EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA.

1. TEMA 10: LA CRISI DE LA
RESTAURACIÓ I LA
SEGONA REPÚBLICA A
ESPANYA.

2. 1.EL REGNAT D’ALFONS XIII.
1.1. La crisi de la Restauració.
1.2. La Dictadura de Primo de Rivera.
2. LA II REPÚBLICA ESPANYOLA.
2.1. El govern provisional
2.2. El Bienni Progressista (1931-1933).
2.3. El Bienni Conservador (1933-1935).
2.4. El Front Popular (1936).

4. 1. EL REGNAT D’ALFONS XIII.
Alfons XIII
1.1. LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ.

6. “Els elements components del nostre règim oligàrquic són tres: 1r
Els oligarques (els anomenats pròcers) prohoms o notables de cada
ban, que formen la seua “plana major” residents ordinàriament en
el centre. 2n Els cacics, de primer, segon o ulterior grau,
disseminats pel territori. 3r El governador civil, que els serveix
d'òrgan de comunicació i d'instrument. A açò es redueix
fonamentalment tot l'artifici davall la pesadesa dels quals gemeca
rendida i prostrada la nació.
Oligarques i cacics constitueixen el que solem denominar classe
directora o governant, distribuïda o encasellada en «partits».
En les eleccions, diu, no és el poble, sinó les classes
conservadores i governants, les que falsifiquen el sufragi i
corrompen el sistema, abusant de la seua posició, de la seua
riquesa, dels ressorts de l'autoritat i del poder que, per tal de dirigir
des d'ell a les masses, els havia sigut entregat.”
COSTA, Joaquín (1901): Oligarquia i caciquisme, edició
d'Alfonso Ortí, Madrid, Edicions de la Revista de Treball,
p. 19-20.

10. Barcelona durant la
setmana tràgica

12. “[ ... ] Espanya, esquerdada, es va trencar; les convulsions econòmiques
consolidaren una crisi social latent; burgesia i proletariat van quedar com a mons
antagònics. Les classes conservadores van radicalitzar la seua postura feia una
reacció violenta; amb una consciència política ja formada, els revolucionaris es
llançaren obertament a la conquista del poder. La crisi social va desembocar en
una crisi política i el país va viure la seua primera gran sacsada revolucionària.
L'any 1917 va poder ser el fi de la monarquia; aquesta es va salvar, encara que
només aparentment [...]
Tota l'agitació que ha sacsat la vida espanyola en 1917 en els que la Corona
passa per moments de tal inestabilitat que fan perillar el seu permanència.
Aquest va poder ser el final històric de la monarquia; solucions d'urgència la van
salvar «formalment», però com a organisme viu havia deixat d'existir. Al llarg de
la crisi no sols es produeix el final de la monarquia constitucional, la consumpció
definitiva del sistema canovista de la Restauració, sinó es verifica, també, el fi de
la monarquia com a òrgan moderador; les forces en joc -en especial, l'Exèrcit-
passen a ser les autèntiques conductores de la vida del país. A partir de llavors,
la monarquia és un fantasma, mantingut i utilitzat interessadament per certs
grups; quan aquestos l'abandonen (i així ocorre a l'abril de 1931) s’esfumarà de
sobte.”
Lacomba , Juan Antonio (1970): La crisi espanyola de 1917.

15. 1.2. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA.
Primo de Rivera Desembarcament d’Alhucemas

16. 1923  Cop d’Estat del General Primo de Rivera.
Instauració d’una dictadura autoritària. Corporativisme (influència de la Itàlia
feixista).
•PROGRAMA:
• Restabliment de l’ordre públic després de les vagues i derrotes militars.
• Posar fi a la guerra del Marroc.
• Acabar amb la corrupció política i el caciquisme.
•MESURES IMMEDIATES:
• Supressió de la Constitució de 1876.
• Dissolució del Parlament.
• Prohibició dels partits polítics i sindicats.

17. ETAPES DE LA DICTADURA:
1.Directori Militar (1923-1925):
• El dictador estava assessorat per militars.
• Control de l’ordre públic.
• Final del problema al Marroc.
2.Directori Civil (1925-1930):
• Intent d’unir empresaris i obrers en un estat corporativista per evitar la lluita de
classes.
• Creació d’una Assemblea Nacional Consultiva.
• Creació d’un partit únic: Unió Patriòtica.
RESULTAT:
•La dictadura no va solucionar els problemes socials, econòmics i polítics a mitjà termini.
•Tenia popularitat a les classes altes.
•Els programes d’obres públiques van endeutar molt a l’Estat i la crisi de 1929 va aguditzar
el problema.

