SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
I LES
MUNTANYES
ELS RIUS
• En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre . També tenen forts
estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també
provoquen inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius
desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.
• L’EBRE [És el riu més cabalós a Catalunya. Neix a la Serralada Cantàbrica i arriba al mar
Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua
durant tot l’any gràcies a les nevades i a les pluges. L’afluent principal de l’Ebre és el Segre, que
recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
• RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI [Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu,
que és quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la
Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.
• L’APROFITAMENT DELS RIUS [Al llarg de molts rius s’han construït grans rescloses per retenir
l’aigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i l’aigua s’aprofita per produir energia elèctrica, per
regar els camps mitjançant canals i per abastar poblacions i indústries. Alguns dels pantans
catalans més important per la seva capacitat són el de Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el
de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.
LES MUNTANYES
Pirineus
•Pirineu Central: té les muntanyes més altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu
bona part de l’any: la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedrós (2912 m).
•Prepirineu: un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds més baixes que les del Pirineu
Central, però hi ha molts cims de més de 2000 m (Pedraforca 2497 m).
LES SERRALADES LITORALS
•Serralada Prelitoral: conjunt de massissos més o menys aïllats separats per les valls dels rius que
hi passen. El cim més alt és el Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.
•Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota
màxima és al Montnegre (757 m).
LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i
el terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura. La població es concentra més a la zona del
Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia
(vaques de llet), el turisme i l’explotació del bosc. A les Serralades Litorals la població viu a les valls
que envolten aquestes muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi
desenvolupa l’agricultura i la indústria.
LA VIDA A LA MUNTANYA
A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el
terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura.
La població es concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-
se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia (vaques de
llet), el turisme i l’explotació del bosc.
A les Serralades Litorals la població viu a les valls que envolten aquestes
muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi
desenvolupa l’agricultura i la indústria.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Comarques de catalunya
Comarques de catalunyaComarques de catalunya
Comarques de catalunya
 
Característiques comarques muntanya
Característiques comarques muntanyaCaracterístiques comarques muntanya
Característiques comarques muntanya
 
Les muntanyes de catalunya 5b
Les muntanyes de catalunya 5bLes muntanyes de catalunya 5b
Les muntanyes de catalunya 5b
 
Comarques Catalunya
Comarques CatalunyaComarques Catalunya
Comarques Catalunya
 
Maresme
MaresmeMaresme
Maresme
 
maresme
maresmemaresme
maresme
 
Maresme
MaresmeMaresme
Maresme
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYALES COMARQUES DE CATALUNYA
LES COMARQUES DE CATALUNYA
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
Comarques interior
Comarques interiorComarques interior
Comarques interior
 
Relleu catala
Relleu catalaRelleu catala
Relleu catala
 
Característiques comarques interior
Característiques comarques interiorCaracterístiques comarques interior
Característiques comarques interior
 
Comarques muntanya
Comarques muntanyaComarques muntanya
Comarques muntanya
 
Power point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaPower point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunya
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
 
Relleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulariRelleu sense vocabulari
Relleu sense vocabulari
 
Tema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de catTema 7.5è el relleu de cat
Tema 7.5è el relleu de cat
 
Relleudecatalunya
RelleudecatalunyaRelleudecatalunya
Relleudecatalunya
 
Territori de Catalunya
Territori de CatalunyaTerritori de Catalunya
Territori de Catalunya
 
El relleu de les illes balears
El relleu de les illes balearsEl relleu de les illes balears
El relleu de les illes balears
 

Similar a Muntanyes

EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
locoserrallo
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
publica
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
Farran Botargues Laura
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8
enbielet
 
Geografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaGeografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valenciana
Tere Donet
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'aran
kendra85
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èa
amayans
 
El Relleu Despanya
El Relleu DespanyaEl Relleu Despanya
El Relleu Despanya
mflore22
 
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo AroaGeografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Escuela Mutxamel Alacant
 
El relleu de Catalunya
El relleu de CatalunyaEl relleu de Catalunya
El relleu de Catalunya
Oscar de Paula
 

Similar a Muntanyes (20)

Val Daran Per Imprimir
Val Daran Per ImprimirVal Daran Per Imprimir
Val Daran Per Imprimir
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
 
