segons Benjamin Constant. -Consistia a participar en els diversos assumptes públics. -Es considerava home lliure el ciutadà. -El concepte de llibertat es restringia als ciutadans, tenint en compte que no es considerava com a tals ni les dones, ni esclaus.. Llibertat dels moderns -Tot ésser humà té la capacitat de ser lliure i el dret d´exercir-la és fruit de teories del dret natural. -Cada persona té uns drets que la societat ha de respectar.També anomenats llibertats. -Una persona no és més lliure com més participa en la vida pública, sinó quan es respecten els seus drets i gaudir de la vida privada. -Neixen governs representatius, el poble no governa directament sinó per mitjà dels representants,

3. . 1.2 Llibertat positiva i llibertat negativa -Segons berlin la llibertat positiva equival a ser un mateix el seu propi amo. -Consisteix en el fet que l´individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida i decisions, i no depèn de forces exteriors. -La llibertat negativa consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d´altres persones. -Consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-me, és a dir, que els altres no impedeixin el que jo vull. -Hobbes. “ Un home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol fer”

4. -La llibertat moderna comporta una força exigència de preservar els drets individuals. -Té el perill que s´arribi a creure que les persones “som illes”, podem viure una vida realment humana sense comptar amb els altres. -Filòsof Crawford Macpherson , segons aquest en el naixement de l´edat moderna va obrir pas l´individualisme possessiu. Cadascú propiertari de la seva pròpia persona La societat no es considera com una comunitat sinó com una associació d´individus propietaris amb relació mercantil, intercanvi de béns… També existeix un individualisme altruista o cooperatiu . 1.3 Individualisme possessiu

5. 2-De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dret 2.1L´estat liberal com a estat de dret - La primera forma que va adoptar l´estat modern va ser la monarquia absoluta de l´Antic Règim. -Les revolucions de caràcter liberal han donat lloc a una nova mentalitat segons la qual tots els membres de la societat han de sotmetres a la llei dictada per la sobirania popular. Obre pas a l´imperi de la llei. -Kant en l´obre La pau perpètua formula els tres principis com a base del sistema jurídic: -Principi de la llibertat de cada membre de la societat - Principi de la depèndencia de tots respecte a una única legislació comuna -Principi de la igualtat de tots els súbdits. La tradició liberal -Tot individu constitueix el nucli de l´actuació política -Funcions bàsiques: -Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat -Reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil -Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç

6. 2.2 L´estat liberal com a estat democràtic -L´estat ha de ser convencional; un estat on existeixi un sistema de regles fonamentals, que limitin els poders estatals. -El liberalisme és hereu de la tradició republicana. -Segons aquesta tradició, els ciutadans han de ser iguals davant de la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se contra qualsevol abús de poder. -Per evitar aquests abusos: -constitucionalisme -separació de poders, que busca independència i control mutu -participació ciutadana en el funcionament de cadascun d´aquets poders. -L´estat liberal de dret va donar pas a l´estat liberal i democràtic de dret.

7. 2.3 La societat civil La societat civil com a societat comercial La societat civil com a sistema de necessitats -L´aparició de l´estat autònom ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal -El no estatal és l´àmbit de la societat civil com a conjunt d´institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal. -Smith,en el seu llibre La riquesa de les nacions, afirma que l´economia s´ha convertit en el nucli i motor de la vida social. -La societat civil està formada per individus als quals els mou el seu propi interès. -Segons Smith, l´estat sorgeix com a instrument al servei de la societat civil. -Hegel, en el seus Principis de la filosofia del dret, entén la societat civil com un espai on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res. -La societat civil es considera com un sistema de necessitats que integra l´economia, relacions laborals… -La societat civil manca de capacitat per organitzar-se i per proporcionar un progrés social.