18. EL FINAL DE LA DICTADURA:
•Organització de l’oposició republicana.
•Pèrdua de suports de Primo de Rivera.
DIMISSIÓ DE PRIMO EN 1930
Governs de Berenguer i Aznar
PACTE DE SANT SEBASTIÀ  Unió dels partits republicans (1930).
ELECCIONS MUNICIPALS 12/4/1931  Victòria republicana a les capitals de provincia.
ABDICACIÓ I EXILI D’ALFONS XIII.
PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA (14/4/1931).

20. 2. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.

21. Resultats
electorals a les
eleccions
municipals del
12-4-1931

24. PROTAGONISTES
Alcalá Zamora
(President del
Govern
Provisional de la
la República)
Manuel Azaña
(Ministre al
Govern
Provisional,
President del
Govern i
President de la
República)
Clara Campoamor
(Parlamentària, va
lluitar pel vot
femení)

25. Gil Robles (polític
líder de la CEDA)
Largo Caballero
(PSOE, Ministre
de Treball)
Alejandro
Lerroux (Partit
Radical,
President del
Govern).
Frederica Montseny
(Primera dona Ministra
en Europa)

27. 2.1. EL GOVERN PROVISIONAL.
-14/4/1931  PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA.
-Niceto Alcalá Zamora és nomenat president del govern provisional.
-El govern estava composat per membres del Pacte de Sant Sebastià.
-MESURES DEL GOVERN:
- Rerformes agràries.
- Laicisme a l’Estat Espanyol.
- Convocatòria d’eleccions a Corts Constituients per a Juny de 1931.
- Victòria dels partits republicans d’esquerres i PSOE.
- Elaboració de la Constitució de 1931 (fins a Desembre).

28. Art. 1r. Espanya és una República democràtica de treballadors de qualsevol classe, que
s'organitza en règim de Llibertat i Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del
poble. La República constitueix un Estat integral, compatible amb l'autonomia dels
Municipis i les regions.
Art. 2n. Tots els espanyols són iguals davant de la llei.
Art. 3r. L'Estat espanyol no té religió oficial.(...)
Art. 25. No podran ser fonament de privilegi jurídic: la naturalesa, la filiació, el sexe, la
classe social, la riquesa, les idees polítiques ni les creences religioses. L'Estat no reconeix
distincions i títols nobiliaris
Art. 26. Totes les confessions religioses seran considerades com associacions sotmeses a
una llei especial (...). Una llei especial regularà la total extinció, en un termini màxim de
dos anys, del pressupost del Clero. (...)
Art. 36. Els ciutadans de l'un i l'altre sexe, majors de 23 anys, tindran els mateixos drets
electorals conforme determinen les lleis. (...)
Art. 43. La família està davall la salvaguarda especial de l'Estat. El matrimoni es funda en la
igualtat dels drets per a ambdós sexes, i podrà dissoldre’s per mutu dissens o a petició de
qualsevol dels cònjuges, amb al·legació en aquest cas de justa causa (...).
Art. 51. La potestat legislativa resideix en el poble, que l’exerceix per mitjà de les Corts o
Congrés dels Diputats.
Art. 52. El Congrés dels Diputats es compon dels representants elegits per sufragi
universal, igual, directe i secret.
Art. 67. El president de la República és el Cap de l'Estat i personifica a la nació (...)
CONSTITUCIÓ DE 1931.

30. 2.2. EL BIENNI PROGRESISTA (1931-1933).
•Alcalà Zamora nomenat president de la República i Manuel Azaña president del govern.
•Atacs al govern republicà:
• De la dreta: Cop d’estat del general Sanjurjo al 1932, que va fracassar.
• Protestes del moviment anarquista contra el govern.
•Grans reformes del bienni:
1. REFORMA RELIGIOSA.
 Reformes legals per a que es produira una secularització.
 Llei de Ordres Religioses (contra els jesuïtes), Llei del Matrimoni Civil, Llei
d’Ensenyament (aparta a l’església del monopoli de l’ensenyament).
2. REFORMA EDUCATIVA.
 Reformes per a lluitar contra les altes taxes d’analfabetisme (la meitat de xiquets
i xiquetes estaven sense escolaritzar).
 Gran inversió en construcció d’escoles i contractació de professors. Es van
construir més de 10.000 escoles primàries.
 Creació de les Missions Pedagògiques.