Espanya física
Espanya físicaEspanya física
Espanya física
 
Espanya física
Espanya físicaEspanya física
Espanya física
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
L'entorn
L'entorn L'entorn
L'entorn
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8
 
Alina, Júlia M, Martina, Pau i Biel
Alina, Júlia M, Martina, Pau i BielAlina, Júlia M, Martina, Pau i Biel
Alina, Júlia M, Martina, Pau i Biel
 
Geografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaGeografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valenciana
 
La comarca de la Vall d' Aran
La comarca de la Vall d' AranLa comarca de la Vall d' Aran
La comarca de la Vall d' Aran
 
La comarca de la Vall d'Aran
La comarca de la Vall d'AranLa comarca de la Vall d'Aran
La comarca de la Vall d'Aran
 
Descobrim catalunya
Descobrim catalunyaDescobrim catalunya
Descobrim catalunya
 
Catalunya. Comarques de muntanya. 4t B
Catalunya. Comarques de muntanya. 4t BCatalunya. Comarques de muntanya. 4t B
Catalunya. Comarques de muntanya. 4t B
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'aran
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èa
 
El Relleu Despanya
El Relleu DespanyaEl Relleu Despanya
El Relleu Despanya
 
Relleu espanya
Relleu espanyaRelleu espanya
Relleu espanya
 
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo AroaGeografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
Geografia fisica Espanya Vicente Manolo Aroa
 
El relleu de Catalunya
El relleu de CatalunyaEl relleu de Catalunya
El relleu de Catalunya
 

Más de maria7rs (11)

costa
costacosta
costa
 
Muntanyes de catalunya
Muntanyes de catalunyaMuntanyes de catalunya
Muntanyes de catalunya
 
La costa catalna
La costa catalna La costa catalna
La costa catalna
 
Ferran martins i beneamin
Ferran martins i beneaminFerran martins i beneamin
Ferran martins i beneamin
 
Muntanyes de cataluya
Muntanyes de cataluyaMuntanyes de cataluya
Muntanyes de cataluya
 
PLATJA
PLATJAPLATJA
PLATJA
 
La plana i els rius
La plana i els rius La plana i els rius
La plana i els rius
 
La costa catalana
La costa catalanaLa costa catalana
La costa catalana
 
Les planes de Catalunya
Les planes de CatalunyaLes planes de Catalunya
Les planes de Catalunya
 
La plana catalana
La plana catalanaLa plana catalana
La plana catalana
 
La costa catalana 5a
La costa catalana 5aLa costa catalana 5a
La costa catalana 5a
 

Muntanyes

  • 2. ELS RIUS • En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre . També tenen forts estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus afluents ho fan a l’oceà Atlàntic. • L’EBRE [És el riu més cabalós a Catalunya. Neix a la Serralada Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua durant tot l’any gràcies a les nevades i a les pluges. L’afluent principal de l’Ebre és el Segre, que recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. • RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI [Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu, que és quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí. • L’APROFITAMENT DELS RIUS [Al llarg de molts rius s’han construït grans rescloses per retenir l’aigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i l’aigua s’aprofita per produir energia elèctrica, per regar els camps mitjançant canals i per abastar poblacions i indústries. Alguns dels pantans catalans més important per la seva capacitat són el de Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.
  • 3. LES MUNTANYES Pirineus •Pirineu Central: té les muntanyes més altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu bona part de l’any: la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedrós (2912 m). •Prepirineu: un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds més baixes que les del Pirineu Central, però hi ha molts cims de més de 2000 m (Pedraforca 2497 m). LES SERRALADES LITORALS •Serralada Prelitoral: conjunt de massissos més o menys aïllats separats per les valls dels rius que hi passen. El cim més alt és el Turó de l’Home (1712 m) al Montseny. •Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota màxima és al Montnegre (757 m). LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura. La població es concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia (vaques de llet), el turisme i l’explotació del bosc. A les Serralades Litorals la població viu a les valls que envolten aquestes muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi desenvolupa l’agricultura i la indústria.
  • 4. LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura. La població es concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar- se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia (vaques de llet), el turisme i l’explotació del bosc. A les Serralades Litorals la població viu a les valls que envolten aquestes muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi desenvolupa l’agricultura i la indústria.