3. Filòsofs nascuts l’any 1950
MAURICIO BEUCHOT
Mauricio Beuchot va néixer el 4 de març de 1950. És un filòsof mexicà reconegut com un dels
principals filòsofs contemporanis de Iberoamèrica. És l’autor de més de 40 llibres que tracten
temes com la filosofia medieval i novohispana, la filosofia analítica i l’estructuralisme. Però, el
tema més important que tracta és l’hermenèutica ja que és el fundador de la proposta
anomenada Hermenèutica Analògica, reconeguda avui dia com una proposta original i nova
en el camp de la hermenèutica filosòfica.
Entre les seves col∙laboracions més destacades hi trobem la revista de filosofia de la
Universitat Iberoamericana (19801991), és director d’algunes revistes filosòfiques com la
d’analogia, la de semmiosis, la de la justícia i la pau, la dels drets humans, etc.
Des de 1985 pertany a l’Institut d’Investigacions Filològiques (IIFL) de la Universitat Nacional
Autònoma de Mèxim (UNAM). És també el fundador del seminari d’hermenèutica del mateix,
el qual promou els estudis de la teoria i la pràctica hermenèutica en les diferents esferes del
coneixement de la filosofia, la psicologia, el dret, la historia, etc.
Mauricio Beuchot ha sigut també un crític de la filosofia del seu temps, especialment en
reflexions d’analítica i hermenèutica en la anomenada postmodernitat. Considera que en la
postmodernitat les nocions del subjecte o història han de ser no tan sols críticades, sinó que
s’han de proposar noves formes d’entendre aquestes nocions, partint d’una hermenèutica
analògica, en contra de tot el univocisme i l’equivocisme.
4. FERNANDO FLORES MORADOR
Fernando Flores Morador va néixer a Uruguay el 19 d’Abril de 1950. Va iniciar la seva
formació filosòfica en la Universitat de Montevideo i està especialitzat en la filosofia de
la ciència o teoria del coneixement científic. Més que qui és ell, ens centrarem en el seu
pensament, les seves idees, la seva forma de pensar, etc.
Fernando Flores és conegut per la seva obra epistemològica de la revisió de les
ciències humanes en la constitució de les cultures i les relacions entre aquestes. La
seva línia de treball és fenomenològica, és a dir, és una forma de filosofia que estudia
el món respecte a la manifestació o un moviment que crida a resoldre tots els
problemes filosòfics a través de l’experiència intuïtiva i evident.
També, Fernando Flores ofereix una primera entrega sobre la cultura sueca, en la
forma d’una mirada a la filosofia a Suècia.
5. GABRIEL ALBIAC
Gabriel Albiac Lópiz és un filòsof nascut el 3 de maig de 1950 a Utiel, Comunitat
Valenciana. És profesor de filosofia des de 974 en la Universitat Complutense de
Madrid. És també colaborador espanyol de mitjans de comunicació. Ha treballat per els
diaris de El País, Diario 16, El Mundo i La Razón. Gabriel Albiac destaca com a
catedràtic, filòsof i escriptor. I ha rebut premis com el Premi Nacional del Assaig, el
Premi González Ruano de Periodisme, el Premi Samuel Hadás i el Premi Samuel
Toledano.
Aquest filòsof ha tractat des de un punt de vista heterodox i materialista els temes de
l’actualitat. Defensa al moviment d’antiglobalizació i els moviments d’extrema esquerra
parlant de la política internacional; es defineix com un “comunista mort” i es declara
pròxim als filòsofs Louis Althusser, Michel Foucault i Antonio Negri. Considera que la
importància de la politica actual, determinada per la pèrdua del poder dels estatsnació
davant de les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjectivitats
alternatives per part de la societat civil. També és coneguda la seva oposició als
nacionalistes catalans i vascs.
6. Desconcert en la filosofia del segle XXI
Com es presenta la inquietud en el segle XXI quan el canvi de la imatge del
univers ha estat immens?
Per al filòsof Xavier Zubiri, el ser humà està abocat a cuestionarse per el fonament
últim de la realitat, poder per el qual és impulsada l’existència.
Segons ell, aquesta inquietud està determinada per el problema de Déu: per la
existència o no existència de d’aquest, per el teisme o el ateisme que són possibles
posicions davant de problema teologal de l’home. Ja que, ningú ha pogut evadirse a la
problemàtica teologal que fa necessari prendre una posició davant Déu. Aquesta
inquietud ha estat present sempre en la historia de la filosofia però en especial en els
últims segles. Podríem dir per tant, que la inquietud davant del fonament últim de lo real
és la raó de ser de la filosofia. Però, el veritable problema que ha portat el canvi de la
imatge de l’univers és que ni el teisme ni l’ateisme ha acceptat en la seva imaginació
l’enteniment de la forma de l’obertura humana a la dimensió teologal en el segle XXI.
L’univers que avui coneix la ciència és mot diferent de l’univers de fa uns segles. Si la
condició teologal de l’home segueix present en aquest “nou” univers, així com nosaltres
pensem, hauria de ser pensada, o bé en la forma de ateisme o del teisme, de una nova
forma. Exigiria canvis que no poden eludir. En canvi, front aquests canvis que la nova
situació exigiria, tant el ateisme com el teisme sembles agarrotats sense capacitat
d’afrontar els canvis que serien necessaris.
