2. Detectar caries.
Problemes d’oïda.
Peus plans.
Personalitat.
... I quan arribes a casa amb intrusos al cap: polls!
Fer de pare i mare amb nens amb carència
d’afecte, i no tenir dret a què això t’afecti.
Portar a curar a l’ Enric i deixar la resta de la
classe sense atendre.
Fer mil i una reunions per aclarir als pares, mares i
alumnes que l’administració no enviarà cap
substitut.
Anar de colònies o viatge d’estudis , treballant 24
hores per la cara, sent responsable de tot el que
passi, i a més a més, pagar el cangur per al teu fill.
• Donar classe a diferents nivells, tenir 200
alumnes, conèixer-los a tots (per noms i cognoms),
motivar-los i orientar-los.
3. • Fer, restaurar, plastificar... el material de classe.
• Documentar-se, programar classes, preparar el
material, veure les novetats editorials, fer
entrevistes a les famílies i, per la nit, corregir
exàmens i exercicis.
• Coordinar-te amb els cicles, nivells i
departaments.
• Voler -se reciclar en horari lectiu ,i haver de fer-
ho en el teu horari lliure i pagant.
• Fer d’interí treballant 15 dies en Educació Infantil
a Badalona, 1 mes a Vic, 3 mesos a l’aula d’educació
especial a l’Hospitalet i la resta del temps donant
classes d’anglès a Palau de Plegamans.
• Saber informàtica, psicologia, dibuix, manteniment
d’edificis, mecanografia, aixecar actes, llibres
d’escolaritat, netejar la multicopista, arreglar la
fotocopiadora, desembussar el wàter, omplir els
papers de les adscripcions...
4. • A tot això s’ha d’afegir el haver de fer de psicòleg
amb els pares i mares, escoltant els seus
problemes de parella, divorcis, banyes,
maltractaments, alcoholisme...etc. Sense tenir un
mateix el dret a tenir problemes ja que tothom
sap que el mestre sempre és feliç, els problemes
els tenen els altres.
• A més a més normalment els mestres no deuen
esperar un agraïment o un reconeixement per tota
la feina feta, fer de pare, mare, psicòleg,
vetllador, infermer, educador... No mereix unes
“gràcies” per tot donat que per això ens paguen, i
sobre tot, per això, tenim vacances...moltes
vacances!.
• No hem d’oblidar-nos de les amenaces dels pares,
insults i inclòs agressions...bé, no només dels pares
sinó també d’alguns nens, això si, sense tenir cap
dret per defensar-se. I déu ens guardi de fer-
ho...
5. • I tot i així estimem la nostra
professió!
• Renoi quina vocació!
FELIÇ DIA A TOTS
I MÉS A TU SI ETS MESTRE!
