La Revolució industrial i el moviment obrer.

1. TEMA 3: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL MOVIMENT OBRER.

2. 1.ELS PRECEDENTS: LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA I DEMOGRÀFICA.
2.LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
2.1. LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA
REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS. L’EXPANSIÓ DE LA
REVOLUCIÓ.
2.2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
3. LA SOCIETAT DE CLASSES I EL MOVIMENT OBRER.
3.1. LA SOCIETAT DE CLASSES.
3.2. EL MOVIMENT OBRER: MARXISME I ANARQUISME.
3.3. L’ORGANITZACIÓ OBRERA I ELS DRETS LABORALS.

3. 1. ELS PRECEDENTS: LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA I DEMOGRÀFICA.
1760-1840  SUPRESSIÓ A ANGLATERRA DE LES PROPIETATS COMUNALS PEL PARLAMENT
(ENCLOSURE ACTS).
ELS NOUS PROPIETARIS PRIVATS INTRODUIREN NOUS MÉTODES.
MILLORAR LA PRODUCTIVITAT
Objectiu
Com...
• Eliminaren el guaret. Apareix el Sistema Norfolk de rotació
quadriennal.
• S’implantaren nous cultius, especialment de farratge. També
comencen a cultivar-se productes procedents d’Amèrica (dacsa,
creïlles o tomaca).
• S'utilitzen l’adob del bestiar, nous adobs químics i nous sistemes de
regadiu.
• Apareixen noves eines mecanitzades per a la sembra, la recol·lecció
i l’arada.
Revolució
Agrària

5. Revolució
Demogràfica
EUROPA VA PASSAR DE 110 MILIONS D’HABITANTS
EN 1700 A 450 MILIONS EN 1914
• Millores en l’alimentació degut a la Revolució Agrícola.
• Descobriments en medicina i avanços en higiene.
• Reducció de la mortalitat infantil i augment de l’esperança de vida.
• Desenvolupament industrial per l’augment del nombre mà d’obra i
de consumidors.
• Redistribució de la població a Europa:
• Migracions del camp a la ciutat.
• Migracions d’Europa cap a Amèrica.
causes
conseqüències

8. 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
2.1. LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA REVOLUCIÓ DELS TRANPORTS
SOCIETAT
AGRÍCOLA
SOCIETAT
INDUSTRIAL
trets
• Treball a les fàbriques amb
obrers i maquinària.
• Font d’energia  Carbó.
• Desenvolupament del comerç
mundial (nous transports).
• Apareix la classe obrera.
REVOLUCIÓ
• Canvis agraris i demogràfics.
• Noves necessitats econòmiques.
• Protagonisme econòmic de la burgesia.
• Avanços tecnològics.
causes
PRIMERA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1750-1850)
SEGONA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1870-1914)
fases

9. PRIMERA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1750-1850)
MÀQUINA DE
VAPOR
INDÚSTRIA
TÈXTIL
INDÚSTRIA
SIDERÚRGICA
REVOLUCIÓ
DELS
TRANSPORTS
FERROCARRIL
TRANSPORT
MARÍTIM

13. Exportacions de
tela de Gran
Bretanya.

22. SEGONA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
(1850-1914)
NOVES FONTS
D’ENERGIA
NOVES
INDÚSTRIES
NOUS
TRANSPORTS
NOVA
ORIGANITZACIÓ
DEL TREBALL
NOVA
ORGANITZACIÓ
EMPRESARIAL
• PETROLI
• ELECTRICITAT
• SIDERÚRGICA (ACER).
• QUÍMICA
• AVANÇOS EN EL FERROCARRIL I EL VAIXELL.
• AUTOMÒBIL.
• AVIACIÓ.
• TAYLORISME.
• FORDISME.
• CAPITALISME.
• SOCIETATS ANÒNIMES.
• CONCENTRACIONS EMPRESARIALS (CÀRTEL, TRUST, HOLDING).
2.2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA REVOLUCIÓ DELS TRANPORTS

28. 3. LA SOCIETAT DE CLASSES I EL MOVIMENT OBRER.
3.1. LA SOCIETAT DE CLASSES.
REVOLUCIONS
LIBERALS
FI DE L’ANTIC RÈGIM
I LA SOCIETAT
ESTAMENTAL
APARICIÓ DE LA
SOCIETAT DE CLASSES
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
SEGONS LA RIQUESA
DESIGUALTAT ECONÒMICA:
 CLASSES ALTES O RIQUES.
 CLASSES MITJANES.
 CLASSES BAIXES O ASSALARIADES.
APARICIÓ DE LES CIUTATS
INDUSTRIALS, DIVIDIDES EN BARRIS