31. 3. REFORMA MILITAR.
 A l’exèrcit hi havia molts oficials que havien ascendit per mèrits a la guerra
d’Àfrica i que eren contraris a la República.
 Es va promoure la jubilació anticipada de molts d’ells.
 S’allunya a alguns oficials dels centres de poder més importants.
4. REFORMA TERRITORIAL.
 En la Constitució es defineix a Espanya com a un “Estat Integral”, que permet
l’autonomia de les regions.
 Es promulguen Estatuts en Catalunya (1932), País Basc (1936) i altres durant la
guerra.
5. REFORMA AGRARIA.
 Llei de Reforma Agrària. Preveia l’expropiació dels latifundis no cultivats pels seus
propietaris i la seua distribució entre jornalers de les zones agràries.
 Creació del Institut de la Reforma Agrària per a repartir les terres.
 Hi hagué molta oposició dels sectors tradicionals i molts problemes per a aplicar
la llei.

32. 6. REFORMES SOCIO-LABORALS.
 Atur i alta conflictivitat laboral.
 Treball i exportacions afectats per la crisi de 1929.
 Es promulguen lleis per a regular la vaga, la contractació, els salaris,...

34. No es pot entendre l'autonomia, no es jutjaran mai amb encert els problemes
orgànics de l'autonomia, si no ens alliberem d'una preocupació: que les regions
autònomes, no dic Catalunya, les regions, després que tinguen l’autonomia, no són
l'estranger, són Espanya, tan Espanya com ho són hui; potser més, perquè estaran
més contentes.
No són l'estranger, per consegüent, no cal prendre respecte de les regions
autònomes les precaucions, les reserves, les prevencions que es prendrien amb un
país estranger, amb el qual acabàrem d'ajustar la pau, per a la defensa dels
interessos espanyols. No és això.
I, a més, hi ha una altra cosa. Que votades les autonomies, aquesta i les de més
enllà, i creats aquest i els de més enllà governs autònoms, l'organisme de govern
de la regió, en el cas de Catalunya, la Generalitat, és una part de l'Estat espanyol,
no és un organisme rival, ni defensiu, ni agressiu, sinó una part integrant de
l'organització de l'Estat de la República espanyola. I mentre açò no es comprenga
així, senyors diputats, no entendrà ningú el que és l'autonomia. (...)
Discurs parlamentari d'Azaña en les Corts en 1932.

35. 2.3. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935).
Els successos de Casas Viejas van precipitar la caiguda del govern d’Azaña i la convocatòria
d’eleccions.
A les eleccions de 1933 les dones van poder votar per primera vegada a Espanya, gràcies al
treball de Clara Campoamor.
•Victòria de les dretes a les eleccions  CEDA (Gil Robles), Partit Republicà Radical (Lerroux).
•Govern de Lerroux:
• Reforma de la Llei de Reforma Agrària.
• Es suspenen les lleis secularitzadores.
• Es frena l’Estatut de Catalunya.
• L’entrada de la CEDA al govern provoca la:
•Revolució d’Octubre de 1934.
• Catalunya: Lluís Companys proclamà l’Estat Català. Suspensió de l’Estatut i repressió.
• Astúries: Aliances Obreres (de tots els partits obrers). Control de les mines i de la
ciutat d’Oviedo. Es proclama la República Socialista. Repressió de l’exèrcit.

36. Els continus canvis de govern i els escàndols de corrupció provoquen la convocatòria de
noves eleccions i la caiguda del govern.

37. 2.4. EL FRONT POPULAR (1936).
Eleccions a Febrer de 1936
•Les esquerres es presenten en coalició: Front Popular (Republicans, Nacionalistes, PSOE,
PCE).
•Les dretes es presenten dividides (Bloc Nacional, CEDA, Falange).
•Victòria del Front Popular.
• Azaña, nou president de la República.
• Noves reformes:
• Amnistia als presos polítics de 1934.
• Es reprèn la Reforma Agrària.
• Es restitueix l’autonomia catalana.
• Continuen les reformes educatives, socials
i religioses.

38. Comença a organitzar-se una conspiració militar i civil contra el govern.
Violència al carrer.
Assassinats del Castillo i Calvo Sotelo.
Sublevació militar el 17 i 18 de juliol  GUERRA CIVIL.