Característiques de la monarquia dels Reis Catòlics i de la dinastia dels Àustries. Carles V, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II.

1. LA MONARQUIA HISPÀNICA

2. 1. LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS.
1469 ENLLAÇ ENTRE:
• FERRAN D’ARAGÓ: Hereta el tron en 1479.
• ISABEL DE CASTELLA: Venç en una guerra a la seua neboda Joana (filla
del rei de Castella Enric IV), al 1479.
 Unió dinàstica i personal, no política.
 Independència dels seus regnes i de les institucions de cadascun (símbols, lleis,
institucions i fronteres pròpies).
 Política exterior comuna.

3. ELS ESTAMENTS.
A) Les ciutats.
• A Castella implantaren corregidors a les ciutats com a representants reials (per a
controlar les ciutats).
• A Aragó, moltes ciutats importants estaven baix autoritat reial.
B) L’església. Els Reis Catòlics nomenaven els alts càrrecs eclesiàstics.
C) La noblesa. Control i beneficis per als nobles.
LA POLÍTICA RELIGIOSA.
Els Reis Catòlics aplicaren una política d’unificació religiosa.
• Instauren el Tribunal de la Inquisició, que va perseguir als heretges i vigilar i reprimir les
minories religioses.
• 1492  Expulsió dels jueus (sefardites). Vigilància dels conversos (anomenats
“marranos”).
• Conversió dels mudèjars de Granada (1499) i de tota Castella (1502), anomenats des
d’aleshores “moriscos”.

5. LES INSTITUCIONS.
Major control reial a Castella.
Es crearen institucions comunes.
• CORONA D’ARAGÓ.
 Autoritarisme de Ferran, que intervenia en els ajuntaments.
 Imposició de la Inquisició.
 Creació del Consell d’Aragó (per les absències del rei). Gestionava els assumptes
reials.
 Hi havia un virrei a cada regne de la Corona.
• CORONA DE CASTELLA.
 Corregidors a les ciutats com a representants.
 Creació del Consell de Castella per tal d’assessorar als reis.
 Creació de la Santa Hermandad (1476), una força armada per a protegir camins.
 Creació d’Audiències Judicials per a centralitzar la justícia a Valladolid i Granada.

6. POLÍTICA EXTERIOR I CONQUESTES.
• Aliances matrimonials dels seus fills amb
hereus d’altres regnes europeus.
• Expansió atlàntica de Castella.
• Annexió del Regne de Granada el 1492.
• Conquista de les ciutats de Melilla, Orà, Tunis
i Trípoli.
• Guerres contra França pel domini de Nàpols,
amb victòria aragonesa.
• Incorporació de Navarra a la Corona de
Castella el 1512 (conserva les seues
institucions).

8. 2. L’HEGEMONIA HISPÀNICA.
2.1. Els Àustries Majors: Carles V i Felip II.
CARLES V (1519-1556)
HERÈNCIA:
• De sa mare (Joana I de Castella): La Corona de
Castella, les possessions atlàntiques, les
possessions a les Índies, les ciutats del
Mediterrani.
• Del seu avi matern (Ferran d’Aragó): Corona
d’Aragó amb les seues possessions al
Mediterrani (Nàpols, Sicília, Sardenya).
• De son pare (Felip el Bell): Flandes i Borgonya.
• Del seu avi patern (Maximilià d’Àustria):
Àustria, possessions al Sacre Imperi, títol
d’Emperador del Sacre Imperi Germànic.

10. POLÍTICA EXTERIOR:
1. Guerres contra França. Disputa del Milanesat (territori estratègic per a les rutes
comercials). Victòria de Carles a la Batalla de Pavia. El rei de França Francesc I va ser
empresonat, però els conflictes continuaren després del seu alliberament.
2. Guerra contra el Papat. El papa Climent es va unir a França contra Carles, perquè els
territoris de Carles envoltaven els Estats Pontificis. Les tropes de Carles saquegen Roma.
3. Guerra contra l’Imperi Otomà. Conflicte contra Solimà el Magnífic per la seua amenaça a
Àustria i a les costes mediterrànies.
4. Conflicte contra els protestants. Expansió de la reforma luterana en Alemanya. Carles
defensava el catolicisme. El 1555 signen la Pau d’Augsburg (cada príncep podia triar la
seua religió).

11. POLÍTICA INTERIOR.
Carles V va haver de fer front a el rebuig de la noblesa i institucions dels regnes peninsular
per ser considerat un estranger (havia nascut a Flandes i no havia estat mai a la península).
• Revolta de les Comunitats (Castella). Nobles i burgesos castellans protestaren per
l’adjudicació de càrrecs a nobles flamencs i per l'ús de diners castellans per a l’elecció
imperial del Carles. Carles canvià la seua política i venç als comuners a la Batalla de
Villalar (1521).
• Revoltes de les Germanies a València i Mallorca (1519-1523). Revoltes d’artesans i
classes baixes contra els grups dominants a les ciutats i els nobles al camp. La
monarquia i la noblesa van reprimit el moviment.