33. El almuerzo de los remeros.
Renoir.

34. Baile en el Moulin de la Gallette. Renoir.

35. El vagón de la tercera clase. Daumier.

36. Los comedores de patatas. Van Gogh.

37. A la part de Coketown en què el treball era més dur, en l'última posició fortificada d'aquesta
lletgíssima ciutadella en la qual es va anar tapiant l'entrada a la natura, a mesura que
s'anaven acumulant al seu interior atmosferes i gasos mortífers; al cor del laberint de patis i
patis estrets, de carrers i carrers estrets, que havien nascut un a un, tots amb pressa furiosa
i responent als propòsits d'un home qualsevol, fins a formar una família monstruosa, que es
donava mútuament de cops de colze , que es trepitjava, que oprimia fins matar-se entre si;
en l'últim racó sufocant d'aquell gran recipient en el qual ja no cabia res més, en què per
falta d'aire per a que tiraren les xemeneies, es construïen aquestes en una immensa varietat
de formes truncades i encorbades, com si a cada casa es exhibís una mostra de la classe de
gent que esperava que nasqués en ella. Entre la multitud d'habitants de Coketown,
coneguts amb el nom genèric de "braços" - raça d'homes que hagués gaudit d'un favor més
gran entre certa gent si la Providència hagués tingut a bé fer d'ells purs braços i estómacs, a
la manera d' certs animals rudimentaris de les costes del mar-; entre aquests braços, diem,
vivia cert individu anomenat Esteban Blackpool, de quaranta anys d'edat.
Dickens, Ch., Temps difícils, 1854.

38. 3.2. EL MOVIMENT OBRER.
CAUSES DE L’APARICIÓ DEL
MOVIMENT OBRER
INDUSTRIALITZACIÓ
AUGMENT DE LA POBLACIÓ
ASSALARIADA (PROLETARIAT)
DURES CONDICIONS DE VIDA DEL
PROLETARIAT
 Salaris baixos (just per a alimentar-se).
 Cap protecció laboral (accidents, atur,
sanitat, jubilació,...).
 Jornades laborals de 12 a 15 hores.
 Treball infantil.
CONSCIÈNCIA DE
PERTÀNYER A LA CLASSE
OBRERA
NOVES LLEIS QUE
PERMETIEN
L’ASSOCIACONISME
1
2 3
CRÍTIQUES AL
SISTEMA CAPITALISTA
APARICIÓ DE LES
IDEOLOGIES OBRERES
SOCIALISME UTÒPIC
MARXISME
ANARQUISME

39. SOCIALISME UTÒPIC

40. MARXISME Principals teòrics:
Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895).
Principals obres:
El Manifest Comunista, El Capital.
CARACTERÍSTIQUES:
 Defensen la lluita revolucionària del proletariat contra la burgesia dominant (lluita de classes).
 Objectiu  Creació d’una societat comunista, sense classes socials ni propietat privada.
 Bases:
 Materialisme històric. Les societats han sigut dominades pels que posseeixen els mitjans de
producció.
 Lluita de classes: opressors i oprimits (al llarg de la història).
 Canvi social. La lluita revolucionària dels obrers farà desaparèixer la classe opressora i començarà la
“dictadura del proletariat”, en la que la classe obrera dirigirà l’estat i s’apoderarà dels mitjans de
producció.

41. La història de totes les societats que han existit fins als nostres dies és la història de la lluita de classes.
Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres i oficials, en una paraula: opressors i oprimits
es van enfrontar sempre, van mantenir una lluita constant; lluita que va acabar sempre amb la transformació
revolucionària de tota la societat o l'enfonsament de les classes bel·ligerants (...).
L'objectiu immediat dels comunistes és el mateix que el de tots els altres partits proletaris: constitució dels
proletaris en classe, enderrocament de la dominació burgesa, conquesta del poder polític pel proletariat (...).
Allò que distingeix el comunisme no és l'abolició de la propietat en general, sinó l'abolició de la propietat
burgesa - abolició de la propietat privada - (...).
El proletariat es valdrà de la seva dominació política per a llevar a poc a la burgesia tot el capital, per centralitzar
tots els instruments de producció en mans de l'Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe dominant.
Per arribar a això serà necessari prendre una sèrie de mesures:
• Expropiació de la propietat territorial.
• Impost fortament progressiu.
• Abolició de l'herència (...).
• El capital romandrà en mans de l'Estat, en un Banc nacional.
• Centralització en mans de l'Estat de tots els mitjans de transport (...).
• Treball obligatori per a tots (...).
• Educació pública i gratuïta per a tots els nens; abolició del treball d'aquests en les fàbriques tal com es
practiquen avui, ...
Marx, C. i Engels, F., El Manifest Comunista, 1848.

42. ANARQUISME Principal teòric:
Mikhaïl Bakunin (1814-1876).
CARACTERÍSTIQUES:
 Defensava una societat sense autoritat (política, econòmica o religiosa).
 Volien una societat organitzada en comunes gestionades pels treballadors.
 Contraris a l’acció política parlamentària. Participació política mitjançant vagues i manifestacions.

44. 3.3. L’ORGANITZACIÓ OBRERA I ELS DRETS LABORALS.
LA I INTERNACIONAL

45. LA II INTERNACIONAL