8. Liberalisme polític i liberalisme econòmic Liberalisme polític -Centrat en la idea que els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, polítics i econòmics. Liberalisme econòmic -Entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. -Consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar els preus i distribuir els beneficis i per això l´estat ha de intervenir el menys possible. 3-L´estat social i democràtic de dret 3.1 La tradició socialista - La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econòmiques iguals per a tothom. -La preocupació per les condicions socials fan possible que la llibertat condueixi el socialisme a controlar el mercat. -L´objectiu del socialisme és interferir en el mecanisme del mercat, si no eliminar-lo. -Els drets de propietat i el control de mitjans de producció i distribució dels béns econòmics haurien d´estar en mans de la societat considerada com a totalitat.

9. 3.1 Dos socialismes - Socialisme científic o comunisme. -Idees de Karl Marx, desenvolupades per Lenin. -Veu l´estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. -Exigeix rebutjar no només els principis del mercat lliure, sinó també la idea liberal d´un estat amb poders limitats -OBJECTIUS: -Supressió del mercat i la socialització de diferents mitjans de producció -L´abolició de la propietat privada. -La destrucció de l´estat. -Socialisme reformista o socialdemocràcia. - Idees de Lassalle i Bernstein -Proposa la intervenció de l´estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals. OBJECTIUS: -Subordinar el mercat a les necessitats socials. -Controlar l´economia i intervenir-hi. -Distribuir socialment el poder polític, per mitjà de l´estat democràtic.

10. 3.3 L´estat social de dret -L´estat social de dret inclou la preocupació per la igualtat social. ·Com a resposta a les exigències de la justícia social. -Porta a l´expansió progressiva dels serveis socials: educació, protecció de la vellesa, de la desocupació…. ·Com a respota als problemes propis del sistema econòmic -L´economia requereix una coordinació estatal per assegurar l´eficàcia i evitar les tendèncias a la crisi. -L´augment de la producció i l´expansió de la demanda interna exigeixen una política de plena ocupació. La forma del benestar intenta garantir la satisfacció de certes necessitats bàsiques, ha de ser eficaç econòmicament. -La protecció dels drets humans de segona generació, és a dir, els drets socials, econòmics i culturals. -Inclou una preocupació central per les qüestion distributives i la justícia social.

11. 3.4 L´estat social i democràtic de dret · Estat social - Reconeix la igualtat i s´ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població mitjançant normes i institucions. -També forma part d´aquesta dimensió social la regulació del sistema econòmic que estableix la Constitució. · Estat democràtic - La sobirania popular es considera com origen de tots els poders públics, es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures. -Les eleccions fan possible l´alternança en el poder de diversos partits polítics. · Estat de dret -Totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals, la separació i l´equilibri de poders. És possible avançar en les tres dimensions ja que el sentit últim de cadascuna és protegir i potenciar totes les persones. L´estat aprofundeix en els tres aspectes: legalitat, democràcia i protecció social.

12. 4-La recuperació de la societat civil 4.1 Els límits de l´estat ·L´estat de benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. -La societat civil s´ha convertit en una espècie de client resignat que espera la solució als seus conflictes. ·Augment de les competències de l´estat comporta un creixement de la burocràcia. -Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats. ·La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització. *D´aquí que existeixin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres deñs estats, com les organitzacions supraestatals.

13. 4.2 Una nova societat civil -La societat civil s´entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, les esglésies… -Tots els autors que tracten el tema estan d´acord a afirmar que l´element distintiu de tot aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l´estat. Dues línies d´interpretació: ·John Keane entén que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i inclou el poder econòmic en el seu funcionament. ·Habermas, Gorz, Walzer creuen que la societat civil es distingeix tant per el poder estatal com de l´econòmic. -Sense coerció estatal ni interessos econòmics i que es regeix per llaços de solidaritat. RELACIONS DE SOCIETAT AMB ESTAT -La societat civil legitima el poder polític. -Correspon controlar-lo i recordar-li la meta per la qual exerceix aquest poder. -Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal. -La societat civil ha de ser autònoma respecte l´estat. -Cal potenciar una opinió pública independent. -La societat civil ha d´assumir les seves responsabilitats, perquè l´estat no és l´únic que ha de resoldre els problemes públics.

14. Realitzat per: Maria Chueco