12. FELIP II (1556-1598)
HERÈNCIA I GOVERN:
• Felip rep de son pare Carles els estats
hispànics i borgonyons.
• Va establir la capital dels seus regnes
a Madrid.
• Va acabar amb el sistema de govern
de Consells dels Reis Catòlics.

14. POLÍTICA EXTERIOR:
1. El rei de Portugal mor sense descendència.
• Felip II va optar al tron per ser parent seu.
• Va haver de lluitar contra un altre candidat i pogué accedir al tron.
• Va ser nomenat rei a les Corts de Tomar.
• Portugal mantindria les seues institucions. Els territoris portuguesos s'incorporaren a la monarquia
hispànica.
2. Felip va defensar la Contrareforma catòlica.
3. Victòria front a França a San Quintín. França reconegué l’hegemonia hispànica.
4. Constitució de la Lliga Santa per a lluitar contra els otomans junt al Papat i Venècia. Victòria de la Lliga a la
Batalla de Lepant (1571).
5. Rebel·lió a Flandes liderada per Guillem d’Orange (1566).
• Causes: arribada del calvinisme (Felip II era contrari) i problemes econòmics.
• Felip II envià als terços per a reprimir els rebels.
• Les províncies protestants s’aliaren i es van proclamar independents (lluites fins a 1609).
6. Anglaterra.
• Isabel I d’Anglaterra recolzà els rebels de Flandes i provocà atacs corsaris contra vaixells hispànics.
• Felip II va decidir envair Anglaterra amb l’Armada Invencible, però va fracassar per les tempestes i els
atacs anglesos.

17. POLÍTICA INTERIOR:
• La Rebel·lió de las Alpujarras.
• La monarquia sospitava que els moriscos de Granada col·laboraven amb els otomans i
pirates.
• El 1568 s’alcen per la pretensió de prohibir-los alguns costums.
• Són derrotats el 1571 i expulsats a altres llocs de Castella.
• La Rebel·lió d’Aragó.
• Origen: inestabilitat social i descontent amb al monarquia pel seu autoritarisme.
• La baixa noblesa liderà el moviment.
• La Rebel·lió fou derrotada per l’exèrcit reial el 1591.

18. 2.2. Els Àustries Menors: Felip III, Felip IV, Carles II.
Els monarques del segle XVII nomenaren privats, en que delegaven les tasques de govern.
FELIP III (1598-1621)
Delega les seues funcions en el duc
de Lerma.
POLÍTICA EXTERIOR:
• Pau amb Anglaterra i Treva del 12
Anys als Països Baixos.

19. POLÍTICA INTERIOR:
• Expulsió dels moriscos (1609-1614).
• Causes:
• Temor a aliances dels moriscos
amb pirates barbarescos.
• Uniformització religiosa.
• Representaven un alt percentatge de
població a alguns regnes.
• Es dedicaven a l’agricultura, bàsica
per a l’economia.
• Molts nobles s’oposaren a la seua
expulsió perquè cultivaven les seues
terres.
• Conseqüències:
• Despoblament de molts territoris.
• Descens de la producció agrària.
• Crisi econòmica i social.

21. FELIP IV (1621-1665)
Delega en el Comte-Duc d’Olivares.
PROBLEMES DEL REGNAT:
• Participació en la Guerra dels Trenta Anys.
• Augment dels impostos per a la població. Revoltes socials a diversos territoris.
• Creació de la Unió d’Armes per a que els regnes de la Corona d’Aragó i Portugal aportaren
més diners i soldats per a les guerres.
• Aragó i València acceptaren, però Catalunya no.
• Olivares envia l’exercit a Catalunya.
• Corpus de Sang (rebel·lió contra la Monarquia).
• Independència i aliança amb França.
• 1659  La monarquia recupera Catalunya (Pau dels Pirineus) i cedeix el Rosselló a
França.
• Rebel·lió de Portugal. Aprofiten la guerra a Catalunya per a iniciar una guerra que acabà
amb la independència de Portugal el 1668.
• Pèrdues de territoris a Amèrica a mans de França, Països Baixos i Regne Unit.

23. CARLES II (1665-1700)
En el seu regnat hi hagueren diversos privats.
Incapacitat del monarca.
• Pèrdues de territoris a Europa en benefici de
França.
• Recuperació econòmica
• Problema successori. Carles va morir sense
descendència.
• Després de la seua mort es desencadena la
Guerra de Successió entre els partidaris de
Felip d’Anjou (Borbó) i l’Arxiduc Carles
d’Àustria.